NOTÍCIES

El PP d’Alzira acusa el govern local de censura en rebutjar la moció per a recuperar el programa de ràdio dels plens mensuals

El Partit Popular d’Alzira acusa l’equip de govern municipal de censurar l’oposició al rebutjar la moció per a recuperar el programa de ràdio dels plens mensuals, on els regidors i les regidores debatien els temes tractats en els plens mensuals. El grup municipal del PP a l’Ajuntament d’Alzira ha denunciat el que consideren una censura pel govern local, en rebutjar la moció presentada perquè torne el programa de ràdio on es tractaven els temes abordats als plens ordinaris de la ciutat. Els populars veuen inacceptable que es faça servir l’excusa del mal ús del programa per part d’algun partit polític, i afegixen que la transparència i la informació són drets fonamentals de la ciutadania que no es poden vore limitats per disputes polítiques. El veïnat d’Alzira, afirma el PP, mereix estar informat sobre els temes que es tracten en els plens municipals, independentment de les diferències entre els partits. Des del Partit Popular assenyalen que l’equip de govern municipal sembla més interessat en silenciar les veus crítiques que en fomentar un debat obert i constructiu. I demanen, així, que rectifique esta decisió i permeta la recuperació del programa de ràdio dels plens mensuals. Escoltem Bernat Ríos, regidor del partit. Per la seua banda, el regidor de Comunicació, Xavier Pérez, recordà que la suspensió no havia sigut definitiva i havia sigut per l’espectacle en el qual s’havia convertit a causa dels enfrontaments i insults personals, no per defugir el debat polític; de fet, el programa porta en marxa molts anys.

L’Ajuntament d’Alzira honora el rei Jaume i les persones i entitats alzirenyes que han destacat per la seua trajectòria, com cada 30 de desembre

Com cada 30 de desembre, l’Ajuntament d’Alzira honora el rei Jaume i les persones i entitats alzirenyes que han destacat per la seua trajectòria. L’acte commemorava el 782 aniversari de l’entrada del rei a Alzira, amb la baixada de la Senyera i l’ofrena a la plaça Constitució. El plenari es va iniciar amb la concessió de la insígnia al col·lectiu d’Aljazzira Jazz Club en la modalitat de cultura. Una associació que enguany ha celebrat el seu vint i cinc aniversari i que durant anys ha dut a Alzira concerts mensuals de jazz i ha posat en marxa la mostra de jazz al carrer, entre altres. El seu president, Xavier Ramírez, destacà la bona salut d’este gènere musical a València, on ja forma part dels estudis del Conservatori i on també està l’única delegació europea del Berkeley Institute de Boston. En el cas d’Alzira, Ramírez mostrava el seu agraïment i destacava el suport municipal i la importància de la música. L’empresa de transports Sant Bernat cooperativa era reconeguda amb la insígnia en la modalitat d’activitats empresarials. En el seu nom, el seu gerent, Bernardo Sospedra, destacà que la cooperativa havia sigut com una espècie d’empresa familiar, ja que els transportistes han passat el negoci de pares a fills, i assenyalà la importància que tingueren els xòfers i el transport durant la pandèmia. El president d’AVA Alzira, José España, agraí este reconeixement a la tasca discreta de l’associació d’agricultors i posà èmfasi en el seu treball de formació agrícola. España parlà de la crisi del camp valencià i alzireny provocada fonamentalment per les autoritats europees i aprofità per destacar la importància de l’associacionisme agrari. L’esportista Antonio Gordó, qui havia rebut el premi Illa del Xúquer per la seua trajectòria en diverses disciplines esportives durant 40 anys, rememorà les seues fites en halterofília i atletisme i volgué recordar les persones afectades per la DANA. L’última insígnia va ser per a l’alzireny Joan Llinares en la modalitat d’humanisme. Una insígnia que ja li oferiren fa anys i que va rebutjar perquè la considerà incompatible amb l’exercici del seu treball com a director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau. El seu treball com a funcionari públic l’ha dut a ocupar diverses encomandes com gerent de l’IVAM o director del Palau de la Música Catalana, per aclarir el cas Millet. Llinares destacà els valors del treball públic i de la cultura.

El Gran Teatre posa a la venda hui l’abonament teatral d’hivern

El Gran Teatre obri esta vesprada la seua taquilla per a posar a la venda l’abonament dels pròxims tres mesos. Un abonament que garantix un seient fix i reservat per a quatre espectacles al preu de 35 euros. Per a començar l’any, la música estarà molt present. En este primer abonament teatral s’inclouen tres espectacles musicals i una obra de text. El 31 de gener comencem amb Somfònics i l’espectacle Opereta, un espectacle musical al voltant de l’òpera amb grans dosis d’humor. El 14 de febrer, l’actor Alberto San Juan ens duu Macho grita, una comèdia musical protagonitzada per l’actor i la seua banda. Divendres 28 torna el teatre en valencià de la mà del director Rafa Calatayud, qui ens presenta la història d’una parella al llarg dels anys sota el títol “Valparaiso!”, I ja, per tancar el trimestre, el divendres 14 de març tindrem un espectacle musical de copla i dansa protagonitzat per l’alzireny Juan Benavent, conegut artísticament com Lucerito de las Marismas. El preu de l’abonament és de 35 euros, 30 amb carnet jove i de jubilat, i es pot comprar des de hui fins el dia 9 a la taquilla del Gran Teatre dimarts i dijous de 19.30 a 21 hores. I també, a partir d’esta nit a les 21 hores, al portal notikumi.com. El gestor cultural, Jordi Verdú, destaca que com l’abonament no és nominal, es pot aprofitar per diverses persones. Recordem que les entrades soltes als espectacles es posaran a la venda el dia 10 de gener.

Alzira aprova els pressupostos de 2025 amb els vots en contra de Ciutadans, Vox, PP i la regidora Mar Chordà

Alzira aprovà els pressupostos per a 2025 el passat divendres tal i com estava previst. Uns pressupostos xifrats en 52 milions d’euros i que incrementen en un 3% els de l’any passat. Ciutadans, Vox, PP i la regidora Mar Chordà votaren en contra dels pressupostos. Per part de Vox es presenta una esmena a la totalitat del pressupost, perquè segons explica la regidora Rosana Peris, no responen a les necessitats de les ciutadania i suposen un increment de la fiscalitat amb la nova taxa de recollida de fem. La regidora Mar Chordà recriminà al govern que li entregaren els pressupostos tard i mal i entén que tot i criticar-la a ella per voler incrementar la partida de festes, i que per això l’havien tirat del govern, sí que havien mantingut la partida de 900.000 per a festes. Així mateix, votà en contra perquè s’havien augmentat les partides de les regidories de PSOE i Copromís, però no d’UCIN. Ciutadans, al igual que altres anys, discrepÀ perquè defenen un altre model de pressupostos encaminats a la inversió i no al gasto. El regidor Miguel Vidal criticÀ que destinar sols un milió a la inversió era una vergonya i recriminÀ al govern que el 50% siga de gastos de personal a més de les contractacions externes. En el cas del PP, es mostraren contraris al pressupost tant en la forma com en el fons. El portaveu popular, José Luis Palacios, considera que no són pressupostos ni participatius ni consensuats, que externalitzen serveis en lloc de fer-ho funcionaris públics i, a més, pel que fa a la inversió, estan esperant sempre diners d’altres institucions. Per la seua banda, el regidor d’Hisenda, Andres Gomis, explicà que els plans de inversions de l’Ajuntament són plurianuals i per això no es veuen reflectits tal qual en el pressupost, i posava com exemple el treball d’inversió de l’ultim any 2024. El regidor d’UCIN, Enrique Montalvá, argumentà que el pressupost aprovat era el que necessitava la ciutat per a ser capital de comarca i anar cap al futur La regidora socialista, Gemma Alós, explicà que el pressupost tenia com a objectiu principal mantindre els serveis públics.

L’Ajuntament d’Alzira presenta el projecte d’obra de la Casa Reial del rei Jaume I

Hui s’ha presentat el projecte d’obra de la restauració de la muralla almohade i creació del pas de ronda, així com la construcció del complex museístic de la Casa Reial del rei Jaume I. Els passos a seguir, comentava l’arquitecta municipal, Cristina Martínez, són primer l’eliminació dels elements impropis construïts sobre la muralla almohade. Ja s’ha eliminat el mur de formigó i els merlets però encara queden alguns altres elements com plantacions o revestiments. Després es procedirà a netejar la muralla i reomplir els buits, per a finalment crear el pas de ronda. L’arquitecta destacava la troballa d’una volta, una “bóveda”, islàmica en un tram de la muralla. D’altra banda, l’estudi d’arquitectura Escalar, amb Rubén Bodewig al front, ha presentat el projecte de construcció del que serà la Casa Reial, en honor a la torre del rei Jaume I i el seu vincle amb la ciutat, que comptarà amb un edifici emulant la torre, tres pisos d’altura i 3 sales expositives. L’obra compta amb 2,9M d’euros de pressupost, finançats en major part per una subvenció estatal de Next Generation. Ara mateix, està en procés de licitar-se. En principi, les obres haurien de començar al segon trimestre de 2025 i finalitzar, com a tard, a l’abril de 2026, commemorant ixe any el 750 aniversari del naixement del rei Jaume I. A l’igual que l’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, el regidor d’Urbanisme, Andrés Gomis, destacava la importància d’esta construcció per a la significació i recuperació de la figura del rei Jaume I, que hui dia no compta amb un complex cultural commemoratiu d’estes característiques.

Creu Roja rep 17.000 euros de donació amb motiu del Premi Europeu de Divulgació Científica dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira 2024

Creu Roja ha rebut este matí la donació de 17.000 euros amb motiu del Premi Europeu de Divulgació Científica que va anunciar la Universitat de València a la Gala de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira 2024. El premi va quedar desert a causa que les obres presentades eren massa científiques i no responien a un treball de caràcter divulgatiu. És per això que des de la UV es decidí entregar-lo a Creu Roja Alzira. L’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, es mostrava molt content amb la notícia i remarcava el treball de Creu Roja a la nostra ciutat. En la mateixa línia, el regidor de Cultura Israel Pérez agraïa a la Fundació Bromera i la UV per apostar pels valors i guardonar l’associació de Creu Roja Alzira. A l’acte han participat també l’editor de Bromera, Marc Senabre; Carles Padilla, vicerector Internacionalització i Multilingüisme UV, així com Mari Creu Carrió, presidenta de Creu Roja Alzira, qui agraïa la donació.

La Unió ha fet balanç del que ha suposat este 2024 per a l’agricultura valenciana, destacant les pèrdues de més de 1.400 milions d’euros

La Unió ha fet balanç del que ha suposat este 2024 per a l’agricultura valenciana. Un any marcat per les adversitats meteorològiques, amb pèrdues de més de 1.400 M d’euros, i també per les protestes als carrers que ha dut a terme el sindicat agrari. La dana i la sequera, així com altres fenòmens, han provocat enguany en el camp valencià 1.400 milions d’euros de pèrdues i danys en infraestructures. De la dana, dos mesos després de la catàstrofe, encara existixen camins destrossats per a accedir a les explotacions agràries. La Unió destacava la solidaritat dels llauradors davant la catàstrofe, i recordava els 120.000 euros recaptats de donacions. D’altra banda, Carles Peris, secretari general de La Unió, destacava les huit protestes que han protagonitzat des del sindicat al llarg de 2024. Malgrat això, l’organització seguix lamentant que poques coses han canviat en relació amb la competència deslleial a la Unió Europea entre els productes europeus i els procedents de països tercers, amb un gran creixement de les malalties i plagues en importacions. La reciprocitat en l’ús de productes fitosanitaris és una de les principals demandes de La Unió que continuarà reclamant en 2025. Per un altre costat, denuncien l’agressió al món rural que suposa la concentració d’instal·lacions fotovoltaiques en sòl agrícola o forestal. Respecte a la fauna, el sindicat continua reclamant mitjans i propostes eficaces per a controlar i reduir la proliferació de fauna silvestre, ja que els llauradors han patit enguany més de 45 milions d’euros en pèrdues per este motiu. Per al 2025, la Unió seguirà reclamant que es flexibilitzen els ecorrègims de la PAC, es reduisquen els robatoris en camps, que hi haja major relleu generacional, i que es visibilitze el paper de la dona rural.

Centenars de persones es manifesten contra el tancament del Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital de la Ribera, mentre l’Ajuntament d’Alzira aprova una moció unànime perquè no es tanque

Este matí centenars de persones s’han manifestat davant les portes de l’Hospital convocades pel Comité d’Empresa i la Junta de Personal del Departament de Salut la Ribera. El tancament del Servei de Cirurgia Cardíaca és un fet i l’oposició sols ha començat. Juntament amb els treballadors i treballadores, han estat representants de partits polítics com els del govern alzireny. El personal de l’hospital denuncia que este tancament s’ha realitzat ràpidament, en época de Nadal i després de la dana, sense que donara temps a reaccionar. Es per això que consideren que s’han de mobilitzar i han d’informar a la població, que és la que es veurà perjudicada. La infermera i delegada de personal, Inma Tormos, explicava que els arguments que el servei estava infrautilitzat es solucionarien si derivaren els pacients d’altres comarques pròximes. Ara passaran els pacients de la Ribera i d’altres comarques per davant de l’hospital per anar a operar-se a València. A més a més, coincidixen en que este és el principi de reducció de serveis que durant temps havia assolit l’hospital de la Ribera. Serveis que faran que els habitants de la comarca rememoren el que passava fa quaranta anys, anar a València a l’hospital. L’Ajuntament d’Alzira, per unanimitat, ha demanat que no es lleve este servei. Una moció presentada pels partits del govern, que va tindre el suport de l’oposició; no obstant això, el portaveu popular explicà que la Conselleria va a traslladar a altres hospitals les cirurgies cardíaques programades, no les urgències cardíaques, que es continuaran atenent a Alzira. La regidora de Sanitat, Lara Ferrer, va ser l’encarregada de defendre esta moció que es nega al que consideren retallades del servei i a tornar 50 anys enrere. Ferrer explica que la Unitat de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital està oberta des del 2007 i que eliminar-la i traslladar-la a altre lloc suposava un perill per a la ciutadania d’Alzira, de la Ribera i d’altres comarques, sent com és una unitat de referència. Per la seua banda, el Partit Popular votà a favor de la moció, però aixi i tot el regidor José Luis Palacios, explicà que realment sols es traslladava a altres hospitals les operacions programades, les més difícils i que era per una qüestió d’eficiència  i organització. No era una retallada, sinó una manera de centralitzar en una unitat les operacions cardíaques més complicades que requerien gent amb més experiència diària. Per la seua banda, l’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, explicava que havien iniciat esta reclamació perquè segons els havien dit els professionals d’esta unitat i els mateixos treballadors, és el primer pas per a llevar de l’hospital també altres serveis.  

L’equip de govern alzireny rebutja les demandes d’UCIN, PP i VOX per a que s’aplique també als regidors i les regidores el protocol en cas d’assetjament existent per a les plantilles municipals

La denúncia de la regidora Mar Chordà per assetjament contra el seu company, Enrique Montalvà, va ser motiu ahir de diverses propostes presentades pels partits de l’oposició i del mateix UCIN. El PP i Mar Chordà demanaven que s’aplicaren els mateixos protocols que s’apliquen per a la plantilla municipal quan hi ha un cas d’assetjament. El govern municipal votà en contra i, per tant, es rebutjaren estes mesures. La part d’UCIN encapçalada per la regidora Mar Chordà, a l’igual que el Partit Popular, demanà que s’aplicara el mateix protocol que existix a la Diputació de València. Un protocol que empara les persones víctimes d’assetjament, siguen treballadors de l’entitat o siguen càrrecs electes, com és el cas dels regidors i regidores. Un protocol que, segons explicava la regidora Mar Chordà, es va aprovar quan governava en la Diputació PSOE i Compromís, partits que justament ara votaven en contra. El Partit Popular, per la seua banda, va insistir en que el govern municipal es pronunciara al voltant d’esta denúncia. Bernat Ríos incidia en que, tot i que el tema estava subjudice, la població necessitava un pronunciament. Per part de Vox, es demanava que es creara una comissió d’investigació en l’Ajuntament per a investigar el cas i també que es manifestaren en contra de qualsevol víctima d’abús de poder. La regidora de Vox, Rosana Peris, recriminà a l’equip de govern la hipocresia i que hagueren interposat mantindre el poder i renegar dels seus principis de lluita contra la violència per qüestió de gènere. Davant estes dos mocions, l’equip de govern votà en contra, abans de proposar que es deixara damunt la taula per tal d’estudiar-les detingudament amb els departaments implicats i els representants sindicals. Davant de la seua negativa, les forces polítiques que conformen l’Equip de Govern de l’Ajuntament d’Alzira votaren en contra, i ho basaren en els informes sol·licitats als departaments de Funció Pública i de Serveis Socials. Segons explicaren els regidors responsables, els càrrecs electes no estan sotmesos als mateixos règims sancionadors que dels empleats públics per la comissió d’infraccions en matèria laboral. Pel que fa a l’àmbit d’aplicació del protocol de la Diputació de València, se circumscriu al personal que li és propi. Si bé és cert que preveu la inclusió dels càrrecs electes,  l’absència de potestat sancionadora de les Administracions cap a estos impediria a la Diputació sancionar a un possible agressor malgrat que l’activació del protocol així ho determinara. Segons el govern muncipal, ambdues mocions podran tindre el caràcter de propostes, que políticament podran ser votades en qualsevol de les opcions de vot, però que en tot cas, no podran qualificar-se d’altra manera més que de proposta per a, si és el cas, obrir el procés de negociació per a la revisió dels protocols en vigor. I la regidora de Serveis Socials, Amèlia Blanquer, es va comprometre a estudiar els protocols. Per la seua banda, el regidor implicat, Enrique Montalvá, va explicar que es defendria de les acusacions, que tilda de falses, al Jutjat.

Alzira Ràdio 107.9 fm Player oficial