Vora 60 treballadors del SEPE agrícola comencen hui la seua tasca de tres mesos per netejar barrancs i mantindre el terme rural
Cinquanta-huit treballadors agraris del SEPE agrícola s’incorporen hui a les tasques de neteja i desbrossament de camins i barrancs i zones de valor mediambiental del terme d’Alzira durant els pròxims tres mesos. Un total de 47 peons, 10 capatassos i 1 encarregat han sigut rebuts este matí per l’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, i el regidor d’agricultura, Enrique Montalvá, en esta primera jornada. L’alcalde de la ciutat ha donat la benvinguda als treballadors i els ha traslladat que tenen una tasca essencial per a la prevenció d’incendis i d’inundacions que tant preocupa. Durant els pròxims tres mesos, els treballadors realitzaran la neteja de residus i el desbrossament de diversos barrancs i camins del terme municipal, i també realitzaran tasques de desbrossament en parcel·les municipals pertanyents a urbanitzacions i altres, a la fi de conservar els tallafocs per a la prevenció d’incendis. D’altra banda, també desbrossaran i netejaran els residus i repararan els clots de setze camins rurals, a més d’actuar en els barrancs. Enguany s’actuarà, entre altres, en els camins de l’Arena, Alt de Corbera, Vell de Corbera, barranc de La Casella, Mulata, Les Coves, l’Eixabegó, i els Barrancs del Clot del Peixet, Iborra, Estreles, Fosc , Gracia, María i Falzia. El regidor d’agicultura té previst visitar les distintes zones agrícoles per tal de revisar les necessitats existents i estudiar la millor manera d’actuar. Així i tot, pel que fa a la tasca que hui comença, el SEPE té molt clares les prioritats actuals: l’horta i els barrancs. Este programa d’ocupació té una doble vessant, d’una banda la conservació del medi rural i d’altra, pal pal·liar la desocupació agrícola estacional amb la finalitat de garantir als treballadors desocupats del règim agrari un complement de renda. Per a dur esta tasca a terme, l’Ajuntament d’Alzira ha rebut dues subvencions per un total de 260 mil euros del Servei Públic Ocupació Estatal per a realitzar les contractacions.
La Unió Llauradora participarà en la marxa de la sequera convocada a Madrid per reclamar mesures efectives per al camp
Llauradors de La Unió es desplaçaran en tractor i en autobús fins a Madrid per a participar el pròxim 5 de juliol en una marxa en defensa del sector. La falta de resposta efectiva per la sequera, solucions a la fauna salvatge, la implantació del quadern digital o l’adaptació dels ecorrègims de la PAC són alguns dels motius de la protesta. La Unió, junts a la resta d’organitzacions de la Unión de Uniones, ha convocat una gran marxa davant la falta de respostes del govern a la greu crisi que atravessa el sector agrari. En la protesta confluiran diferents columnes de tractors que eixiran des la Comunitat Valenciana i altres cinc comunitats autònomes. Entre les reivindicacions principals, mesures per a pal·liar l’impacte de la sequera en els cultius més afectats, la paralització de la digitalització forçada del camp i l’adaptació dels ecorrègims de la PAC a la realitat del sector agrari valencià. La Unió sol·licita així mateix mesures eficients i reals davant els danys de fauna silvestre com el senglar o el conill; una modificació de la llei de millora del funcionament de la cadena alimentària; l’aplicació immediata de les clàusues espill per a les importacions i la doble tarifa elèctrica per al regadiu, que no s’ha posat en marxa tot i que una sentència obliga a aplicar-la. Carles Peris de nou.
La Unió Llauradora veu amb preocupació la caiguda de la producció citrícola i demana major promoció i protecció del cítric
LA UNIÓ fa un balanç negatiu de la campanya citrícola 2022-2023 per la paulatina baixada de la producció durant les últimes tres campanyes, que es preveu continuarà al 2023-24. L’increment dels costos, la caiguda en el consum i l’afecció de les plagues minven encara més esta campanya, que compta amb la producció més baixa dels últims 17 anys. La Unió Llauradora indica que la producció d’enguany ha sigut de poc més de 2,9 milions de tones, un 11% inferior a la passada i un 17% menys que la mitjana. En el que portem de segle XXI, només la campanya 2005-2006 va tindre una producció més baixa, amb 2,8 milions de tones. La falta de rendibilitat i les conseqüències del canvi climàtic són les principals causes: al 2022 s’abandonaren 6.000 hectàrees, un 4% més que al 2021. Quant al preu percebut en origen, és un 28% més alt que el del passat exercici, i el preu mitjà d’eixida de magatzem s’ha vist incrementat en un 15% sobre la mitjana de les últimes cinc campanyes. Els ingressos bruts han sigut de vora 1.070 milions d’euros, un augment del 16%. No obstant això, LA UNIÓ considera que este increment de preus no compensa la reducció de la producció i l’exagerat increments dels costos. Si se sumen els destríos, danys per plagues i augment de costos, el resultat serà pràcticament igual que el de la campanya 2021-2022, segons l’organització.
Obert el termini per a contractar 58 treballadors agrícoles per a este estiu
L’Ajuntament d’Alzira, en el marc de col·laboració amb el Servicio Público de Empleo Estatal SEPE, contractarà 58 treballadors durant tres mesos per a treballar al terme rural. Les sol·licituds per a participar en esta convocatòria laboral es poden fer fins el pròxim divendres 2 de juny a La Clau d’Alzira. Estes contractacions, destinades al sector agrari, es dedicaran al manteniment de camins rurals i barrancs, l’eliminació de vegetació invasiva i d’abocadors incontrolats, millores per a la prevenció d’incendis forestals i inundacions. A més, també es treballarà en la neteja de residus i la millora dels horts comunitaris que té Alzira, així com el manteniment de l’Anell Verd. Els interessats han de cumplir una sèrie de requisits, ja que del que es tracta és de donar una oportunitat de jornal a aquelles persones que han acabat el treball agrícola durant l’estiu. Cal fer la sol·licitud o bé presencialment a través de La Clau d’Alzira o bé de forma telemàtica a través de la seu electrónica de l’Ajuntament.
La Unió demana a Conselleria l’ampliació del període de cremes agrícoles fins al 16 de juny
La Unió Llauradora demana a Conselleria d’Agricultura una ampliació del període de cremes agrícoles fins al 16 de juny, i que no comence ja el dia 1. Les intenses precipitacions i el risc baix d’incendis podrien permetre que es prorrogara l’ampliació de les cremes fins a eixa data. En concret, La Unió ha demanat ampliar este període per a la crema de marges de cultiu, d’eliminació de residus agrícoles i forestals mitjançant ús del foc i transformació de finques. L’organització dona dos raons per endarrerir la prohibició de cremes. D’una banda, argumenta que davant les condicions meteorològiques actuals i previstes, amb les pluges d’esta segona quinzena de maig, hi ha un perill d’incendis baix. D’altra banda, recorda que a conseqüència d’un període d’absència acumulada de precipitacions i temperatures anormalment elevades que incrementaven el perill d’incendis per una elevada disponibilitat de vegetació forestal, Conselleria va emetre una resolució que prohibia fins al 31 de maig l’ús del foc per a la crema agrícola. La resolució de Conselleria va suposar la paralització o endarreriment de treballs agrícoles tan importants com la poda en molts cultius durant la primavera, així com la gestió de les restes de cultius en parcel·les on s’ha arrancat el cultiu per a posar un altre. Per això és necessari fer eixos treballs ara, i evitar així que es queden en el camp estes restes agrícoles, ja que tindria l’efecte contrari, incrementar el risc d’incendi este estiu.
El pròxim 1 de juny començarà el període excepcional de cremes agrícoles d’estiu
L’Ajuntament d’Alzira instaurarà a partir del pròxim 1 de juny el període excepcional de cremes agrícoles d’estiu. De l’1 al 30 de juny s’autoritzaran les cremes agrícoles únicament per a restes de poda de varietats tardanes de cítrics. El pròxim 31 de maig finalitza el període de cremes d’hivern i, per tant, les declaracions responsables de crema sol·licitades des del passat 16 d’octubre de 2022 perdran la seua vigència. Davant la millora en les condicions de sequera i la situació de risc d’incendi forestal gràcies a la pluja, es preveu que les restriccions de cremar a menys de 100 metres no s’allarguen més enllà del 31 de maig. De l’1 al 30 de juny, es podrà cremar de dilluns a divendres des del trenc d’alba fins a les 11 hores, baix les condicions establertes pel Pla Local de Cremes. Estarà prohibida la crema a menys de 30 m de sòl forestal amb caràcter general i a menys de 500 m els dies de risc alt (taronja) o extrem (roig) per incendis forestals. De juliol a setembre no es podrà cremar. Per a obtindre el permís de crema, s’haurà de sol·licitar a través de La Clau l’autorització de crema i la declaració responsable acreditant que es gestionaran únicament restes de poda de varietats tardanes de cítrics.
Les organitzacions agràries valoren com a positives les pluges dels últims dies
La pluja d’estos dies ha estat en termes generals positiva, segons les organtizacions agràries. Tant La Unió Llauradora com l’Associació Valenciana d’Agricultors valoren l’aigua en termes benignes per alleujar la sequera. Ara bé, assenyalen que cal esperar que, en els pròxims dies, la pluja no es transforme en altres fenòmens com la pedra. D’una banda, la Unió Llauradora i Ramadera valora les pluges de les últimes hores com a molt positives en general per al camp valencià, després d’un període molt intens de sequera. En els cultius de regadiu, el temporal permetrà estalviar en regs, netejar els arbres davant l’amenaça de possibles plagues i recarregar aqüífers i embassaments. Les campanyes de cultius de costa també es veuran beneficiades, així com els cítrics, el caqui i les reserves hídriques de la nostra comarca, on estos dies ha plogut al voltant de 60 litres. D’altra banda, AVA assenyala que sobretot en la zona de regadiu, on els agricultors havien començat a regar tres mesos abans que l’any passat i estaven consumint un 40% més d’aigua, estes pluges permeten alleujar els costos de producció. Tant La Unió com AVA assenyalen com a part negativa del temporal la paralització en la recol·lecció d’algunes campanyes de fruita d’estiu i hortalisses de temporada, o els danys directes en els cultius de cirera. Així mateix, en aquelles zones on han descarregat excessives precipitacions en un breu període de temps, ja s’han produït arrossegament de terres i trencament de marges, murs i altres infraestructures agràries. Les associacions assenyalen que caldrà esperar per comprovar l’evolució dels cultius i de les pluges.
Compromís Alzira celebra el seu acte central de campanya i aposta per la creació d’un parc fluvial a Alzira per lluitar contra l’emergència climàtica
El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, i la consellera d’Agricultura, Isaura Navarro, arroparen divendres el candidat de Compromís, Alfons Domínguez, en el míting celebrat al parc Pere Crespí. Qui també va participar en el míting va ser l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, que va fer balanç dels huit anys de l’alcaldia. Tant Navarro com Morera aposten per la continuïtat dels resultats de Compromís a Alzira. Enric Morera assegurava que el fet que Diego Gómez no encapçale la llista no és obstacle perquè Compromís repetisca resultats, perquè sols cal vore el que s’ha fet fins ara. Per la seua banda, Alfons Domínguez explicava que el seu objectiu és tocar totes les portes que facen falta per tal que arriben els diners necessaris per acabar amb els problemes d’inundabilitat. Dissabte, la candidata a les Corts Paula Espinosa va visitar Alzira per acompanyar Alfons Domínguez en la presentació de les mesures de la formació per lluitar contra l’emergència climàtica. En l’àmbit autonòmic, Compromís aposta per descarbonitzar totes les ciutats, reduint la quantitat de cotxes i apostant per un transport públic de major qualitat; potenciar les comunitats energètiques locals en els pobles de més de 20.000 habitants i fomentar l’autoconsum de particulars i empreses. En l’àmbit municipal, la formació proposa millorar la gestió forestal i les infraestructures de protecció contra les inundacions, la mobilitat sostenible i rebaixar la dependència de les activitats agràries del consum d’insums i de petroli. En esta línia, Compromís Alzira ha presentat este matí el seu projecte per aconseguir que Alzira tinga platja. Es tracta d’una actuació en l’Hort de Redal per desenvolupar una zona de bany que es convertisca en alternativa als espais fluvials saturats. Este parc fluvial s’ubicaria a vora riu i estaria ben comunicat amb les poblacions veïnes a través de la Via Verda i les diferents vies ciclopeatonals existents i futures. Compromís aposta per la constitució d’un parc fluvial a Alzira a partir de les 172 fanecades propietat de l’Ajuntament a l’Hort de Redal. La formació entén que és necessari generar alternatives sostenibles a les platjes convencionals en moments de màxima aglomeració. El projecte se situa en la línia europea de revegetació de les ciutats com a patró més adient per fer front a l’emergència climàtica i, per tant, podria rebre finançament europeu. El parc fluvial d’Alzira comptaria amb un enclavament de bany que disposaria de la mateixa aigua del riu, establint-se al voltant boscos de ribera. Així mateix, Compromís contempla la implantació d’un centre d’interpretació del riu Xúquer destinat a la divulgació en l’àmbit escolar, o l’ampliació dels horts comunitaris i dels espais per a les associacions esportives. Fins i tot, la construcció d’un auditori o centre cultural, propostes que s’estudiarien a través d’un procés participatiu.
L’Associació Valenciana d’Agricultors critica que les mesures contra la sequera a penes beneficiaran el camp valencià
L’Associació Valenciana d’Agricultors critica que les mesures aprovades ahir pel Consell de Ministres per a fer front als efectes de la sequera a penes beneficiaran el camp valencià. L’organització agrícola assenyala que, en tot cas, estes mesures beneficiaran alguns cultius de secà, la ramaderia i l’apicultura, mentre que el regadiu valencià queda exclòs tot i els efectes que la falta de pluges ja està provocant. AVA valora les ajudes directes adreçades als ramaders i apicultors, però qüestiona el fons de 276 milions que el Govern encara no ha desvelat a quins cultius destinarà ni en quines zones d’Espanya. A més de les ajudes directes, fiscals i de liquidesa, que per a AVA-ASAJA es queden curtes, l’associació considera irrisori que el Govern només retarde el quadern digital d’explotació quatre mesos fins a gener de 2024. Pel que fa a l’ampliació del termini de tramitació de la PAC fins al 30 de juny, AVA constata que evidencia un fracàs perquè no compensa els retards causats per l’aplicació informàtica de l’Administració. L’Associació Valenciana d’Agricultors troba a faltar un suport decidit al regadiu, i exigix un preu especial per al quilovat agrari, dos canvis de potència contractada a l’any i l’eliminació del topall de gas. Cristóbal Aguado, president d’AVA-ASJA.
Compromís Alzira vol impulsar la marca de qualitat “navelina de la Ribera” i transformar el consell agrari en un consell agroalimentari
Compromís continua detallant les seues propostes per sectors. Ahir va ser el torn de l’agricultura i les van presentar el candidat a l’alcaldia, Alfons Domínguez, junt a l’actual secretària autonòmica de Salut Pública, Ofèlia Gimeno, i Isaura Navarro, candidata a les Corts. Compromís considera que a Alzira l’agricultura és un sector estratègic i bàsicament planteja dos propostes que abasten este sector. En primer lloc, rellançar el consell agrari per a convertir-lo en un consell agroalimentari, on a més dels agricultors estiguen representades associacions veïnals, comerciants i restauradors amb l’objectiu d’interrelacionar tota la cadena alimentària. L’altra proposta és crear una marca de qualitat “navelina de la Ribera” per la gran qualitat que té este cítric ací a la nostra comarca. Esta proposta seria un dels punts del pla estratègic del sector agroalimentari. També es planteja la creacció de bancs de terres per a garantir el relleu generacional en l’agricultura. Des del punt de vista autonòmic, Isaura Navarro pretén protegir la sobirania alimentària, fent complir els tractats internacional i potenciant les xarxes de proximitat perquè el producte agrícola valencià es consumisca ací. I d’altra banda, garantir l’aigua per a l’agricultura valenciana, un element que és vital per a este sector productiu.
