El Col·legi d’Advocats d’Alzira reclama un pla de xoc al Ministeri per posar solució al col·lapse dels jutjats davant les vagues de lletrats i funcionaris
El Col·legi d’Advocats d’Alzira ha valorat amb preocupació les conseqüències als jutjats de la vaga de funcionaris que està tenint lloc tant a Alzira com a nivell estatal. El Col·legi apunta la gravetat del conflicte en una ciutat com Alzira que compta amb set jutjats mixtes i un jutjat de violència de gènere i que dona servei a 23 poblacions. Les aturades dels funcionaris de justícia se sumen als dos mesos de paràlisi viscuts a Alzira per la vaga de lletrats i als anuncis de vaga per part d’algunes associacions de jutges i fiscals. Des del Col·legi d’Advocats, consideren que el retard causat per esta situació és inadmisible i assenyalen la responsabilitat del Ministeri en la posada en marxa d’un pla de xoc que, a hores d’ara, és inexistent. Agustín Ferrer, degà del Col·legi d’Advocats, reitera la gravetat de les conseqüències d’esta paralització per a la ciutadania alzirenya en matèries que són essencials, com les pensions alimentàries o els temes de família. Així mateix, destaca que és intolerable que s’estiguen ajornant alguns processos fins al 2024.
L’Ajuntament d’Alzira externalitzarà part del servei d’ajuda a domicili per tal de poder assumir l’alta demanda
Hui han comparegut l’alcalde i la regidora de Serveis Socials, Marina Mir, per tal d’explicar quina és la situació a hores d’ara del servei municipal d’ajuda a domicili. Tal com els hem vingut contant, les necessitats d’este servei s’han duplicat arran de la pandèmia. S’ha passat de huit treballadores a setze. La intenció inicial del govern era que huit d’estes persones foren subrogades a la nova empresa que es va licitar. Finalment, el compromís amb els sindicats és negociar que es queden treballant per a l’ajuntament. Ara bé, actualment la contractació d’estes persones és amb un horari de huit a tres, mentre que el servei d’atenció a domicili a les persones dependents, segons la llei, és de set a deu de la nit i dissabtes pel matí. La situació es complica si hi ha una baixa dels treballadors d’ajuda a domicili, perquè no hi ha gent en la borsa de treball ni de l’ajuntament ni de les altres administracions, ja que és un servei molt demandat. L’agilitat que dona una empresa a l’hora de contractar i cobrir les baixes és l’objectiu que es perseguix amb l’externalització de part del servei. En este model mixte, s’estima que als treballadors municipals se sumarà el personal de l’empresa licitadora necessari per a prestar correctament el servei. A més, es diferenciarà d’una banda les persones majors i d’altra, els malalts mentals i menors. En el cas de les persones majors, on hi ha més altes i baixes i es necessita una resposta més ràpida, el servei es donaria a través de l’empresa, mentre que l’altre bloc, malalts mentals i menors, s’assumiria des de l’ajuntament. Esta decisió s’ha retardat al llarg dels anys, però ara, segons explicaven l’alcalde i la regidora, no es pot retardar més perquè s’espera que el nombre de persones depedents que necessiten este servei cresca exponencialment. Per això és necessari començar el procés de contractar una empresa que complete el servei ja, no esperar-se a que passen les eleccions. S’ha de fer ara per evitar que el sistema col·lapse i no es puguen atendre les persones dependents. Mir explicava que es posa per damunt de tot les persones que necessiten este servei.
