Els sindicats agraris destaquen al sector ramader com el més afectat al camp valencià per l’apagada elèctrica del dilluns
La Unió i AVA-ASAJA assenyalen que les principals pèrdues per l’apagada elèctrica que afectà abans-d’ahir a tota la Península se centren en el sector ramader i agropecuari. Per la seua banda, La Unió Llauradora demana al Govern procediments àgils de compensació de danys. Destaquen des de la Unió que moltes zones del medi rural han tornat a tindre subministre hores més tard que en les capitals de província. Les granges depenen totalment del subministrament elèctric, fins i tot en la ventilació i alimentació. Bona part d’elles compten amb grups electrògens, encara que en alguns casos hi hagué dificultats per a accedir al subministrament de gasoil. La Unió critica que la falta d’informació sobre la previsió del restabliment del subministrament portà a les granges al límit, per no saber si disposaven de combustible suficient; i és que algunes granges, assenyalen, estigueren fins a 14 hores amb l’apagada. Per la seua part, AVA-ASAJA assenyala que els vivers i hivernacles van patir problemes per la interrupció dels sistemes de ventilació. A més, per a algunes entitats de reg i pous particulars va ser impossible regar les explotacions, ja que la falta de subministrament elèctric va deixar fora de servici les bombes de reg i altres dispositius. Des de l’organització també subratllen que el sector agrari no va ser alié als problemes compartits amb altres sectors com interrupcions informàtiques, als sistemes de monitoratge i als controls d’inventari. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA aplaudix que el Govern deixe triar als agricultors afectats per la dana entre esperar a Tragsa o fer ells les obres i rebre una ajuda
AVA-ASAJA ha valorat positivament la nova ajuda del Govern estatal per tal d’agilitzar les reparacions necessàries d’infraestructures agràries afectades per la DANA. L’ordre del Ministeri d’Agricultura permet als propietaris triar entre esperar que l’empresa pública Tragsa execute les obres o bé fer-les ells mateixos i rebre una compensació. El Govern establix una baremació de les ajudes per superfície que oscil·len entre 5.200 i 9.900 euros per ha, segons quatre zones definides per grau d’afectació. Així, els agricultors perjudicats poden fer-se càrrec directament de les obres als accessos de les explotacions, sistemes de reg, murs i tanques, amb import màxim per beneficiari de 125.000 euros. Des d’AVA-ASAJA consideren que la mesura era totalment necessària, vista la urgència als camps per a poder preparar les pròximes campanyes agràries. Des d’AVA proposen que a més de la compensació, la CHX expropie eixes parcel·les amb el preu degut, atesa la inseguretat que genera este procés. També demanen que en cas que els agricultors renuncien a la compensació, siga Tragsa qui repare la totalitat dels danys. D’altra banda, s’han aprovat altres dos propostes: indemnitzacions per a les parcel·les arrasades pròximes a llits i barrancs, i ampliació d’ajudes per als vivers. Tot i això, l’associació critica que el Govern continue limitant les ajudes als agricultors inscrits al Registre d’Explotacions Agrícoles (REA), en lloc d’acceptar altres mitjans de justificació de l’activitat agrària. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA advertix de la proliferació descontrolada de canya en camps de cultiu de la província de València a causa de la DANA
L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) advertix de la proliferació sense control de canya en camps de cultiu de la província de València, com a conseqüència directa de la DANA. L’organització agrària exigix a les administracions competents que actuen amb urgència davant la proliferació d’esta espècie invasora. Les intenses pluges i la posterior barrancada van arrossegar des dels barrancs grans masses de canyars invasors que no havien sigut retirades dels llits, quedant les seues restes depositades en les parcel·les agrícoles afectades. Des de llavors, i al llarg de l’hivern i la primavera, les restes vegetals amagades sota la terra han germinat de manera massiva. Segons denuncien els agricultors afectats, els canyars estan arrelant ràpidament en camps de cultiu de tot tipus, des d’arrossars a tarongers o caquisers. A més des d’Ava, advertixen que quan comence la campanya de regs i abonat, la seua expansió serà incontrolable, ja que es una espècie invasora que es reproduix amb molta facilitat. És per això que demanen a l’administració que pose mesures per a controlar l’impacte i sobretot que si s’han d’incomplir normes marcades per la PAC, que es faça per un mal de força major, ja que l’erradicació de les canyes es primordial per als camps i les collites. Per això, AVA demana tant al Govern com a la Generalitat una pla urgent d’intervenció que incloga l’eradicació de les canyes tant en les zones de domini públic hidràulic com en els camps agrícoles ja afectats. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA alerta que les conseqüències de la DANA també estan afectant a la fruita de pinyol
AVA-ASAJA ha alertat que les conseqüències de la DANA també estan afectant a la fruita de pinyol. Desenes de parcel·les de bresquilleres, nectarines i albercoquers, especialment a la Ribera Alta, no es podran regar a causa dels desperfectes en les infraestructures hidràuliques. Des de l’organització agrària afirmen que esta situació generarà que la producció no assolisca un grau de maduració, calibre i qualitat suficient per a comercialitzar-se. Així, sol·liciten a la Conselleria d’Agricultura que aprove o, si més no, que demane al Govern central l’establiment d’ajudes per als productors de fruita de pinyol que permeten compensar les pèrdues de collita d’esta temporada a causa dels efectes del temporal. El responsable de la sectorial de fruita de pinyol d’AVA, José Luis Sanz, defensa que es tractaria d’una mesura de suport puntual i de poc pressupost total, perquè afecta una superfície concreta, però evitaria que es posara en perill la precària viabilitat d’este cultiu. A hores d’ara, els fructicultors estan realitzant tasques d’aclarida de fruits, i en poques setmanes començaran la recol·lecció de varietats primerenques. Però en aquells camps on no es puguen fer els regs necessaris a causa dels desperfectes en canonades, canals, séquies i instal·lacions de reg, es preveu que la collita no complisca els estàndards suficients per a ser recol·lectada per al mercat en fresc. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA presenta mocions als ajuntaments per a actuar contra la sobrepoblació de senglars
AVA-ASAJA presenta mocions als ajuntaments per a actuar contra la sobrepoblació de senglars. L’organització sol·licita a més de 300 consistoris amb sobreabundància de senglars que aprofiten les noves ajudes de la Generalitat per a reduir la fauna salvatge. L’Associació Valenciana d’Agricultors ha presentat una moció en més de 300 ajuntaments de la Comunitat Valenciana, declarats per l’Administració amb sobreabundància de senglars, L’organització agrària proposa que els consistoris aprofiten les ajudes contemplades en una nova orde de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori per a minimitzar els danys que provoca l’excés d’animals silvestres en els camps de cultiu. Animals que en el cas dels porcs senglars, a més, incrementen el risc en carretera, les destrosses en nuclis urbans i representen una amenaça sanitària per la possible transmissió de malalties al bestiar. La situació és especialment preocupant en zones on la caça esportiva no pot aplicar-se eficaçment, com a àrees agrícoles pròximes a urbanitzacions, vivendes disperses o terrenys en els quals no existix un responsable cinegètic designat. L’orde 4/2025, de 14 de març, de la Conselleria de Medi Ambient, per a facilitar el control poblacional del senglar atorga subvencions per a finançar, fins al 100%, activitats de control mitjançant tècniques de caça autoritzades, així com serveis de recollida de cadàvers i l’adquisició de materials com a gàbies parany contenidors, amb la finalitat de facilitar la intervenció dels ajuntaments enfront d’esta problemàtica. Segons estimacions de AVA-ASAJA, les pèrdues ocasionades en 2024 per la fauna salvatge van superar els 50 milions d’euros en l’agricultura valenciana, confirmant així la tendència ascendent dels últims anys. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA demana al Govern que es reparen totes les infraestructures hídriques afectades per la dana
AVA-ASAJA ha demanat que les ajudes als llauradors afectats per la dana arriben ràpidament i que es reparen totes les infraestructures hídriques, les quals són necessàries per a minimitzar les pèrdues davant futures riuades a la costa mediterrània. Durant la seua intervenció a la comissió sobre la DANA al Senat, el president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, assenyalava que la prioritat ara mateix és accelerar la recuperació al màxim. Després de xifrar les pèrdues del sector agrari de la Comunitat Valenciana en 1.380 milions d’euros a causa del temporal, Aguado va criticar que les ajudes pagades als agricultors cinc mesos després cobrixen una mínima part dels danys totals, pel que són insuficients. Així, va demanar al govern que eleve, amb caràcter retroactiu, la quantia màxima de les ajudes de mínims de 25.000 a 50.000 euros. Pel que fa a les reparacions d’infraestructures i explotacions malmeses, el president d’AVA-ASAJA alertà que les màquines de Tragsa encara no han entrat a la majoria dels camps afectats i tampoc han arribat els enginyers per a fer els peritatges. D’altra banda, Aguado proposà expropiar les parcel·les situades prop dels barrancs arrasats perquè els propietaris posen en marxa una altra explotació en zona no inundable a canvi d’una compensació suficient. Per últim, va urgir el govern a reparar infraestructures danyades com els embassaments de Forata i Buseo. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió i AVA-ASAJA exigixen reciprocitat front als aranzels anunciats per E.E.U.U. i demanen ajudes compensatòries per al camp
Últimament està en boca de tots la preocupació pels aranzels que ha anunciat el president dels Estats Units, Donald Trump. Doncs des del camp valencià, tant la Unió Llauradora com l’Associació Valenciana d’Agricultors exigixen que davant estos aranzels es responga amb reciprocitat i compensacions al sector agrari. Estes organitzacions agràries advertixen que la imposició per part del Govern dels Estats Units d’aranzels del 20% als productes agraris de la Unió Europea no són bones notícies per a ningú, perquè s’unixen a la pujada de costos en el sector i a la competència deslleial de les produccions de tercers països. A més, el volum de les exportacions agroalimentàries de la Comunitat Valenciana als Estats Units va tindre un valor l’any passat de 366 milions d’euros. Per al secretari general de La Unió, Carles Peris, el que cal fer ara és vore l’impacte real dels aranzels, aprovar mesures compensatòries per al camp i buscar nous mercats. Tant la Unió com AVA-ASAJA destaquen la necessitat de respondre amb reciprocitat als aranzels, començant per gravar, entre altres, l’ametla importada per les grans empreses torroneres dels Estats Units que inunda i desestabilitza els nostres mercats. Per la seua banda, Jenaro Aviñó, director de l’Associació Valenciana d’Agricultors, seguix denunciant que una vegada més és el sector agroalimentari el que acaba pagant els efectes d’estes polítiques. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
El Kakifòrum 2025 conclou que el kaki és el cultiu amb major desaprofitament alimentari a causa de les plagues que l’afecten
El kaki és el cultiu amb major desaprofitament alimentari a causa de les plagues que l’afecten. A esta conclusió arribaren els més d’un centenar de productors, comercialitzadors i investigadors que es reuniren al Kakifòrum 2025, celebrat el passat divendres, per a buscar estratègies eficaces de prevenció i control de les plagues per tal de garantir la viabilitat econòmica del kaki. La jornada, organitzada per l’Associació Espanyola del KAKI, AVA-ASAJA i l’IVIA, amb l’assistència del conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, ha analitzat les últimes novetats sobre la lluita contra les plagues, les quals estan generant pèrdues mitjanes de producció superiors al 30%. Els especialistes han abordat a través de ponències i una taula redona les dificultats per a gestionar la mosca blanca, el cotonet i el nou trips de Sud-àfrica. Així mateix, han exposat noves estratègies de control biològic i de control sostenible de plagues en el cultiu, en resposta a les exigències fitosanitàries i mediambientals cada vegada més estrictes de la Unió Europea. Bernardo Ferrer, vicepresident d’AVA-ASAJA, parlava del Kakifòrum com una oportunitat per a escoltar als investigadors, estudiar les solucions possibles per a combatre les plagues i, sobretot, per a exigir a la clase política que prenga les mesures necessàries amb la contundència que es requerix. Per la seua part, el conseller d’Agricultura anuncià que destinarà una partida de 36 milions d’euros a sanitat vegetal i de 19 milions per a reforçar l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió demana al Parlament Europeu que rebutge la imposició d’aranzels als fertilitzants de Rússia i Bielorússia sense tindre alternatives eficaces
LA UNIÓ demana al Parlament Europeu que rebutge la imposició d’aranzels als fertilitzants de Rússia i Bielorússia sense alternatives eficaces per als llauradors. Representen el 25% dels subministraments a l’agricultura valenciana i els aranzels tindrien una clara repercussió en un augment del preu. L’organització proposa al Govern d’Espanya que inste la Comissió Europea a suspendre aranzels en les importacions de matèries primeres per a fertilitzants durant crisis d’escassetat, mitigant així els elevats costos de producció que afecten la sostenibilitat del sector agropecuari, tal i com comenta Carles Peris, secretari general de la Unió. LA UNIÓ critica que, de nou, l’agricultura torna a ser moneda de canvi i que, una altra vegada, des d’Europa es pretén posar en marxa mesures sense fer un estudi de l’impacte que això té per a l’agricultura europea. La Comissió Europea preveu que en cas d’un “augment substancial” del preu dels fertilitzants, podria decidir-se una suspensió temporal dels aranzels; no obstant això, no es definix el que s’entén per “augment substancial”, ni s’establixen indicadors de referència ni terminis de reacció. Nova jornada tècnica sobre el kaki L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), al costat de l’Associació Espanyola del Kaki (AEKAKI) i l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), organitzen demà 21 de març una jornada tècnica sobre el kaki. Kakiforum reunirà més d’un centenar de productors, comercialitzadors i investigadors. La jornada posarà l’accent en les plagues que s’han convertit, a causa de la falta de controls en frontera i a l’escassa disponibilitat de solucions eficaces, en la principal amenaça del cultiu. S’analitzaran així les últimes estratègies de control biològic, gestió de mosques blanques, cotonets i el trips de Sud-àfrica i el funcionament de la producció integrada. El president d’AEKAKI, Pascual Prats, i el president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, inauguraran l’acte. Després d’una sèrie de conferències i una taula redona amb destacats especialistes, clausurarà la jornada el conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió Llauradora i AVA-ASAJA qualifiquen de molt beneficioses les últimes pluges per a combatre la sequera que patix el camp valencià
Organitzacions agràries com La Unió o AVA-ASAJA consideren molt positives les pluges d’estos últims dies per a pal·liar els efectes de la sequera que ha patit el camp valencià durant les últimes campanyes. Destacaven, així, que esta pluja resulta especialment beneficiosa per als cultius llenyosos de secà com olivar, vinya o fruita seca o per als cereals que estan en fase de germinació, a més que suposa una millora del calibre dels cultius cítrics. Ho explicava el responsable dels Serveis Tècnics d’AVA-ASAJA, José Francisco Sales. La pluja tampoc perjudica als cultius de regadiu, excepte per un possible excés d’humitat que podria causar la proliferació de fongs o la paralització de la seua recollida. Però, de fet, les pluges netegen els arbres davant possibles plagues o malalties. Assenyalen des d’AVA i La Unió que estes precipitacions suposen un estalvi dels regs i la recàrrega d’embassaments i aqüífers, així com una regeneració de les pastures i les basses per a la ramaderia extensiva que pot evitar els greus problemes viscuts l’any passat. Possibles contratemps: que el temporal pot afectar la fecundació de les flors d’alguns atmetlers i pot dificultar el vol i, per tant, la pol·linització de les abelles i altres insectes. Però, de moment, el balanç és del tot positiu, tal i com comenta Carles Peris, secretari general de La Unió. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
