La Unió alerta de l’elevat nombre d’intercepcions de cítrics sud-africans i demana a la UE més control
La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que, el passat mes de setembre, 12 de les 19 intercepcions de cítrics importats a la Unió Europea amb plagues o malalties de quarantena provenien de Sudàfrica i Zimbàbue. Estes interceptacions es deuen al fong que provoca la temuda Taca Negra, i es calcula que les últimes sis plagues introduïdes en el nostre territori, la majoria importades, han suposat un sobrecost del 40% per als productors de cítrics de la Comunitat. La Unió afirma que estes dades posen en dubte les mesures adoptades per la UE, i insisteix en que Sud-àfrica no garantix la seguretat sanitària dels seus enviaments, i ara tampoc Zimbàbue. És ja el segon any consecutiu des de la introducció de l’obligatorietat del tractament en fred per a les taronges procedents d’estos països, fet que constata l’incompliment d’este protocol per part de Sud-àfrica. Així ho explica Carles Peris. La Unió demana a Brusel·les un major control dels enviaments i una prospecció més exhaustiva d’ixes zones productores de cítrics per a determinar si es garantix o no la seguretat de les importacions.
La Unió Llauradora denuncia que les plagues importades fan perillar 47 milions d’euros en ingressos per al caqui
La Unió Llauradora assenyala que l’elevat rebuig per les plagues importades i l’absència d’eines de control biològic per a combatre-les provocarà que els productors de caqui de la Comunitat Valenciana deixen d’ingressar al voltant de 47 milions d’euros. El rebuig de caqui s’ha incrementat més del 247% a causa de la de les plagues i malalties ja existents, i de les importades al llarg dels últims anys. Estes generen major resistència i, per tant, dificulten el seu control agronòmic. Les plagues que més afecten el caqui són el cotonet longyspinus, la mosca blanca i ara el nou insecte trips sud-africà de quarantena. La Unió també destaca que els productors valencians de caqui no tenen cap responsabilitat davant esta situació, malgrat que són els que pateixen els perjudicis econòmics. A més, el fet que siga un cultiu minoritari dificulta encara més l’obtenció de reglamentació fitosanitària i d’autoritzacions excepcionals. L’organització també proposa una normativa que definisca els paràmetres comercials i que fixe si un caqui és apte per a comercialitzar-se o si no ho és. Es calcula que per a esta campanya pot haver un descens del 9%, aproximadament, de la producció de caqui. Cal assenyalar, a més, que en els últims 3 anys s’han abandonat un total de 1.810 hectàrees de cultiu de caqui en el camp valencià.
