Alzira i la Confederació Hidrogràfica plantejen la creació de zones d’emmagatzemage controlat per a combatre la inundabilitat de la resta d’àrees
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer crearà en distintes zones de la conca del Xúquer zones d’emmagatzematge controlat. Es tracta d’una proposta que l’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez planteja també a Alzira com a mesura per afrontar la inundabilitat d’algunes zones. Esta mesurea ja s’està aplicant a altres països d’Europa ja que el cos tècnic de l’Ajuntament d’Alzira i el govern alzireny la conegueren a Grenoble, en les jornades europees del projecte ClimateGo. L’objectiu és determinar que algunes propietats privades agrícoles es consideren com a zones de laminació de l’aigua quan plou molt i compensar amb una indemnització als propietaris. Alfons Domínguez, alcalde d’Alzira. Esta idea està a hores d’ara treballant-se al Ministeri de Medi Ambient per a incorporar-la al Pla de recuperació i millora de la resiliència i que s’ocupa d’articular mesures de cara a afrontar DANES i altres catàstrofes. El tècnic de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Teodoro Estela, explica que s’està treballant pe aplicar-les en zones del Magre i del barranc del Poyo. Això significa que estes zones inundables, en lloc d’expropiar-les, es manté el seu ús agrícola i es compensa al propietari perquè sap que es inundarà, en ser zona de sacrifici de l’aigua en cas d’inundacions. Teodoro Estela.
La Confederació hidrogràfica del Xúquer contempla la creació d’una mota de protecció del riu Xúquer en la zona de Tulell, tot i que el projecte està revisant-se arran la Dana.
El president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo hui s’ha reunit en Alzira junt al govern alzireny per tal de revisar els principals projectes que es duran a terme en el riu i que afectaran a Alzira. De moment, els projecte més immediat de la Confederació Hidrogràfica del que afecta a Alzira és la millora de la confluència del barranc de Barxeta i el Casella. Un projecte que es licitarà en febrer o març. I a finals d’any s’espera que es licite l’ampliació del barranc de la Casella fins al Xúquer, una obra que correrà paral•lela a la de la Conselleria per a construir un nou pont de Xàtiva. Obres, totes elles, amb un mateix objectiu, minimitzar el risc d’inundacions. Pel que fa a la protecció de la zona oest i sud d’Alzira des de l’Ajuntament d’Alzira es contemplen dos motes de protecció, una d’elles per a protegir Tulell entre el pont de José Pellicer i Carrefour, una obra que ja està contemplada, tot i que ara esta subjecta a revisió. Ho confirmava el president de la Confederació, Miguel Polo. REUNIÓ CHX 1- M.Polo A més també segons ha indicat l’alcalde d’Alzira, el mateix Ajuntament també contempla posar unes comportes que regulen el clavegueram en la zona de Tulell, en moments d’inundació. Les altres demandes de l’Ajuntament d’Alzira són dos, un altra mota de protecció que evite les inundacions en la zona de la carretera d’Albalat i la millora del drenatge transversal de l’autopista AP 7, ja que provoca més inundabilitat al terme d’Alzira. I pel que fa a la mota que protegisca el polígon de la carretera d’Albalat, el tecnic de la Confederació Teodoro Estela, recorda que s’ha de valorar perquè no afecte altres zones. REUNIÓ CHX 2- T.EStela Esta reunió també ha servit per a clarificar al govern alzireny l’última addenda del transvasament Xúquer Vinalopó, a la qual s’han oposat a través de mocions proposades per la plataforma Xúquer Viu. Segons ha explicat l’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, des de la Confederació hidrogràfica li han confirmat que mai es farà cap transvasament d’aigua si no hi ha excedents.
Els embassaments del Xúquer compten amb un 40% més d’aigua que l’any passat
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer compta a hores d’ara amb un 40% més d’aigua emmagatzemada que l’any passat. Una situació favorable davant la sequera i que amplia les reserves d’aigua del riu. Des d’Inforatge, s’ha fet un repàs a la quantitat d’aigua dels nostres embassaments en la conca del Xúquer. Actualment, a falta d’un mes per tancar l’any , l’aigua embassada a dia de hui és de 1414 hm³, que suposa un 49,68% de la seva capacitat total (2846 hm³). Esta dada mostra que tenim uns nivells superiors als que teníem ara fa un any, on l’aigua embassada era d’un 40,34% (1148 hm³). D’altra banda, respecte a la mitjana dels últims 10 anys, Inforatge valora la situació com a favorable, ja que esta és del 40,92% (1164 hm³) i, per tant, anem un 8,76% per damunt, degut a les pluges abundants dels passats mesos de setembre i octubre, que van fer pujar les reserves.
L’Ajuntament d’Alzira proposa a la CHX que es prolongue el malecó des del Pont de Ferro i que connecte amb la mota de protecció
L’Ajuntament d’Alzira ha proposat que s’amplie el malecó des del Pont de Ferro per a enllaçar-lo amb la mota de protecció de la part baixa del Xúquer, que arriba fins Algemesí. El consistori ha presentat esta proposta en forma d’al·legació al nou pla front a inundacions de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. L’objectiu, protegir la zona nord d’Alzira, Tulell, el polígon de la carretera d’Albalat i el Forn de Carrascosa, les zones urbanes més afectades per la riuada. Recordem que el pla de la Confederació està dissenyat per a evitar futures inundacions, arran la dana del passat 29 d’octubre. En Alzira ja estan aprovats els projectes de millora d’adaptabilitat del barranc de la Casella i de laminació natural en la confluència amb el barranc de Barxeta. Després dels efectes del temporal en la zona est, nord, Tulell i algunes zones com el Forn de Carrascosa o la Garrofera, l’Ajuntament ha sol·licitat l’ampliació del malecó per tal de millorar la protecció. A banda, des del consistori sol·liciten la millora del barranc de la Casella aigües amunt i donar solució a la desembocadura dels barrancs de la Murta i del Duc, que actualment vertixen les seues aigües al nord del polígon de la carretera d’Albalat. Demanen també que s’executen obres de permeabilització en la zona Torretxó i Hort de Galvañón, per tal que l’aigua isca al canal interceptor o al col·lector de l’avinguda Pare Pompili. Així mateix, si s’acaba prolongant el malecó, l’Ajuntament proposa instal·lar una estació de bombeig que evacue les aigües del Xúquer quan siga necessari. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Organitzacions com Xúquer Viu mostren la seua preocupació per les obres d’emergència que s’estan realitzant als rius sense informe d’impacte ambiental
Les organitzacions científiques i ambientals com Xúquer Viu es mostren preocupades per les obres d’emergència que s’estan realitzant a la conca del Xúquer. Són obres que no es limiten a la neteja i condicionament del riu després de la dana, sinó que en molts casos són noves estructures que poden afectar a la inundabilitat de la zona en un futur. La Confederació està executant 16 obres d’emergència per valor de 222 milions d’euros, distribuïdes en 40 lots distints. Sobre estes obres les organitzacions ambientals no han sigut informades i l’única comunicació que es coneix és una simple fitxa de caràcter genèric, publicada en la pàgina de la Confederació. Al ser obres d’emergència, les actuacions han de limitar-se, com detallen les fitxes, a retirades de residus, reforç de les riberes, reparació de danys en les motes, execució d’estructures prèviament existents, reposició de serveis i vials… Ara bé, veuen que hi ha obres que són noves i que s’estan fent massa apressa, tal i com manifesta Paco Sanz, portaveu de Xúquer Viu. Per això, s’ha demanat a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer revisar les obres d’emergència per tal d’identificar aquelles que s’hagen de sotmetre al tràmit d’avaluació ambiental. També volen incloure en estes obres d’emergència actuacions de restauració en rius i barrancs. I finalment, volen que es pose en marxa un mecanisme de participació dels grups ambientals en les actuacions estructurals a realitzar pròximament, amb la creació de meses de participació. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Experts i ciutadania analitzen la DANA del 29 d’octubre, la situació d’inundabilitat a la Ribera i els reptes del canvi climàtic
Experts des de distints àmbits i ciutadania analitzaren el que va passar el passat 29 d’octubre amb la DANA i reflexionaren sobre les inundacions i els reptes que comporta el canvi climàtic. La taula redona inaugurà les jornades prèvies a la Biosfira, inauguració que comptà amb la presència de l’alcalde d’Alzira i la presidenta de la Mancomunitat de la Ribera. La taula redona, anomenada “Escenaris de les inundacions a la Ribera després de la dana”, es va iniciar amb les paraules de la comissària d’Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Cristina Sola. Sola va detallar les obres d’emergència que s’estan fent en els rius valencians: més de 120 obres valorades en 200 milions d’euros per a corregir la situació post-dana. També anuncià que després d’estes van les obres previstes, com és l’ampliació del llit del barranc de la Casella i la millora de la confluència dels barrancs del Barxeta i el Casella, a més de dos obres que afecten a Carcaixent, una d’elles la construcció d’una mota per a evitar que s’inunde Cogullada. Els projectes d’estes obres ja estan redactats i, per tant, s’espera que s’adjudiquen entre enguany i el pròxim any. Cristina Sola, no obstant, explicà que estes obres, a soles, no són suficients, sinó que ha d’haver un canvi molt més gran en tot el curs del riu des del seu naixement. Pel que fa la situació viscuda en la dana i la situació d’inundabilitat de la Ribera, els tècnics deixaren clar que les zones inundables continuen sent inundables i que s’han construït ciutats precisament en estes zones. Per això, cal ser conscients que pot tornar a passar, ja que pot haver-hi fenòmens extrems. Segons el geògraf Artemi Cerdà, caldria apostar per tindre-ho en compte i donar-li espais al riu perquè en estes situacions desaigüe sense afectar les persones, deixant zones de marjal i inundables. Cerdà posà com exemple Holanda, un país que ha apostat per inversions hidràuliques i apuntà la necessitat d’una nova cultura del territori de menys formigó. El degà dels enginyers, Xavier Machí, coincidia amb Cerdà en la necessitat de conscienciar a les persones que viuen en zones inundables i, en el mateix sentit, apuntava la necessitat de treballar per a protegir-les, deixant zones que s’inunden perquè els rius no tenen la mateixa capacitat al llarg del seu recorregut. Machí denuncià la falta d’inversions, ja que des del 1995 s’estan abordant plans per a previndre la inundabilitat en la Ribera, però no s’han fet millores. Per la seua banda, Mariló Gradolí, presidenta de l’associació Víctimes de la Dana-29 d’octubre de 2024, una associació que agrupa 400 persones i que té com a objectiu la justícia, reparació i memòria, va insistir en que els tècnics són els que han d’aportar solucions a les zones inundables i als efectes del canvi climàtic; ara bé, en este cas considera que també hi va haver una gestió negligent. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) prepara obres de reparació de gran envergadura i complexitat en la presa de Tous
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) prepara obres de reparació de gran envergadura i complexitat en la presa de Tous, la qual complirà 29 anys el pròxim 29 de març. L’organisme de conca adscrit al Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic acaba de traure a concurs públic de prop de 121 mil euros la redacció del projecte d’obres de reparació i remodelació de la presa, desguàs intermedi i impulsió de la presa. Recordem, una presa de més de 135 metres d’altura que es va alçar entre 1990 i 1996 sobre les ruïnes de l’antiga, que va cedir davant l’avinguda extraordinària del Xúquer de 20 octubre de 1982. En la seua construcció es van invertir uns 300 milions d’euros, quasi tants com les pèrdues provocades per aquella devastadora pantanà que va provocar 9 morts i més de 300 milions d’euros en pèrdues. La redacció del projecte, el termini d’execució del qual és de 12 mesos, permetrà determinar l’abast dels treballs a realitzar per a esmenar les incidències detectades durant els últims anys a Tous així com el pressupost per a escometre les reparacions necessàries en dos punts clau: el desguàs intermedi , i la presa d’aigua que proveïx el canal Xúquer-Túria. Esta última és una infraestructura estratègica en subministrar aigua al més de milió i mig d’habitants de València i altres 48 municipis de l’àrea metropolitana. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer encetarà enguany el projecte de remodelació de la confluència del barranc de Barxeta i el Casella
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer encetarà enguany el projecte de remodelació de la confluència del barranc de Barxeta i el Casella. El president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo ha visita junt a una delegació municipal encapçalada per l’alcalde d’Alzira, les distintes zones d’Alzira afectades per barrancs. Després de la visita, l’alcalde ha explicat que durant 2025 es licitaran els primers treballs en els barrancs de Barxeta i de la Casella per a remodelar el barranc de la Casella des del Pont de Xàtiva fins al Xúquer. De moment, el primer que es farà serà reubicar l’últim tram del barranc de Barxeta en la confluència amb el Casella, per a millorar el desaigüe dels dos barrancs en el riu. Alfons Domínguez. L’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, ha mostrat als representants de la Confederació possibles actuacions futures tant al Nord de la ciutat i al barranc de la Murta, així com reparacions necessàries o la reubicació del camí del barranc de la Casella greument afectat per la DANA, a una zona més alta. A més també s’ha demanat la col·laboració a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a fer un estudi per a dissenyar actuacions per a evitar la inundació de Venècia i la zona del parc Pere Crespí, ja que amb les noves contruccions, s’ha incrementat la inundabilitat d’esta zona. Estes actuacions se sumen a les que es van explicar per part de la Generalitat la setmana passada, a l’entorn del Pont de Xàtiva, per tal d’augmentar la cota d’altura, i això no desbordar-se. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
L’Ajuntament d’Alzira sol·licita a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer la neteja i manteniment dels barrancs del municipi
L’Ajuntament d’Alzira sol·licita a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer la neteja i manteniment dels barrancs del terme d’Alzira. Una sol·licitud que es va aprovar amb els vots de l’equip de govern i el Partit Popular i les critiques de l’oposició. La proposta presentada pel Psoe, Ucin i Compromís demana a la Confederació el dragatge, la neteja i el manteniment de tots els barrancs especialment, els de la Casella, el Respirall, el barranc Fosc, García María, l’Estret, el de la Murta i el de l’Arena. A més, demanen que es realitze una avaluació tècnica per a determinar els punts més crítics i fer intervencions periòdiques de manteniment. També sol·liciten que es continue treballant en la substitució de la vegetació invasora com les canyes, per bosc de ribera. Així ho expressava el regidor d’agricultura, Enrique Montalvà, qui explicava que després de la Dana la situació encara era més complicada. El Partit Popular, tot i votar a favor, explicava que la moció arribava tard, perquè des del mes de setembre quan acabaren les brigades del SEPE de netejar, ja es coneixia a quins barrancs quedaven sense netejar. Tant Ciutadans com Vox consideraren que la moció era un brindis al sol que amagava la mala gestió en este aspecte de l’Ajuntament.
Alzira seguix protegint-se de les riuades i les barrancades amb la neteja del tanc de tempestes de l’antic centre comercial Vilella
Alzira seguix protegint-se front les riuades i especialment les barrancades. A instàncies de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, el banc roïn, el Sareb, ha encomanat realitzar treballs de neteja dels llits dels barrancs Casella, Estret i Vilella perquè complisquen la funció de tanc de tempestes quan hi haja fortes pluges a Alzira. En el seu dia les obres d’ampliació d’estos barrancs quedaren inacabades amb la paralització de les obres del centre comercial Vilella. A més, seguixen els treballs de connexió a càrrec de l’empresa Aigües de València entre el canal Interceptor i el de les Basses que recolliran les aigües pluvials procedents dels barrancs Estrella, Fosc, Gracia Maria i Arena i evitaran les inundacions als barris de les Basses, Alquenència i Venècia. El canal artificial desemboca les aigües recollides al barranc de la Casella que serà ampliat, pròximament, per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, al temps que desviarà la confluència del barranc de Barxeta per facilitar l’eixida de les aigües al Xúquer.
