La Unió critica la nova mesura del Ministeri d’Agricultura que obligarà als llauradors a registrar electrònicament els tractaments fitosanitaris a partir de l’1 de gener de 2026
La Unió Llauradora i Ramadera ha criticat la nova mesura del Ministeri d’Agricultura que obligarà als agricultors a registrar els tractaments fitosanitaris de manera electrònica a partir de l’1 de gener de 2026. Per al sindicat, esta mesura suposa una càrrega administrativa addicional i innecessària per als llauradors. La Unió ja ha traslladat la seua preocupació a través d’un escrit dirigit al ministre d’Agricultura, Luis Planas, i en una reunió amb la Secretària d’Estat d’Agricultura i Alimentació, Begoña García. L’organització agrària considera que actualment l’administració ja disposa de la informació necessària per al control de l’ús de productes fitosanitaris gràcies a la interconnexió de registres a través del Sistema d’Informació d’Explotacions Agrícoles (SIEX). A més, existixen certificacions privades com GlobalGAP que imposen requisits estrictes sobre l’ús de fitosanitaris per a garantir la seguretat alimentària i la sostenibilitat, complementant els controls administratius. Per tot això, la Unió assenyala que el nou registre suposa la duplicitat de dades i un augment injustificat de la burocràcia, sense una millora real en la seguretat alimentària. Pel contrari, el sindicat proposa al Ministeri que la informació continguda en el registre diari de compres, vendes, importacions, exportacions i tractaments de productes fitosanitaris s’amplie amb l’identificador de l’explotació agrària (REA) a la qual s’aplicaran.
La Unió Llauradora denuncia que les plagues importades fan perillar 47 milions d’euros en ingressos per al caqui
La Unió Llauradora assenyala que l’elevat rebuig per les plagues importades i l’absència d’eines de control biològic per a combatre-les provocarà que els productors de caqui de la Comunitat Valenciana deixen d’ingressar al voltant de 47 milions d’euros. El rebuig de caqui s’ha incrementat més del 247% a causa de la de les plagues i malalties ja existents, i de les importades al llarg dels últims anys. Estes generen major resistència i, per tant, dificulten el seu control agronòmic. Les plagues que més afecten el caqui són el cotonet longyspinus, la mosca blanca i ara el nou insecte trips sud-africà de quarantena. La Unió també destaca que els productors valencians de caqui no tenen cap responsabilitat davant esta situació, malgrat que són els que pateixen els perjudicis econòmics. A més, el fet que siga un cultiu minoritari dificulta encara més l’obtenció de reglamentació fitosanitària i d’autoritzacions excepcionals. L’organització també proposa una normativa que definisca els paràmetres comercials i que fixe si un caqui és apte per a comercialitzar-se o si no ho és. Es calcula que per a esta campanya pot haver un descens del 9%, aproximadament, de la producció de caqui. Cal assenyalar, a més, que en els últims 3 anys s’han abandonat un total de 1.810 hectàrees de cultiu de caqui en el camp valencià.
LA UNIÓ denuncia que juny seguix la línia ascendent d’intercepcions de cítrics importats amb plagues o malalties amb 27 deteccions.
Les xifres d’intercepcions de cítrics importats en el territori de la Unió Europea que contenien plagues o malalties segueixen a l’alça i al juny es van detectar un total de 27, amb presència a més de diversos casos de Falsa Arna i Taca Negra, prova que alguns països segueixen sense oferir les garanties necessàries, segons denuncia la Unió Llauradora. El secretari de la Unió LLauradora, Carles Peris, explica que són plagues que amenacen els productes d’ací perquè si s’estenen són letals i caldria incrementar els recursos públics per a desfer-se d’elles. En el cas de la Falsa Arna s’ha detectat en Zimbaue, la qual cosa posa de manifest segons el parer de LA UNIÓ la necessitat d’ampliar l’actual tractament de fred a tots els països de procedència, no sols a Sud-àfrica com ara, i a altres espècies com la mandarina o el pomelo, no únicament a taronja com en estos moments. La Taca Negra ja s’ha detectat en els primers enviaments procedent de l’hemisferi sud com l’Argentina i Sud-àfrica, en llimes. Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, no enten a que esperen les autoritats euroepees a prendre mesures, s’ha de garantir la seguretat alimentària i incrementar els controls en origen. D’altra banda, Peris indica que cal prohibir l’entrada de tots aquells productes importats que no complisquen amb els compromisos del pacte verd europeu en la seua estratègia fitosanitària. Cal competir en igualtat de condicions i no fomentar les importacions mentre els cítrics d’ací a vegades es podrixen en els arbres”.
La Unió denuncia que els supermercats i hipermercats tenen cítrics importats sense els mateixos estàndards de qualitat que els exigits a la unió europea.
La Unió Llauradora ha detectat de nou que els supermercats i hipermercats de la Comunitat Valenciana tenen cítrics importats de tercers països amb productes fitosanitaris que ací no estan autoritzats. L’organització n’ha comprat i els ha portat a analitzat a un laboratori homologat de la Comunitat Valenciana. El 60% dels lots analitzats amb cítrics importats té més residus de matèries actives de les recomanades per les cadenes de distribució per als cítrics valencians, perquè s’han descobert fins a 9 d’elles quan la distribució europea no permet que hi haja més de 5. Fins i tot algunes d’elles tenen una “llista negra” de pesticides que no poden aparéixer en cap cas. Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, assenyala que “pel que sembla el que ens exigixen als productors valencians és molt més estricte que el que se’ls demana als productors d’altres parts del món”. LA UNIÓ reconeix que la quantitat de matèries actives prohibides a la UE s’ha reduït en aquesta ocasió respecte a les analítiques realitzades en anys anteriors, fruit en bona part de la pressió exercida, però encara és insuficient.
La Unió destaca que només el 5% de les infraccions per inspeccions de treball en la Comunitat Valenciana són del sector agrari.
La Unió Llauradora assenyala que el sector agrari ha tingut un menor nombre de sancions malgrat l’augment d’inspeccions i de contractacions. Únicament el 5,45% de les infraccions entre 2015 i 2022 corresponen a este sector. A més, entre 2021 i 2022 s’han incrementat les inspeccions al sector agrari que, no obstant, no ha augmentat les taxes d’infracció, com sí que ha passat en la resta d’activitats econòmiques. Les qüestions de la seguretat social són les que més infraccions generen, un 60,38%, tant en el sector agrari com en tots els sectors. La diferència entre el sector agrari i la resta és molt major si es parla d’ocupació de treballadors estrangers, arribant el sector agrari al 34,77% del total. La Unió destaca que el sector és responsable, malgrat la criminalització que patix
