Arranca la campanya citrícola amb una menor oferta que condiciona les primeres compres en el camp
L’inici de la campanya citrícola a la Comunitat Valenciana arranca marcat per una menor oferta, tant pròpia com procedent de països tercers, que està condicionant les primeres compres en el camp. La Llotja de Cítrics de València inaugura els seus butlletins setmanals de la temporada amb uns preus en origen similars als registrats fa un any, però ajustats per a compensar el minvament de producció prevista i els elevats costos de producció a causa de la sequera i la incidència de les plagues. Per això, l’associació AVA-ASAJA recomana als agricultors que abans de vendre consulten les cotitzacions de la Llotja de Cítrics i tinguen en compte els seus costos de producció. Per a les varietats primerenques el preu en origen no supera els 60 cts/kg en la varietat més ben pagada. Quant a les varietats majoritàries, els preus en origen són lleugerament superiors respecte a estes altures de la campanya anterior. Segons càlculs efectuats per l’organització agrària, els costos mitjans de producció dels cítrics s’han disparat un 18% des de 2020, de tal forma que aconseguixen els 0,27 €/kg en taronges i els 0,33 €/kg en mandarines. Els citricultors no han parat de regar des de l’hivern i, així i tot, les plantacions estan patint estrés hídric, la qual cosa repercutix en la collita. S’han multiplicat els tractaments per a combatre les plagues, però la falta de matèries eficaces provocarà molts rebutjos. També arriben menys importacions, sobretot de Sud-àfrica que ha patit gelades i graníssol, a més de problemes per a complir el tractament en fred en els seus carregaments d’ultramar. Per això, segons l’associació agrícola valenciana haurien d’animar-se més les compres en les pròximes setmanes de tal manera que els operadors comercials puguen garantir-se un suficient subministrament de cítrics amb el qual atendre degudament els mercats europeus.
La Regidoria d’Agricultura avalua les tasques del SEPE agrícola durant l’estiu, que compten amb un pressupost de vora 300.000€ per a dur a terme la reparació i neteja de zones rurals
La Regidoria d’Agricultura avalua les tasques del SEPE agrícola durant l’estiu, que compten amb un pressupost de vora 300.000€ per a dur a terme la reparació i neteja de zones rurals. Ahir es reuniren el Regidor d’Agricultura, acompanyat pels tècnics municipals, la Policia Rural i el personal del Servei Públic d’Ocupació Estatal Agrari per a comprovar de primera mà les labors que s’han estat realitzant. La visita a les zones de treball ha constatat l’eficàcia de l’equip de treball. El regidor Enrique Montalvá subratlla “la importància de continuar amb estes accions per a assegurar que els camins rurals es mantinguen en òptimes condicions, cosa que és essencial per a la seguretat i benestar dels habitants i treballadors de la zona”. També ha demanat la col·laboració de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a acabar la feina en les zones més complicades.
L’organització agrària LA UNIÓ demana al ministerio l’autorització excepcional d’algunes matèries per a combatre les plagues d’àcars
LA UNIÓ denuncia que la falta de matèries actives posa en perill la lluita contra les creixents plagues d’àcars en el cultiu de cítrics. L’organització demana al Ministeri d’Agricultura l’autorització excepcional d’algunes matèries. L’actual situació del control de plagues d’àcars en els cítrics, en particular de l’àcar roig, de l’àcar roig oriental, l’àcar de Texas i de l’aranya roja estan afectant greument les plantacions fonamentalment en els últims dos anys. Aquestes plagues representen una amenaça significativa per a la producció de cítrics. Fins a la data, es comptava amb dues matèries actives autoritzades amb acció ovicida: Hexitiazox i Clofentezin. No obstant això, ara el Clofentezin serà retirat enguany i totes dues matèries actives pertanyen a la mateixa família química (IRAC), la qual cosa incrementa el risc de generar resistències creuades. La falta de diversitat en les eines de control no sols dificulta el maneig eficaç d’estes plagues, sinó que a més afavoreix l’aparició de resistències, agreujant encara més la problemàtica. Carles Peris, secretari general, indica que les autoritats no són capaces de frenar l’entrada de plagues i damunt restringeixen les eines per a lluitar contra elles. LA UNIÓ sol·licita amb urgència la consideració de noves matèries actives que s’estan estudiant amb acció acaricida i ovicida. Peris indica que és fonamental per a un bon maneig agronòmic i reduir el desaprofitament alimentari disposar d’eines de control que permeten al citricultor tindre el màxim aprofitament de fruita comercial i per a això creu que la Unió Europea hauria de presentar una llei d’ús de matèries actives en els Estats membres més coherent per a la protecció de la sanitat vegetal i el control de les plagues.
A falta d’un mes de treball, les tasques de neteja de barrancs i reparació de camins rurals del SEPE Agrícola avancen a bon ritme
A falta d’un mes de treball, les tasques de neteja de barrancs i reparació de camins rurals del SEPE Agrícola avancen a bon ritme. Més de 50 treballadors agrícoles s’han coordinat este estiu per a adeqüar les zones rurals del terme, amb 70.000 fanecades i 102 barrancs. Entre altres espais, en les dos últimes setmanes els treballadors municipals de l’Àrea d’Agricultura i personal del SEPE Agrícola ha treballat en la reparació de dos camins, el Xavegó Alt i el Camí de Pescadors. També s’ha finalitzat la neteja del Barranc de Tora i s’han asfaltat diversos camins de la Garrofera. D’altra banda, s’ha dut a terme la sega de diversos camins de la Garrofera, el camí i barranc Sant Bernabé, el barranc de la Barsella, el Barrabalet, el Barranc de les Colmenetes i del camí antiga nacional. Enrique Montalvà, regidor de l’àrea, recorda que els recursos disponibles són limitats i permeten abastir tan sols una part de la totalitat. L’objectiu és continuar treballant any rere any per a arribar a tindre tots els barrancs i camins en bones condicions.
La Conselleria d’Agricultura establix les noves bases per a les ajudes per a inversions en modernització d’infraestructures i sistemes de reg en comunitats de regants
La Conselleria d’Agricultura ha establit les noves bases per a les ajudes per a inversions en modernització d’infraestructures i sistemes de reg en comunitats de regants. La finalitat d’estes ajudes és contribuir a una gestió eficient de l’aigua mitjançant inversions en emmagatzematge, transport i distribució eficient que no comporten un augment de la superficie de reg. D’esta manera es pretén aconsegui una millor gestió de l’aigua o fomentar l’ús d’energies renovables amb la millor eficiencia energética. Esta mesura està orientada a les comunitats de regants, legalment constituïdes, amb domicili fiscal i superfície regable que tinguen reconeguts els seus drets de reg per una confederació hidrogràfica. De manera general, les subvencions regulades en les bases hauran de contribuir a l’adaptació al canvi climàtic i a la seua mitigació. També hauran de promoure el desenrotllament sostenible. Les inversions subvencionables seran les relatives a noves infraestructures de reg i modernització i millora de les estructures hidràuliques existents per a evitar o reduir les pèrdues d’aigua i/o per a millorar la seua eficiència energètica. Així mateix, també poden anar destinades per a la millora de la xarxa de drenatge; les instal·lacions de bombament noves o millora de les existents. També s’admetrà la construcció o millora de basses i dipòsits per a reg. Per últim, se subvencionaran les actuacions que permeten la reutilització per a reg d’aigües regenerades o procedents de la dessalació, l’automatització de xarxes, la digitalització dels sistemes de reg i la utilització de fonts d’energies renovables en els sistemes de reg. Es pot consultar el document al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana que descriu concretament les condicions, els criteris de selección i tota la informació administrativa necessària.
La plataforma Defensa animal reclama a l’Ajuntament d’Alzira una gestió de la plaga de porcs senglars més eficaç sense recurrir a la caça
El col·lectiu Defensa Animal ha reclamat a l’Ajuntament d’Alzira que relitze ua gestió de la plaga de porcs senglars sense haver de recurrir a la caça. La plataforma ha denunciat les paraules del Partit Popular de fa uns dies, qui va reclamar una major eficacia en els mètodes de gestió de la plaga després de detectar-se una manada en la urbanització de Santa Maria de Bonaire. El PP donava suport a la feina dels caçadors, però el col·lectiu assegura que la caça és un mètode ineficaç i deshonest. Recordem que l’ajuntament d’alzira té un conveni amb els caçadors per a regular la població d’estos animals. Segons el protaveu de Defensa animal, l’augment en els últims anys de senglars a les zones urbanes és una prova que els mètodes que s’han aplicat no són efectius. El primer pas per a solucionar el problema passa per identificar d’on venen i perquè s’arrimen a les poblacions. La biologa Rosa Más explica que les accions dels caçadors alteren el comportament natural dels animals. Quan mor la femella cap de la manada, el grup es queda desequilibrat i la resta de femelles es reproduixen més ràpid. A més, la resta d’animals no saben com sobreviure sense la cap i canvien el seu comportament. La solució que plantegen és la sembra de cultius alternatius com la dacsa, del gust del senglar i cultivar-la formant un cercle, deixant a l’interior del cercle els camps de cultius que es volen protegir. A Catalunya també s’ha posat en marxa un programa d’esterilització d’algunes de les femelles, que està funcionant bé. No obstant, segons Rosa Más, és una opció que es pot abordar sols en el cas que la sobrepoblació siga flagrant. El col·lectiu ha sol·licitat una reunió amb l’Ajuntament, concretament amb les regidories d’Agricultura, Benestar Animal i alcaldia, per a abordar estes vies de solució i servir de model per a altres poblacions.
LA UNIÓ demana a Conselleria d’Agricultura que repartisca de manera gratuïta paranys adhesius per a detectar la presència del Trips sud-africà en les parcel·les
LA UNIÓ sol·licita a Conselleria d’Agricultura que repartisca de manera gratuïta paranys adhesius per a detectar la presència del Trips sud-africà en les parcel·les. Esta plaga, detectada ja inicialment en zones de les comarques de la Vega Baixa, La Safor i la Ribera Alta, ha sigut confirmada estos dies en altres comarques com la Plana Baixa. La presència de la plaga provoca danys significatius de moment en cultius de cítrics, caquis i magraners, incrementant considerablement els costos per als productors, que han de realitzar més tractaments fitosanitaris per a combatre-la. L’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) i el Servei de Sanitat Vegetal de la Conselleria d’Agricultura recomanen la col·locació de paranys adhesius cromotròpics grocs, que faciliten la detecció del trips abans que s’alimente dels fruits recentment quallats, reduint així els danys ocasionats i la pèrdua econòmica. Esta mesura hauria d’implementar-se a més durant els mesos de febrer i març, motiu pel qual és imprescindible iniciar amb antelació els tràmits de gestió corresponents per a obrir una línia pressupostària específica. Peris critica els problemes que generen l’entrada de plagues amb la importació de productes procedents de tercers països i assenyala que la Comissió Europea hauria d’assumir responsabilitats per la negligència que ha permés l’entrada d’una nova plaga de quarantena en el seu territori.
Les organitzacions agràries alarmen de l’augment d’intercepcions de cítrics amb plagues o malalties
Les organitzacions agràries alarmen de l’augment d’intercepcions de cítrics importats amb plagues o malalties. La Unió Europea va interceptar en juliol 11 casos de taca negra i falsa arna en els cítrics sudafricans, les plagues més letals. Segons les dades recaptades per LA UNIÓ, de les 64 intercepcions de gener a juliol de 2023, hem passat a les 122 d’aquest 2024, és a dir 58 més. De les intercepcions de l’últim mes comptabilitzat destaquen les 15 del Brasil i les 11 de Sud-àfrica que pràcticament monopolitzen el global. La detecció de falsa arna evidencia que Sud-àfrica no està fent bé el tractament en fred que estipula la legislació comunitària. Per això, les organitzacions reclamen que les autoritats de la UE incrementen la pressió inspectora en països que no són capaços de garantir la seguretat sanitària. El secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, recalca que la introducció d’una nova plaga en el nostre territori costa milers d’euros al sector i a les Administracions per al seu control, ja estem combatent moltes plagues, amb cada vegada menys mitjans, a les quals ara sumem este nou trips importat o les que puguen anar entrant. En la mateixa línia, AVA-ASAJA insistix que cal racionalitzar una gestió tan fonamental com és el control de plagues i malalties en frontera. Durant dècades este ha sigut un taló d’Aquil·les per a la UE, fins i tot després de la reforma del reglament de sanitat vegetal i denuncien que es continue venent l’agricultura europea a canvi d’altres interessos comercials.
El Partit Popular d’Alzira denuncia que l’equip de govern es negue a debatir una moció sobre la sequera a favor dels agricultors valencians
El grup popular denuncia que l’equip de govern a Alzira es negue a donar suport una moció sobre la sequera a la Comunitat Valenciana, a pesar del continu interés que ha mostrat l’equip de govern en plenaris anterior respecte a este tema. La moció conjunta de l’oposició de l’últim plenari va ser presentada d’urgència en resposta als últims informes i comunicats de l’Associació Valenciana d’Agircultors que estima les pèrdues en agricultura en 250 milions d’euros, a causa de la sequera. Esta situació ha suposat la implementació de restriccions de reg i aigua potable en zones com La Marina Alta. El regidor de l’àrea d’agricultura, Enrique Montalvà, va negar el debat en el plenari de la moció pel seu caràcter d’urgència. Com explica Montalvà, és un tema que cal abordar amb calma. El regidor també ha destacat que en l’anterior plenari ja es va aprovar una moció sobre la sequera, amb les mesures directes que demanen les organitzacions agràries.
En un mes, el grup de treball del SEPE agrícola ha dut a terme la neteja de 12 barrancs i 18 camins d’Alzira
Després d’un mes, el grup de treball del SEPE Agrícola ha dut a terme la neteja i acondicionament de 12 barrancs i 18 camins al terme municipal d’Alzira. Ahir es reuniren els 52 treballadors amb el regidor d’Agricultura, Serveis per a la Ciutat i Platgues, tècnics municipals i policía rural per a coordinar i avaluar els treballs realitxat i marcar les pròximes passes a seguir. Alzira té un gran terme municipal, amb 70.000 fanecades i 102 barrancs. El regidor d’agricultura i serveis per a la ciutat, Enrique Montalvà explica que la feina és costosa i els recursos permeten abastir tan sols una part de la totalitat. L’objectiu és continuar treballant any rere any per a arribar a tindre tots els barrancs i camins en bones condicions. Una de les circumstàncies que també retarda la feina és la calor d’estes últimes setmanes. Els treballadors han començat a treballar durant les nits perquè gran part del dia no és possible, ni tampoc legal. Recordem que ahir La Casella va marcar la temperatura més alta de la comarca, per damunt dels 43 graus. Encara queden dos mesos de treball i fins ara s’han netejat 12 barrancs. Alguns d’ells en canvi, la gestió és de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, com el de la Murta. https://www.ivoox.com/l-informatiu-d-alzira-1-d-agost-2024-audios-mp3_rf_132288540_1.html
