La Comunitat Valenciana augmenta un 3,9% les terres agràries abandonades i polvoritza el seu rècord amb 171.386 hectàrees.
Un estudi de l’Associació Valenciana d’Agricultors constata que en 2022 la superfície agrícola de la Comunitat Valenciana deixada de cultivar va augmentar en 6.437 hectàrees, la qual cosa suposa un increment interanual del 3,9%, un rècord històric.
Tots els principals cultius valencians van experimentar una important reculada de la seua superfície. Els cítrics van perdre 6.151 hectàrees, la qual cosa implica un 4,1% menys en comparació amb 2021. Altres produccions amb tendència a la baixa són l’olivar, la vinya, les hortalisses i les flors. Per contra, van créixer la seua superfície cultivada el kiwi i l’alvocat, amb una presència encara minoritària. Destaca l’increment dels horts familiars, dedicats principalment a l’autoconsum, que després d’augmentar un 16,4% en l’últim any superen les 12.062 hectàrees.
AVA conclou que una de cada tres hectàrees que s’abandonares en 2022 se situaren e la Comunitat Valenciana. Una situació que consolida la seua posició de ‘fanalet roig’ a nivell nacional i molt possiblement d’Europa en superfície agrària sense cultivar. Per contra, altres comunitats autònomes amb major extensió agrària van recuperar terreny cultivable.
El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, subratlla que la classe política ja no pot esperar més per a reaccionar de manera urgent i eficaç, perquè som líders en terres deixades de cultivar, en envelliment de població agrària i en falta d’incorporació de joves.
A la vista d’estes noves dades que corroboren la crisi de rendibilitat dels productors valencians, AVA-ASAJA reitera la urgència d’adoptar un full de ruta consensuat entre tots els partits polítics i el sector amb l’objectiu de garantir una estabilitat econòmica a l’activitat agrària que permeta reactivar el relleu generacional i recuperar camps erms.
Cristobal Aguado considera que tot indica que anirà a pitjor en els pròxims anys i si no es canvia el rumb, la crisi no serà només dels productors, sinó de tota la societat perquè perilla l’autosuficiència alimentària, la cura del territori i la lluita contra el canvi climàtic.