Més suport real, formació pràctica i rendibilitat: el que demanen els joves llauradors segons una enquesta de La Unió
La Unió ha realitzat una enquesta entre llauradors i ramaders joves del territori per tal de conèixer de primera mà les seues inquietuds, prioritats i propostes. Com a eixos principals, els joves demanden més suport real, formació pràctica i rendibilitat per a assegurar el futur del camp valencià. El perfil majoritari de les persones enquestades correspon a joves d’entre 30 i 40 anys, i els menors de 30 a penes suposen el 9,5 %. Unes dades que evidencien la incorporació tardana al sector. Malgrat això, més del 60 % dels enquestats acumula més de sis anys d’experiència agrària. Els cultius més representats són cítrics, hortalisses i fruita seca, al costat d’altres com caqui, olivar o arròs. Les prioritats formatives dels joves són clares, destaquen des del sindicat agrari: se sol·licita formació pràctica i adaptada. Després, els grans obstacles que assenyalen els joves són l’alt cost de producció i els preus baixos en origen, als que se sumen el canvi climàtic, l’excés de burocràcia i la competència deslleial de tercers països. Així, les persones joves reclamen a la Unió un paper proactiu: assessorament tècnic, formació en agricultura ecològica i resiliència climàtica, trobades juvenils, major visibilitat, i suport administratiu. Cap a les administracions demanen, entre altres, rendes agràries, ajudes inicials, preus justos i visibilitat institucional. D’altra banda, la Unió ha organitzat per a demà a les 16.30 un seminari web en què informaran sobre les ajudes a joves i nous llauradors. http://bit.ly/ayudasjovenesagricultores. Ajudes a joves i nous llauradors La Conselleria d’Agricultura ha obert hui el termini per a demanar les ajudes a l’establiment de persones jóvens i nous agricultors. Unes ajudes que tenen com a objectiu facilitar als jóvens i nous agricultors la seua instal·lació com a titulars d’explotacions agràries viables, sostenibles i competitives; i rejovenir i millorar el nivell de formació dels llauradors. Com ja els contàrem fa unes setmanes, esta ajuda per a llauradors i ramaders menors de 41 anys és de 30.000 euros i pot arribar fins als 80.000, amb increments de 10.000 fins a 50.000 euros segons criteris com la localització en zona amb limitacions naturals, caràcter professional de l’activitat, incorporació a l’activitat ramadera, dones titulars, inversions transformadores i innovació, entre altres. D’altra banda, l’ajuda per a nous llauradors i ramaders -de 41 a 56 anys- és de 20.000 euros i pot pujar fins als 70.000. El pagament de les ajudes s’articularà en una primera transferència del 70%, després de l’acreditació de la instal·lació, i una segona del 30% després de la justificació final del pla empresarial. La tramitació s’ha de realitzar íntegrament per via electrònica a través de la Generalitat. Tenen fins el dia 7 d’octubre. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió reclama a la Generalitat ajudes per a netejar parcel·les abandonades i reduir la sobrepoblació de fauna al camp valencià
La Unió ha sol·licitat a la Conselleria d’Agricultura la creació d’una línia pressupostària per a finançar actuacions de neteja i condicionament de parcel·les abandonades a través dels ajuntaments. L’objectiu és reduir la pressió de la fauna silvestre que amenaça les explotacions agràries de tot el territori, i que causà més de 50 milions d’euros de pèrdues al 2024. L’organització assenyala una desatenció per part de les Administracions cap als danys que patixen els llauradors valencians en relació amb la fauna salvatge. Per això, destaca que esta mesura pot complementar a altres accions de control cinegètic i de protecció de cultius, i contribuiria a una gestió més integral i preventiva. La Unió subratlla que hi ha una gran preocupació entre els llauradors per l’increment sostingut i generalitzat de la població de conills i senglars a la Comunitat Valenciana, especialment perceptible durant la primavera, i que causa greus danys a les explotacions agrícoles. Les mesures actuals resulten clarament insuficients, especialment per la seua lentitud, i quan es permet l’entrada de caçadors a les parcel·les, el mal ja és irreversible, comenten des del sindicat. Amb esta situació, consideren necessari que la Conselleria impulse també una iniciativa per al control indirecte del conill. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió llança una web per a assessorar els llauradors i ramaders joves que desitgen incorporar-se a l’activitat agrària
La Unió Llauradora i Ramadera ha llançat una pàgina web específica per a informar i assessorar aquells llauradors i ramaders joves de la Comunitat Valenciana. D’esta manera, es vol informar i acreditar la formació als agricultors que decidisquen acollir-se a les noves ajudes per a nous agricultors que han eixit ara des que se suspengueren al 2021. Dimecres és va publicar l’ordre que regula estes ajudes en el marc del Pla Estratègic de la PAC 2023-2027. L’ajuda per a llauradors i ramaders menors de 41 anys és de 30.000 euros i pot arribar fins als 80.000 euros. Es poden aconseguir increments de 10.000 fins a 50.000 € addicionals segons criteris com la localització en zona amb limitacions naturals, caràcter professional de l’activitat, incorporació a l’activitat ramadera, dones titulars, inversions transformadores, innovació, etc. D’altra banda, l’ajuda base per a nous llauradors i ramaders -de 41 a 56 anys- és de 20.000 € i pot pujar fins als 70.000 euros en funció dels mateixos criteris. La Unió és entitat assessora i formadora reconeguda i pot emetre certificats d’assessorament obligatori, així com formació a les seues persones associades perquè, en funció de la demanda, se certifique la justificació de les 150 hores obligatòries de formació. El pagament de les ajudes s’articularà en dos fases. Un primer pagament del 70% després de l’acreditació de la instal·lació, i un segon del 30% després de la justificació final del pla empresarial. La tramitació s’ha de realitzar íntegrament per via electrònica a través de la Generalitat. Per a Carles Peris, secretari general de la Unió, davant el terrible envelliment del sector agrari, “les ajudes a la incorporació de joves llauradors i ramaders són estratègiques per al futur del camp valencià”. – Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia que només es resol un de cada quatre robatoris produïts al camp valencià
La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que només un de cada quatre robatoris que es produixen al camp valencià es resol finalment. En concret, dels 1.333 robatoris ocorreguts en 2024 a la Comunitat Valenciana únicament es van esclarir 327; és a dir, menys del 25%. I d’estos 1.333 robatoris, 880 es van donar a la província de València, que és, de fet, la que patix més robatoris de tota Espanya. Cal mencionar les bones dades que indiquen un descens del 3,76% de casos de 2023 a 2024. Però el sindicat agrari assenyala que malgrat este descens, es donen 3,64 robatoris al dia en les explotacions agràries de la Comunitat. I és que la nostra és la tercera comunitat autònoma amb major nombre de robatoris en el sector agrari, després d’Andalusia i Castella-la Manxa. Alerten des de la Unió que les xifres facilitades són únicament dels casos que es denuncien, per la qual cosa el nombre de robatoris és molt més elevat. Estes estadístiques inclouen robatoris amb força, en interior de vehicle, amb violència o intimidació, furt i furt en interior de vehicle. Des del sindicat agrari sol·liciten un reforç dels recursos personals i materials, sobretot del Grup ROCA especialitzat, en la lluita contra esta delinqüència perquè les forces i cossos de seguretat puguen fer un treball més eficient i incorporar mètodes innovadors en la prevenció, persecució i resolució d’estos delictes. També insten a perseguir el comerç de mercaderia robada perquè “si algú furta és perquè algú compra”. Precisament, esta mateixa setmana la Unió s’ha reunit amb els responsables dels Equips ROCA de la Guàrdia Civil a la Comunitat per a traslladar-los el seu suport per a erradicar esta xacra social que són els robatoris en el camp. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió Llauradora i Ramadera denuncia noves deteccions de taca negra en cítrics importats de Sud-àfrica
El sistema europeu d’alertes ràpides en aliments RASFF ha detectat al maig dos enviaments de llimes procedents de Sud-àfrica i infectats pel fong que provoca la taca negra. Una situació que posa en risc la citricultura valenciana, destaca la Unió Llauradora i Ramadera, ja que s’està permetent l’entrada d’esta plaga letal per als cítrics i caquis, que no es troba a Europa. La taca negra dels cítrics és una malaltia fúngica que afecta els arbres cítrics, causant taques fosques en les fulles i fruits i reduix de manera potencial la qualitat i quantitat de la fruita. Representa una amenaça fitosanitària de primer ordre per a la citricultura valenciana i europea. La introducció d’este organisme nociu en els cultius europeus, destinats majoritàriament al mercat europeu en fresc, suposaria un colp irreparable per a l’economia dels productors i per al medi ambient, a causa de l’abandó de superfície de cultiu, assenyalen des del sindicat agrari. La Comissió Europea té la responsabilitat de vetllar per la sanitat vegetal dels cítrics i evitar l’entrada de plagues o malalties. Si les autoritats no adopten mesures adequades per a evitar la seua introducció, podrien estar incorrent en una responsabilitat patrimonial pels danys, segons explica el secretari de la Unió, Carles Peris. D’altra banda, també denuncien que s’ha detectat entrades de fruites i hortalisses de països tercers amb matèries actives no autoritzades a la UE o que superen el Límit Màxim de Residus. De 60 intercepcions a maig de 2024 es passa a les 72 de maig de 2025. L’organització agrària reitera la necessitat d’establir mecanismes de reciprocitat en els estàndards de producció entre els productes importats i europeus. – Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia que el preu de la fruita d’estiu es quadruplica del camp als lineals de la distribució
La Unió de llauradors ha fet balanç de l’inici de la campanya de la fruita d’estiu. Una campanya que s’ha iniciat amb una fruita de qualitat, amb bons calibres, llevat dels llocs on s’ha notat l’efecte de la pedra. Es preveu una collita de més de 13.000 tones, lleugerament inferior a la passada campanya. S’espera que esta campanya tinga preus lleugerament superiors a la campanya anterior. En el cas de les nectarines es confia que arriben a 1 euro/kg en el camp, mentre que en els lineals de la distribució per exemple es pot trobar ja esta fruita en estos moments a 5,40 €/kg. Per tant, segons les dades recopilades per la Unió, encara que el preu haja pujat en el camp respecte a l’any passat, el preu de les bresquilles, paraguaià o la nectarina es quadrupliquen en el supermercat. Els productors valencians de fruita es lamenten que el preu no és remunerador. Els consumidors paguen un preu excessiu per la fruita i els agricultors a penes cobrixen les despeses. A més proposen que per a revertir la tendència de consum a la baixa, cal fer campanyes de promoció de la fruita tant des de les instàncies estatals com des de la Generalitat, Les últimes dades oficials detecten que el consum de fruita a Espanya seguix en caiguda lliure. Els productors destaquen les dificultats per a trobar mà d’obra especialitzada que execute les tasques d’aclarit i recol·lecció de la fruita. També critiquen l’augment de les importacions de fruites d’altres països. Des de la Unió demanen mesures a més en investigació i en l’assegurança agrària donat l’augment de la sinistralitat.
La Unió denuncia la importació de 6.000 tones d’arròs d’altres països per part de la major propietària de marques valencianes
La Unió Llauradora denuncia l’entrada a València d’un vaixell amb 6.000 tones d’arròs importat de Myanmar i dirigit a l’empresa Herba Ricemill del Grup Ebre Foods, propietària de marques tan importants com La Fallera, Sos, Brillante o La Cigala. L’empresa, amb instal·lacions a Algemesí, ja ha sigut escenari de protestes dels arrossers davant les massives importacions de tercers països. Els costos de producció del cultiu seguixen pels núvols, destaquen des del sindicat, sobretot per la falta de matèries actives per a lluitar contra plagues. La Unió sol·licita a la Conselleria d’Agricultura que inspeccione la procedència, efectue analítiques i controle l’envasament d’eixe arròs. Amb la pràctica de les importacions, estes grans empreses pretenen baixar el preu de l’arròs valencià, amb el que suposa per a la renda dels nostres llauradors, afegixen des del sindicat, que critica la falta de reciprocitat en els acords comercials de la UE amb països tercers. La Unió també denuncia que les grans empreses arrosseres no especifiquen el país d’origen en els paquets d’arròs que venen. Algunes d’elles venen arròs de fora com si fora valencià, indicant en l’etiqueta únicament el distribuïdor local i que està envasat en la Comunitat Valenciana i, fins i tot, fotos identificatives del territori, la qual cosa arruïna als productors i enganya els consumidors. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Els sindicats agraris destaquen al sector ramader com el més afectat al camp valencià per l’apagada elèctrica del dilluns
La Unió i AVA-ASAJA assenyalen que les principals pèrdues per l’apagada elèctrica que afectà abans-d’ahir a tota la Península se centren en el sector ramader i agropecuari. Per la seua banda, La Unió Llauradora demana al Govern procediments àgils de compensació de danys. Destaquen des de la Unió que moltes zones del medi rural han tornat a tindre subministre hores més tard que en les capitals de província. Les granges depenen totalment del subministrament elèctric, fins i tot en la ventilació i alimentació. Bona part d’elles compten amb grups electrògens, encara que en alguns casos hi hagué dificultats per a accedir al subministrament de gasoil. La Unió critica que la falta d’informació sobre la previsió del restabliment del subministrament portà a les granges al límit, per no saber si disposaven de combustible suficient; i és que algunes granges, assenyalen, estigueren fins a 14 hores amb l’apagada. Per la seua part, AVA-ASAJA assenyala que els vivers i hivernacles van patir problemes per la interrupció dels sistemes de ventilació. A més, per a algunes entitats de reg i pous particulars va ser impossible regar les explotacions, ja que la falta de subministrament elèctric va deixar fora de servici les bombes de reg i altres dispositius. Des de l’organització també subratllen que el sector agrari no va ser alié als problemes compartits amb altres sectors com interrupcions informàtiques, als sistemes de monitoratge i als controls d’inventari. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia que la Conselleria d’Agricultura deixa fora al 35% dels municipis afectats per la dana de les noves ajudes a vivers, hortícoles i herbacis
La Conselleria d’Agricultura ha obert hui el termini per a demanar ajudes directes a vivers, cultius hortícoles i herbacis afectats per la DANA. Amb un pressupost global de 5,3 milions d’euros, es podran beneficiar d’esta ajuda fins a 500 agricultors i més de 1.500 ha de cultiu. Per la seua banda, La Unió Llauradora ha denunciat que la convocatòria deixa fora al 35% dels municipis afectats pel temporal. La convocatòria s’adreça a explotacions de cultius herbacis (excepte arròs), farratgers, aromàtics, hortícoles i vivers greument afectades pel temporal. Poden accedir a estes ajudes les persones físiques o jurídiques, comunitats de béns i altres que puguen acreditar danys superiors al 30 % en la superfície de la seua explotació, estiguen inscrites en el Registre d’Explotacions Agràries de la Comunitat Valenciana o en el d’Operadors Professionals de Vegetals a data del 29 d’octubre de 2024, i que es troben ubicades en algun dels municipis afectats per la DANA. El termini per a presentar les sol·licituds finalitza el pròxim 30 d’abril. D’altra banda, la Unió ha criticat que estes noves ajudes únicament es contemplen per a 63 municipis dels 91 declarats com afectats per la dana, deixant fora a 34 localitats. El sindicat agrari exigix una rectificació per part de la Conselleria perquè totes les poblacions afectades per la dana puguen sol·licitar estes ajudes directes, tal i com afirma Carles Peris, el seu secretari general. Així, la Unió ha elaborat el llistat de localitats que falten, entre les quals es troben, de la Ribera Alta: Carcaixent, La Pobla Llarga, l’Énova, Manuel, Senyera, Tous, Benimuslem, Gavarda, Massalavés i Sant Joanet. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió i AVA-ASAJA exigixen reciprocitat front als aranzels anunciats per E.E.U.U. i demanen ajudes compensatòries per al camp
Últimament està en boca de tots la preocupació pels aranzels que ha anunciat el president dels Estats Units, Donald Trump. Doncs des del camp valencià, tant la Unió Llauradora com l’Associació Valenciana d’Agricultors exigixen que davant estos aranzels es responga amb reciprocitat i compensacions al sector agrari. Estes organitzacions agràries advertixen que la imposició per part del Govern dels Estats Units d’aranzels del 20% als productes agraris de la Unió Europea no són bones notícies per a ningú, perquè s’unixen a la pujada de costos en el sector i a la competència deslleial de les produccions de tercers països. A més, el volum de les exportacions agroalimentàries de la Comunitat Valenciana als Estats Units va tindre un valor l’any passat de 366 milions d’euros. Per al secretari general de La Unió, Carles Peris, el que cal fer ara és vore l’impacte real dels aranzels, aprovar mesures compensatòries per al camp i buscar nous mercats. Tant la Unió com AVA-ASAJA destaquen la necessitat de respondre amb reciprocitat als aranzels, començant per gravar, entre altres, l’ametla importada per les grans empreses torroneres dels Estats Units que inunda i desestabilitza els nostres mercats. Per la seua banda, Jenaro Aviñó, director de l’Associació Valenciana d’Agricultors, seguix denunciant que una vegada més és el sector agroalimentari el que acaba pagant els efectes d’estes polítiques. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
