Un grup d’eurodiputats dels Verds/Aliança Lliure Europea visiten Alzira per a conéixer la gestió municipal en la prevenció contra el canvi climàtic i les riuades
Hui ens ha visitat a Alzira una representació d’eurodiputats del Grup Verds/Aliança Lliure Europea per a conéixer les actuacions que s’han fet o s’estan realitzant a Alzira per a adaptar la ciutat al canvi climàtic i les seues afectacions com, per exemple, la prevenció i defensa contra les riuades o barrancades. Concretament ens han visitat l’eurodiputat per Compromís, Vicent Marzà, i Bas Eickhout, copresident del grup dels Verds, encara que també han estat presents Diana Riba i Miranda Paz, eurodiputades d’ERC i del BNG, respectivament. Primer han visitat el canal interceptor de les Basses, on Marzà ha elogiat l’actuació del consistori alzireny pel que fa a la prevenció d’inundacions. L’eurodiputat de Compromís explicava que just ahir visitaven Catarroja per comprovar de primera mà el desastre causat per la dana, i que també s’havien reunit amb un grup de científics i científiques amb l’objectiu de conéixer els danys que s’hagueren evitat amb una millor prevenció. I afegia que la visita al canal interceptor es fa precisament per veure un exemple de bona gestió política. En la mateixa línia parlava el copresident dels Verds, Bas Eickhout, qui destacava que les riuades van a tornar i que s’ha d’aprendre d’accions de prevenció com les del canal. L’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, reivindicava que la gestió municipal ha evitat danys majors per la dana a Alzira, més enllà de la sort, i demanava a les autoritats polítiques europees que destinen els diners no només a reparar els danys sinó a establir plans i mesures de prevenció que eviten futurs desastres. Després han visitat el Mirador del Xúquer per a observar el treball del projecte canya a la canya, que té com a objectiu la transformació de l’entorn fluvial del Xúquer en bosc de ribera.
Compromís Alzira organitza una taula redona sobre el canvi climàtic i la DANA este dissabte
Compromís Alzira ha organitzat per al pròxim dissabte una taula redona sobre el canvi climàtic i la seua relació amb l’última DANA, sota el títol “ I després de la Dana què? El negacionisme mata”. La xerrada tindrà lloc dissabte a les 12 del migdia a la Casa de la Cultura i comptarà amb la presència de l’ecòleg i investigador del CSIC Fernando Valladares, qui recentment ha denunciat amenaces i insults de negacionistes del canvi climàtic després de la gota freda. Valladares estarà acompanyat de l’enginyer forestal i especialista en emergències Ferran Dalmau. També participaran en la taula redona l’enginyera industrial i experta de l’ONU, Irene Calvé; el diputat i periodista Juan Bordera; l’enginyer agrícola i alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez; i la regidora de Catarroja, Dolors Gimeno. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Canvi climàtic, prevenció i governança, les claus de les inundacions segons Adrián Ferrandis
Este matí en El dia per davant escoltàvem Adrián Ferrandis, professor del departament de Geografia de la Universitat de València, qui explicava les diferents causes de les inundacions i els fets que hi influenciaven. Ferrandis afirmava que ens trobem en un moment històric i extraordinari. Malgrat la coneguda història valenciana d’inundacions i temporals, hi ha determinats fets que generen situacions tan greus i violentes com la viscuda estos dies. En primer lloc, està el canvi climàtic, el qual fa que les situacions de gota freda no només siguen cada volta més virulentes sinó més recurrents, amb un període de retorn menor. En segon terme, està l’impacte com a societat des d’un model polític i econòmic concret que busca el creixement constant en infraestructures. Segons Ferrandis, hem modificat l’ús natural, forestal o agrícola, de la terra i en conseqüència l’hem impermeabilitzat, ocasionant grans i veloces escorrenties. A més, la disposició de les carreteres i vies ferroviàries, que creuen els rius de forma transversal, generen que els rius que van buits la majoria de l’any, en moments com estos recuperen el seu espai natural. El professor ha volgut també destacar que, malgrat tindre l’experiència i els mecanismes de prevenció necessaris, alguns d’ells desactualitzats, hi ha hagut una mancança de gestió i governança a l’hora d’activar-los. Això sí, ha volgut reconéixer la rapidesa i efectivitat amb què les autoritats alzirenyes han actuat durant els darrers dies. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Ribera en bici sol·licita a la Generalitat una solució urgent a la falta de cites per a l’ITV, una situació que provoca el desplaçament de vehicles centenars de quilòmetres
La Ribera en bici sol·licita a la Generalitat que solvente el més prompte possible el problema de cites existents per passar la Inspecció Tècnica de Vehicles. En una consulta realitzada per la nostra redacció este matí, sols hi havia per al 14 d’agost i ja després, a partir del 19 de setembre. Davant esta situació, hi ha riberencs que han anat a passar la ITV a Almansa, Yecla, Sarrión o Cuenca per tal de no rebre una multa de 200 € i que els immobilitzen el vehicle, o que les asseguradores es desentenguen si hi ha un accident i no tenen l’ITV passada. A banda de les circumstàncies econòmiques, La Ribera en bici recorda que el major problema que tenim a dia de hui és el calfament del clima, amb temperatures que pugen més ràpid del que esperàvem. El portaveu de la Ribera en bici, Pedro Domínguez, recorda que qui més gasos d’efecte hivernacle emet és el transport. La falta de cites a les ITV pròximes està provocant centenars de viatges de centenars de quilòmetres. Domínguez reclama al govern autonòmic que repose el 25% de treballadors que la Conselleria ha reconegut que falten. Per a Domínguez, en emergència climàtica com estem la població ha de conscienciar-se per utilitzar el vehicle a motor el menys possible.
L’Ajuntament d’Alzira compra llibres de divulgació científica sobre l’emergència climàtica per a revertir la falta d’informació sobre el tema a la seua sala de lectura
L’Ajuntament de la Barraca d’Aigües Vives ha comprat uns libres de divulgació científica sobre l’emergència climàtica per a la sala de lectura “Milagros Veres Marín”, després de comprobar la falta d’informació que hi havia en esta. El consistori barraquer considera que cal conéixer la situció climàtica actual sense tindre en compte les acusacions que es fan als científics i ecologistes de ser negatius o pessimistes. L’alcalde de la Barraca i regidor de medi ambient, Gilles Denans considera que cal prendre consciència i per això les institucions públiques han de mostrar l’exemple.A Denans parla del contingut d’alguns llibres on es defensa la necessitat del decreixement de l’economia però garantint les necessitats bàsiques, i prescindint dels desitjos superflus.
Balanç negatiu per al camp valencià: la inestabilitat de l’oratge ha marcat la baixada de collites per a enguany
El balanç anual per al camp valencià és negatiu. La Unió llauradora destaca que la inestabilitat de l’oratge causada per la crisi climàtica ha minvat greument les collites. A més, consideren que ni les empreses ni administracions ni institucions tenen voluntat d’impulsar l’agricultura i ramaderia valenciana. Fins a novembre, les indemnitzacions per sinistralitat en les assegurances agràries han estat superior als 95 milions d’euros. En tot 2022 van ser de 61 milions, la qual cosa suposa un augment del 56%. Els cultius més afectats són els riberencs: els cítrics i el caqui. Tot i això, tan sols la meitat de la superficie cultivada està assegurada. A estos problemes se sumen l’augment en un 30% dels costos de producció en fertilitzants, pinsos, combustible o electricitat. Les retallades en assegurances agràries, una Llei de la Cadena Alimentària insuficient que beneficia a les empreses distribuïdores, l’entrada de productes de països tercers que porta plagues i afecta a la competitivitat. O per últim, l’augment de grans projectes fotovoltaics i la proliferació de fauna salvatge. Per al 2024, la Unió Llauradora estarà pendent dels conflictes internacionals i de les passes que farà la Unió Europea en la matèria. A més, denuncia que tot i que el govern PP-Vox diu que és el govern del camp valencià, no estan aprovant cap mesura en favor dels agricultors i ramaders. Entre totes estes demandes també han volgut manifestar alguns èxits del 2023. Les movilitzacions del sector han aconseguit que el Parlament Europeu no reduisca a la meitat els productes fitosanitaris permesos.
Alzira acull 30 joves i treballadors en l’àmbit de la joventut en el marc del projecte europeu YOUth for EU
Alzira s’ha convertit en la seu per a la celebració del tercer esdeveniment transnacional del projecte YOUth for EU que, en esta ocasió, s’ha centrat en el Pacte Verd Europeu i en la lluita contra el canvi climàtic. L’Ajuntament d’Alzira, a través de la seua oficina de projectes europeus, Alzira On Europe, ha organitzat la tercera trobada transnacional del projecte YOUth for EU, amb 30 joves i treballadors de sis països diferents. L’objectiu de la trobada ha sigut el d’intercanviar bones pràctiques en el camp de la joventut i posar sobre la taula i conéixer amb profunditat alguns dels objectius transversals de la Unió Europea. S’ha posat de relleu, sobretot, un dels pilars prioritaris durant el quinquenni de 2019 a 2024: el Pacte Verd Europeu, això és, l’estratègia de creixement sostenible que busca convertir Europa en el primer continent climàticament neutre en 2050. A Alzira, els participants del projecte pogueren debatre amb alumnat de l’institut Rei en Jaume sobre temes europeus, ja que un dels objectius és que la joventut de la ciutat on es fa l’encontre també intercanvie informació. El grup va visitar la Murta, l’Ajuntament i també organitzaren una trobada amb tècnics de joventut d’Alzira. Estigueren presents el Subdirector General de l’IVAJ, Raúl Puerta; la representant de la Comissió Permanent del Consell Valencià de la Joventut, Susana Martínez; Joshua Alemany, tècnic de Joventut de la Mancomunitat de la Ribera Alta, i Maite Vives, tècnica de Joventut de l’Ajuntament d’Alzira. Tots ells posaren en comú les polítiques de joventut en el nostre territori i en la resta de països participants. Es contemplen sis trobades en cadascun dels països dels socis del projecte. Esta trobada és la tercera, la segona va ser a Grècia al novembre de 2022 i a Polònia al febrer de 2023, i la iniciativa tindrà la seua continuació a Itàlia el pròxim mes d’octubre.
