LA UNIÓ denuncia ja els primers robatoris de collita de melons d’Alger sense iniciar-se encara la campanya de recol·lecció
Quan encara estem a l’inici de la campanya de recol·lecció de melons d’Alger, ja s’estan produint els primers robatoris i a més, a prop de la nostra ciutat. A Guadassuar li han furtat a un llaurador quasi 2.500 quilos. Tot un colp i més per a un jove agricultor de Carlet que té el camp a la localitat veïna. Monzó creu que ha sigut robatori a càrrec de professionals ja que anaven preparats amb calaixos, es feren bé els talls, es van emportar les varietats més grosses i que millor preu tenen en el mercat. La Unió es queixa de la retallada d’efectius de vigilància, tant de forces de seguretat com Guàrdia Civil, del Seprona o de les guarderies rurals o policies locals i és per això que sol·licita major vigilància en les zones rurals i una efectiva coordinació entre les diverses forces de seguretat. La Unió també insta a perseguir el comerç de mercaderia furtada per la qual cosa cal inspeccionar magatzems o fruiteries sospitoses de comercialitzar amb eixos productes robats. Una altra de les demandes de LA UNIÓ passa per facilitar i agilitzar la presentació de denúncies per part de les persones afectades, perquè en moltes ocasions desistixen d’interposar-les davant les dificultats que troben.
AVA-ASAJA demana a la nova Eurocambra un replantejament de les polítiques agràries per a garantir la sobirania alimentària
L’Associació Valenciana d’Agricultors com la resta del sector agrícola estaven molt pendents de les eleccions europees ja que la totes les decisions importants es prenen des de l’estament continental. El president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, veu que l’enorme abstenció haguda, de vora el 50%, és un càstig als polítics que no escolten prou la societat en general i el sector agrari en particular. Aguado és partidari dels grans partits europeistes però li agradaria que no depengueren de grups menuts. Per al dirigent agrari cal recuperar el diàleg i el consens amb els sectors econòmics com l’agrari i reorientar les polítiques prioritzant l’agricultura europea sobre les normatives mediambientals, sempre basades en criteris científics i no ideològics. AVA-ASAJA demana a la nova Eurocambra un replantejament de les polítiques per garantir la rendibilitat dels agricultors i ramaders i, per tant, la sobirania alimentària europea.
La Guardia Civil intervé més de 120 tonelades de cítrics en una macrooperació contra el robatori de taronges en la Ribera
La Guardia Civil intervé més de 123 tonelades de cítrics, 27.600 euros en metàlic i 263 documents fraudulents en una macrooperació contra el robatori de taronges en la Ribera. La setmana passada conclogué l’operació amb 14 persones detingudes i 43 investigats. La venta irregular dels cítrics es va detectar en magatzems de deu localitats de la comarca. Les activitats fraudulentes es descobriren gràcies a una de les inspeccions de la Guardia Civil amb una anàlisi i seguiment de vora mil documents, que resultaren falsificats. Els investigadors especialitzats en els robatoris en el camp (equips Roca) van tractar d’identificar tant als venedors de les mercaderies com a les possibles quadrilles de recol•lecció fraudulentes. Fins i tot amb un helicòpter del Servici Aeri de la Guàrdia Civil. Finalment, detingueren 13 homes i una dona (d’entre 21 i 47 anys i diverses nacionalitats) i investigaren a altres 43 persones. Se’ls atribuïxen més de seixanta fets delictius, entre els quals es troben el delicte d’apropiació indeguda, furt, falsedat documental, usurpació de l’estat civil, estafa i frau a la Seguretat Social. Els magatzems on es va introduir irregularment la fruita estan situats en diverses localitats a la Ribera Alta (Senyera, la Pobla Llarga, l’Énova i Massalavés) i la Ribera Baixa (Sueca, Corbera, Polinyà del Xúquer, Albalat de la Ribera, Cullera i Sollana).
La Unió Llauradora denuncia que en les ultimes setmanes no hi havia perill d’incendis i podrien haver fet cremes els agricultors
El greu incendi de fa uns mesos a la Marina va fer que la Generalitat Valenciana decretara la prohibició de cremes agrícoles immediatament fins el 15 d’octubre i no des del 15 de juny com era habitual. La Unió Llauradora ha elaborat un estudi on demostra que en bastants dies que ha durat esta prohibició s’haguera pogut realitzar esta pràctica, ja que no hi havia avisos per perill d’incendis des de Preemergències de la Generalitat. La prohibició de cremes agrícoles a menys de 500 metres de terrenys forestals es va fer efectiva el passat 15 d’abril. Així, la prohibició ha augmentat de 136 a 183 dies sense poder cremar les restes de poda. On es pot, estes es trituren i servixen de coberta vegetal inerta. No obstant això, en altres llocs és impossible que entre maquinària perquè hi ha dificultats d’accés a les parcel·les o que el cultiu no es pot triturar. A la Ribera no s’ha pogut cremar 18 dies en què no hi havia perill. El secretari general de la Unió Llauradora i Ramadera, Carles Peris, denuncia que esta poda serà un polvorí quan s’asseque i atraurà plagues com el conill. Durant estos 47 dies de prohibició afegida, la Conselleria de Justícia no ha fet cas a dues peticions de LA UNIÓ, una per a rebaixar la prohibició en situació d’absència d’alerta per incendi a 100 metres de zona forestal i una altra per a una reunió conjunta entre les Conselleries d’Agricultura i Justícia i el sector per a buscar vies de col·laboració i gestió d’aquestes restes agrícoles abans de l’1 de juny.
IDEA obri el termini per al SEPE agrícola, el programa de contractació d’agricultors per als mesos d’estiu
IDEA obri el termini del SEPE Agrícola, un programa de contractació d’agricultors per als mesos d’estiu, quan acaba la campanya de producció. Els interessats han de presentar la seua documentació a través del Labora o fer una autocandidatura a través de la seu electrònica de l’Ajuntament d’Alzira o en la Clau, presencialment. L’únic requisit és haver pagat mínim 3 cupons d’assegurança agrària durant l’últim any. Es contractaran 52 treballadors, un encarregat agrícola, huit capatassos i 43 peons. El periode de soll·licitud acaba el dia 12 de juny.
LA UNIÓ alerta de la possible presència d’un nou trips virulent en caqui i cultius de cítrics de la Ribera
LA UNIÓ alerta de la possible presència d’un nou trips virulent en caqui i cultius de cítrics de la Ribera i del sud d’Alacant. Donada la seua virulència, podria ser el Scirtothrips aurantii, que prové d’Àfrica i Iemen i està present a Espanya des del 2020. Després de les peticions de diversos dels seus associats que observen els danys en els seus fruits, l’organització ha sol·licitat a la Conselleria d’Agricultura que realitze les prospeccions oportunes en cítrics i caqui per a verificar si es tracta d’aquest Trips a fi d’ implementar les mesures contemplades en el Pla de contingència. No obstant, esta plaga encara no està confirmada al territori valencià. Els resultats es concretaran al llarg de les pròximes setmanes pel Servei de Sanitat Vegetal. El Scirtotrhrips aurantii és una plaga molt polífaga que afecta més de 70 espècies vegetals pertanyents a diferents famílies botàniques. Esta espècie és considerada una plaga de gran importància econòmica de cítrics -principalment sobre varietats de taronja-, però pot afectar també les produccions d’alvocat, raïm de taula i caqui on pot ocasionar danys en els fruits, que fan que perden el seu valor comercial. El Ministeri d’Agricultura, davant la detecció en 2020, va publicar un pla de contingència on s’estableixen les mesures de control i lluita dins del Programa Nacional per a l’Aplicació de la Normativa Fitosanitària. LA UNIÓ aprofita per a reclamar al Ministeri d’Agricultura que reforce les fronteres davant el perill de noves entrades de plagues que és cada vegada més gran pel considerable augment de les importacions de cítrics. Els grans especialistes en plagues adverteixen que el comerç global significa plaga global.
El govern municipal insta a la Conselleria a que torne a activar els permisos de crema en parcel·les agrícoles entre 300 i 500 metres de distància dels terrenys forestals
El govern municipal insta a la Conselleria a que torne a activar els permisos de crema en parcel·les agricoles entre 300 i 500 metres de distància dels terrenys forestals, a més de reactivar el Pla de Cremes Locals i facilitar la recollida de poda als agricultors que estan més a prop de la muntanya. Esta decisió es va prendre ahir en el plenari amb una moció presentada per PSOE i UCIN, on votaren a favor els dos grups més Compromís, amb abstenció de PP i Ciutadans i un vot en contra de Vox. Enrique Montalvà, regidor d’Agricultura i Seveis per a la ciutat, va exposar les tres demandes que feien a Conselleria per a evitar que els agricultors abandonen els camps i desaparesquen els tallafocs naturals com són els camps de cítrics. Per contra, el regidor del PP, Álvaro Peris, explicà que, encara que donen suport als agricultors, estes mesures no tenen fonament jurídic viable. Enrique Montalvà assegurà que sí que és possible i a més necessari, ja que el Pla de Cremes Local permet cremar a partir de 12 metres, en unes normes establertes, com cremar de dia i fins a les 11, quan no fa vent de ponent o quan el risc d’incendis no és elevat, entre altres.
UCIN valora positivament la seua tasca en el govern municipal després d’un any en la corporació
Passat un any des de les eleccions locals, el grup municipal UCIN ha valorat molt positivament la seua tasca en el govern municipal. Consideren que les seues actuacions s’han notat en el dia a dia dels alzirenys i alzirenyes. La regidora de festes, Mar Chordà, ressalta la revitalització del Nadal a Alzira i que la programació de les festes de Sant Bernat notaran la seua influència. Per la seua banda, el regidor d’agricultura, Enrique Montalvà, destaca l’impuls que es dona al sector agrícola escoltant les seues necessitats, adequant camins rurals, mantenint barrancs o recuperant la festivitat dels patrons del camp amb l’homenatge a dos persones vinculades amb el món agrícola. Com a regidor de serveis per a la ciutat Montalvà recorda que s’han reorganitzat molts dels punts de recollida de residus, s’ha millorat la neteja dels carrers i s’han dictat ordres de neteja de camps i parcel·les abandonades així com desinsectacions i desratitzacions per a controlar les plagues.
El minifundi, majoritari a la Comunitat Valenciana, situa a la comunitat en la cua de les ajudes PAC
L’extenció de cultiu per excel·lència a la Comunitat Valenciana, el minifundi, fa que la Comunitat Valenciana siga qui tinga menor import mitjà d’ajudes directes de la PAC (la política agraria comuna). Poc més de 46.000 valencians perceberen de Mitjana 1.300 euros, quasi quatre vegades menys que la mitjana nacional que se sitúa en 4.405 euros. La diferencia encara és major amb Castella i Lleó que arriba als 8.000 euros. Per al president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, les ajudes de la PAC no suplixen de cap manera el complement de renda que representa a altres regions. A més, les ajudes deixen fora més de la mitat dels productors i més de la mitat de la superfície agrària autonòmica, en sectors tan importants com les hortalisses, els fruiters i la vinya. És per això que AVA-ASAJA exigix reduir la burocràcia per als xicotets agricultors, acabar amb la competència deslleial de països tercers i impulsar un pla de viabilitat que permeti emprendre explotacions més grans i unides. L’organització agrària valora positivament la mesura que acaben d’aprovar les institucions europees per eximir de controls i sancions relacionades amb els requisits mediambientals a les finques menors de deu hectàrees, però reitera al ministre d’agricultura, Luis Planas, que aprove, el règim simplificat de la PAC perquè els agricultors que reben menys de 5.000 euros d’ajudes directes a l’any queden exempts de tots els controls, tant de monitorització i fotografies georeferenciades, com al quadern d’explotació digital i altres càrregues burocràtiques.
La modernització dels regadius amb el degoteig provoca la falta d’aigua per a recarregar els aqüifers com l’Albufera o el Xúquer
La modernització de regadius amb el reg per degoteig semblava ser la panacea per als llauradors respecte a l’estalvi d’aigua per mantindre els seus camps. Pel contrari, el no regar a manta fa que no hi haja aigua que recarregue els aqüífers. Entre el 2022 i 2023, Xúquer Viu, Acció Ecologista-Agró i Ecologistes en Acció presentaren escrits a la Comissió de Peticions de la Unió Europea ja que consideraven que les obres de modernització de diversos sectors no havien sigut avaluades ambientalment. Així, es vulnerava la directiva de conservació d’hàbitats naturals i fauna i flora silvestres. En la resposta que ha fet la comissió de peticions, conclou que no poden descartar-se afeccions als espais protegits com el Xúquer i l’Albufera. Sanz explica que la Comissió ha advertit que podria sancionar a l’estat espanyol. La Comissió Europea ja va obrir en juliol de 2020 un paquet d’infraccions a Espanya perquè prenguera les mesures necessàries per protegir i gestionar les xarxes Natura 2000, respectant així les seues obligacions en virtut de la Directiva sobre hàbitats.
