La Generalitat Valenciana posarà en marxa una nova línia d’ajudes amb subvencions directes de sis mil euros per aquells afectats per la Dana que hagen replantat arbres fruiters, cítrics o vinya.
El president de la Generalitat, Juan fran Pérez Llorca, ha anunciat una nova línia d’ajudes de 26,7 milions d’euros dirigida als agricultors que han patit pèrdues greus a causa de la Dana en la Comunitat Valenciana. La mesura preveu una ajuda directa de 6.000 euros per hectàrea per a aquells agricultors que replanten o ja hagen replantat cultius permanents, principalment arbres fruiters, cítrics i vinya, en les zones greument afectades pel temporal d’octubre de 2024. Per a poder accedir a la subvenció, els beneficiaris hauran de replantar una densitat mínima de plantes per hectàrea, que s’establirà en funció del tipus de cultiu. L’objectiu és donar suport a la recuperació del teixit agrícola i garantir el futur de les explotacions afectades, sobretot de caquis, cítrics i vinya. Juan fran Pérez Llorca. Per la seua banda, l’Associació Valenciana d’agricultors, AVA, ha valorat positivament estes noves línies d’ajudes anunciades per la Conselleria d’Agricultura a les organitzacions agràries i cooperatives. Ajudes amb caràcter retroactiu que responen a les demandes dels agricultors. No obstant això, si bé és una part important, la Comunitat Valenciana té més de 180.000 hectàrees abandonades i requerix una major inversió per part de les administracions, no sols la Generalitat Valenciana, per a aconseguir explotacions més dimensionades i tecnificades, equilibrar els mercats internacionals i ajudar a assumir l’escalada dels costos de producció que estan generant les guerres a Ucraïna i ara a Orient Mitjà. Segons Ava, fa falta un Pla d’Estat consensuat amb el sector agrari i amb una dotació pressupostària concorde a les necessitats reals.
La Comissió Europea presenta el paquet “Food and Feed Omnibus” per reforçar la seguretat alimentària, així i tot, La Unió exigix que els productes importats complisquen les mateixes normes sanitàries.
La Unió Llauradora i Ramadera fa temps que reclama l’establiment de mesures de seguretat més estrictes per als productes estrangers que es comercialitzen a Europa. Segons l’organització, molts d’estos productes no es produïxen sota les mateixes exigències sanitàries que la Comissió Europea imposa als productes europeus. Davant estes reclamacions, la Comissió Europea ha presentat un nou paquet legislatiu que introduïx canvis en la normativa. La Comissió Europea ha presentat este paquet legislatiu, anomenat “Food and Feed Omnibus”, que inclou modificacions en els límits màxims de residus de plaguicides en els aliments. Entre les principals novetats destaca el concepte de “zero tècnic”, és a dir, el nivell més baix que es pot detectar amb fiabilitat per a determinades substàncies que podrien resultar preocupants per a la salut. Segons la proposta, estes mesures contribuirien a reforçar la seguretat alimentària dels productes importats. Tot i això, La Unió insistix que tots els productes procedents de països tercers hagen de complir els mateixos requisits. L’organització recorda que, mentre les explotacions europees han d’adaptar-se a normes cada vegada més estrictes, als mateixos mercats continuen arribant productes cultivats amb substàncies fitosanitàries prohibides a la Unió Europea. Segons denuncia l’organització agrària, esta situació genera un important desequilibri competitiu i, al mateix temps, pot posar en risc tant la salut dels consumidors com la viabilitat de moltes explotacions agràries europees.
La Unió i AVA-ASAJA condemnen l’activació de l’Acord UE-Mercosur i reclamen dimissió d´Ursula Von der Leyen.
Les associacions agràries han alçat la veu de forma unànime davant la decisió de la Comissió Europea d’activar l’aplicació provisional de l’Acord entre la Unió Europea i Mercosur. Tant la Unió com Ava demanen la dimissió de la presidenta de la Comissió Ursula Von der Leyen. Tant la Unió com Ava-Asaja consideren que es tracta d’una decisió precipitada, lesiva per al sector agrari i políticament inacceptable en l’actual context institucional. Ava parla fins i tot de traïció al camp valencià i espanyol. A més entenen que esta decisió és especialment greu quan la mateixa Comissió ha constatat deficiències en els controls del Brasil recentment, i que no pot certificar plenament que no s’exporta carn procedent d’animals tractats amb hormones prohibides a la UE. En este context, AVA fa una crida al Govern d’Espanya perquè defenga amb fermesa al sector agrari espanyol i estudie la presentació d’un recurs davant el Tribunal de Justícia europeu, amb l’objectiu de protegir els interessos d’agricultors i ramaders.
La falta de personal en les oficines comarcals agràries està afectat l’atenció al sector agrari i la gestió de les diverses ajudes.
La Unió Llauradora i Ramadera ha denunciat novament la falta de personal en les Oficines Comarcals Agràries de la Conselleria d’Agricultura i advertix que la situació està afectant de manera directa la gestió de les ajudes i l’atenció al sector agrari valencià. L’organització assenyala que, en un context d’increment de la càrrega administrativa, major complexitat normativa i més exigències tècniques sobre les explotacions, el dèficit de personal especialitzat s’ha fet més evident en nombroses oficines. Esta manca provoca retards en la tramitació d’expedients, acumulació de treball i limitacions en l’assessorament directe a llauradors i ramaders. Un dels exemples que reflectixen esta problemàtica són les ajudes a la incorporació de persones joves llauradores i nous agricultors corresponents a 2025. El termini legal de sis mesos per a resoldre estes ajudes va finalitzar a principis de gener de 2026 sense que s’haja notificat cap resolució. Este retard pot tindre conseqüències sobre la PAC 2026, ja que la falta de resolució pot impedir que moltes persones joves complisquen en termini els requisits per a accedir als pagaments. La Unió alerta també que en determinades comarques la situació presenta un caràcter estructural, amb vacants acumulades durant llargs períodes i sense reforços estables, fet que genera sobrecàrrega del personal existent i pèrdua progressiva de capacitat tècnica i coneixement del territori. Per tot això, l’organització hi ha sol·licitat al conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, informació detallada sobre el nombre de places autoritzades, cobertes i vacants en cada oficina (OCA), així com sobre l’antiguitat d’estes. El secretari general de La Unió, Carles Peris, considera imprescindible disposar d’estes dades per dimensionar adequadament el problema i plantejar propostes que reforcen el paper de les oficines i milloren el servei als llauradors i ramaders.
Més de 80 llauradors participaren ahir en les III Jornades de LA UNIÓ sobre el caqui a Benimodo. LA UNIÓ qualifica la campanya del caqui com a irregular i marcada per la incidència de les plagues que han augmentat el volum de rebutjos.
La Unió Llauradora valora la campanya del caqui 2025/2026, ja a punt de finalitzar, com bastant irregular i sense complir les expectatives previstes després de la del desastre de la dana. El balanç es veu marcat per la incidència de plagues com el cotonet i la mosca blanca en el camp que ha comportat un elevat volum de rebutjos i uns alts costos de producció. Pel que fa als preus, les cooperatives encara no han liquidat i els comerços han pagat una mitjana d’entre 0,40 i 0,50 €/kg. Les baixes cotitzacions en la part central de la campanya han llastrat el resultat final. Les compres de caqui es van iniciar prompte i amb cotitzacions bones, al voltant de 0,55 euros per quilo, però des de finals d’octubre fins a desembre, durant aproximadament cinc setmanes del tram central, els preus es van desplomar de manera significativa. I mentre els preus sols es mantenen, els costos de producció han pujat. Precisament en estes jornades, un dels temes principals ha sigut combatre les plagues. Els productors alerten de la necessitat de disposar de més matèries actives per a controlar les plagues en el camp i per això demanen inversió de la Generalitat en investigació en la lluita amb productes biològics. Les jornades van comptar amb la directora general de producció agrícola i ramadera de la Conselleria d’Agricultura, Mª Àngels Ramón-Llin; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Benimodo, Mª José Martínez i el secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris.
El vent castiga durant quasi un mes el camp valencià i deixa pèrdues de fins al 50% en cítrics, amb un impacte econòmic estimat en 26 milions d’euros.
Les associacions agràries valencianes La Unió Llauradora i Ramadera i AVA-ASAJA han fet balanç dels danys provocats per les fortes ratxes de vent que han assotat la Comunitat Valenciana durant quasi un mes. Ambdues entitats coincidixen que els cultius més afectats són els cítrics, especialment la mandarina i la taronja, amb pèrdues que en alguns casos superen el 50%. Els principals desperfectes s’han produït per la caiguda del fruit al sòl i pel conegut “ramejat”. Estes ferides provoquen una important depreciació comercial, ja que el producte, en lloc de destinar-se al mercat en fresc, acaba enviant-se majoritàriament a la indústria del suc. Un altre cultiu especialment perjudicat és l’alvocat, que també ha patit danys tant per la caiguda dels fruits com pels efectes del ramejat. Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, calcula que les pèrdues ocasionades pel vent, s´aproximen els 26 milions d´euros. La Unió ha detectat igualment afeccions en les hortalisses. La successió de temporals ha retardat la sembra d’alguns cultius i el vent ha dificultat l’acumulació de les hores de fred necessàries, fet que pot alterar la floració i tindre repercussions en la pròxima campanya. A més, les dos organitzacions han registrat danys en hivernacles i explotacions agràries. Per això, reclamen al sistema d’assegurances agràries que agilite les peritacions en les parcel·les afectades perquè els llauradors puguen cobrar com més prompte millor les indemnitzacions corresponents. Finalment, sol·licitaran ajudes directes a la Generalitat per a les persones afectades. Per la seua banda, AVA-ASAJA, davant el temor que es produïsquen furts de fruita caiguda per a la seua venda en el mercat negre, també ha demanat reforçar la vigilància en els accessos als centres de recepció de mercaderia.
La Unió trasllada a Madrid el malestar del camp valencià davant l’augment de costos i la incertesa sobre les ajudes europees.
Més de 440 llauradors i ramaders de La Unió Llauradora i Ramadera, acompanyats per 10 tractors, s’han desplaçat hui fins a Madrid per participar en la gran manifestació del camp que ha culminat davant el Ministeri d’Agricultura. La protesta, convocada per l’organització estatal Unión de Uniones, ha volgut denunciar el que consideren unes polítiques agràries perjudicials per al sector. La delegació valenciana ha eixit de matinada en autobús des de diferents comarques: 220 persones de València, 110 d’Alacant i 110 de Castelló. El malestar al camp és creixent. Els professionals denuncien l’augment dels costos de producció, agreujat per la guerra d’Ucraïna, la incertesa sobre la futura Política Agrària Comuna (PAC), que podria retallar ajudes fins a un 22% i la competència d’acords comercials com el de Mercosur o el de Marroc, que, asseguren, no exigixen les mateixes condicions sanitàries, ambientals i laborals que a la producció europea. A més, el sector ramader afronta problemes sanitaris com la pesta porcina africana o la influença aviària, que compliquen encara més la situació. Els manifestants reclamen una PAC ben dotada, preus justos que cobrisquen els costos, menys burocràcia i més suport per a garantir el relleu generacional. Esta és la quarta mobilització que La Unió convoca en menys de dos mesos. L’organització advertix que, si no hi ha canvis, les protestes continuaran.
La Unió insta el Govern a reclamar a Brussel·les contingents i aranzels correctors per als cítrics davant la possible aplicació de l’acord UE–Mercosur.
LA UNIÓ demana al Govern que reclame a Brussel·les si s’aprova l’acord amb Mercosur un contingent anual de cítrics en fresc de 239.000 t. i 499.000 t. per a indústria i un aranzel corrector del 15% si se’n passen i el superen. Des de la Unió, l’organització reitera el seu rebuig frontal a l’acord comercial entre la UE i Mercosur i advertix que la seua possible aplicació provisional, seria letal encara amb mesures correctores per al sector citrícola europeu i valencià. L’acord UE–Mercosur reconeix l’existència de productes sensibles i establix per a alguns d’ells contingents aranzelaris i mecanismes de protecció (arròs, mel, boví, aviar). No obstant això, els cítrics, malgrat ser un sector clarament sensible i estratègic per a diverses regions productores europees, no compten amb cap contingent específic, la qual cosa suposa una incoherència interna del mateix acord. Per això la Unió demana que en cas de dur-se a terme, almenys que els cítrics siguen considerats també productes més protegits. Les importacions mitjanes de cítrics en fresc procedents del Mercosur se situen entorn de 239.000 tones anuals, a les quals ha d’afegir-se l’efecte acumulatiu d’altres acords comercials, amb els Estats de l’Àfrica Meridional, sobretot de Sud-àfrica. Les importacions mitjanes a la Unió Europea d’altres països arriben aproximadament a 794.500 tones anuals, per tant, el mercat europeu no pot absorbir està quantia de taronja i més si coincidix en els primers mesos de la campanya.
La Conselleria d’Agricultura certifica la presència del virus de la clorosi groga en cítrics de la Comunitat Valenciana.
La Conselleria d’Agricultura ha confirmat hui la presència del virus de la clorosi nervial groga en cítrics de la Comunitat Valenciana. Després d’un total de 62 prospeccions aleatòries realitzades per part de la Conselleria en camps de cultiu, hui s’ha informat que existixen 22 casos positius ja confirmats en localitats de les tres províncies i en pràcticament totes les espècies citrícoles, sobretot en plantacions i brots joves. El virus de la clorosi nervial groga dels cítrics és un potexvirus que es va observar per primera vegada al Paquistan en 1988 i que es va aconseguir identificar en 2012. Va ser localitzat al setembre del passat any a Catalunya. La seua presència oficial ja en la Comunitat Valenciana i a Catalunya, evidència l’entrada del patogen en l’Estat espanyol i el risc real de dispersió territorial. Des del punt de vista tècnic, la clorosi nervial groga és una virosi que pot afectar diverses espècies de cítrics, principalment llimera, llima i taronger amarg, a més de tarongers i mandariners, que sovint no presenten símptomes i actuen com a reservoris del patogen. Diversos estudis científics han confirmat que la seua transmissió es produïx a través de pulgons i mosca blanca, així com mitjançant empelts i l’ús d’eines de poda contaminades. El secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris indica que com s’està en una fase inicial, que es tracta d’una malaltia bastant desconeguda i que el risc és relativament baix en la major part de la superfície citrícola, sobretot en taronger i mandariner, i més alt en llimera”. La Conselleria d’Agricultura, per precaució ha activat una sèrie d’actuacions preventives tant en el camp com en el sistema viverístic. Entre les mesures adoptades destaquen el reforç de la prospecció i la vigilància en parcel·les comercials i jardins privats, el seguiment específic dels possibles insectes vectors, el mostreig així com la immobilització cautelar de les instal·lacions viverístiques afectades. La Conselleria d’Agricultura també intensificarà la labor d’informació i formació dirigida a tècnics, planteristes i agricultors.
Alzira és una de les ciutats catalogada amb sobrepoblació del porc senglar i per això és un dels municipis que formarà part de la segona fase del pla de xoc de la Generalitat Valenciana. Un pla que implica mesures com la instal·lació de gàbies per a controlar la població d’estos animals.
La ciutat d’Alzira formarà part de la segona fase del pla de xoc de la Generalitat Valenciana per a combatre la sobre població de porcs senglars i previndre l’expansió de la pesta porcina africana. Esta nova etapa del pla contempla la instal·lació de gàbies homologades de captura en aquells punts on la caça no resulta suficient per a controlar l’augment d’esta espècie. El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i Recuperació, Vicente Martínez Mus, ha assenyalat que el pla combina mesures urgents i coordinades, amb una inversió de sis milions d’euros, per a reduir els riscos sanitaris, econòmics i ambientals derivats de la presència excessiva de senglars en el territori valencià. A més del reforç de la caça amb ajudes econòmiques als vedats, el dispositiu inclou un servei de control de fauna, una unitat logística per a la recollida i destrucció dels animals abatuts i un sistema de seguiment de l’evolució de les poblacions. En total, el pla ja compta amb 85 punts de recollida repartits per tota la Comunitat Valenciana. La primera fase d’este pla va començar el dia 1 de gener, basada en l’ajuda dels titulars dels vedats de caça, als quals els recompensaria amb 40 € per cada animal abatut. Ara s’està posant en manca la segona fase. Alzira queda inclosa dins de la zona prioritària de la Ribera, on s’activarà un sistema previ de foto trampeig durant dos setmanes per a avaluar la presència de senglars. En funció dels resultats, i amb autorització dels propietaris dels terrenys, es procedirà a la instal·lació de les gàbies, gestionades per l’empresa pública VAERSA, amb l’objectiu de garantir un control poblacional més eficaç i selectiu.
