AVA-ASAJA reclama reduir el llindar d’importacions d’arròs per protegir la producció europea davant l’entrada de països tercers
El sector arrosser valencià apura les seues últimes opcions de diàleg i pressió abans de la votació decisiva del pròxim 28 d’abril al ple del Parlament Europeu sobre la denominada clàusula automàtica de l’arròs. La iniciativa és considerada clau pel sector per a regular les importacions i protegir la producció europea davant l’entrada massiva d’arròs procedent de països tercers. L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), manté una intensa ronda de contactes amb eurodiputats espanyols de diferents formacions polítiques. L’objectiu és aconseguir una majoria a l’Eurocambra que permeta reduir el volum d’importacions a partir del qual s’activaria automàticament la protecció del sector arrosser europeu. En concret, es reclama rebaixar del 45% al 20% la taxa d’augment prevista en el llindar d’activació. Des del sector agrari s’alerta que la proposta actual de la Comissió Europea, que fixa en 570.000 tones el límit d’importacions dels països del règim “Tot menys armes”, és “excessiva”. AVA-ASAJA advertix que esta xifra supera fins i tot el rècord d’importacions registrat el 2025 i que ha provocat una caiguda del 25% en els preus en origen, amb greus conseqüències per als productors, que es troben amb estocs sense eixida comercial i rendibilitats en mínims. En este context, els eurodiputats amb els quals s’han mantingut reunions ja han mostrat predisposició a presentar o donar suport a esmenes que rebaixen el llindar proposat per la Comissió. Paral•lelament, també treballa en altres àmbits europeus i dona suport a iniciatives per millorar l’eficàcia de les clàusules de salvaguarda, mentre el ministre d’Agricultura, Luis Planas, defensa avançar en l’etiquetatge d’origen com a mesura de transparència per al consumidor.
El sector vitivinícola alerta d’una crisi profunda i reclama mesures urgents a les administracions
La crisi del sector vitivinícola torna a situar-se en el centre del debat agrari, en un context marcat per la caiguda dels preus, l’augment dels costos i la incertesa dels mercats. Les organitzacions agràries alerten de la necessitat d’actuar amb urgència per garantir la viabilitat de les explotacions. En este escenari, comparen les mesures adoptades en altres països amb la resposta a Espanya. La Unió Llauradora ha denunciat la inacció de les administracions espanyoles, especialment en contrast amb França, que rebrà 40 milions d’euros de la Unió Europea per a impulsar la destil·lació de crisi. Esta iniciativa pretén reduir l’excés d’oferta i estabilitzar el mercat del vi. A més, el país veí també ha posat en marxa plans d’arrancada de vinya amb importants ajudes públiques. D’altra banda, AVA-ASAJA, ha valorat positivament l’aprovació de l’ajuda a la verema en verd per part de la Generalitat. Esta mesura busca reduir la producció per equilibrar el mercat i millorar els preus en origen. No obstant això, també advertix que les condicions de càlcul poden reduir l’impacte real de les ajudes. Especialment, pels baixos rendiments registrats en anys anteriors a causa de la sequera. Amb tot, ambdues organitzacions coincidixen a reclamar una major implicació del Govern central amb mesures més ambicioses. Denuncien que el sector patix problemes estructurals com els baixos preus, l’augment dels costos i la competència internacional. Insistixen en la necessitat d’un pla integral que assegure la rendibilitat del sector vitivinícola.
Les gelades registrades a finals de març provoquen danys greus en cultius valencians, amb pèrdues estimades en 4 milions d’euros.
Les baixes temperatures registrades a finals de març han provocat importants danys en diversos cultius de la Comunitat Valenciana. Segons ha informat La Unió Llauradora, l’afectació principal s’ha produït en la brotada i el botó floral, amb unes pèrdues inicials estimades en prop de 4 milions d’euros. Els danys afecten aproximadament 1.200 hectàrees i s’han concentrat sobretot en comarques com la Vall d’Albaida, la Costera i la Ribera Alta. Entre els cultius més perjudicats es troben el caqui, així com fruiters d’estiu com l’albercoquer, la bresquillera i la prunera, a més de l’ametler. Este episodi de fred es va produir entre les nits del 28 i el 30 de març, amb temperatures inusualment baixes per a esta època. No es tracta d’una gelada d’hivern habitual, sinó d’un fenomen en un moment crític del cicle vegetatiu, quan els cultius es troben en plena floració, fet que incrementa notablement els danys. Davant esta situació, La Unió sol•licitarà agilitzar els peritatges per part d’Agroseguro i reclamarà ajudes directes per als llauradors afectats. També demanarà mesures com la reducció d’impostos, bonificacions en la Seguretat Social i línies de crèdit preferencials per a pal•liar les pèrdues.
AVA-ASAJA alerta sobre l’injust desequilibri de preus entre el camp i els supermercats, amb productes que multipliquen el seu valor en origen.
La situació de l’horta valenciana travessa un moment complicat, amb pèrdues per als productors i preus elevats per als consumidors. L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) denuncia que els preus en origen de les hortalisses han caigut en les últimes setmanes fins a situar-se, en molts casos, per davall del llindar de rendibilitat, mentre que en els supermercats es mantenen o fins i tot augmenten. Entre els cultius més afectats es troben productes d’hivern com la carxofa i la lletuga, així com les primeres collites de ceba i creïlla. En alguns casos, la diferència de preus és molt elevada, amb productes que multipliquen diverses vegades el seu valor des del camp fins a la venda al públic, fet que evidencia un fort desequilibri en la cadena alimentària. Pel que fa a la carxofa, després d’un inici de campanya positiu, el seu preu en origen ha caigut notablement des de febrer, mentre que en els punts de venda es manté alt. Situacions semblants es donen amb altres hortalisses, com la lletuga, on els increments entre origen i destinació arriben a ser molt destacats. Davant este escenari, AVA-ASAJA alerta també de la difícil campanya de la ceba i la creïlla, afectades per l’augment de costos, malalties com el míldiu i la competència exterior. Per això, l’organització reclama més controls sobre el mercat, investigacions sobre possibles pràctiques irregulars i mesures de suport per a garantir la viabilitat del sector agrícola.
La Unió valora positivament les mesures cautelars de la Conselleria per frenar la dermatosi nodular contagiosa i protegix la viabilitat del sector ramader.
La Unió ha valorat positivament la resolució de la Conselleria d’Agricultura que establix mesures cautelars davant la dermatosi nodular contagiosa en el bestiar boví. Esta malaltia vírica, de gran capacitat de propagació, representa un risc important per al sector ramader. L’organització considera que la resposta administrativa arriba en un moment clau, marcat per l’increment del risc sanitari en zones pròximes. Segons l’entitat, les mesures adoptades són, en general, adequades i proporcionades per a frenar la possible entrada i expansió de la malaltia. Entre les actuacions més destacades es troben la quarantena d’animals procedents de zones de risc, la immobilització preventiva, els controls en escorxadors i les obligacions de neteja i desinfecció. Tot i això, advertixen que algunes exigències, com la desinsectació obligatòria en determinats casos, poden implicar costos addicionals per a les explotacions. Davant este escenari, La Unió recomana reforçar de manera preventiva les mesures de bioseguretat, especialment en explotacions extensives, més exposades als vectors de transmissió. Així mateix, proposa ampliar el finançament de les Agrupacions de Defensa Sanitària per a cobrir estos nous costos, ja que els límits actuals dificulten la seua aplicació. L’organització conclou que adaptar el sistema d’ajudes serà clau per garantir l’eficàcia de les mesures sense perjudicar la viabilitat econòmica del sector.
AVA-ASAJA alerta que la burocràcia i els tràmits telemàtics podrien deixar fora milers d’agricultors de les noves ajudes del Ministeri d’Agricultura.
L’Associació Valenciana d’Agricultors AVA-ASAJA advertix que milers d’agricultors valencians podrien quedar fora de les noves ajudes del Ministeri d’Agricultura. Les dificultats venen de les traves burocràtiques i digitals imposades per fer la sol•licitud. A diferència de les ajudes durant la guerra d’Ucraïna, ara caldrà presentar una declaració responsable telemàtica. Cristóbal Aguado, president d’AVA-ASAJA, lamenta que el procediment actual perjudica especialment els agricultors menuts i majors. Els agricultors disposen només de 15 dies hàbils per tramitar la declaració, mentre el Ministeri té quatre mesos per publicar la llista de beneficiaris. La desproporció dificulta l’accés a la subvenció. Les ajudes aprovades són de 55 euros per hectàrea de regadiu i 22 en secà, amb un màxim de 300 hectàrees i un mínim de 100 euros. Aguado critica que tanta burocràcia supera l’import de l’ajuda i la fa insuficient. Això deixa molts agricultors sense cobertura davant l’augment de costos. AVA-ASAJA recorda que la mitjana d’edat dels agricultors valencians és de 65 anys i molts tenen dificultats amb els tràmits digitals. La manca de formació i la cobertura limitada d’internet agreugen la situació. Els sobrecostos per fertilitzants i gasoil ja superen els 15 milions en poques setmanes. L’organització reclama un sistema d’ajuda automàtic, com el de la guerra d’Ucraïna, per garantir l’accés sense obstacles.
LA UNIÓ denuncia que els apicultors valencians queden exclosos de les ajudes al gasoil, posant en risc la producció de mel i la biodiversitat.
LA UNIÓ Llauradora i Ramadera ha criticat que el Govern margina els apicultors de la Comunitat Valenciana en el nou paquet d’ajudes anticrisi publicat al BOE, ja que només s’inclouen els tractors i maquinària agrícola que consumixen gasoil B. Els apicultors utilitzen gasoil A en furgonetes i camions per a la transhumància dels ruscos, fet que els impedix accedir a les devolucions de l’Impost Especial d’Hidrocarburs. L’organització reclama que s’incloga als apicultors mitjançant una disposició addicional, destacant que l’activitat depén directament del combustible per a traslladar els ruscos i garantir la producció de mel i la salut de les abelles. Segons LA UNIÓ, el cost extra anual pot oscil·lar entre 800 i 3.700 euros segons la grandària de l’explotació, sumant-se despeses derivades del maneig, control sanitari i vigilància dels ruscos. El sector alerta que esta situació crea un greuge comparatiu amb altres ramaderies i sectors agrícoles que sí que reben bonificació i recorda que les abelles són clau per a la pol·linització i la biodiversitat. LA UNIÓ reclama que les ajudes s’estenguen als vehicles imprescindibles per a la gestió de les explotacions, davant el descens del 40% d’explotacions apícoles en vint anys i la competència de mels importades de baixa qualitat.
L’Ajuntament recorda als llauradors les condicions del Pla Local de Cremes Agrícoles per garantir la seguretat i previndre incendis forestals.
L’Ajuntament d’Alzira ha informat els llauradors sobre la necessitat de complir estrictament les condicions establides en el Pla Local de Cremes Agrícoles. Estes normes regulen la realització de cremes i estan detallades tant en les declaracions responsables com en les autoritzacions excepcionals per canvi de cultiu. El consistori advertix que qualsevol incompliment detectat pels agents de l’autoritat comportarà la paralització immediata de la crema i l’obertura d’un expedient sancionador. L’objectiu és reduir el risc d’incendis forestals i garantir la seguretat tant del medi natural com de la població. Les mesures afecten especialment les cremes en terrenys situats dins de la franja de 500 metres de sòl forestal. Les condicions poden variar segons la ubicació de la parcel·la i l’època de l’any, per la qual cosa es recomana consultar la informació actualitzada en la web municipal. A més, durant el període comprés entre el Dijous Sant, 2 d’abril, i el Dilluns de Sant Vicent, 13 d’abril, quedaran suspeses totes les autoritzacions de crema. L’Ajuntament també posa a disposició del sector agrari un servei d’assessorament tècnic per a resoldre dubtes i facilitar el compliment de la normativa.
La Unió Llauradora i AVA-ASAJA alerten que els preus baixos de l’arròs de marca blanca amenacen la sostenibilitat del sector i la rendibilitat dels productors.
La Unió Llauradora ha denunciat la baixada de preus de l’arròs redó de marca blanca en cadenes com Lidl i Carrefour, amb ofertes de fins a 1,09 €/kg. L’organització considera que estos preus estan molt per davall dels nivells habituals del mercat. Advertix que són incompatibles amb la sostenibilitat de la cadena alimentària. A més, alerten que poden acabar afectant greument els productors. En la mateixa línia, AVA-ASAJA ha presentat denúncies davant l’AICA per una possible venda a pèrdues. L’associació assegura que este preu no cobrix els costos totals, que poden superar els 1,2 o 1,4 €/kg. Tot i que el cultiu se situa entorn dels 0,60–0,70 €/kg, els costos s’han disparat en els últims anys. També denuncien fortes caigudes de producció per plagues i problemes agronòmics. Ambdues organitzacions coincidixen que esta política pot generar un efecte dòmino en la distribució. Això pressionaria encara més els preus en origen i posaria en risc la rendibilitat dels arrossers valencians. A més, critiquen la falta de transparència en l’etiquetatge. Alerten que podria tractar-se d’arròs importat sense indicar clarament l’origen. El context internacional agreuja la situació amb més importacions de països amb menors exigències. Tant La Unió com AVA-ASAJA advertixen d’una “tempesta perfecta” per al sector. Consideren que estes pràctiques poden vulnerar la Llei de la Cadena Alimentària. I alerten que està en joc no sols l’economia, sinó també espais clau com l’Albufera i altres zones humides valencianes.
LA UNIÓ alerta sobre l’impacte dels acords UE–Mercosur i Austràlia en la ramaderia i agricultura valenciana per la massiva entrada de productes externs
La Unió Llauradora i Ramadera ha alertat que les decisions recents de la Comissió Europea posen en perill el sector agrari valencià. L’organització critica l’entrada en vigor provisional de l’acord UE–Mercosur a partir de l’1 de maig i la firma de l’acord comercial amb Austràlia. Consideren estos exemples d’una política comercial accelerada sense una avaluació clara dels efectes sobre els productors europeus. Segons LA UNIÓ, l’acord amb Mercosur avança malgrat els dubtes jurídics i la petició del Parlament Europeu de consultar el Tribunal de Justícia de la UE sobre la compatibilitat amb els Tractats. La crítica principal és que s’imposen cada vegada més exigències a la producció europea. Mentrestant, es facilita l’entrada de productes de tercers països sense els mateixos estàndards ambientals, normatius i de costos. L’acord amb Austràlia, tancat després de més d’una dècada de negociacions, podria permetre l’entrada de 30.600 tones de carn bovina, nou vegades més que l’actual quota i 25.000 tones d’oví. També inclou 8.500 tones d’arròs. LA UNIÓ alerta que estes importacions afectaran directament els sectors de ramaderia i arrossar valencià. Carles Peris, secretari general de l’organització, assenyala que els acords consoliden un model que utilitza el camp europeu com a moneda de canvi en la política comercial.
