El vent deixa un balanç negatiu al camp amb molta fruita a terra, colps i danys per ramejat
Tot i que encara no ha parat de bufar el vent, el temporal de vent ja té conseqüències en el camp riberenc encara està per determinar fins on arribarà. Danys en quantitat i sobretot en qualitat de fruites com el caqui i els cítrics que es troben en plena temporada de recolecció. En el cas del caqui, el principal focus de preocupació és la depreciació comercial d’esta fruita que s’ha vist afectada pel vent en la seua pell. Els efectes del ramejat de les branques i la fruita ara ja madura sotmesa a colps, suposarà sens dubte la seua depreciació comercial i que molts quilos passen a ser rebuig, a més de sumar els que han caigut de l’arbre per la força del vent. En el cas dels cítrics i l’alvocat a hores d’ara encara cal esperar, a més dels efectes el ramejat, la sequedat del vent també pot afectar els arbres i ens uns dies notar-se encara més danys. A hores d’ara encara no és possible realitzar una valoració econòmica de les pèrdues, pel fet que no es preveu una frenada del vent. No obstant això, manifesten la preocupació per les possibles pèrdues en quantitat i qualitat que poden patir els agricultors de la zona. Els perits d’Agroseguro hauran de fer una primera avaluació, tot i que fins que passen més dies i es veja l’efecte als arbres no es farà la valoració definitiva.
La Unió de Llauradors denuncia que l’agricultura sols disposa d’un 1.16% dels pressupostos de la Generalitat de 2024
El sector agrari valencià és dels més capdavanters en temes d’exportació. Tot i això, cada vegada té menys suport per part de la Generalitat Valenciana en els pressupostos generals. La Unió de Llauradors ha denunciat que l’agricultura disposa de l’1.16% del pressupost per a 2024. El percentatge més baix des de 2002. Este percentatge es calcula repecte al conjunt pressupostari de la Generalitat. És a dir, dels diners que rep cada valencià, es calcula quants es destinen a l’ agricultura. A més, a eixos diners s’han de restar les despeses dedicades al personal i a despeses corrents de funcionament. En conclusió, es disposarà de 16 milions d’euros menys que l’any passat. L’organització agrària valora positivament l’augment de pressupost dedicat a les assegurances agràries i a Sanitat Vegetal. Són dos peticions que ja es varen demanar el passat mes de juliol. Les organitzacions agràries reclamen a la Generalitat que preste més atenció als agricultors i a la greu crisi que patixen. La Unió proposarà enmendes als grups polítics perquè es donen més ajudes per la sequera i per a formar als agricultors majors en la implantació del Quadern Digital d’Explotació.
AVA-ASAJA denuncia el nou entrebanc d’Agroseguro als citricultors, la inclusió d’un període de carència a les pòlisses contractades després del 15 de maig
La comunitat citrícola es veu cada vegada més envoltada de problemes. El monopoli d’Agroseguro (Agrupació Espanyola d’Entitats Asseguradores de les Assegurances Agràries Combinades) posa nous entrebancs als citricultors valencians i planteja incloure un període de carència a les pòlisses contractades després del 15 de maig, segons ha denunciat AVA-ASAJA. El període de carència és el temps que transcorre des que la pòlissa entra en vigor fins que comença la cobertura de riscos per l’assegurança. Açò pot provocar que un citricultor que contracte la seua pòlissa després del 15 de maig i patisca algun perjudici pel temporal dies després, no tindrà dret a cap indemnització. L’associació AVA ASAJA ha denunciat esta mesura, que es suma a altres anteriors com la supresió de la extensió de garanties i la supresió del risc del ramejat de la fruita. De la mateixa manera, AVA ASAJA demana l’actuació eficaç del govern i no passar per alt estes actuacions que incrementen les dificultats dels agricultors.
La Unió demana a la Conselleria que es cree una ajuda de 6.000 euros anuals destinada a les persones titulars d’explotacions proiritàries
La comissió executiva de la Unió Llauradora i Ramadera s’ha reunit amb el nou equip de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, al qual li ha presentat quasi 600 propostes de futur i suport al sector agrari de la Comunitat Valenciana Entre eixe paquet de mesures, des de la Unió s’ha demanat establir una ajuda de 6.000 euros anuals destinada a les persones titulars d’explotacions prioritàries. Les explotacions prioritàries són les que possibiliten l’ocupació d’almenys una Unitat de Treball Agrari i el titular és considerat un llaurador/ramader professional, està donat d’alta en el règim agrari i residix a la comarca on es troba l’explotació. LA UNIÓ pretén que s’incorpore en els pressupostos de 2024 per a fomentar i mantindre la incorporació de llauradors i ramaders joves. Altres propostes de LA UNIÓ, transmeses en la reunió de hui, són la constitució d’una taula de concertació agrària on participen les Organitzacions Professionals Agràries (OPA) i Cooperatives. També s’ha sol·licitat que es mantinga o incremente el pressupost del Consell per a sanitat vegetal i per les assegurances agràries. I d’altra banda, el control de la fauna salvatge com els porcs senglars i la seua afecció a les collites també requerix una atenció especial per part de la Conselleria.
Centenars de persones omplin el pont de Ferro dissabte contra el nou conveni del transvasament del Xúquer al Vinalopó.
La Ribera ha tornat a mostrar el seu rebuig pel Conveni per a subministrar aigua del Xúquer al Vinalopó durant els pròxims 10 anys. Centenar de persones es donaren cita convocats per Xúquer viu al pont de Ferro d’Alzira per a mostrar la seua preocupació cap a este conveni. Un conveni que establix un “compromís de subministrament mínim” de 278 Hm3 d’aigua del Xúquer transvasada al Vinalopó en 10 anys, una quantitat molt superior a la que s’ha transvasat aquests últims anys i amb un preu fortament subvencionat. Això contradiu el plantejament amb què es va autoritzar el transvasament Xúquer-Vinalopó que diu que sols es podran transvasar cabals “excedents”. És un transvasament “a sobrants” i la quantitat a transvasar dependrà dels “sobrants” del Xúquer, una vegada s’hagen garantit les necessitats ambientals, d’abastiment a població, de reg i de la resta d’usos en la conca cedent, la del Xúquer. Per això entenen que estos sobrants no es poden establir a priori, sino any a any i més amb un clima que cada vegada és mes sec. Paco Sanz, portaveu de la plataforma. A la jornada de dissabte es va llegir un manifest expressant este desacord, que va tindre el suport d’alcaldes i alcaldesses com el d’Alzira, Corbera, Alcàntera del Xúquer i la Barraca d’Aigües Vives. A més es compta amb la participació de representants d’altres ajuntaments i d’entitats cíviques. Des de la plataforma pel Xúquer, es plantegen ara a més de la pressió social, també estudiar el tema jurídic ja que es considera que el transvasament al Vinalopó no es aprovar en els termes que es va a fer ara, que suposarà posar en perill la zona de la Ribera i de l’Albufera.
L’Ajuntament d’Alzira inicia demà el periode ordinari de cremes agrícoles fins al pròxim 31 de maig de 2024
Hui finalitza el període extraordinari de cremes agrícoles en el que es permetia la crema sols per a varietats tardanes de cítrics. A partir del dimarts 17 d’Octubre, s’habilitarà el període ordinari de cremes agrícoles que s’estendrà fins al 31 de Maig de 2024. Durant este interval de temps es podrà cremar de dilluns a dissabte (excepte festius) i des de l’eixida del sol fins a les 13.30 h, únicament els dies amb nivell 1 de preemergència per incendis forestals (risc baix – moderat). No obstant això, cal tindre en compte que dins d’este període les cremes agrícoles es prohibiran durant el període de Setmana Santa i Pasqua, concretament entre els dies entesos del Dijous Sant al dilluns de Sant Vicent (ambdós inclosos). Enrique Montalvá, regidor d’agricultura, recordava que s’havien simplificat els tràmits per obtindre els permisos. Per a poder executar les cremes per a gestionar restes de poda agrícola en el període ordinari de crema, s’haurà d’obtindre una única declaració responsable de crema, que tindrà vigència vàlida per a tota la campanya de crema. Un declaració que es sol•licita al registre d’entrada amb cita prèvia o a la seu electrònica de l’Ajuntament) Complementàriament s’haurà de donar compte de la crema el dia d’abans, notificant-la mitjançant un missatge WhatsApp al telèfon 687 993 896 o enviant un correu electrònic a l’adreça cremes@alzira.es, Per a autoritzar la gestió de les restes dels arbres arrencats quan es realitza un canvi de cultiu en les explotacions agrícoles, es definix una modalitat específica de permís de crema, ja que les mesures de seguretat a adoptar han de ser especials i es definiran en funció de l’operativa de treball que declare el gestor agrícola.
El Partit Popular demana a l’’Ajuntament que pose en marxa un programa de subvencions als agricultors per a erradicar la mosca blanca.
El PP d’Alzira sol•licita mitjançant una moció ajudes per a combatre la mosca blanca. La gran parcel•lació del terme municipal agrícola d’Alzira i les diferents varietats de cultius entre les parcel•les, fan que determinades plagues persistisquen quasi de manera endèmica. Un dels insectes més comuns és la “mosca blanca” (*Bernisa *Tabaci), un insecte que resistix més en les zones pròximes al riu per la qual cosa, les parcel•les situades al costat del riu Xúquer i Verd són les més afectades. Esta plaga taca tant les fulles com els fruits pel que els devalua comercialment i provoca grans pèrdues als agricultors. Per això demana a l’Ajuntament que es subvenciona com s’ha fet a altres pobles com Algemesí. Es tractaria subvencionar els tractaments contra la mosca blanca, assignant una quantitat per fanecada través de les empreses que els apliquen, segons explica el reigdor del PP, Alvaro Peris. En la mateixa moció, els populars demanen que, s’informe els propietaris de parcel•les que es troben en estat d’abandó, que tenen l’obligació de mantindre-les netes i així evitar la proliferació i resistència d’estes plagues.
La Unió denuncia que els supermercats i hipermercats tenen cítrics importats sense els mateixos estàndards de qualitat que els exigits a la unió europea.
La Unió Llauradora ha detectat de nou que els supermercats i hipermercats de la Comunitat Valenciana tenen cítrics importats de tercers països amb productes fitosanitaris que ací no estan autoritzats. L’organització n’ha comprat i els ha portat a analitzat a un laboratori homologat de la Comunitat Valenciana. El 60% dels lots analitzats amb cítrics importats té més residus de matèries actives de les recomanades per les cadenes de distribució per als cítrics valencians, perquè s’han descobert fins a 9 d’elles quan la distribució europea no permet que hi haja més de 5. Fins i tot algunes d’elles tenen una “llista negra” de pesticides que no poden aparéixer en cap cas. Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, assenyala que “pel que sembla el que ens exigixen als productors valencians és molt més estricte que el que se’ls demana als productors d’altres parts del món”. LA UNIÓ reconeix que la quantitat de matèries actives prohibides a la UE s’ha reduït en aquesta ocasió respecte a les analítiques realitzades en anys anteriors, fruit en bona part de la pressió exercida, però encara és insuficient.
La Unió reclama un gasoil professional per a fer front a un increment del 67% del preu en apenes tres anys.
La Unió llauradora reclama solucions per al preu del combustible. L’organització agrària demana una vegada més un gasoil professional agrari i que s’allarguen les ajudes que acaben ara, fins a finals d’any. La Unió Llauradora denúncia la ràpida escalada de preus en el gasoil B en els últims anys que situa el preu un 67% més alt que des de l’inici de la pandèmia en l’any 2020. Mentre que en ara la mitjana del preu del gasoil agrícola en la Comunitat Valenciana és de 1,26 euros/litre, l’any 2020 coincidint amb la irrupció de la COVID-19 cotitzava a 0,75 euros/litre. LA UNIÓ reclama que es duguen a terme tres mesures. La primera d’elles la creació d’un gasoil agrari de consum en les explotacions amb un tipus impositiu rebaixat. Però a més també demana el manteniment de les ajudes existents.
L’Ajuntament d’Alzira sol•licita a a la Generalitat que s’instal•le ací un insectari comarcal per a liderar la lluita biològica contra les plagues en el camp.
L’Ajuntament d’Alzira vol albergar un insectari comarcal. Així es va a provar ahir en sessió plenària esta proposta a la Generalitat Valenciana. Actualment Alzira compta amb una insectari que produix mosquits que s’utilitzen en la lluita biològica contra plagues com el cotonet tant en caqui com en citrics. Un insectari que abastix el terme municipal. Ara la proposta és que la Conselleria aposte per Alzira per un insectari per a tota la comarca, tenint en compte que la capital de la Ribera en puntera en la lluita biològica, tal com explicava el regidor d’agricultura, Enrique Montalvá. La proposta va ser aprovada per unanimitat, amb una esmena del Partit Popular per tal d’implicar a la Mancomunitat de la Ribera Alta en esta petició. Des del Partit Popular donaren suport a la proposta, tot i que també demanaren el canvi d’ubicació, que no s’utilitze l’insectari actual al mercat d’abastos.
