La Unió demana al Ministeri d’Hisenda una major reducció fiscal per als llauradors en la declaració de la renda
La Unió Llauradora i Ramadera ha criticat les reduccions fiscals per als llauradors valencians aprovades pel Ministeri d’Hisenda per a la declaració de la renda d’enguany. Per al sindicat agrari, estes reduccions es queden molt curtes per a pal·liar els efectes del pitjor any climatològic dels últims temps, amb la greu sequera i les terribles conseqüències de la dana. El sindicat agrari exigix al Ministeri que rectifique i siga just amb la realitat fiscal agrària valenciana de l’any 2024. Cal assenyalar que els llauradors i ramaders de la Comunitat que tributen mitjançant el sistema de mòduls podran aplicar una reducció del 5% en el rendiment net de la seua declaració de la renda. Els cultius de secà són els que més rebaixa generalitzada tenen, però des de la Unió troben a faltar una reducció fiscal del cultiu de cítrics o de la cirera, per nomenar alguns exemples. En la part ramadera, el sindicat indica que la ramaderia extensiva, molt afectada per la sequera davant la falta d’aigua, es queda sense reduccions fiscals, excepte l’oví i caprí de carn o el de llet. No existix, per tant, rebaixa per al boví de cria i de carn malgrat els problemes que va patir davant la falta d’aigua, pastures i les basses completament buides. Carles Peris, secretari general de la Unió. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
L’Ajuntament d’Alzira obrirà dilluns 5 el termini de sol·licitud de Cryptolaemus per a lluitar contra el cotonet als cultius de kaki i cítrics
L’Ajuntament d’Alzira obrirà el pròxim 5 de maig el termini perquè els llauradors sol·liciten el repartiment de l’insecte Cryptolaemus per a lluitar contra la plaga del cotonet en els cultius de kaki i cítric durant la campanya de 2025. Podran sol·licitar este tractament fins el 6 de juny. La cria del Cryptolaemus s’ha dut a terme a l’Insectari municipal de l’Ajuntament d’Alzira. Podran sol·licitar-lo les persones físiques o empreses propietàries de parcel·les agrícoles de kakis o cítrics que actualment estiguen en explotació, situades en el terme municipal d’Alzira. Degut a que es prioritza la màxima vida útil d’este insecte al camp, tindran preferència les explotacions agrícoles amb certificat ecològic, seguides de la producció integrada i de les explotacions convencionals, respectivament. Per a fer la sol·licitud han d’aportar les dades de partida, polígon, parcel·la, superfície i tipus de cultiu a través del tràmit específic habilitat a la seu electrònica de www.alzira.es o presencialment en les oficines de la Clau de l’Ajuntament. I també han d’adjuntar una declaració responsable, tal i com explica el tècnic de Medi Ambient, Sergi Abril. El repartiment del Cryptolaemus es realitzarà segons es desenvolupe la producció, entre els mesos de juny i agost, respectant l’ordre de prioritat dels criteris indicats. I per a més informació, poden escriure a mediambient@alzira.es. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Els sindicats agraris destaquen al sector ramader com el més afectat al camp valencià per l’apagada elèctrica del dilluns
La Unió i AVA-ASAJA assenyalen que les principals pèrdues per l’apagada elèctrica que afectà abans-d’ahir a tota la Península se centren en el sector ramader i agropecuari. Per la seua banda, La Unió Llauradora demana al Govern procediments àgils de compensació de danys. Destaquen des de la Unió que moltes zones del medi rural han tornat a tindre subministre hores més tard que en les capitals de província. Les granges depenen totalment del subministrament elèctric, fins i tot en la ventilació i alimentació. Bona part d’elles compten amb grups electrògens, encara que en alguns casos hi hagué dificultats per a accedir al subministrament de gasoil. La Unió critica que la falta d’informació sobre la previsió del restabliment del subministrament portà a les granges al límit, per no saber si disposaven de combustible suficient; i és que algunes granges, assenyalen, estigueren fins a 14 hores amb l’apagada. Per la seua part, AVA-ASAJA assenyala que els vivers i hivernacles van patir problemes per la interrupció dels sistemes de ventilació. A més, per a algunes entitats de reg i pous particulars va ser impossible regar les explotacions, ja que la falta de subministrament elèctric va deixar fora de servici les bombes de reg i altres dispositius. Des de l’organització també subratllen que el sector agrari no va ser alié als problemes compartits amb altres sectors com interrupcions informàtiques, als sistemes de monitoratge i als controls d’inventari. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA aplaudix que el Govern deixe triar als agricultors afectats per la dana entre esperar a Tragsa o fer ells les obres i rebre una ajuda
AVA-ASAJA ha valorat positivament la nova ajuda del Govern estatal per tal d’agilitzar les reparacions necessàries d’infraestructures agràries afectades per la DANA. L’ordre del Ministeri d’Agricultura permet als propietaris triar entre esperar que l’empresa pública Tragsa execute les obres o bé fer-les ells mateixos i rebre una compensació. El Govern establix una baremació de les ajudes per superfície que oscil·len entre 5.200 i 9.900 euros per ha, segons quatre zones definides per grau d’afectació. Així, els agricultors perjudicats poden fer-se càrrec directament de les obres als accessos de les explotacions, sistemes de reg, murs i tanques, amb import màxim per beneficiari de 125.000 euros. Des d’AVA-ASAJA consideren que la mesura era totalment necessària, vista la urgència als camps per a poder preparar les pròximes campanyes agràries. Des d’AVA proposen que a més de la compensació, la CHX expropie eixes parcel·les amb el preu degut, atesa la inseguretat que genera este procés. També demanen que en cas que els agricultors renuncien a la compensació, siga Tragsa qui repare la totalitat dels danys. D’altra banda, s’han aprovat altres dos propostes: indemnitzacions per a les parcel·les arrasades pròximes a llits i barrancs, i ampliació d’ajudes per als vivers. Tot i això, l’associació critica que el Govern continue limitant les ajudes als agricultors inscrits al Registre d’Explotacions Agrícoles (REA), en lloc d’acceptar altres mitjans de justificació de l’activitat agrària. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA advertix de la proliferació descontrolada de canya en camps de cultiu de la província de València a causa de la DANA
L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) advertix de la proliferació sense control de canya en camps de cultiu de la província de València, com a conseqüència directa de la DANA. L’organització agrària exigix a les administracions competents que actuen amb urgència davant la proliferació d’esta espècie invasora. Les intenses pluges i la posterior barrancada van arrossegar des dels barrancs grans masses de canyars invasors que no havien sigut retirades dels llits, quedant les seues restes depositades en les parcel·les agrícoles afectades. Des de llavors, i al llarg de l’hivern i la primavera, les restes vegetals amagades sota la terra han germinat de manera massiva. Segons denuncien els agricultors afectats, els canyars estan arrelant ràpidament en camps de cultiu de tot tipus, des d’arrossars a tarongers o caquisers. A més des d’Ava, advertixen que quan comence la campanya de regs i abonat, la seua expansió serà incontrolable, ja que es una espècie invasora que es reproduix amb molta facilitat. És per això que demanen a l’administració que pose mesures per a controlar l’impacte i sobretot que si s’han d’incomplir normes marcades per la PAC, que es faça per un mal de força major, ja que l’erradicació de les canyes es primordial per als camps i les collites. Per això, AVA demana tant al Govern com a la Generalitat una pla urgent d’intervenció que incloga l’eradicació de les canyes tant en les zones de domini públic hidràulic com en els camps agrícoles ja afectats. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Des de demà fins el 28 d’abril estan prohibides les cremes agrícoles de parcel·les a menys de 500 metres de sòl forestal
Recordem la prevenció que cal tindre de cara a la Setmana Santa pel que fa a les cremes agrícoles. Des de demà Dijous Sant fins el dilluns de Sant Vicent, dia 28 d’abril, ambdós inclosos, estan prohibides les cremes agrícoles de les parcel·les que es troben a menys de 500 metres de sòl forestal. En el cas que es detecte l’incompliment d’alguna de les condicions exposades, la crema haurà de paralitzar-se i serà objecte de sanció administrativa. Així mateix, durant la Setmana Santa i la Pasqua s’adoptaran les mesures preventives previstes en el nivell de risc màxim d’incendis forestals (nivell 3 de preemergència). A més, està previst el vol de reconeixement de mitjans aeris de la Generalitat per a realitzar rutes de vigilància preventiva carregats amb aigua i retardant. Per a això, s’han establit diferents rutes per les tres províncies, especialment en els territoris amb major massa forestal. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Plataforma Xúquer Viu critica el nou Pacte de l’Aigua per l’Albufera per no comptar amb la participació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer
La Plataforma Xúquer Viu qualifica l’anomenat Pacte de l’Aigua per l’Albufera com una espècie de brindis al sol, ja que el màxim organisme gestor del Xúquer, la Confederació, no hi ha participat. Entenen que és un acord polític que no garanteix cabals suficients per a l’Albufera. Este acord signat entre Generalitat, Ajuntament de València i diverses comunitats de regants garantix una aportació anual de 24,3 hectómetres cúbics d’aigua al llac entre 2025 i 2027; aportacions que segons Xúquer Viu ja apareixien en el Pla hidrològic i, per tant, no suposen cap novetat. Els 11 hm3 referits al Xúquer ja figuraven, quasi en la seua totalitat, al Pla Hidrològic. També hi ha dubtes sobre les aportacions de 13’3 hm3 des de les sèquies del Túria que no figuren en el Pla Hidrològic i, a més, es contempla obres i inversions que tampoc tenen incidència si no compten amb un acord de l’òrgan que gestiona el riu; és a dir, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Per tant, la Plataforma Xúquer Viu i Acció ecologista-AGRÓ consideren que es tracta d’un acord polític per a reforçar la figura del President de la Generalitat. Les organitzacions ambientals ja van advertir i ara es reiteren en que els cabals ambientals de l’Albufera no eren suficients i, sobretot, que no estaven garantits els requeriments hídrics fixats en 210 hm3. A més, la solució passa per realitzar aportacions directes d’aigua del Xúquer des de Tous sense estar condicionada a la modernització de regadius, com han demanat repetides vegades des de Xúquer Viu. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia que la Conselleria d’Agricultura deixa fora al 35% dels municipis afectats per la dana de les noves ajudes a vivers, hortícoles i herbacis
La Conselleria d’Agricultura ha obert hui el termini per a demanar ajudes directes a vivers, cultius hortícoles i herbacis afectats per la DANA. Amb un pressupost global de 5,3 milions d’euros, es podran beneficiar d’esta ajuda fins a 500 agricultors i més de 1.500 ha de cultiu. Per la seua banda, La Unió Llauradora ha denunciat que la convocatòria deixa fora al 35% dels municipis afectats pel temporal. La convocatòria s’adreça a explotacions de cultius herbacis (excepte arròs), farratgers, aromàtics, hortícoles i vivers greument afectades pel temporal. Poden accedir a estes ajudes les persones físiques o jurídiques, comunitats de béns i altres que puguen acreditar danys superiors al 30 % en la superfície de la seua explotació, estiguen inscrites en el Registre d’Explotacions Agràries de la Comunitat Valenciana o en el d’Operadors Professionals de Vegetals a data del 29 d’octubre de 2024, i que es troben ubicades en algun dels municipis afectats per la DANA. El termini per a presentar les sol·licituds finalitza el pròxim 30 d’abril. D’altra banda, la Unió ha criticat que estes noves ajudes únicament es contemplen per a 63 municipis dels 91 declarats com afectats per la dana, deixant fora a 34 localitats. El sindicat agrari exigix una rectificació per part de la Conselleria perquè totes les poblacions afectades per la dana puguen sol·licitar estes ajudes directes, tal i com afirma Carles Peris, el seu secretari general. Així, la Unió ha elaborat el llistat de localitats que falten, entre les quals es troben, de la Ribera Alta: Carcaixent, La Pobla Llarga, l’Énova, Manuel, Senyera, Tous, Benimuslem, Gavarda, Massalavés i Sant Joanet. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA alerta que les conseqüències de la DANA també estan afectant a la fruita de pinyol
AVA-ASAJA ha alertat que les conseqüències de la DANA també estan afectant a la fruita de pinyol. Desenes de parcel·les de bresquilleres, nectarines i albercoquers, especialment a la Ribera Alta, no es podran regar a causa dels desperfectes en les infraestructures hidràuliques. Des de l’organització agrària afirmen que esta situació generarà que la producció no assolisca un grau de maduració, calibre i qualitat suficient per a comercialitzar-se. Així, sol·liciten a la Conselleria d’Agricultura que aprove o, si més no, que demane al Govern central l’establiment d’ajudes per als productors de fruita de pinyol que permeten compensar les pèrdues de collita d’esta temporada a causa dels efectes del temporal. El responsable de la sectorial de fruita de pinyol d’AVA, José Luis Sanz, defensa que es tractaria d’una mesura de suport puntual i de poc pressupost total, perquè afecta una superfície concreta, però evitaria que es posara en perill la precària viabilitat d’este cultiu. A hores d’ara, els fructicultors estan realitzant tasques d’aclarida de fruits, i en poques setmanes començaran la recol·lecció de varietats primerenques. Però en aquells camps on no es puguen fer els regs necessaris a causa dels desperfectes en canonades, canals, séquies i instal·lacions de reg, es preveu que la collita no complisca els estàndards suficients per a ser recol·lectada per al mercat en fresc. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA presenta mocions als ajuntaments per a actuar contra la sobrepoblació de senglars
AVA-ASAJA presenta mocions als ajuntaments per a actuar contra la sobrepoblació de senglars. L’organització sol·licita a més de 300 consistoris amb sobreabundància de senglars que aprofiten les noves ajudes de la Generalitat per a reduir la fauna salvatge. L’Associació Valenciana d’Agricultors ha presentat una moció en més de 300 ajuntaments de la Comunitat Valenciana, declarats per l’Administració amb sobreabundància de senglars, L’organització agrària proposa que els consistoris aprofiten les ajudes contemplades en una nova orde de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori per a minimitzar els danys que provoca l’excés d’animals silvestres en els camps de cultiu. Animals que en el cas dels porcs senglars, a més, incrementen el risc en carretera, les destrosses en nuclis urbans i representen una amenaça sanitària per la possible transmissió de malalties al bestiar. La situació és especialment preocupant en zones on la caça esportiva no pot aplicar-se eficaçment, com a àrees agrícoles pròximes a urbanitzacions, vivendes disperses o terrenys en els quals no existix un responsable cinegètic designat. L’orde 4/2025, de 14 de març, de la Conselleria de Medi Ambient, per a facilitar el control poblacional del senglar atorga subvencions per a finançar, fins al 100%, activitats de control mitjançant tècniques de caça autoritzades, així com serveis de recollida de cadàvers i l’adquisició de materials com a gàbies parany contenidors, amb la finalitat de facilitar la intervenció dels ajuntaments enfront d’esta problemàtica. Segons estimacions de AVA-ASAJA, les pèrdues ocasionades en 2024 per la fauna salvatge van superar els 50 milions d’euros en l’agricultura valenciana, confirmant així la tendència ascendent dels últims anys. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
