La Regidoria d’Hisenda considera insuficients els 624.000 euros del Fons de Cooperació de la Diputació assignats a la ciutat
L’altre dia els parlàvem de que Alzira rebrà vora 624.000 euros del Fons de Cooperació Municipal 2025 de la Diputació de València. Des de l’Ajuntament d’Alzira, la Regidoria d’Hisenda ha estudiat este primer lliurament i ha considerat que és insuficient, amb 200.000 euros menys de dotació que l’any passat. El regidor d’Hisenda, Andrés Gomis, assenyalava la importància d’este Fons de Cooperació per al desenvolupament i l’autonomia dels municipis. I explicava que malgrat l’intent del Partit Popular de tombar-lo a través del Tribunal Constitucional, este Tribunal avalà la continuïtat del Fons de Cooperació. Per este motiu, des de la Regidoria d’Hisenda reclamen a Generalitat i Diputació que s’incremente el Fons de Cooperació Municipal durant l’any 2025 per arribar, com a mínim, a la quantitat a què s’arribà l’any passat i així assolir els vora 850.000 euros que hi ha pressupostats des del consistori alzireny. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Barraca d’Aigües-Vives rebrà vora 230.000 euros del Pla Obert de la Diputació per adequar l’accessibilitat al carrer Pare Enrique Serra
La Diputació de València ha aprovat un nou decret del Pla Obert que dona llum verda a 42 projectes presentats per 31 municipis de 12 comarques valencianes, entre elles la Ribera Alta i Baixa, amb una inversió total de quasi 7 milions d’euros (6.809.704). En concret, són cinc els municipis de la Ribera Alta i un de la Baixa els que rebran la inversió, amb vora 1 milió i mig d’euros (1.479.536) entre ambdós comarques. Un dels projectes subvencionats pertany precisament a La Barraca d’Aigües Vives, i consistix en adequar la plataforma única del carrer Pare Enrique Serra amb una inversió de 227.332 euros, tal i com explica Gilles Denans, alcalde de la Barraca, el projecte finançat. A la comarca, també rebran la inversió projectes d’Alcàntera de Xúquer, Rafelguaraf, Castelló i Sumacàrcer. El tretzé decret del Pla Obert aprovat per l’àrea de Cooperació Municipal inclou importants actuacions en matèria d’urbanisme, adequació i reforma d’infraestructures destinades a serveis locals, millores en espais verds i instal·lacions esportives, i inversions en eficiència energètica i recollida de residus. Natàlia Enguix, vicepresidenta de la Diputació i titular de Cooperació, recordava que enguany hi ha pressupostats 105 milions d’euros dins del Pla Obert per a donar resposta a les sol·licituds dels consistoris, que poden presentar-se en qualsevol moment durant la legislatura. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Eduard Gómez és elegit nou secretari comarcal d’UGT a la Ribera, la Safor, la Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d’Albaida
Eduard Gómez, d’Almussafes, ha sigut elegit nou secretari comarcal de la Ribera, la Safor, la Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d’Albaida. Una elecció que es va produir el passat cap de setmana a València en el 10é Congrés del sindicat. Gómez, qui pertany al sindicat des de fa 25 anys i formava part de l’executiva nacional de UGT, afrontarà el mandat amb molts reptes per davant, sent prioritari reforçar els sectors predominants a les comarques, entre ells la transformació industrial des del punt de vista energètic i de la sostenibilitat. En l’àmbit comarcal, Gómez ha assenyalat que per al sindicat continuarà sent prioritari reforçar els servicis públics, sense retallades en la sanitat i secundant fermament l’educació pública. També vol continuar amb el diàleg social tant a la comarca com a les ciutats, a través de la consolidació dels pactes territorials per l’ocupació i la constitució dels Consells Econòmics i Socials en els municipis amb major població. Pel que fa a la situació internacional creada pels aranzels dels Estats Units, Gómez considera que cal estar molt atents sobretot pel que fa al sector agroalimentari i demana a la Generalitat accions en este sentit. Així, Gómez ha indicat que l’estructura comarcal d’UGT-PV treballarà conjuntament amb les estructures de les federacions sectorials a la Ribera, Safor, Costera, Canal i Vall i els seus tres secretaris generals, Martín Balsera (Indústria, Construcció i Agro), Rafael Barrios (Servicis públics) i Moisés Samper (Servicis privats, Mobilitat i Consum). Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
L’Ajuntament d’Alzira dona llum verda al PAI per a reurbanitzar el polígon industrial de la carretera d’Albalat
L’Ajuntament d’Alzira ha donat llum verda al Programa d’Actuació Integrada, el PAI, per a reurbanitzar el polígon industrial de la Carretera d’Albalat després de quasi dues dècades d’inactivitat. Este projecte, que es calcula que costarà prop de 17 milions d’euros, busca revitalitzar la principal zona industrial de la ciutat, clau per al seu desenvolupament econòmic i laboral, tal i com destaca l’Associació Empresarial d’Alzira. El PAI abasta una superfície de 930.000 m² i pretén modernitzar la infraestructura existent; d’esta manera, les obres inclouran l’ampliació de la carretera central, la instal·lació de nous col·lectors per a aigües pluvials, la construcció de voreres i la millora de l’enllumenat públic. Raúl Tudela és el president de l’AEA. La negociació del PAI s’ha dut a terme entre l’Ajuntament, l’Associació Empresarial d’Alzira i els empresaris locals, que han manifestat la seua voluntat de tirar avant el projecte i s’han compromés a adherir-se a la negociació de més del 60% del sòl implicat. Per la seua banda, l’Associació Empresarial ha expressat la seua satisfacció pel reinici del projecte, destacant que la unitat i la cooperació entre els empresaris i el govern local són fonamentals per a superar els reptes històrics i dur a terme la transformació necessària de la zona, per tal de convertir-la en motor econòmic i d’innovació per a la comarca i els seus voltants. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Alzira rebrà vora 624.000 euros relatius al Fons de Cooperació Municipal 2025 de la Diputació de València
Els 50 ajuntaments de la Ribera ingressaran durant el mes d’abril un total de 9,2 milions d’euros del primer lliurament de la Diputació de València al Fons de Cooperació Municipal 2025. Alzira, en concret, rebrà vora 624.000 euros, i la Ribera Alta, un total de 6.700.000. La Diputació de València va aprovar dilluns passat l’aportació inicial al Fons de Cooperació Municipal, de 50 milions d’euros, que es distribuiran durant el mes d’abril entre els 266 ajuntaments i les tres entitats locals menors de la província. Com déiem, la ciutat d’Alzira rebrà 623.950 euros d’este fons de cooperació. Tots els grups van donar suport a la proposta de l’equip de govern que presidix Vicent Mompó, que té la intenció d’incrementar la partida inicial de 50 milions durant l’exercici 2025, igual com ha ocorregut en els últims anys. La diputada i titular d’Hisenda, Laura Sáez, destacava que l’entrega pressupostada es realitzarà en la primera part de l’any, amb temps suficient per a destinar-la a treballs de recuperació després de la dana o a qualsevol altra actuació. I afegia que la intenció de la Diputació és ampliar el fons de cooperació. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió i AVA-ASAJA exigixen reciprocitat front als aranzels anunciats per E.E.U.U. i demanen ajudes compensatòries per al camp
Últimament està en boca de tots la preocupació pels aranzels que ha anunciat el president dels Estats Units, Donald Trump. Doncs des del camp valencià, tant la Unió Llauradora com l’Associació Valenciana d’Agricultors exigixen que davant estos aranzels es responga amb reciprocitat i compensacions al sector agrari. Estes organitzacions agràries advertixen que la imposició per part del Govern dels Estats Units d’aranzels del 20% als productes agraris de la Unió Europea no són bones notícies per a ningú, perquè s’unixen a la pujada de costos en el sector i a la competència deslleial de les produccions de tercers països. A més, el volum de les exportacions agroalimentàries de la Comunitat Valenciana als Estats Units va tindre un valor l’any passat de 366 milions d’euros. Per al secretari general de La Unió, Carles Peris, el que cal fer ara és vore l’impacte real dels aranzels, aprovar mesures compensatòries per al camp i buscar nous mercats. Tant la Unió com AVA-ASAJA destaquen la necessitat de respondre amb reciprocitat als aranzels, començant per gravar, entre altres, l’ametla importada per les grans empreses torroneres dels Estats Units que inunda i desestabilitza els nostres mercats. Per la seua banda, Jenaro Aviñó, director de l’Associació Valenciana d’Agricultors, seguix denunciant que una vegada més és el sector agroalimentari el que acaba pagant els efectes d’estes polítiques. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
L’atur baixa a Alzira per segon mes consecutiu amb 2.773 persones aturades al mes de març, 50 menys que en febrer
L’atur baixa a Alzira per segon mes consecutiu, situant-se en 2773 persones aturades al passat mes de març, el que vol dir 50 menys que en febrer. I veiem la mateixa tendència a la Ribera Alta, on la cua de l’atur s’ha vist reduïda en 109 persones. Març també ens deixa un informe de l’atur amb dades molt semblants als mesos anteriors. Com sempre, seguim amb una marcada bretxa de gènere: el 63,7% de la cua de l’atur l’ocupen les dones; això és un 0,2% més que al passat febrer i un 0,5% més que al març de 2024. Els homes, per la seua banda, formen el 36,3% dels aturats. Els joves menors de 25 anys continuen amb uns números d’atur molt reduïts front als de les persones majors de 44: ni més ni menys que 233 aturats front a 1.550, respectivament. Pel que fa al sector, serveis seguix al capdavant de la cua de l’atur amb el 65,5% de les persones aturades. I parlem de l’atur a la comarca. La Ribera Alta deixa en març 11.642 persones aturades, reduïnt la cua respecte a les 11.751 del passat mes de febrer. Això suposa 449 aturats menys que en març de 2024. Després, la diferència entre homes i dones seguix la mateixa línia que a la nostra ciutat, amb 4.386 homes aturats i 7.256 dones aturades. I el mateix per a l’edat: el 8% de l’atur l’ocupen els joves, el 37,21% les persones d’entre 25 i 44 anys i el 54,8% els majors de 44. I dels 11.642 aturats a la comarca, són 7.537 els que pertanyen al sector serveis, destacant el comerç com l’activitat més afectada amb el 15,4% de la cua de l’atur. Per la seua banda, des d’UGT valoren molt positivament les dades de l’atur del passat mes de març, a pesar del mal oratge que ha marcat l’activitat del mes. I és que a tota la Ribera, sumant Alta i Baixa, hi ha 255 persones aturades menys, el que suposa un descens mensual de l’1,6%. I si ens fixem en març del 2024, el descens interanual és del 3,9%, és a dir, 652 aturats menys. Raül Roselló, secretari comarcal d’UGT, assenyalava la reducció de l’atur al sector serveis però destacava com a punt negatiu l’augment en l’atur de les persones que s’incorporen per primera vegada al mercat laboral. Pel que fa a la contractació, en març s’han registrat 6.512 contractes, el que suposa 361 contractes més que en el 2024. Per gèneres, el 44,3% han sigut per a dones i el 55,7% per a homes. D’altra banda, hi hagut 2.528 contractes indefinits, un 2,9% menys que l’any passat, i un total de 3.904 contractes temporals. Després, el 61,5% dels contractes ha sigut a jornada completa i el 38,5% a temps parcial. En definitiva, per a UGT-PV tant les dades d’atur com la contractació mostren la fortalesa del mercat de treball a la Ribera. Ara bé, destaca el sindicat, cal donar un nou impuls a la qualitat de l’ocupació i seguir avançant en els drets de les persones treballadores. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
El pacte territorial per l’ocupació, el PATER, complix 20 anys a la comarca de la Ribera
El pacte territorial per l’ocupació, el PATER, complix 20 anys a la comarca de la Ribera. Es tracta d’un programa impulsat per les mancomunitats de la Ribera, unides a través del Consorci, que al llarg d’estos vint anys ha tingut un paper clau en impulsar la digitalització i la sostenibilitat en el desenvolupament econòmic de la Ribera. Este aniversari s’ha celebrat amb una jornada a la Casa de la Cultura la qual ha reunit experts, empreses i institucions de la comarca per analitzar les eines digitals i les estratègies sostenibles per a millorar la competitivitat i generar oportunitats laborals, tal com explica la seua directora Gemma March. El Pater intervé en quatre sectors estratègics per al desenvolupament socioeconòmic del territori: de orientació laboral i recerca d’ocupació, sostenibilitat (Punt PAS), creació d’empresa i emprenedoria (Punt PAS) i assessorament en màrqueting i digitalització (Punt PAE). Actualment el Pater gestiona 28 punts d’atenció digital i 28 punts d’atenció a la sostenibilitat a la Ribera de Xúquer amb els que es promou la reducció de l’impacte ambiental i la protecció de l’entorn natural. Amb la creació del Punt PAS (Punt d’Atenció a la Sostenibilitat) les persones desocupades, treballadores i empreses de la comarca de la Ribera disposen d’una oficina pública per a accedir i assolir les competències en sostenibilitat (ODS). El Punt PAE (Punt d’atenció a l’emprenedoria) s’ha convertit en una oficina activa que atén totes les fases que necessita qualsevol idea emprenedora per esdevindre empresa, des de la confecció de l’idea, fins a la tramitació en finestra única de tots el tràmits necessaris per a crear l’empresa. El Punt PAD és un servei d’atenció a empreses envers la digitalització i màrqueting, per a impulsar i desenvolupar les estratègies i millorar de la viabilitat de les empreses. En les fires d’ocupació que du a terme arreu de la Ribera de Xúquer (E-Talent), s’han atés un total de 450 persones desocupades de la comarca, aconseguint una inserció del 30% dels participants i s’ha captat més de 300 empreses que ofereixen ocupació i que es poden beneficiar del servei de recerca de candidatures, la qual cosa palesa el valor del Pater com a eina d’impuls de l’ocupació. L’esperit del projecte Pater ha estat, durant estos vint anys de recorregut, servir de pont d’unió i d’espai de col·laboració entre institucions públiques, entitats privades i societat para aconseguir la completa cohesió del territori i afermar el sentiment de pertinença a la comarca. A la jornada de hui ha participar Jorge Hermosilla, coordinador acadèmic dels pactes territorials, qui ha destacat el PATER com un dels pactes territorials de l’ocupació a la comunitat valenciana referent i molt consolidat. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Conselleria de Vivenda obri el termini per a sol·licitar el Bo Lloguer Jove 2025
Hui s’ha obert el termini per a sol·licitar el Bo Lloguer Jove 2025. L’ajuda d’enguany de la Generalitat compta amb un pressupost global de 22,8 milions d’euros, amb un màxim de 6.000 per persona. Poden presentar la sol·licitud fins el pròxim 23 d’abril. En la convocatòria actual s’incorporen diverses novetats. Primer, s’incrementen els límits de renda del contracte de lloguer, per la qual cosa es podrà sol·licitar l’ajuda amb contractes de més import que abans. Respecte a això, des de la Conselleria de Vivenda han anunciat que es podrà ampliar l’import global de la convocatòria si fora necessari. Una altra novetat és que les sol·licituds presentades es revisaran atenent la situació econòmica de cada sol·licitant i no per ordre d’arribada. Recordem que l’ajuda està dirigida a persones de fins a 35 anys els ingressos dels quals no superen 3 vegades l’IPREM, i que cal ser titular d’un contracte d’arrendament o cessió d’ús d’una vivenda o habitació a la Comunitat Valenciana, que ha de ser la residència habitual del sol·licitant i on haurà d’estar empadronat. Les ajudes són incompatibles amb altres subvencions per al pagament del lloguer, excepte en casos excepcionals com víctimes de violència de gènere, persones sense llar o beneficiaris d’ajudes urgents per desastres naturals. A més, en esta convocatòria es podran presentar sol·licituds per al 2025/26 i, alhora, es contempla la possibilitat de presentar gastos de lloguer del 2024/25. Els deixem l’enllaç a la convocatòria. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
El Kakifòrum 2025 conclou que el kaki és el cultiu amb major desaprofitament alimentari a causa de les plagues que l’afecten
El kaki és el cultiu amb major desaprofitament alimentari a causa de les plagues que l’afecten. A esta conclusió arribaren els més d’un centenar de productors, comercialitzadors i investigadors que es reuniren al Kakifòrum 2025, celebrat el passat divendres, per a buscar estratègies eficaces de prevenció i control de les plagues per tal de garantir la viabilitat econòmica del kaki. La jornada, organitzada per l’Associació Espanyola del KAKI, AVA-ASAJA i l’IVIA, amb l’assistència del conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, ha analitzat les últimes novetats sobre la lluita contra les plagues, les quals estan generant pèrdues mitjanes de producció superiors al 30%. Els especialistes han abordat a través de ponències i una taula redona les dificultats per a gestionar la mosca blanca, el cotonet i el nou trips de Sud-àfrica. Així mateix, han exposat noves estratègies de control biològic i de control sostenible de plagues en el cultiu, en resposta a les exigències fitosanitàries i mediambientals cada vegada més estrictes de la Unió Europea. Bernardo Ferrer, vicepresident d’AVA-ASAJA, parlava del Kakifòrum com una oportunitat per a escoltar als investigadors, estudiar les solucions possibles per a combatre les plagues i, sobretot, per a exigir a la clase política que prenga les mesures necessàries amb la contundència que es requerix. Per la seua part, el conseller d’Agricultura anuncià que destinarà una partida de 36 milions d’euros a sanitat vegetal i de 19 milions per a reforçar l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
