La primera llotja de cítrics de la campanya confirma preus estables en el camp, segons AVA-ASAJA
La primera cotització de la campanya citrícola 2026-2027 publicada per la Mesa de Preus de Cítrics del Consolat de la Llotja de València confirma uns preus estables en el camp, tot i que AVA-ASAJA considera que haurien d’afiançar-se i fins i tot augmentar a mesura que avance la campanya i es confirme l’efecte de les adversitats climàtiques i les plagues sobre la collita. La Llotja de Cítrics de València assenyala que la campanya ha començat amb tranquil•litat en les compres, però amb un inici tardà, dèbil i de poca intensitat. Les mandarines primerenques concentren la major part de les cotitzacions. Pel que fa a les taronges, la Navelina cotitza a 0,27 euros per quilo, tres cèntims menys que en la mateixa fase de la temporada passada i en nivells similars als d’altres campanyes. Segons AVA-ASAJA, este preu també podria resultar insuficient per cobrir els costos de producció, que situen el llindar de rendibilitat en uns 0,32 euros per quilo. L’organització agrària reclama a la Unió Europea una revisió dels acords comercials amb països tercers, especialment amb Sud-àfrica, Egipte i el recent acord amb Mercosur, davant el que considera una competència deslleial que està perjudicant el sector citrícola europeu. A escala nacional, l’organització demana també reforçar les inspeccions per evitar que es produïsquen compres per davall dels costos de producció, en aplicació de la Llei de la Cadena Alimentària. Segons AVA-ASAJA, els costos han augmentat més d’un 10% esta campanya, principalment per l’encariment dels fertilitzants, els fitosanitaris, els carburants i la mà d’obra, així com per l’elevada incidència de plagues.
La Unió alerta d’un descens del 34% en la producció de caqui a causa de les recents tempestes, les altes temperatures i les plagues
La Unió Llauradora preveu una reducció del 34% de la producció de caqui a la Comunitat Valenciana respecte a la passada campanya, un descens alarmant propiciat per les condicions meteorològiques així com l’evolució de determinades plagues. Malgrat que la situació no és igual a tot el territori, La Unió alerta que en determinades zones el descens productiu pot ser encara major. Segons les estimacions de La Unió, esta campanya produirà al voltant de 240.000 tones de caqui, marcant el registre més baix de l’última dècada. El principal problema és que a esta escassa producció es sumen altres factors com l’augment de costos, un major consum d’aigua, o l’increment de les despeses d’energia i fertilitzants, que estan duent a les plantacions del caqui al seu límit i pressionant els seus marges de rendibilitat. Les diferents situacions meteorològiques adverses d’este estiu han sigut el principal factor d’este descens. Les recents tempestes han afectat greument la collita, i les altes temperatures han provocat danys en els fruits i major necessitat de reg. A tot açò han de sumar-se la proliferació de plagues com el cotonet o la mosca blanca que també afecten els cultius. La Ribera Alta es tracta del principal focus productiu de caqui de la Comunitat Valenciana. Les pèrdues de collita de caqui en Alzira estan al voltant del 50 i 70%, sent la destrucció completa en algunes partides. En altres localitats de La Ribera el dany ha sigut encara major. A municipis com Guadassuar o Algemesí, l’impacte del temporal ha afectat entre al 90 i el 100% de la producció de caqui. Des de La Unió reclamen a les administracions competents avançar l’inici de les assegurances per adversitats climàtiques a l’1 d’agost, així com la creació d’una línia compensatòria als agricultors que hagen patit pèrdues per vent. Respecte a les plagues, denuncien la manca d’eines per combatre-les. La Unió assenyala que el problema del caqui és transversal a tota l’agricultura valenciana. El caqui ha exercit un paper important en la diversificació agrària i la creació d’activitat econòmica, i la seua pèrdua pot tindre greus conseqüències en el sector primari valencià.
L’Ajuntament d’Alzira anuncia la contractació de guardes rurals per reforçar la vigilància al terme i evitar robatoris
L’Ajuntament d’Alzira preveu contractar guardes rurals per reforçar la vigilància del terme municipal. La previsió és que la incorporació dels guàrdies es produïsca entre novembre i desembre, segons ha anunciat l’alcalde en funcions i regidor d’Agricultura, Enrique Montalvá, en declaracions a Alzira Ràdio. L’anunci arriba pocs dies després que informàrem del robatori de 150 plançons de taronger en un bancal de la partida de Mulata. Un veí d’Alzira va perdre els arbres que havia plantat només un mes abans, amb una inversió d’uns 6,5 euros per plançó. L’afectat va reclamar aleshores una major presència i vigilància en les zones rurals. A esta problemàtica se suma la dels abocaments il•legals, que, segons Montalvá, es produïxen pràcticament cada dia en diferents punts del terme. El regidor explica que els serveis municipals retiren els residus tan prompte com tenen constància dels abocaments, però reconeix la dificultat de controlar tots els punts del terme. Per això, l’Ajuntament treballa en la incorporació dels guardes rurals, que no sols tindran entre les seues funcions la vigilància dels abocaments al camp, sinó també el control de l’activitat que es desenvolupa allí. Montalvá assenyala que es pretén, per exemple, poder identificar els vehicles que treballen en les tasques de neteja de taronges i conéixer de manera més directa què ocorre en el terme municipal. Montalvá també ha explicat que la vigilància amb càmeres presenta limitacions, ja que els responsables dels abocaments poden traslladar-se a altres punts sense dispositius de control. L’Ajuntament, mentrestant, manté les actuacions per retirar els residus i sancionar els usos inadequats dels espais rurals quan són detectats. L’objectiu és, segons el responsable municipal, augmentar la presència i la capacitat de vigilància al terme d’Alzira, tant per previndre nous robatoris i actes incívics com per actuar davant dels abocaments i altres usos inadequats dels espais agrícoles.
LA UNIÓ xifra en 14,3 milions d’euros els danys agrícoles provocats per la pedra i el fort vent del rebentó tèrmic a la Ribera
Un dels principals sectors afectats per la rebentada tèrmica que va tindre lloc el dijous de la setmana passada va ser el de l’agrari. La pedra va caure en gran part del terme municipal d’Alzira, especialment en el marge esquerre del Riu Verd fins als termes de Massalavés, Guadassuar i Algemessí. Gran part del terme municipal de La Barraca d’Aigües Vives també s’ha vist molt afectat, segons ha exposat en les seues xarxes socials el regidor d’Agricultura i Serveis per a la Ciutat, Enrique Montalvá. També, ha comunicat que l’Ajuntament, des del departament d’Agricultura, està preparant un informe de danys per a fer-lo arribar a la Conselleria a través de l’Oficina Comarcal. Precisament, LA UNIÓ Llauradora ha fet una primera valoració dels danys provocats per l’episodi de tempestes i pedra a la Ribera, i xifra provisionalment en 14,3 milions d’euros les pèrdues agrícoles. L’organització calcula que hi ha 6.584 hectàrees afectades, principalment de caquis i cítrics. LA UNIÓ advertix que estes xifres són provisionals i podrien augmentar a mesura que avance la inspecció de les parcel•les. El caqui concentra prop del 80% de les pèrdues calculades. La pedra i el fort vent han provocat caiguda de fruits, colps i danys directes sobre la fruita, trencament de branques i defoliació. En els cítrics, els danys sobre els fruits poden arribar a impedir-ne la comercialització o reduir considerablement el seu valor. A més dels cultius, també s’han detectat desperfectes en camins rurals, instal•lacions de reg, hivernacles, cobertes i altres infraestructures agràries. L’organització assenyala que encara cal esperar uns dies per a conéixer l’abast real de les pèrdues i determinar quina part de la producció podrà finalment comercialitzar-se. Davant d’esta situació, LA UNIÓ reclama a la Conselleria d’Agricultura que coordine amb els ajuntaments i les organitzacions agràries una avaluació completa i urgent dels danys. També demana que s’agilitzen els peritatges i l’obertura dels parts d’assegurances perquè els agricultors puguen conéixer com més prompte millor l’abast de les pèrdues i accedir a les indemnitzacions corresponents.
LA UNIÓ alerta de l’elevat cost de produir aliments este estiu, amb carburants un 90% i fertilitzants un 82% més cars que en 2020
A estes pèrdues econòmiques pel temporal se suma ara la preocupació del sector pels elevats costos de producció. La Unió Llauradora i Ramadera alerta que els agricultors ramaders i valencians afronten este estiu amb uns costos molt superiors als de fa sis anys. Segons les dades oficials del Ministeri d’Agricultura, els preus dels béns i servicis utilitzats en l’activitat agrària són, de mitjana, prop d’un 30% més cars que en 2020. Però alguns dels principals costos han augmentat molt per damunt d’esta mitjana. En concret, els carburants s’han encarit més d’un 90% des de 2020, els fertilitzants un 82% i l’energia un 48%. També han pujat les despeses de conservació i reparació de maquinària, els productes fitosanitaris i les despeses generals de les explotacions. LA UNIÓ alerta, a més, que este augment dels costos no es trasllada de manera proporcional al preu que reben els productors pels seus aliments. L’organització posa com a exemple els importants diferencials que existixen entre els preus en origen i els que paga el consumidor final en diversos productes agrícoles i ramaders. Per això, reclama una aplicació efectiva de la Llei de la Cadena Alimentària que permeta garantir que els agricultors i ramaders puguen cobrir els costos de producció i obtindre una remuneració justa pel seu treball. Entre les mesures que planteja LA UNIÓ es troba la creació d’un gasoil professional agrari, específic per a agricultors i ramaders i amb una fiscalitat reduïda. També reclama actuacions per reduir la factura energètica de les explotacions i del regadiu, amb més autoconsum i energies renovables, emmagatzematge energètic i modernització dels sistemes de reg.
Roben 150 plançons d’una varietat certificada de taronja a un veí d’Alzira a la seua finca a la partida de Mulata
Un veí d’Alzira, Miquel Peris, ha patit un robatori al seu bancal a la partida de Mulata, perdent 150 plançons de tarongers que havia plantat el passat mes de juliol. Es tractava d’una plantació d’una varietat híbrida de taronja, la Forner-Alcaide 5, una varietat que oferix una rendibilitat i productivitat majors, així com una inversió superior en conseqüència. Peris havia plantat els plançons el passat 2 de juliol, i en tan sols un mes ho ha perdut tot. Cada plançó va costar 6,5 euros aproximadament. El veí afectat dubta sobre si tornarà a plantar esta temporada, al tractar-se d’un moment delicat per a estos cultius, perdent la producció d’una plantació de quasi tres fanecades. De fet, considera que pot ser un robatori planificat, al tractar-se de plançons que, en esta època de l’any, han de tornar a replantar-se molt ràpidament perquè no morin. Per evitar els robatoris, Peris va pintar cada arbre amb una pintura roja fluorescent, a més d’edificar una tanca elèctrica al voltant de l’explotació per evitar, en un principi, l’accés de senglars. Tanmateix, les mesures van ser insuficients, perdent un total de 150 plançons al robatori. Peris reclama una major presència i vigilància de les autoritats en la zona.
AVA-ASAJA alerta que la proliferació de caparres ja impedix treballar en alguns camps i provoca hospitalitzacions
Fa uns dies l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) alertava de l’augment de la presència de caparres al medi rural valencià. Ara, l’organització agrària torna a donar la veu d’alarma davant l’agreujament de la situació, que ja està afectant l’activitat agrícola i provocant problemes de salut entre les persones exposades. AVA-ASAJA assegura que alguns agricultors i treballadors del camp han hagut de rebre atenció mèdica per picades de caparra, en alguns casos després de presentar febre i requerir hospitalització. També s’han registrat situacions en què treballadors han arribat a retirar-se una vintena de caparres del cos després de realitzar tasques agrícoles. Els casos s’estenen per diferents punts de la província de València, entre ells la Ribera Alta. La situació està arribant fins al punt que algunes quadrilles de treballadors agrícoles no han pogut accedir a determinades explotacions per la gran quantitat de caparres presents en la vegetació. L’organització també alerta de casos que afecten famílies i menors, amb xiquets que han acabat amb desenes de caparres al cap després d’estar en zones rurals. Una situació que preocupa especialment en el cas dels agricultors valencians, ja que l’elevada edat mitjana del sector pot incrementar la vulnerabilitat davant possibles complicacions. Les caparres també estan afectant els animals de companyia. Segons AVA-ASAJA, s’han registrat casos de gossos greument afectats i fins i tot d’animals trobats morts amb una elevada presència d’estos paràsits. Fa uns dies, l’organització ja advertia que les picades de caparra s’estaven convertint en un problema de salut pública. De fet, s’ha registrat un augment de les atencions sanitàries relacionades amb estos paràsits a la Ribera i la Generalitat Valenciana va impulsar una campanya informativa a través dels ajuntaments amb recomanacions per actuar davant una picada. Ara, AVA-ASAJA insistix que el problema ja no es limita a les persones que treballen en l’agricultura. Les caparres poden trobar-se en zones de vegetació, camins, parcel•les abandonades, barrancs i altres espais rurals freqüentats també per famílies, esportistes, ciclistes o qualsevol persona que passe per estos entorns. L’organització agrària reclama una actuació urgent de les administracions davant una situació que, segons alerta, continua agreujant-se i que ja està dificultant fins i tot el desenvolupament de l’activitat agrícola en algunes zones.
AVA-ASAJA alerta de l’augment de caparres al camp i ho considera un problema de salut pública
L’Associació Valenciana d’Agricultors, AVA-ASAJA, alerta de l’augment de la presència de caparres al medi rural de la Comunitat Valenciana i advertix que les picades s’estan convertint en un problema de salut pública. Segons les dades de la Conselleria de Sanitat facilitades a l’organització agrària, durant l’any 2025 es van atendre 4.451 persones a la Comunitat Valenciana per picades o mossegades d’insectes i altres artròpodes no verinosos, una categoria que inclou les caparres. La xifra suposa una mitjana de més de 12 atencions al dia i representa un increment del 7,8% respecte de l’any anterior, quan se’n van registrar 4.126. AVA-ASAJA assenyala que encara no disposa de les dades corresponents a 2026, però advertix que la incidència de picades de caparres podria haver augmentat especialment durant els mesos d’estiu. L’organització agrària atribuïx esta situació principalment a l’acumulació de vegetació i mala herba en camps abandonats i barrancs, que oferixen refugi a les caparres, així com a la superpoblació de fauna salvatge. Entre les espècies que poden actuar com a portadores d’estos paràsits es troben els conills i els senglars, però també cabres monteses, cabirols i cérvols en les zones d’interior. Pel que fa als camps abandonats, l’organització proposa facilitar-ne la recuperació, l’arrendament o la venda, així com impulsar la concentració de terres. També reclama que s’obligue a mantindre netes de vegetació les parcel•les abandonades per a evitar problemes com la propagació d’incendis, plagues i paparres. En relació amb la fauna salvatge, AVA-ASAJA planteja reforçar el control de les poblacions de senglars, conills i altres espècies mitjançant mesures com l’activitat cinegètica, les gàbies-trampa i altres actuacions amb suport de les administracions.
La Regidoria d’Agricultura desplega un operatiu de neteja al barri de l’Alquerieta en el marc de les iniciatives de neteja i millora
Ahir es va desplegar un operatiu integral de neteja al barri de l’Alquerieta per tal de retirar residus, fem, i altres restes als espais públics de la zona per així millorar les condicions de salubritat i convivència. Esta iniciativa ha estat coordinada per la Regidoria d’Agricultura, Serveis per a la ciutat i Seguretat, a més de comptar amb l’ajuda de la Policia Local, conjuntament amb Fovasa i Actúa, empreses concessionàries, així com de les brigades municipals d’Agricultura. La zona de l’Alquerieta és una de les zones més sensibles a actes incívics i més necessitades d’actuacions de neteja i millora. El regidor de Serveis per a la Ciutat, Enrique Montalvá, destaca la importància d’estos operatius i recalca la responsabilitat de tots per mantindre Alzira neta. Des de la Regidoria de Serveis per a la Ciutat reiteren la necessitat de seguir treballant per mantindre en les millors condicions els diferents barris d’Alzira, condemnant les conductes incíviques.
Montalvá denuncia la paralització del contracte per a instal•lar capturadors de javalins al terme municipal d’Alzira
El regidor d’Agricultura de l’Ajuntament d’Alzira, Enrique Montalvá, ha denunciat la paralització del contracte que permetia instal•lar capturadors de porcs javalins al terme municipal d’Alzira, tot i que, des del departament, ja s’havia tramitat i licitat el contracte. El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals, dependent del Ministeri d’Hisenda, ha deixat en suspens la licitació mentre resol el corresponent recurs administratiu. Montalvá ha defensat la feina del seu departament mentre ha criticat altres administracions. Des del departament d’Agricultura s’ha reclamat més agilitat en els tràmits administratius, mentre continuen els danys al camp i els accidents. Montalvá ha recordat que la proliferació de porcs javalins s’ha convertit en un dels principals problemes del medi rural d’Alzira.
