El Descens del Xúquer es convertix en prova internacional amb la participació de piragüistes de cinc països europeus
La 61 edició del Descens del Xúquer se celebrarà els dies 10 i 11 de juny, enguany amb segell internacional i un pressupost de més de 40.000 euros. Este matí ha tingut lloc a Algemesí la presentació d’esta nova edició del tradicional descens, un acte en què han comparegut els presidents del Consorci i de la Mancomunitat de la Ribera Alta, Óscar Navarro i Txema Peláez, i el president de la Federació de Piragüisme de la Comunitat Valenciana, Antonio Cinto. El 61 descens del Xúquer espera reunir més de 150 piragüistes de tota Espanya i donar un pas més cap a la internacionalització amb la participació de piragüistes d’altres cinc països europeus. L’organització ha plantejat dos etapes competitives i dos descensos populars oberts al públic per recórrer el Xúquer en piragua o SUP. L’objectiu, que la població conega el riu i que el descens vertebre la comarca. Dissabte 10 de juny, primera etapa del descens competitiu de 9km entre Sumacàrcer i Antella; i diumenge 11, segona etapa de 10km amb inici i fi en Algemesí. Pel que fa al descens popular, dissabte es farà el recorregut entre Sumacàrcer i Antella de 6km i diumenge, entre Alzira i Algemesí de 5km. Les inscripcions per a la modalitat competitiva es faran a través de federacion@fepiraguismocv.com i l’apertura de les inscripcions per a la modalitat popular s’anunciarà en les xarxes de Riberaturisme i l’Ajuntament d’Alzira. Més informació en riberaturisme.es.
Fallers Pel Món torna a dur les falles a Andorra la Vella
Este cap de setmana les falles se celebren a més de 700 kilòmetres de les nostres terres. L’associació Fallers Pel Món comença divendres la setmana fallera i vitja novament a Andorra per a celebrear les falles. Les falles en Andora es commemoraran del 14 al 16 d’abril, tot i que la primera delegació de Fallers Pel Món ja ha eixit cap als Pirineus per a tindre-ho tot preparat. La festa fallera comptarà amb tots els ingredients des dels monuments als nombrosos actes. Viatjaran fins a 2.500 persones de l’organització, però s’espera que fins a deu mil valencians acudisquen a esta fita amb les falles al País dels Pirineus. L’associació comptarà amb tres xarangues i amb quatre filaes de moros i cristians de l’Olleria, que també s’han sumat a la festa. Es farà mascletà, despertà, desfilades i, fins i tot, concurs de paelles el divendres. Un concurs que té com a objectiu ensenyar a fer la paella valenciana. Serà la segona vegada que Fallers Pel Món viatgen a Andorra la Vella per donar a conéixer les nostres tradicions. L’èxit de l’experiència viscuda en 2019 en el xicotet país ha animat a celebrar-la de nou. Enguany, a més, es commemora el desé aniversari de l’associació i repetixen en un lloc que té molta afluència de valencians, per això esperen que també l’ofrena siga multitudinària. En principi, esperen triplicar les xifres d’abans de pandèmia.
El dossel del Sant Sopar guanya el 60é concurs de dossels de la Setmana Santa alzirenya 2023
La Setmana Santa alzirenya ja té guanyadors del 60 concurs de dossels. El Sant Sopar guanya el premi al millor dossel de la Setmana Santa d’Alzira 2023. El segon i el tercer premi han anat a parar a les mans de la Soledat i el Natzaré, respectivament. Anit es donaven a conéixer els setze guanyadors dels millors dossels 2023. S’anunciava així el tercer premi per al dossel de Jesús Natzaré i Verge del Sufragi; el segon per al treball dels confrares de la Verge de la Soledat i l’esperat primer premi per al Sant Sopar. Una escena que oferix una experiència interactiva als visitants, que poden passejar entre les figures, i a la qual s’arriba després de travessar una cova per on cau l’aigua. Un dels trets que més destaca d’este dossel és el sostre, inspirat en el Monestir de San Juan de los Reyes de Toledo tal com explicava Alejandro Puigvert, germà major de la Santa Cena. El regidor de Festes, Xavi Pérez, va aprofitar anit per a donar l’enhorabona als guanyadors. Assegura que, una vegada més, el nivell ha estat espectacular per una gran creativitat a l’hora de recrear amb realisme i una altíssima qualitat de les escenes. Així mateix, espera que la nova corporació treballe perquè este art efímer siga declarat Be d’Interés Cultural Immaterial.
Esta nit es decidixen els millors dossels de 2023 en la seixantena edició d’este concurs
Alzira està immersa totalment en la celebració de la Setmana Santa. Els dossels, declarats Bé de Rellevància Local, ja han obert les seues portes perquè totes les persones que els visiten puguen gaudir-los. Esta nit es coneixerà el veredicte del jurat de l’edició número 60 del concurs de dossels. Esta vesprada, l’Ajuntament d’Alzira i la Junta de Germandats i Confraries faran la tradicional visita de dossels per poder veure’ls i donar l’enhorabona pel treball realitzat pels clavaris i confrares. I esta nit, al voltant de les dotze, es donarà a conéixer la decisió del jurat que atorgarà els premis als millors dossels de 2023. Cal recordar que els dossels són un tret plenament identificatiu de la nostra Setmana Santa, ja que no es troben a la resta de les ciutats veïnes. Partint de la concepció originària del dossel, com a senzilla ornamentació duta a terme pels clavaris, consistent en els penjaments dels millors draps de la casa complementats de vegades amb motius florals, han arribat al llarg dels anys a la recreació de determinades escenes de la Passió, buscant atorgar-los el màxim realisme possible. Enguany, tal com explicava el president de la Junta de Germandats i Confraries, s’espera un nivell molt alt dels díhuit dossels ubicats al llarg i ample de la ciutat. Per la seua banda, la regidora de Patrimoni de l’Ajuntament d’Alzira, Isabel Aguilar, ha posat en valor el treball de les germandats i confraries i ha reivindicat la lluita perquè els dossels siguen declarats Bé d’Interés Cultural, considerant-los obres d’art efímeres, com les falles. Un pas que podria fer-se en no més de dos anys, segons la regidora, qui també ha manifestat el seu suport al reclam del president de la Junta d’un museu de la Setmana Santa alzirenya. La Setmana Santa, a més, té el seu vessant solidari. Enguany la Junta de Germandats i Confraries col·laborarà amb Cáritas i la Creu Roja. La Junta destinarà a Cáritas els diners recaptats en la rifa del sopar de Confraternitat. Una aportació a la qual s’ha sumat també la minuta de la pregonera, Maria José Pou. A banda d’esta iniciativa, enguany se suma una iniciativa nova fruit de la col·laboració amb la Creu Roja. En cadascun dels díhuit dossels, els visitants trobaran les vidrioles de la Creu Roja. El president de la Junta de Germandats, Vicent Fàbregues, recordava que ser confrare o germà significa també ser solidari.
La pregonera Maria José Pou destaca la vigència del missatge de la Setmana Santa
El pregó va obrir oficialment la Setmana Santa alzirenya, tot i que el pròleg es va viure la nit de les Miradetes. La periodista Maria José Pou va destacar en el seu pregó la capacitat de la Setmana Santa per a projectar la ciutat i la seua gent. El president de la Junta de Germandats i Confraries aprofità l’ocasió per a reivindicar una vegada més el Museu de la Setmana Santa alzirenya. Maria José Pou es declarà una seguidora incondicional de la Setmana Santa alzirenya, tot i que fins a enguany no l’havia viscut ací, sinó a través dels mitjans de comunicació. Pou destaca la multitud d’aportacions d’esta festa i sobretot la seua vigència i actualització. Es tracta d’una festa que s’ha anat adaptat a noves maneres de trasmissió mantenint l’essència del missatge. Prova d’això va ser l’anunci que es va fer de la creació del Museu de Setmana Santa en format digital en el metavers. El president de la Junta de Germandats i Confraries, Vicent Fàbregues, va aprofitar per a reclamar un Museu de la Setmana Santa alzirenya, que s’ha promés, però no s’ha fet. Per la seua banda, l’alcalde de la ciutat, Diego Gómez, ha agraït el treball realitzat per les confraries i ha posat en valor els dossers, un element característic de la Setmana Santa alzirenya que necessitaria el mateix reconeixement que la tamborada.
L’Ajuntament d’Alzira i la Mancomunitat digitalitzen l’EtnoMuma o Casa Alós
Alzira digitalitza un nou espai museístic de la ciutat. Este matí ha tingut lloc la presentació de la visita virtual en 360º del museu etnològic EtnoMUMA, conegut com a la Casa Alós. Es tracta del quart projecte de digitalització del patrimoni alzireny, fruit de la col·laboració entre la Mancomunitat de la Ribera Alta i l’Ajuntament d’Alzira i disponible en el repositori digital Riberana. A través d’esta visita virtual, és possible accedir des de qualsevol lloc a la coneguda com Casa Alós, una casa senyorial de principis del segle XX. Un projecte en què dialoguen la valoració del passat i la projecció de futur, tal com explicava Diego Gómez, alcalde d’Alzira. La ruta en 360º del museu etnològic EtnoMUMA compta amb 30 panoràmiques i vora 6.000 fotos, així com 30 punts d’informació i una recreació 3D d’un joguet antic fet en cartró-pedra. Està disponible en tres idiomes al repositori digital Riberana. Víctor Rey, cap de Patrimoni de la Mancomunitat de la Ribera Alta, explicava que, a banda d’este projecte, ja s’està treballant en una nova línia de patrimoni oral a Alzira. D’altra banda, l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, ha aprofitat l’acte d’inauguració de la visita virtual de l’EtnoMUMA per anunciar que l’Ajuntament d’Alzira ha adquirit el solar contigu a la Casa Alós, el que permetrà ampliar l’espai però també comptar amb una eixida d’emergència.
El Forn Trini d’Algemesí guanya el premi a la millor reganyà tradicional
El Forn Trini d’Algemesí va presentar ahir la reganyà tradicional més bona al parer del jurat. El seu forner, Salvador Roig, no estava per a recollir el premi perquè va ser una clienta seua l’artífex de la presentació, i fins i tot va recollir el premi ella. El forner d’Algemesí es mostrava sorprés i agraït. El segon i tercer premi es quedaren en Alzira. David Bernia, del Forn Bernia, guanyà el segon i José Manuel Sierra, del Forn Sant Bernat, el tercer. Ambdós pastissers han guanyat premis en anteriors edicions d’este concurs. El premi fusió va anar a parar a les mans de Juan Carlos Tormo, del Forn San Francesc. Una reganyà que, a més d’aportar la carabassa, completava la recepta amb xocolate i avellanes. Tot un èxit, ja que abans d’anar-se’n ja li havien encomanat reganyaes. I com amateur, va guanyar l’alzireny Pepe Guzmán, qui ja havia guanyat en anteriors ocasions. Recordem que enguany han participat en esta cinquena edició del concurs 24 reganyaes: huit forns d’Alzira, quatre forns d’Algemesí, l’Alcúdia i Castelló, i cinc reganyaes fetes per aficionats.
La història d’Alzira recollida en dos volums
L’Ajuntament va presentar ahir el que serà, sens dubte, l’obra cabdal de la historiografia alzirenya. Mai abans no ha hagut un estudi tant profund i rigorós de la nostra història i que abraçara tantes èpoques des del punt de vista històric, geogràfic, geopolític i social. L’obra, que està acabada però encara no està impresa, es produirà en dos volums que voltarà les 1000 pàgines, amb una gran riquesa gràfica que il·lustra el treball de tres anys, fruit de la col·laboració dels més rellevants investigadors i estudiosos en de cada àrea amb qui compta la Universitat de València i els esforços del estudiosos, col·laboradors i tècnics de la nostra ciutat. El vicerector de la Universitat de València que va estar ahir a l’acte, declarava als micròfons d’Alzira Ràdio que esta col·laboració respon a la funció i missió que té la Universitat de cohesionar el territori i la societat valenciana. Per la seua part, l’Alcalde Diego Gómez es va mostrar satisfet del treball realitzat i del fruit que ha donat els esforços que ha realitzat l’Ajuntament per coordinar -se amb la Universitat, signar els convenis d’ UNISOCIETAT i concloure este treball de tres anys en una obra que serà tant significativa per al conjunt del ciutadans.
El Padró de Riquesa manuscrit d’Alzira ja restaurat
L’arxiu Municipal està d’enhorabona perquè fa tant sols uns dies ha rebut, per part de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació, un manuscrit restaurat de 1573 que pertany a la secció d’Hisenda de l’Arxiu Municipal d’Alzira. El volum restaurat és concretament un Padró de Riquesa manuscrit, datat a l’any 1573. Els tècnics han intervingut convenientment al document, reduint el nivell d’humitat i desinfectant i enfortint els seus fulls. Així mateix, s’han eliminat les espores, les restes de hifes i partícules de pols i brutícia, a més de consolidar el suport, que estava prou deteriorat, i s’han reforçat els bifolis, que estaven amb la costura trencada, empalmant fil de cànem, tal com es trobava originalment. Pel que fa a la coberta de pergamí, ha sigut sotmesa a un tractament antifúngic i s’han reparat les raspadures, de la mateixa manera que s’han reintegrat cromàticament algunes zones del llibre.
