El Parlament Europeu aprova una normativa sobre importacions d’arròs que AVA-ASAJA considera insuficient per protegir el sector
El Parlament Europeu ha aprovat una nova normativa del Sistema Generalitzat de Preferències que inclou una clàusula automàtica per al sector arrosser. La mesura s’activarà quan les importacions augmenten un 45% de mitjana en un període de deu anys. La votació s’ha resolt amb una àmplia majoria a favor, tot i l’oposició d’una part dels representants. AVA-ASAJA ha mostrat el seu rebuig a la normativa, en considerar que el mecanisme no protegix adequadament el mercat europeu. L’organització agrària havia reclamat reduir el llindar d’activació fins al 20% per evitar una saturació del mercat. Segons el sector, l’entrada massiva d’arròs procedent de països com Cambodja i Myanmar ha provocat una caiguda significativa dels preus en origen. Durant les últimes setmanes, representants del sector havien intensificat els contactes amb eurodiputats per intentar modificar la proposta. Les gestions s’han dut a terme en coordinació amb ASAJA i Copa-Cogeca per aconseguir una majoria favorable. No obstant això, el suport rebut no ha estat suficient per a canviar el resultat final. La falta d’interés de països no productors ha sigut determinant en la votació. El sector arrosser europeu travessa una situació complicada marcada per l’augment dels costos i la caiguda dels ingressos. A esta situació se suma l’acumulació d’estocs i la competència d’importacions creixents. Espais com l’Albufera depenen en gran manera d’esta activitat.
La Unió reclama a la Conselleria d’Agricultura una ampliació urgent del pressupost per evitar que joves agricultors queden fora de les ajudes
La Unió ha instat la Conselleria d’Agricultura a ampliar el pressupost destinat a les ajudes per a la instal·lació de joves llauradors i ramaders. La petició arriba després de la resolució signada el passat 25 d’abril. L’organització denuncia que 41 sol·licituds han sigut rebutjades. Segons indiquen, totes complien els requisits, però han quedat fora per falta de crèdit. D’acord amb les dades oficials, serien necessaris 1,85 milions d’euros per a atendre els expedients exclosos. La Unió considera que esta quantitat és assumible dins del programa global. L’organització recorda que estes ajudes formen part del Pla Estratègic de la PAC 2023-2027. En este marc, la incorporació de joves és una prioritat clau per al relleu generacional. També assenyalen que el pla contempla mecanismes de flexibilitat econòmica, estes permetrien ajustar els fons a la demanda real existent. Des de La Unió consideren difícil justificar la situació actual en un sector amb dèficit de joves. Alerten que deixar fora sol·licitants per una quantia reduïda és contraproduent. Això pot afectar la viabilitat del medi rural i desincentivar noves incorporacions. Per això, reclamen una ampliació pressupostària i millores en futures convocatòries.
L’Ajuntament d’Alzira obri el termini d’inscripció per al tractament biològic contra la plaga del cotonet en cítrics i caquis
L’Ajuntament d’Alzira ha obert hui el termini d’inscripció per a participar en el tractament biològic contra la plaga del cotonet en cultius de caquis i cítrics. La convocatòria estarà activa fins al pròxim 31 de maig de 2026. Amb esta iniciativa es pretén oferir una alternativa sostenible i eficaç per a combatre esta plaga. L’acció s’emmarca dins de les polítiques municipals de suport a l’agricultura local. El sistema es basa en l’alliberament de l’insecte depredador Cryptolaemus, que s’alimenta del cotonet i ajuda a controlar la seua expansió. Estos insectes es crien a l’insectari municipal i es distribuiran quan estiguen en condicions òptimes. Està previst que el repartiment comence a finals de juny i s’allargue durant l’estiu. Per a accedir a este servei, les persones interessades han de presentar una sol·licitud amb les dades de la seua explotació agrícola. El tràmit es pot realitzar tant de forma telemàtica com presencialment en les oficines municipals. Podran inscriure’s tant particulars com empreses amb parcel·les en producció dins del terme d’Alzira. A més, es prioritzaran aquelles explotacions amb certificació ecològica o de producció integrada. Els beneficiaris hauran de comprometre’s a alliberar els insectes el mateix dia de la recollida i evitar tractaments químics posteriors. Esta condició és clau per a garantir l’eficàcia del control biològic. El repartiment es farà de manera progressiva entre juny i agost segons la disponibilitat. Per a resoldre dubtes o ampliar informació, s’ha habilitat el correu mediambient@alzira.es.
Els agricultors denuncien pèrdues sense compensació després de la DANA
El malestar creix entre els propietaris d’explotacions agràries pròximes a barrancs i rius afectades per la DANA del 29 d’octubre. Moltes parcel·les han quedat arrasades i passen ara al Domini Públic Hidràulic. AVA-ASAJA denuncia que el Ministeri per a la Transició Ecològica les “incauta” sense cap compensació econòmica. L’associació critica també que el procés s’estiga fent de manera poc transparent a través del BOE. Després de més d’un any de reunions, el sector assegura que el Govern havia promés estudiar indemnitzacions. Tanmateix, esta compensació no s’ha materialitzat i el conflicte ha esclatat en conéixer-se la revisió del MAPRI. La consulta pública es va iniciar el 26 de gener i acabarà dilluns, amb presumpció de veracitat si no hi ha al·legacions. La detecció del procés es va produir per una telefonada i una consulta a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. El president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado denuncia que el sector se sent enganyat després de mesos de converses sense resultats concrets. Critica la falta de transparència i la manca de sensibilitat cap als propietaris afectats. També retrau la gestió prèvia i posterior a la DANA per no haver reduït els danys ni compensar-los. L’associació ha iniciat una campanya informativa i ha enviat cartes a diversos ministres i autoritats. També oferix assessorament jurídic i no descarta portar el cas als tribunals per reclamar indemnitzacions. Es calculen més de 300 hectàrees afectades, amb una proposta de compensació d’11.800 euros per hectàrea. AVA-ASAJA reclama una rectificació urgent per garantir una resposta digna als agricultors afectats.
El sector del regadiu valencià continua sense un sistema eficaç per ajustar la potència elèctrica
Una enquesta elaborada per La Unió Llauradora i Ramadera posa de manifest que el sector del regadiu a la Comunitat Valenciana continua sense disposar d’un sistema efectiu que permeta contractar dos potències elèctriques segons l’època de l’any. Tot i que la normativa actual contempla esta possibilitat, en la pràctica no s’està aplicant de manera clara ni generalitzada. L’estudi ha comptat amb la participació de 54 comunitats de regants i grans explotacions. Els resultats evidencien que la manca d’un sistema operatiu impedix adaptar el consum energètic a les necessitats estacionals, generant sobrecostos i dificultant una gestió més eficient dels recursos. Només un terç dels participants assegura disposar d’algun mecanisme per variar la potència contractada, encara que sovint es tracta de solucions poc pràctiques o difícils d’aplicar. A més, molts usuaris denuncien problemes amb les comercialitzadores, com la falta de resposta o propostes poc clares, mentre que la meitat afirma no haver rebut cap alternativa viable. Des de l’organització agrària alerten que existix una bretxa entre el que establix la normativa i la seua aplicació real. Per això, reclamen una tarifa específica per al regadiu que permeta ajustar la potència a la demanda real, reduir costos i avançar cap a un model energètic més eficient i adaptat a les necessitats del camp valencià.
AVA-ASAJA alerta a Brussel·les de la pèrdua de pes dels cítrics europeus davant l’augment de les importacions
Un informe recent d’AVA-ASAJA alerta d’un canvi profund en el mercat citrícola europeu durant l’última dècada. Presentat a Brussel·les davant institucions europees, el document mostra una pèrdua de pes dels productes comunitaris. Entre 2015 i 2025, la quota de cítrics europeus ha baixat del 71,1% al 62,5%. Al mateix temps, les importacions de països tercers han crescut fins al 37,5% del mercat. La situació és especialment greu en el segment de les mandarines, on la fruita europea ha patit una davallada molt significativa. En deu anys, la seua quota ha passat del 80,5% al 61,6%, reflectint una substitució progressiva. Davant este escenari, AVA-ASAJA reclama una revisió urgent dels acords comercials amb tercers països. També exigix condicions de reciprocitat i mesures de salvaguarda per protegir el sector agrari europeu. L’informe assenyala igualment un augment històric de les importacions de cítrics a la Unió Europea durant 2025. Fins a octubre, el volum ha arribat a més d’1,9 milions de tones, superant registres anteriors. En valor econòmic, s’han superat per primera vegada els 2.000 milions d’euros. Països com Sud-àfrica, Egipte o el Marroc lideren estos enviaments, coincidint amb campanyes clau de producció valenciana. El president de l’organització, Cristóbal Aguado, critica durament la política comercial europea actual. Considera que afavorix les importacions mentre imposa més exigències als productors locals. També advertix que l’acord amb Mercosur podria agreujar encara més la situació del sector citrícola. Segons Aguado, este model posa en risc la viabilitat dels agricultors i la sobirania alimentària europea.
AVA-ASAJA reclama reduir el llindar d’importacions d’arròs per protegir la producció europea davant l’entrada de països tercers
El sector arrosser valencià apura les seues últimes opcions de diàleg i pressió abans de la votació decisiva del pròxim 28 d’abril al ple del Parlament Europeu sobre la denominada clàusula automàtica de l’arròs. La iniciativa és considerada clau pel sector per a regular les importacions i protegir la producció europea davant l’entrada massiva d’arròs procedent de països tercers. L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), manté una intensa ronda de contactes amb eurodiputats espanyols de diferents formacions polítiques. L’objectiu és aconseguir una majoria a l’Eurocambra que permeta reduir el volum d’importacions a partir del qual s’activaria automàticament la protecció del sector arrosser europeu. En concret, es reclama rebaixar del 45% al 20% la taxa d’augment prevista en el llindar d’activació. Des del sector agrari s’alerta que la proposta actual de la Comissió Europea, que fixa en 570.000 tones el límit d’importacions dels països del règim “Tot menys armes”, és “excessiva”. AVA-ASAJA advertix que esta xifra supera fins i tot el rècord d’importacions registrat el 2025 i que ha provocat una caiguda del 25% en els preus en origen, amb greus conseqüències per als productors, que es troben amb estocs sense eixida comercial i rendibilitats en mínims. En este context, els eurodiputats amb els quals s’han mantingut reunions ja han mostrat predisposició a presentar o donar suport a esmenes que rebaixen el llindar proposat per la Comissió. Paral•lelament, també treballa en altres àmbits europeus i dona suport a iniciatives per millorar l’eficàcia de les clàusules de salvaguarda, mentre el ministre d’Agricultura, Luis Planas, defensa avançar en l’etiquetatge d’origen com a mesura de transparència per al consumidor.
El sector vitivinícola alerta d’una crisi profunda i reclama mesures urgents a les administracions
La crisi del sector vitivinícola torna a situar-se en el centre del debat agrari, en un context marcat per la caiguda dels preus, l’augment dels costos i la incertesa dels mercats. Les organitzacions agràries alerten de la necessitat d’actuar amb urgència per garantir la viabilitat de les explotacions. En este escenari, comparen les mesures adoptades en altres països amb la resposta a Espanya. La Unió Llauradora ha denunciat la inacció de les administracions espanyoles, especialment en contrast amb França, que rebrà 40 milions d’euros de la Unió Europea per a impulsar la destil·lació de crisi. Esta iniciativa pretén reduir l’excés d’oferta i estabilitzar el mercat del vi. A més, el país veí també ha posat en marxa plans d’arrancada de vinya amb importants ajudes públiques. D’altra banda, AVA-ASAJA, ha valorat positivament l’aprovació de l’ajuda a la verema en verd per part de la Generalitat. Esta mesura busca reduir la producció per equilibrar el mercat i millorar els preus en origen. No obstant això, també advertix que les condicions de càlcul poden reduir l’impacte real de les ajudes. Especialment, pels baixos rendiments registrats en anys anteriors a causa de la sequera. Amb tot, ambdues organitzacions coincidixen a reclamar una major implicació del Govern central amb mesures més ambicioses. Denuncien que el sector patix problemes estructurals com els baixos preus, l’augment dels costos i la competència internacional. Insistixen en la necessitat d’un pla integral que assegure la rendibilitat del sector vitivinícola.
Les gelades registrades a finals de març provoquen danys greus en cultius valencians, amb pèrdues estimades en 4 milions d’euros.
Les baixes temperatures registrades a finals de març han provocat importants danys en diversos cultius de la Comunitat Valenciana. Segons ha informat La Unió Llauradora, l’afectació principal s’ha produït en la brotada i el botó floral, amb unes pèrdues inicials estimades en prop de 4 milions d’euros. Els danys afecten aproximadament 1.200 hectàrees i s’han concentrat sobretot en comarques com la Vall d’Albaida, la Costera i la Ribera Alta. Entre els cultius més perjudicats es troben el caqui, així com fruiters d’estiu com l’albercoquer, la bresquillera i la prunera, a més de l’ametler. Este episodi de fred es va produir entre les nits del 28 i el 30 de març, amb temperatures inusualment baixes per a esta època. No es tracta d’una gelada d’hivern habitual, sinó d’un fenomen en un moment crític del cicle vegetatiu, quan els cultius es troben en plena floració, fet que incrementa notablement els danys. Davant esta situació, La Unió sol•licitarà agilitzar els peritatges per part d’Agroseguro i reclamarà ajudes directes per als llauradors afectats. També demanarà mesures com la reducció d’impostos, bonificacions en la Seguretat Social i línies de crèdit preferencials per a pal•liar les pèrdues.
AVA-ASAJA alerta sobre l’injust desequilibri de preus entre el camp i els supermercats, amb productes que multipliquen el seu valor en origen.
La situació de l’horta valenciana travessa un moment complicat, amb pèrdues per als productors i preus elevats per als consumidors. L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) denuncia que els preus en origen de les hortalisses han caigut en les últimes setmanes fins a situar-se, en molts casos, per davall del llindar de rendibilitat, mentre que en els supermercats es mantenen o fins i tot augmenten. Entre els cultius més afectats es troben productes d’hivern com la carxofa i la lletuga, així com les primeres collites de ceba i creïlla. En alguns casos, la diferència de preus és molt elevada, amb productes que multipliquen diverses vegades el seu valor des del camp fins a la venda al públic, fet que evidencia un fort desequilibri en la cadena alimentària. Pel que fa a la carxofa, després d’un inici de campanya positiu, el seu preu en origen ha caigut notablement des de febrer, mentre que en els punts de venda es manté alt. Situacions semblants es donen amb altres hortalisses, com la lletuga, on els increments entre origen i destinació arriben a ser molt destacats. Davant este escenari, AVA-ASAJA alerta també de la difícil campanya de la ceba i la creïlla, afectades per l’augment de costos, malalties com el míldiu i la competència exterior. Per això, l’organització reclama més controls sobre el mercat, investigacions sobre possibles pràctiques irregulars i mesures de suport per a garantir la viabilitat del sector agrícola.
