El Consell proposa suprimir les mancomunitats d’àmbit comarcal amb el Projecte de Llei d’Acompanyament als Pressupostos aprovat ahir
Ahir es va aprovar el Projecte de Llei d’Acompanyament als Pressupostos de la Generalitat. I una de les mesures incloses en la llei preveu suprimir la figura de les mancomunitats d’àmbit comarcal amb l’objectiu, tal i com afirma el Consell, de simplificar l’administració. Això implica la desaparició, entre altres, de la Mancomunitat de la Ribera Alta. Enmig del procés d’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat per al 2025, el Consell ha aprovat el Projecte de Llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat; és a dir, la Llei d’Acompanyament. Una de les mesures incloses modifica la Llei 21/2018 de mancomunitats de la Comunitat Valenciana per a suprimir la figura de les mancomunitats d’àmbit comarcal en nom de la simplificació i claredat administrativa. També es modifica la Llei 8/2010 de règim local de la Comunitat Valenciana per a suprimir els preceptes relatius als consorcis locals, ja que esta regulació en la legislació autonòmica de règim local resulta en l’actualitat obsoleta, segons el Consell, tenint en consideració els canvis normatius realitzats en la legislació estatal. D’igual manera, es modifica la Llei 5/2023 de mesures contra el despoblament de la Comunitat per a variar els criteris de zonificació del risc de despoblament i prioritzar els municipis que complisquen amb els requisits previstos de cohesió social i territorial. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Les ajudes del Bo Lloguer Jove 2025 s’atorgaran en funció de la renda econòmica dels demandants i no per ordre d’entrada
La Generalitat ha aprovat les bases reguladores del Bo Lloguer Jove 2025 per a facilitar l’accés a la vivenda als jóvens amb rendes baixes. Com a novetats, es podran sol·licitar ajudes per a lloguers més elevats; i les ajudes es concediran en funció del nivell d’ingressos i no per ordre de sol·licitud. Es tracta d’ajudes de 250 euros mensuals durant dos anys (és a dir, un total màxim de 6.000 euros) per a jóvens de fins a 35 anys d’edat que tinguen ingressos no superiors a 3 vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples, l’IPREM. A més, l’ajuda passa de ser de concessió directa (per ordre de sol·licitud) a concurrència competitiva, de manera que l’ajuda serà atorgada segons el nivell d’ingressos de les persones sol·licitants. Així mateix, s’incrementen els límits de renda del contracte de lloguer i també s’inclou la possibilitat d’ampliar la quantitat total de l’ajuda per a repartir entre els sol·licitants, tal i com explica Sebastián Fernández, secretari autonòmic de Vivenda. La convocatòria per al Bo Lloguer Jove 2025 eixirà publicada en unes setmanes en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Els anirem informant. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió demana al Parlament Europeu que rebutge la imposició d’aranzels als fertilitzants de Rússia i Bielorússia sense tindre alternatives eficaces
LA UNIÓ demana al Parlament Europeu que rebutge la imposició d’aranzels als fertilitzants de Rússia i Bielorússia sense alternatives eficaces per als llauradors. Representen el 25% dels subministraments a l’agricultura valenciana i els aranzels tindrien una clara repercussió en un augment del preu. L’organització proposa al Govern d’Espanya que inste la Comissió Europea a suspendre aranzels en les importacions de matèries primeres per a fertilitzants durant crisis d’escassetat, mitigant així els elevats costos de producció que afecten la sostenibilitat del sector agropecuari, tal i com comenta Carles Peris, secretari general de la Unió. LA UNIÓ critica que, de nou, l’agricultura torna a ser moneda de canvi i que, una altra vegada, des d’Europa es pretén posar en marxa mesures sense fer un estudi de l’impacte que això té per a l’agricultura europea. La Comissió Europea preveu que en cas d’un “augment substancial” del preu dels fertilitzants, podria decidir-se una suspensió temporal dels aranzels; no obstant això, no es definix el que s’entén per “augment substancial”, ni s’establixen indicadors de referència ni terminis de reacció. Nova jornada tècnica sobre el kaki L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), al costat de l’Associació Espanyola del Kaki (AEKAKI) i l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), organitzen demà 21 de març una jornada tècnica sobre el kaki. Kakiforum reunirà més d’un centenar de productors, comercialitzadors i investigadors. La jornada posarà l’accent en les plagues que s’han convertit, a causa de la falta de controls en frontera i a l’escassa disponibilitat de solucions eficaces, en la principal amenaça del cultiu. S’analitzaran així les últimes estratègies de control biològic, gestió de mosques blanques, cotonets i el trips de Sud-àfrica i el funcionament de la producció integrada. El president d’AEKAKI, Pascual Prats, i el president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, inauguraran l’acte. Després d’una sèrie de conferències i una taula redona amb destacats especialistes, clausurarà la jornada el conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia que el 65% de les alertes en cítrics importats en 2025 amb matèries actives no autoritzades procedix d’Egipte i Turquia
La Unió Llauradora i Ramadera ha denunciat que el 65% de les alertes europees en cítrics que enguany s’han importat amb matèries actives no autoritzades procedeix d’Egipte i Turquia. Segons el sindicat, els dos primers mesos de l’any prossegueixen amb la tendència d’entrada de cítrics a la Unió Europea que no respecten la normativa comunitària en matèria de fitosanitaris. Al llarg de gener i febrer, s’han detectat altres 17 intercepcions de cítrics que contenien matèries actives no autoritzades que superaven el Límit Màxim de Residus Autoritzat (LMR). I d’esta xifra d’intercepcions, el 65% del total provenia d’Egipte i de Turquia. Enfront d’esta situació, La Unió proposa a la Comissió Europea un augment al 50% del control a les fruites i hortalisses dels països amb major nombre d’intercepcions, com són estos dos, i que s’amplie el període d’estes mesures a un any, per tal que siguen realment efectives. I si durant este període de control s’observa un increment del 5% de les alertes en algun producte, l’organització planteja el tancament de les importacions d’estos països. El sindicat agrari reitera la necessitat d’establir mecanismes de reciprocitat en els estàndards de producció entre els productes importats i europeus.
Alzira trenca la mala ratxa en l’atur dels mesos anteriors amb un mes de febrer que deixa 67 persones aturades menys que al gener
Alzira trenca la mala ratxa en l’atur dels mesos anteriors amb un mes de febrer que deixa 67 persones aturades menys; és a dir, un total de 2.823. I la tendència interanual també és a la baixa, amb 68 aturats menys que al febrer de 2024. Respecte al perfil de les persones aturades, continuem sense novetats. La bretxa entre dones i homes es manté vora el 63,5% front a un 35,5%, respectivament, el que vol dir que dels 2.823 aturats a Alzira, 1.798 són dones i 1.025 són homes. Parlant de l’edat, els majors de 44 anys ocupen altre mes el primer lloc en aturats amb un 55,8%, pràcticament igual que al passat gener. I els joves menors de 25, els menys afectats, amb només el 8,6% dels aturats. El 35,6% restant el representen les persones entre 25 i 44 anys. I un altre mes consecutiu, el sector serveis lidera de forma absoluta la cua de l’atur amb 1.873 persones, mantenint-se en el 66% del mes anterior. Això sí, de les 21 categories d’activitats econòmiques existents segons l’INE, la més afectada a Alzira és la indústria manufacturera, amb un 14% dels aturats. D’altra banda, la cua de l’atur també es veu reduïda a la Ribera Alta, amb un total de 11.751 persones aturades, 219 menys que el passat mes de gener i 422 menys que al febrer de 2024. La bretxa de gènere és lleugerament menor a la comarca, amb un 62,4% de dones aturades, però seguix suposant un gran diferència respecte al 37,6% d’homes aturats. I la resta de perfils també són pràcticament idèntics als de la ciutat d’Alzira. Valoració d’UGT La Ribera Per la seua banda, des del sindicat UGT La Ribera assenyalen que les dades del mes de febrer posen de relleu la fortalesa del nostre mercat laboral. En concret, l’atur registrat a la Ribera, sumant l’Alta i la Baixa, s’ha situat en 16.174 persones, és a dir, 275 aturats menys que en el mes de gener, amb un descens mensual de l’1,7%, i amb un 3,8% menys que al febrer de 2024, tal i com ho explica Raül Roselló, secretari comarcal d’UGT. Quant a la contractació, en febrer s’han registrat 6.522 contractes, 316 més que en febrer de 2024. I d’estos, el 45,9% han sigut per a dones i el 54,1% per a hòmens. La contractació indefinida mensual patix un descens del 2,21% respecte a l’any passat, amb 2.702 contractes, mentre que la contractació temporal ha sigut de 3.806 contractes; en resum, un 41,4% d’indefinits front a un 58,4% de temporals. I del total de contractes, la jornada completa ocupa el 61,8%, deixant un 38,2% a temps parcial. En definitiva, segons UGT, febrer és altre bon mes per a l’ocupació a la Ribera, però encara s’ha de treballar per millorar les condicions laborals de la població, millorar la inserció laboral dels col·lectius més vulnerables i reduir la bretxa entre dones i homes.
Alzira tanca una nova edició de la Setmana de l’Economia amb els premis a l’excel·lència de les indústries i comerços alzirenys
Darío Tabaco, de Sor Ibèrica; Salvador Garrigues, de la immobiliària del mateix nom; Jorge Iglesias, comissari de la policia local d’Alzira i Salvador Oliver, de Casa Oliver són representants de les empreses i entitats que reberen el guardó de la Setmana de l’Economia. Un reconeixement que es feia a una trajectòria que en molts casos és fruit de generacions de la mateixa nissaga familiar i que en el cas de la policia local d’Alzira, reconeixia els seus 150 anys al servei de la ciutadania. Els reconeixement al teixit empresarial d’Alzira va comptar amb la participació de l’empresariat alzireny i de les institucions. El president de l’associació empresarial, Raúl Tudela, agraïa el treball invisible de la seua directiva, reclamà polítiques eficients per a competir, ajudes especials als negocis comercials que comencen per a consolidar-los i que no desapareguen al cap de dos anys i un pla turístic per Alzira. Pel que fa a la industria, destaca la necessitat de solucionar els problemes del polígon de la carretera d’Albalat, després de 40 anys sense serveis. Tudela demana la implicació de la Diputació i de l’Ajuntament reclamant ajudes i fent ordenances especials per a no ofegar l’empresariat de la zona. Per la seu banda, l’alcalde d’Alzira va resumir les fites aconseguides per a la modernització i el benestar com és la constitució de les dos EGMs, la consecució del canal interceptor o la creació d’un pla de turisme sostenible. Alfons Domínguez recalca que fa un any els parlava de la necessitat de fer canvis i ara, amb la dana, el canvi cllimàtic s’ha fet present i exigix polítiques valentes i no antiquades per a previndre una situació com la viscuda. Domínguez, així mateix, es va comprometre amb l’empresariat a treballar colze a colze amb la resta d’institucions per a construir una societat més resilient. Alfons Domínguez. La consellera d’Hisenda i Economia, Ruth Merino, va ser l’encarregada de tancar l’acte del sopar de l’economia, amb un discurs on la dana va estar present. Merino destaca l’agilitat del govern valencià en la reconstrucció i en concret en les ajudes als particulars; posa com a exemple les que han rebut més de dos-cents alzirenys pel seu cotxe. Pel que fa a la Setmana de l’Economia, destaca la importància d’Alzira i de la comarca com a pilar clau del PIB valencià, i manifesta que el govern valencià anava a estar al costat d’Alzira en este sentit, i aposta per menys pressió fiscal per a l’empresariat. Així mateix Merino, també destaca la necessitat de que l’empresariat damnificat per la DANA no pague impostos per les ajudes que rep. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Cinc intensos dies de conferències, taules redones i debats al voltant de l’economia, la societat i les xarxes socials tanquen hui la XVII Setmana de l’Economia d’Alzira
Cinc intensos dies de conferències, taules redones i debats al voltant de l’economia, la societat i les xarxes socials s’han tancat hui amb la intervenció de Jorge Sandua, fundador de Putos Modernos, i el tenor espanyol José Manuel Zapata. L’èxit de participació ha estat la tònica durant les cinc jornades d’activitat que hui es tanquen a migdia i que continuen esta nit amb el Sopar de la Setmana de l’Economia que ha organitzat l’Associació empresarial d’Alzira. Un sopar en el qual es lliuren els premis d’esta dissetena edició. Premis que enguany han anat a parar a les mans de diverses empreses alzirenys i a la institució de la Policia local d’Alzira, en el seu 151 aniversari. Les empreses que rebran esta nit el reconeixement seran Sor Ibèrica, la immobiliària Garriques y asociados i la carnisseria Casa Oliver. La regidora de promoció econòmica, Gemma Alós, es mostrava molt satisfeta per esta nova edició. Esta nit la Setmana de l’Economia comptarà amb la participació d’empresaris i representants de la Conselleria i del Ministeri. Justament ara fa uns minuts s’ha fet la cloenda de la setmana de l’economia amb la participació del secretari d’estat de política territorial, Arcadi España qui ha destacat la trajectòria d’estes jornades dedicades a l’economia. España ha aprofitat per tal d’avançar els diners que arribaran a Alzira i la comarca per a recuperar i reconstruir les instal•lacions. En el cas d’Alzira, España ha xifrat en 26 milions a cost zero els que es rebrà del Consorci d’Assegurances i per a reconstruir instal•lacions.
Fins 22 empreses i 80 candidats protagonitzen l’espai d’entrevistes laborals durant la jornada de hui a la Setmana de l’Economia
Un dia més, Setmana de l’Economia. Però hui la cosa va d’entrevistes laborals. I és que un total de 22 empreses han estat entrevistant a vora 80 candidats i candidates que s’han inscrit en alguna de les 40 ofertes de treball que s’han obert per a l’ocasió. Altre any més, la Setmana de l’Economia d’Alzira, i en concret IDEA, deixa un espai dedicat a apropar a empreses i persones treballadores perquè facen una presa de contacte, fomentant la contractació a Alzira i facilitant el procés de captació laboral. És una oportunitat perquè candidats i empreses es relacionen de forma més propera i distesa, però també perquè les empreses troben més fàcilment els perfils que busquen. Així ens ho contaven Gema Roig y Pilar Rozalén, respectivament, des dels equips de contractació de Grefusa, que repetix enguany, i d’Amcor, que després de ser empresa col·laboradora durant molts anys, ara s’ha sumat per primera vegada a l’espai d’entrevistes. Altra entitat que repetix és Inserta Empleo, de la Fundació ONCE, centrada en ajudar a les persones amb discapacitat per a trobar treball. Precisament, una de les seues encarregades de contractació, Guadalupe Durant, ens explicava que l’objectiu és fer un primer contacte amb candidates i canditats per a posteriorment fer altra entrevista més àmplia i ja enfocada en trobar ocupació. I què opinen les persones candidates d’este espai d’entrevistes laborals? Parlàvem amb Fernando López, un home alzireny que este matí ha fet fins tres entrevistes laborals, en Amcor, Farinetes i Eurocebollas. Fernando es mostrava molt content amb el tracte rebut per les empreses. En la mateixa línia s’explicava altra de les candidates, Hayat Rahou, qui també eixia de fer 3 entrevistes distintes, en este cas per a treballar com a administrativa i contable. Hayat, que es la primera vegada que participa en este procés, també incidia en el bon tracte rebut en les entrevistes. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Empresaris, Generalitat i sindicats parlen del dia després de la dana al món laboral dins de les activitats de la Setmana de l’Economia
Empresaris, Generalitat i sindicats han parlat del dia després de la dana en el món del treball dins de les activitats de la Setmana de l’Economia. Infraestructures, normativa de prevenció laboral i la necessitat d’invertir en formació perquè la reconstrucció no siga sols això, sino una transformació, són algunes de les idees que s’han posat damunt la taula. Estes qüestions s’han tractat este matí en una taula redona en la qual han coincidit en que el negacionisme mata persones i que s’ha de incidir en que el canvi climàtic existix tal i com s’ha vist en la Dana i que implica canvis i millores. Per part de l’empresariat s’ha incidit en dos qüestions fonamentalmen. D’una banda, falten ajudes directes perquè el consorci d’assegurances sols ha resolt el 45 per cent dels sinistres, i els expedients no resolts són els més grossos i per tant provoca incertesa del que van a resoldre i com la xicoteta i mitjana empresa pot o no remuntar. D’altra banda, l’impacte dels ERTOS en les empreses ha sigut mínim, poques empreses han decidit acollir-se a un ERTO per la seua complexitat i burocràcia. El representant de la Confederació empresarial de de la Comunitat Valenciana, Arturo Cerveró anunciava que els pròxims mesos seran la prova de foc per a vore si el teixit productiu resorgix del fang si no hi ha ajudes directes i el consorci d’assegurances no s’afanya. I per últim Cerveró ha centrat la seua intervenció en la necessitat de que la Unió Europea faça inversions si és ella la que imposa mesures de polítiques verdes. Per la seua part, des de Comissions Obreres, Núria Lazaro ha exposat la necessitat de que les mesures d’escut socials que s’han posat en marxa durant la DANA formen ja part de la normativa. Temes com els ERTOS per força major, els 4 dies retribuïts a les persones afectades per la dana, protocols d’informació en les empreses en esta situació, etc. Lázaro entén que d’esta DANA el que ha de quedar és que estos punts formen part de l’Estatut dels treballadors i per tant protegixen tots els treballadors, més enllà de si treballen en empreses grans o menudes o tenen convenis col·lectius. Des d’UGT, s’ha insistit en el terme transició justa” en el sentit que el canvi climàtic va a modificar el mercat laboral, ja que va haver ocupacions que van a deixar d’existir i es van a crear altres llocs de treball que van a minimitzar els efectes del canvi climàtic. La vicesecretària d’UGT-PV ha destacat dos qüestions: valorar la negociació col·lectiva per a crear convenis que desenvolupen òrgans de participació per abordar el canvi climàtic i la importància del diàleg social per tal d’arbitrar mesures en eixe sentit. Baena ha destacat la creació de la figura del delegat medi ambient, ja que hi ha dèficit d’educació ambiental en relació a les catàstrofes. Per la seua banda, el director general de treball i cooperativisme, Andrés Lluch, parla d’un canvi de paradigma després de la DANA per tal de fer la reconstrucció. Aposta per la col·laboració público-privada i també per la formació i digitalització i la creació de cooperatives per a la reconstrucció. Per al director general de treball la post-dana ha canviat l’escenari i en alguns aspectes podrà crear nous nínxols de treball i per això cal potenciar la FP dual i el cooperativisme. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
L’empresa alzirenya CETI, protagonista este matí de la segona jornada de la Setmana de l’Economia
L’empresa alzirenya de cel·luloses i tissus CETI ha sigut hui la protagonista d’este matí de la segona jornada de la Setmana de l’Economia. Un espai on esta vesprada també es parlarà, en clau local, ja que un any més, es podrà vore les cares dels comerços alzirenys que formen part del programa 12 mesos, 12 comerços. Ceti és un empresa que va nàixer ara fa 33 anys i que compta amb 70 empleats, 69 dels quals són fixes i amb unes instal·lacions de vora 22 mil metres quadrats que treballa per a grans distribuïdors en el seu sector. Este matí dalt de l’escenari s’han trobat tres generacions de l’empresa Ceti, cadascú d’ells amb una funció en l’empresa. I és que tal com ha explicat el seu director general, un dels secrets de la pervivència d’una empresa familiar i que es faça gran, és “saber canviar-se el barret de família a professional quan s’entra en l’empresa. Els ponents han fet un recorregut a la història de l’empresa i els moments decisius com ha sigut l’ampliació de les instal·lacions i robotització al 2015. Amat ha insistit en que es tracta d’una empresa discrtea i modesta, que ajuda a crear valor a la societat i a la ciutat on veiu, com és Alzira. En este sentit, el fundador i president Enrique Amat ha pegat un xicotet estiró d’orelles tant a Ajuntament com a associació empresarial d’Alzira. Els ha demanat que coneguen la realitat de les empreses xicotetes i mitjanes, i en el cas de l’Ajuntament que no tinguen afany recaptatori. També ha estat Quique Amat, actual director comercial de la companyia.
