L’IES Lluís Sunyer es convertirà en viver d’empreses amb el projecte Llançat
L’institut Lluís Sunyer és un dels centres de la Comunitat Valenciana que es convertirà en un viver d’empreses a través el projecte Llançat. Des de l’institut es fa un crida a tota aquella persona que tinga un projecte empresarial o que l’haja començat i no sàpiga per on continuar. Es tracta d’un projecte amb fons europeus que oferix assessorament gratuït per a crear l’empresa i les instal·lacions i maquinària del centre per a desenvolupar-lo. Esta convocatòria està oberta a tota aquella persona que haja acabat qualsevol cicle formatiu en els últims tres anys en qualsevol institut. Del que es tracta és de crear un viver d’empreses en el centre i és una oportunitat única segons ho explica la vicedirectora del centre Rosana Marin. L’assessorament i la mentoria és gratuïta perquè amb els fons europeus rebuts, una subvenció de 10.000 euros s’han contractat empreses destinades a este assessorament perquè siga gratuït. Marin destaca que a més està orientat no sols a persones que han tingut una idea o que volen encetar un rpojecte, sinó també a aquells que ja han encetat un projecte, però necessiten assessorament per a llançar-lo. Rosana Marin lamentava que a hores d’ara són hi ha dos projectes i, per tant, fa una crida perquè les persones interessades si han estudiat un cicle formatiu des de fa tres anys, s’adrecen a l’institut Luís Suñer.
Raúl Tudela, reeligit president de l’Associació Empresarial Alzira
Raúl Tudela Soriano ha estat reelegit, per tercera vegada consecutiva, com a president de l’Associació Empresarial Alzira. En este tercer mandat, Tudela pretén reforçar l’hostaleria, millorar la qualitat de la fira comercial i aconseguir que totes les àrees industrials de la ciutat es declaren com a Entitat de Gestió i Modernització, una figura jurídica regulada per la Llei d’Àrees Industrials de la Comunitat Valenciana. El president de l’Associació Empresarial Alzira ha estat este matí en El Dia per Davant i ha recordat el creixement en el nombre d’associats des que va entrar com a president. En concret, des de 2017 fins a 2025 l’entitat ha sumat 165 associats. I ha remarcat la importància d’associar-se en l’entitat per a tota classe d’empresariat. Una inscripció que permet, entre altres, la realització de cursos en riscos laborals o en intel·ligència artificial. Amb la seua reelecció també s’ha constituït la nova junta directiva amb 24 integrants, i amb una major presència de dones empresàries. Tudela afirma que una de les seues prioritats serà reclamar que la carretera d’Albalat connecte amb l’AP-7.
Empresaris i Ajuntament debaten al Foro empresarial organitzat pel Levante EMV
La col•laboració pública-privada per al desenvolupament del teixit empresarial a la Ribera ha sigut un dels temes de debat en el Foro comarcal de la Ribera que organitza Levante El Mercantil Valenciano i que s’ha dut a terme este matí en la Casa de la Cultura. A la mesa de debat han participat la primera tinent d’alcalde i regidora de desenvolupament econòmic, Gemma Alós, el president de l’Associació empresarial d’Alzira, Raúl Tudela, el director de zona de Caixa Popular, Josep Llopis, Laura Gascón, gerent d’HIdraqua en València Sud i la CEO de Pepina Pastel Lara Guerrero. A la taula redona s’ha fet una radiografia del moment econòmic i social que viu la Ribera, un model que segons la moderadora del debat, Isabel Olmos, és molt diferent a altres comarques valencianes i que es diferencia per la creativitat i la diversitat. Hi ha moltes empreses joves i creatives en un entorn que ha sigut primordialment agrícola. Amb este panell divers i representatiu, el fòrum aspira no sols a generar un espai de reflexió compartida, sinó també a impulsar compromisos concrets que reforcen la competitivitat de la comarca i milloren la qualitat de vida dels seus ciutadans. En este sentit, els principals reptes que tenen empreses i institucions es superar la Dana, recuperar-se en este sentit i d’altra banda han destacat la necessitat de persona format i la retenció del talent. La regidora de Promoció Econòmica Gemma Alós, destacava el paper de Idea en Alzira per a donar suport a l’emprenedor i formar persones perquè accedisquen al mercat laboral. Entre els reptes també es veu com a primordial la col•laboració pública-privada, tot i que es detecten dos velocitats, ja que l’administració funciona a un ritme diferent al teixit empresarial i a més amb normativa europea, que de vegades no s’adapta a la realitat econòmica d’un lloc concret com és la Ribera.
Prop de 14.000 persones es beneficien dels 51 programes d’IDEA Alzira en 2024
Com ja és costum, IDEA ha presentat la seua memòria anual. 51 programes desenvolupats i vora 14.000 persones beneficiades dels projectes que l’Agència de Desenvolupament Local de l’Ajuntament d’Alzira ha realitzat durant 2024. En total, s’han gestionat 6,5 milions d’euros, provinents en un 12% de l’Ajuntament d’Alzira i en un 73% de fons externs. Una xifra que baixa respecte al 2023, a causa de l’endarreriment d’algunes subvencions que encara estan en marxa. Primer de tot, destaca la formació: un total de 12 programes que han format 265 persones en àmbits com administració, comerç o hostaleria, com l’Escola de Cuina El Respirall. L’orientació i intermediació laboral també ha sigut clau en este 2024, ja que ha deixat 72 contractacions directes i 142 indirectes, i més de 3.000 persones noves registrades en el seu portal d’ocupació. També hi ha hagut espai per a les empreses, amb programes com Alzira, 12 mesos, 12 comerços i amb més de 300 atencions a emprenedors. I no només a Alzira: IDEA ha gestionat 19 programes europeus, oferint 129 mobilitats en diferents països d’Europa. En definitiva, 13.982 persones beneficiàries de tots els projectes en 2024, una xifra que la regidora d’Ocupació, Gemma Alós, destacava com el més important. Alós reconeixia també el treball constant de tot el personal d’IDEA, format per 117 treballadores temporals i 8 fixes, una més que al 2023. Pel que fa al comerç i l’economia, destaquen diversos plats forts com el programa dels Bons de Comerç; el Tardeo o Entre Pa i Borreguet, ja del tot incorporats a la quotidianitat alzirenya; la XIV Fira Oberta, que deixà més de 55.000 visitants i 90 expositors; i, com no, la Setmana de l’Economia, un esdeveniment cada vegada més gran i important a nivell nacional, amb més de 7.000 assistents en l’última edició. Ara, en 2025, IDEA celebra el seu 30 aniversari, des que s’obrí l’oficina amb Carmen Herrero com a única treballadora. La directora d’IDEA recordava estos 30 anys, per a ella, 30 anys amb vocació de servei públic. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA acusa la UE de posar en risc el sector porcí per les represàlies aranzelàries de la Xina front als impostos sobre els vehicles elèctrics
L’Associació Valenciana d’Agricultors ha acusat la Unió Europea de sacrificar al sector porcí després que el Ministeri de Comerç de la Xina haja anunciat que imposarà aranzels temporals de més del 60% a una sèrie de productes porcins i derivats europeus. Uns impostos que els xinesos establixen ara com a represàlia pels aranzels que Brussel·les va imposar en 2024 als vehicles elèctrics procedents de la Xina. AVA-ASAJA censurava a la UE per tornar a anteposar els interessos d’altres sectors davant de l’agropecuari. I és que el porcí és el sector ramader més important de la Comunitat Valenciana amb el 60–65% del valor total de la producció ramadera. A més, en 2024 la Xina va rebre quasi el 20% en volum i el 13% en valor de les exportacions porcines espanyoles; en el cas de València, prop del 70% de la carn de porc s’ha destinat al país asiàtic en els últims anys. Per la seua banda, la UE va imposar l’any passat aranzels provisionals sobre els cotxes elèctrics xinesos, que poden arribar a un màxim del 45%, com a resposta a les ajudes estatals que segons la UE són deslleials i atorguen un avantatge injust als fabricants xinesos. Esta situació se suma a les crítiques de les organitzacions agràries valencianes cap al recent acord de la UE amb Mercosur. Des d’AVA insistien en l’impacte devastador que este acord tindrà sobre l’agricultura i la ramaderia europea, ja que suposarà l’entrada de més importacions amb avantatges aranzelaris. A més, esta obertura incrementarà el risc d’introducció de noves plagues i malalties que amenacen amb destruir els cultius valencians. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Xúquer Viu demana anul·lació del conveni a 10 anys del transvasament al Vinalopó.
La Plataforma Xúquer Viu enceta el mes de setembre recordant la hipoteca per riu Xúquer que suposa el conveni entre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i els usuaris del Vinalopó. Un conveni que es va publicar al novembre del 2023 i que fixa la quantitat exacta d’aigua que es transvasaria en els pròxims deu anys. En el passat mes de juliol Xúquer Viu va presentar la demanda al Conveni a 10 anys del Xúquer-Vinalopó, un conveni sobre el que va presentar recurs contenció administratiu en gener de 2024, després d’aconseguir el procediment de Justícia Gratuïta. Este conveni de novembre 2023, entre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la Junta d’Usuaris del Vinalopó i la societat estatal Acuamed, transvasaria al Vinalopó prop de 300 hm3 durant els pròxims 10 anys, una quantitat un poc inferior a la capacitat màxima de l’embassament de Tous, o 8 vegades la capacitat màxima de la presa de Forata. Des de la Plataforma Xuquer Viu expliquen que la filosofia del transvasament hauria de ser la de sobrants, és a dir, que la quantitat a transvasar depenga dels excedents d’aigua i de la situació del riu com havia sigut fins ara. Estipular la quantitat anual en un període de deu anys és hipotecar el Xúquer i l’Albufera. Paco Sanz, portaveu de la plataforma A més Xúquer Viu, que sempre ha afirmat que al Xúquer no li sobra aigua, considera irresponsable aquesta proposta, davant el canvi climàtic, que suposa una reducció de les precipitacions que s’aguditzarà en els pròxims anys. Davant la preocupació pel canvi climàtic, el portaveu de Xúquer Viu explica que el Ministeri firma convenis insostenibles per enviar aigua a Alacant i a un preu mínim, per la qual cosa considera que a més s’està subvencionant els alacantins amb aigua del Xúquer.
Les exportacions del sector agroalimentari valencià deixen un superàvit de més de 2.000 milions d’euros en el primer trimestre de 2025
Segons dades de la Conselleria d’Agricultura, el sector agroalimentari representa el 28,6% de les exportacions totals de la Comunitat Valenciana, amb un superàvit comercial de més de 2.000 milions d’euros. I és que les exportacions d’este sector han deixat un total de 5.500 milions d’euros en el primer trimestre d’este 2025, quasi un 10% més que l’any anterior. Mentre que el total d’exportacions de la Comunitat han caigut un 0,8%, les exportacions agroalimentàries creixen un 9,3% interanual. El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha posat en valor l’esforç i el treball de tots els nostres llauradors i productors, que fan que les fruites lideren les exportacions agroalimentàries amb 2.300 milions d’euros, seguides pels productes transformats amb 1.500 milions i les hortalisses amb 695 milions d’euros. Barrachina ha assegurat que la qualitat dels productes valencians és la millor carta de presentació possible i que, per esta raó, treballen per ajudar els llauradors i productors a posar en el mercat un producte extraordinari. Així mateix, el conseller ha defensat que tots els productes haurien de complir amb les mateixes condicions en els mercats internacionals per garantir la competitivitat de l’agricultura i la indústria agroalimentària del nostre territori. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
El Consell obri el termini de les ajudes per a impulsar entitats d’economia social i el cooperativisme
El Consell ha publicat una nova convocatòria d’ajudes destinades a la creació de noves entitats d’economia social, la incorporació de persones sòcies treballadores, la inversió en modernització, digitalització i sostenibilitat, així com accions de promoció i sensibilització sobre el valor social del cooperativisme. El termini per a fer la sol·licitud s’obri hui fins al pròxim 12 de setembre. La inversió total prevista ascendix a 8.650.000 euros. D’una banda, s’assignen 5 milions i mig per a donar suport a la integració de nous socis en entitats d’economia social i per a finançar activitats de promoció i difusió d’este model empresarial. D’esta quantitat, un milió d’euros procedix del SEPE i la resta de la Generalitat. A més, es destinen 3 milions d’euros a subvencions per a inversions, orientades a la modernització i millora de la competitivitat. Finalment, es reserven 150.000 euros per a cobrir les despeses derivades de la constitució i posada en marxa d’estes entitats d’economia social. A finals de 2024, existien 2.590 cooperatives i 3.711 societats laborals en la Comunitat, fet que reflectix la rellevància de l’economia social dins del teixit empresarial i del sector PIME valencià. I l’any passat, més de 500 cooperatives i societats laborals resultaren beneficiàries de diferents ajudes per a impulsar i donar suport a la posada en marxa, actualització i desenvolupament d’estes entitats d’economia social. Per a més informació sobre les ajudes, poden accedir a l’enllaç de la convocatòria. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Alzira construirà dos pistes semicobertes a la Ciutat Esportiva, mentre es renova la gespa artificial als camps de Tulell i Venècia
La Diputació de València ha donat llum verda a nou projectes del Pla Obert a la Ribera Alta, amb una inversió de vora 1 milió i mig d’euros (1.335.000). L’obra més destacada és, precisament, la construcció de dos pistes semicobertes en la Ciutat Esportiva Jorge Martínez Aspar d’Alzira, que es finançarà amb 850.000 euros. Les noves pistes semicobertes es destinaran a totes les disciplines esportives que es practiquen a la ciutat, i s’ubicaran al camp número 1 del poliesportiu. Segons comentava el regidor d’Esports, Vicent de la Concepción, l’Ajuntament ha superat, per molt, el pressupost mínim que exigix el Pla Obert de la Diputació per a destinar a infraestructures esportives, que són 372.000 euros, ja que el consistori ha invertit en este àmbit més d’un milió. Ara, amb la nova partida de 850.000 euros, íntegrament finançats pel Pla Obert, s’ampliaran els espais esportius a Alzira i es podrà donar resposta a les demandes de la ciutadania, tal i com manifestava el regidor. En total, l’últim decret del Pla Obert contempla una inversió pròxima als tres milions d’euros en tota la Ribera. Segons Natàlia Enguix, vicepresidenta i responsable de Cooperació, este programa es destina a millorar infraestructures i serveis en els municipis, però també en carreteres o camins. I destacava que són els municipis els que decidixen lliurement, i segons les seues necessitats, com destinar els recursos que els oferix la Diputació. Renovació de gespa artificial a Tulell i Venècia I a banda de les noves pistes semicobertes, la Regidoria d’Esports ja està duent a terme altres projectes per a millorar les infraestructures esportives de la ciutat. I és que, a hores d’ara, l’Ajuntament d’Alzira està instal·lant la nova gespa artificial als camps de futbol de Tulell i de Venècia. Unes millores que compten amb vora 340.000 euros de pressupost, IVA inclòs, també finançats gràcies a les subvencions de la Diputació de València. Així, des de la Regidoria d’Esports s’ha treballat amb els clubs per a planificar i executar les actuacions més prioritàries de renovació, que inclou també la reforma integral del camp Raúl Albentosa. Per al regidor d’Esports, s’estan posant les bases per a continuar creixent i donar el salt qualitatiu que la ciutat d’Alzira, i en especial l’àmbit esportiu, es mereix. Vicent de la Concepción. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Repunt de l’atur a Alzira i la Ribera, tot i que es registra el juliol amb menys aturats a la comarca des de 2008
L’atur repunta en Alzira al mes de juliol amb 2.795 persones desocupades, és a dir, 31 més que al mes de juny. La Ribera Alta també veu un increment considerable amb 234 aturats més que en juny i arriba als 11.850. Però, malgrat este augment, la tendència global mostra unes dades a la baixa, ja que juliol de 2025 és el mes de juliol amb menys aturats de tota la dècada. A Alzira, el 6% de la població està en l’atur. I de tota la cua, les dones s’emporten la pitjor part, sent més del 65% dels aturats, que és, a banda, quasi un 1% més que en juny i quasi un 2% més que en juliol de 2024. Pel que fa a l’edat, els més afectats són els majors de 44 anys, que representen més de la meitat dels aturats, front al 38% dels majors de 25 i el quasi anecdòtic 7% dels més joves. I com sempre, el sector serveis, líder de la cua de l’atur amb 1.831 persones aturades. D’altra banda, la Ribera Alta deixa enrere els més de 12.000 aturats que hi havia en juliol de l’any passat, i es queda ara en 11.850. La bretxa de gènere és lleugerament més baixa que a la capital riberenca, però seguix havent un desnivell elevat, amb les dones formant més del 60% dels desocupats. Els joves veuen reduït encara més el percentatge d’aturats, mentre que les persones entre 25 i 44 anys patixen un augment de l’1,4% respecte al mes de juny. Per últim, front al sector més afectat, el sector serveis, el que menys presència té en la cua de l’atur és el sector agrícola, amb només el 5% dels aturats. Valoració d’UGT-PV a la Ribera I pel que fa a tota la Ribera, Alta i Baixa, l’atur de juliol es situa en 15.788 persones, el que vol dir un increment de l’1,3% respecte al mes de juny, però una reducció del 3,5% front a juliol de 2024. Des d’UGT la Ribera entenen l’augment de l’atur del mes passat com a normal, i destaquen com a molt positiva la tendència anual. En la contractació, s’han registrat 9.982 contractes en juliol del 2025, un 2,5% més que al 2024. Per sexes, el 45% dels contractes correspon a dones i el 55% a hòmens. Després, la contractació temporal seguix prevalent front a la indefinida amb el 60% dels contractes. Al seu torn, els contractes a jornada completa han ocupat el 54% de la contractació, davant el 46% a temps parcial. Per a Eduard Gómez, secretari comarcal de UGT-PV, al mes de juliol l’atur puja lleugerament però la dinàmica del mercat laboral continua sent molt favorable, amb una tendència anual de descens i amb el registre de persones desocupades al juliol més baix des de 2008. Segons el sindicat, estes xifres consoliden el nivell de fortalesa que té la nostra economia i mercat de treball, malgrat el context internacional advers i canviant, més encara després dels aranzels imposats a la UE per l’administració Trump. Front a això, Gómez demana que tant a nivell europeu com nacional s’articulen mesures de protecció a la classe treballadora afectada. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
