Hui a les 19:00 tindrà lloc una conferència sobre la festa dels Moros i Cristians al saló d’actes del Museu Municipal d’Alzira
Hui a les 19:00 tindrà lloc una conferència sobre la festa dels Moros i Cristians al saló d’actes del Museu Municipal d’Alzira. Organitzen la Filà de Mercaders d’Alzira i la Regidoria de Patrimoni. La confèrencia porta com a títol “La Festa dels Moros i Cristians: història i interpretació”, i anirà a càrrec de Josep Vicent Vidal, cronista oficial de l’Olleria. Ell mateix ens explicava a El dia per davant que esta vesprada parlarà sobre el sincronisme cultural que es dona en esta festa d’estes dos cultures tan fonamentals per a la nostra història. Pots escoltar ací l’entrevista d’ahir a El dia per davant:
L’escriptor alzireny Bernat Montagut presenta esta vesprada el seu nou llibre sobre Germana de Foix a la Casa de la Cultura
L’escriptor alzireny Bernat Montagut presenta esta vesprada el seu nou llibre anomenat “Germana de Foix”. Montagut parla per primer vegada en veu de dona, la de la virreina Germana de Foix, un personatge històric molt maltractat i al quual l’alzireny li vol donar veu a través d’esta ficció històrica. Després d’abordar les històries i la vida de personatges històrics coneguts com pintors o reis en les anteriors novel·les, Montagut torna a la història en este cas valenciana i li posa veu a la reina Germana de Foix. Casada en Ferran el Catòlic, i amb dos matrimonis posteriors, es va convertir en virreina de València i va reprimir la revolució de les germanies. La reina va ser soterrada al Monestir de Sant Miquel dels Reis, seu actual de la Biblioteca Valenciana, i des d’alli la fa parlar Montagut, per contar-nos que no era tan roïn com la pintaven. Això si, era estrangera, il·lustrada i europea front a l’austeritat que imperava ací. Montagut ha destacat que el llibre editat per l’editorial alzirenya Neopatria compta amb la col·laboració de l’artista Manolo Boix que ha fet la coberta. Esta apassionant història es presenta esta vesprada a la Casa de la Cultura a les set i mitja i comptarà amb la presencia del mateix escriptor i Ferran Morant. Pots escoltar ací l’entrevista realitzada a Cultur Clau:
Vora 300 alumnes alzirenys participen en la presentació del llibre il·lustrat “El rescat de l’illa”
Vora 300 alumnes de 2n i 3r de l’ESO del Jose Mª Parra, IES Rei En Jaume i La Florida van participar ahir en la presentació del llibre il·lustrat El rescat de l’illa, que organitzà La Regidoria d’Educació i Infància junt a la Casa de la Cultura. La presentació ajuntà una proposta lectora i alhora una gimcana per a descobrir i recordar el patrimoni de la ciutat d’Alzira. Reptes, jocs, reflexió, història, identitat, literatura, natura, imaginació… tot açò amb l’objectiu de treballar la transversalitat en l’educació secundària com a recurs pedagògic. Es comptà amb la participació del creador de contingut Fran Tudela, Cabrafotuda, com a mestre de cerimònia, així com amb l’autora i il·lustradora del llibre, Laia Fontana i Bria i Neus Fontana i Bria, respectivament. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Confraria del Davallament de la Creu presenta hui el seu llibre “Dossers, confraries i cultura popular” a la Gallera
La Confraria del Davallament de la Creu presentà hui a les set de la vesprada, a la Gallera, el seu llibre anomenat Dossers, confraries i cultura popular. Es tracta del llibre que fa 56 d’esta confraria que té com a objectiu investigar i difondre estudis que donen a conéixer les tradicions de la Setmana Santa. En el llibre que es presenta hui s’aprofundix en la realitat dels dossers alzirenys a través de dos articles, un d’ells signat per Enric Juan Redal que parla sobre les confraries i els dossers en els segles dèsset i díhuit i un altre de Rubén Pastor que parla dels dossers alzirenys actuals i la seua evolució, segons ho contava Aurelià Lairon al seu programa Parlem d’història. A més, el llibre dona participació a totes les confraries i germandats de la Setmana Santa alzirenya amb els seus dossers del 2024 i una explicació de cadascun d’ells. Pots escoltar ací l’entrevista realitzada a Parlem d’història:
La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació paralitza les obres de restauració de la muralla almohade d’Alzira
La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació ha paralitzat de manera cautelar les obres de restauració de la muralla almohade d’Alzira, un monument catalogat com a bé d’interés cultural (BIC). Segons la Conselleria les obres s’han desviat del projecte inicial i de moment estan requerit documentació. Per part de l’Ajuntament estan pendents de que es continue endavant amb el projecte una vegada subsanats els elements detectats pels tècnics. A través d’un escrit de la Direcció Territorial, la Conselleria va notificar divendres passat a l’Ajuntament d’Alzira la paralització de les obres en curs. Este dilluns, tècnics de la Direcció General de Patrimoni Cultural s’han desplaçat fins al lloc per a realitzar una valoració de l’execució de les obres, que han sigut promogudes i dirigides per l’Ajuntament d’Alzira. En la visita s’han analitzat els elements que poden comprometre els valors del monument i s’han establit les pautes per a reordenar la intervenció. Així mateix, s’ha requerit que la promotora del projecte presente un informe descriptiu de l’obra realitzada i la realització d’unes proves dels murs, que abunden i complementen la informació aportada. Segons explica el regidor d’Urbanisme, Andrés Gomis, l’Ajuntament d’Alzira ja havia paralitzat les obres, davant les reclamacions d’alguns veïns. Es tracta d’una inversió total de 2,7 milions d’euros dividida en dos parts: la Casa Reial i la rehabilitació de la muralla i el pas de ronda. Per a les obres de la rehabilitació s’ha destinat un total de 349.554 euros, finançats a través del Pla turístic nacional Xacobeo 2021-22. Segons la Conselleria, l’execució d’esta obra s’ha desviat del projecte autoritzat per la Direcció General de Patrimoni Cultural. Ara segons explica Gomis, cal esperar tots els informes per a millorar el projecte i continuar endavant, perquè el projecte està autoritzat i l’Ajuntament l’ha dut a terme perquè és propietari d’este bé d’interés cultural. Recordem que la muralla d’Alzira, catalogada com a bé d’interés cultural (BIC) en 2004, és d’origen andalusí, i conformava el recinte fortificat de la ciutat, embeguda llavors en el riu Xúquer. Com tantes altres fortificacions del Sarq al-Àndalus va ser construïda amb tàpia de maçoneria encaixonada o formigó de calç, una tècnica constructiva basada en l’abocament del formigó de calç sobre un encofrat de fusta denominat tàpia. Actualment es conserva un sector amb una extensió de 255 metres de muralla i huit torrasses.
Alzira participa en Fitur 2025 amb la ruta històrica “Caminant amb Jaume I”
Hui és el primer dia de la Fira Internacional de Turisme 2025, celebrada a Madrid. Enguany, Alzira participa amb la presentació de la ruta “Caminant amb Jaume I”, dissenyada per la tècnica municipal de Turisme Mayka Rubio. La delegació alzirenya estarà hui a Fitur mostrant la ruta a diversos professionals i agents de turisme, i demà participaran també diverses entitats festives de la ciutat. A hores d’ara, el més destacat de la participació alzirenya són les diverses reunions que estan mantenint hui amb diverses empreses relacionades amb plans estratègics de turisme. Xavier Pérez, regidor de Turisme, incidia en la importància de crear un Pla Estratègic per a convertir Alzira en municipi turístic i verd per així poder accedir a subvencions europees. Demà tindrà lloc la presentació oficial de la ruta Jaume I, una ruta accessible per a tots els públics que funcionarà amb codis QR ubicats a diversos llocs de la ciutat, disponibles en castellà, valencià i anglés, de moment. A banda de la ruta, Alzira participa en la presentació del plànol de realitat augmentada iniciativa de la Mancomunitat de la Ribera Alta, on es podran visitar en 3D Les Muralles, El Palau de Jaume I i la Torre dels Coloms, i també a la presentació de Ribera Accessible, des del Consorci, que planteja una sèrie de rutes, entre elles la de Jaume I, adaptades a persones amb mobilitat reduïda. I demà també estaran les falleres majors d’Alzira; representants de Junta de Germandats i Confraries; la Coordinadora de Festes de Barris i Partides; i la Federació de Filaes de Moros i Cristians d’Alzira. Pots escoltar ací l’entrevista sencera realitzada a El dia per davant:
Alzira participarà a la Fira Internacional de Turisme 2025 amb el projecte de la ruta històrica del rei Jaume I
No queda res per a la Fira Internacional de Turisme del 2025, que se celebra a Madrid del 22 al 26 de gener. I enguany, la ciutat d’Alzira participarà en Fitur amb la ruta de Jaume I, una ruta que vol posar en valor la figura històrica del rei En Jaume i en relació amb la nostra ciutat. Este projecte és creació de la tècnica de Turisme, Mayca Rubio, i arriba en el moment idoni ja que coincidix amb el nou projecte de la Casa Reial i la restauració de les muralles. És per això que des d’Alzira, i en concret des de la Regidoria de Turisme, es vol transmetre el valor històric i turístic de la figura del rei Jaume I aprofitant la importància que la ciutat d’Alzira tenia per a este rei. Enguany, la participació valenciana en FITUR es farà de forma més col·lectiva; és a dir, no hi haurà estands i parades informatives de cada municipi, sinó s’ha ideat un gran estand immersiu i modern on hi haja moltes pantalles amb tota la varietat de localitats valencianes. Cadascuna podrà presentar la seua proposta turística, però dins d’esta parada immersiva, on, per exemple, hi haurà taronges i aromes diferents així com vídeos i experiències de realitat virtual. De fet, la presentació de la ruta de Jaume I inclourà plànols virtuals de les muralles i el palau. En definitiva, comentava Mayca Rubio que l’objectiu és crear producte turístic al voltant de la figura de Jaume I. La participació alzirenya també es vorà el dia 23 amb representacions de les entitats festives de la ciutat. Pots escoltar ací l’entrevista sencera realitzada a El dia per davant:
L’Ajuntament d’Alzira honora el rei Jaume i les persones i entitats alzirenyes que han destacat per la seua trajectòria, com cada 30 de desembre
Com cada 30 de desembre, l’Ajuntament d’Alzira honora el rei Jaume i les persones i entitats alzirenyes que han destacat per la seua trajectòria. L’acte commemorava el 782 aniversari de l’entrada del rei a Alzira, amb la baixada de la Senyera i l’ofrena a la plaça Constitució. El plenari es va iniciar amb la concessió de la insígnia al col·lectiu d’Aljazzira Jazz Club en la modalitat de cultura. Una associació que enguany ha celebrat el seu vint i cinc aniversari i que durant anys ha dut a Alzira concerts mensuals de jazz i ha posat en marxa la mostra de jazz al carrer, entre altres. El seu president, Xavier Ramírez, destacà la bona salut d’este gènere musical a València, on ja forma part dels estudis del Conservatori i on també està l’única delegació europea del Berkeley Institute de Boston. En el cas d’Alzira, Ramírez mostrava el seu agraïment i destacava el suport municipal i la importància de la música. L’empresa de transports Sant Bernat cooperativa era reconeguda amb la insígnia en la modalitat d’activitats empresarials. En el seu nom, el seu gerent, Bernardo Sospedra, destacà que la cooperativa havia sigut com una espècie d’empresa familiar, ja que els transportistes han passat el negoci de pares a fills, i assenyalà la importància que tingueren els xòfers i el transport durant la pandèmia. El president d’AVA Alzira, José España, agraí este reconeixement a la tasca discreta de l’associació d’agricultors i posà èmfasi en el seu treball de formació agrícola. España parlà de la crisi del camp valencià i alzireny provocada fonamentalment per les autoritats europees i aprofità per destacar la importància de l’associacionisme agrari. L’esportista Antonio Gordó, qui havia rebut el premi Illa del Xúquer per la seua trajectòria en diverses disciplines esportives durant 40 anys, rememorà les seues fites en halterofília i atletisme i volgué recordar les persones afectades per la DANA. L’última insígnia va ser per a l’alzireny Joan Llinares en la modalitat d’humanisme. Una insígnia que ja li oferiren fa anys i que va rebutjar perquè la considerà incompatible amb l’exercici del seu treball com a director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau. El seu treball com a funcionari públic l’ha dut a ocupar diverses encomandes com gerent de l’IVAM o director del Palau de la Música Catalana, per aclarir el cas Millet. Llinares destacà els valors del treball públic i de la cultura.
Agenda: 10 de desembre de 2024
Hui a la vesprada, la nostra ciutat està carregada de conferències i altres activitats amb les que aprendre de diversos temes d’interés general. Els avancem, així, esta agenda especial de dimarts. – A les 18:00 tindrà lloc, a la Casa de la cultura, la segona part de “Biografies Valencianes”, la conferència a càrrec de Josep Antoni Fluixà que organitza l’Ajuntament d’Alzira dins del programa d’activitats per a les persones grans. – També a les 18 h, la psicòloga de Vithas Salud Silvia Ortiz farà una xarrada al Cercle Alzireny-La Gallera sobre com gestionar l’impacte psicològic de la DANA. – A les 19:00 serà el torn de dos conferències més. Una, al Saló d’Actes del MUMA, que tractarà sobre similituds entre el valencià i l’àrab. Adrià Jaén és l’encarregat d’esta conferència. – L’altra conferència pertany al cicle d’Unisocietat del nostre municipi. Recordem que esta iniciativa de l’Ajuntament d’Alzira i la Universitat de València consistix en un curs de formació per a persones de 30 anys o més interessades en continuar aprenent i amb motivació per la cultura. A banda de l’itinerari formatiu que seguix l’alumnat matriculat durant el curs, hi ha una sèrie de conferències d’entrada lliure. En este cas, a les 19:00 a la Casa de la Cultura, el professor de Sociologia i Antropologia de la UV Ricard Calvo ens parlarà sobre “Polítiques pel desenvolupament del territori. Un balanç de quasi 40 anys de desenvolupament local”. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Comissió de Toponímia d’Alzira modifica el seu reglament després de 12 anys en funcionament
La Comissió de Toponímia ha canviat el seu reglament després de 12 anys en funcionament. En el passat ple, s’aprovava un canvi que afecta a diversos aspectes d’este consell, que té com a missió proposar denominacions per a noves construccions, resoldre conflictes de denominació, vetllar per la conservació dels noms històrics i tradicionals, i emprendre mesures per difondre de la toponímia local. Amb el canvi de reglament, s’acorda que hi haurà una reunió anual d’esta comissió, no com fins ara, que es reunia de manera discrecional. Altre dels canvis és que en la qüestió de nomenclatura del termes rurals es tindrà en compte l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. És a dir, en els noms de l’orografia, de la hidrografia natural i artificial, de les partides, dels paratges i del poblament, s’adoptarà el que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com a òrgan competent en la matèria, determine. El Partit Popular es va abstindre. Bernat Ríos justifica esta abstenció perquè els canvis s’havien fet sense informar prèviament dels mateixos. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
