La Unió denuncia que, després de 556 dies, moltes parcel·les agrícoles afectades per la dana continuen sense ser reparades
La Unió ha denunciat que el Govern d’Espanya continua sense reparar algunes parcel·les agrícoles afectades per la dana, després de 556 dies. Segons explica, moltes persones afectades continuen sense poder recuperar la normalitat en les seues explotacions agràries. La situació està provocant preocupació i malestar entre els llauradors damnificats. S´ha comunicat que una reassignació pressupostària del Ministeri d’Agricultura ha impedit començar les obres previstes per al passat mes d’abril. Els afectats havien renunciat fa més de sis mesos a rebre ajudes directes per a reparar les parcel·les pel seu compte. La decisió es va prendre amb la finalitat que fora Tragsa qui assumira els treballs de reconstrucció. D’altra banda, La Unió també ha advertit que molts llauradors encara no apareixen en els llistats oficials d’ajudes per a la reconstrucció d’infraestructures agràries. L’organització assegura que continuen arribant consultes de persones que van presentar correctament les seues sol·licituds. El passat 9 de febrer es va celebrar una reunió en la Delegació del Govern amb representants del Ministeri d’Agricultura i responsables de la reconstrucció. En aquella trobada es va informar que els últims llistats de beneficiaris podrien publicar-se entre finals de març i principis d’abril. Tanmateix, ja immersos en el mes de maig, molts llauradors continuen sense resposta oficial. La Unió reclama ara més transparència i agilitat en la gestió de les ajudes pendents.
AVA-ASAJA alerta d’una onada de robatoris en pous de reg que està provocant greus pèrdues econòmiques al sector agrícola valencià
AVA-ASAJA ha alertat d’una creixent onada de robatoris en pous de reg que està afectant greument explotacions de la Ribera Alta i l’Horta Sud, provocant danys importants en les infraestructures agrícoles i dificultant el funcionament normal dels sistemes de reg, fet que impacta directament en l’activitat diària dels agricultors. Segons els afectats, els lladres s’enduen materials de gran valor al mercat il·legal com coure, bateries, cablejat elèctric o bombes d’extracció d’aigua, a més del combustible emmagatzemat en les instal·lacions, cosa que incrementa considerablement les pèrdues econòmiques, ja que no sols han d’afrontar el cost de reposició sinó també la paralització del reg, que pot provocar danys greus en les collites en moments clau del seu desenvolupament. Un dels casos més destacats és el d´un agricultor de Montroi, que ha denunciat que el seu pou va ser completament saquejat, amb el robatori del transformador i tot el cablejat elèctric, una acció que li ha suposat unes pèrdues d’uns 15.000 euros, i que, segons explica, no és un fet puntual sinó obra de grups organitzats que actuen amb maquinària i eines especialitzades per cometre els robatoris amb rapidesa i eficàcia. Davant esta situació, AVA-ASAJA recomana la instal·lació de sistemes de seguretat per dificultar els robatoris i millorar la vigilància, al mateix temps que reclama una aplicació més efectiva de la legislació vigent i una major coordinació entre els cossos de seguretat, ja que, segons les seues estimacions, les pèrdues anuals al sector agrari valencià poden arribar als 30 milions d’euros, convertint este problema en una greu amenaça per al camp.
La Unió seguix mostrat el seu rebuig a l’aplicació provisional de l’acord Mercosur per considerar-lo precipitat i sense garanties per al sector agrari
La Unió ha mostrat el seu rebuig a l’aplicació provisional de l’acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur, que ha entrat en vigor este 1 de maig. L’organització considera que la decisió s’ha pres amb massa pressa i sense haver resolt les principals inquietuds del sector agrari europeu. Segons denuncien, els productors continuen sense garanties suficients davant els possibles efectes negatius de l’acord. En este sentit, l’entitat critica la Comissió Europea per haver impulsat l’aplicació de la part comercial malgrat l’oposició del sector agrari i les reticències polítiques existents. També assenyala els dubtes jurídics sobre la compatibilitat de l’acord i les crítiques al seu sistema de gestió. La Unió alerta dels riscos que este acord pot comportar per a produccions clau com l’arròs, els cítrics o sectors ramaders com el boví, l’avícola i l’apícola. Segons l’organització, l’augment de les importacions podria afectar els preus, reduir la rendibilitat de les explotacions i posar en perill l’ocupació i el relleu generacional al camp valencià. Finalment, l’entitat responsabilitza tant la Comissió Europea com els governs estatals, inclòs l’espanyol, dels possibles perjudicis derivats de l’acord. Així mateix, anuncia que farà un seguiment constant de les importacions i dels sectors més sensibles per detectar possibles desequilibris. L’organització reclama que, si es produïxen distorsions en els mercats, s’apliquen amb rapidesa mesures de salvaguarda i reequilibri per protegir el sector agrari.
La Unió reclama al Govern activar mesures europees davant l’augment de les importacions de cítrics de Sud-àfrica
La Unió ha sol·licitat al Ministeri d’Economia que inicie de manera immediata els tràmits davant la Comissió Europea per a activar mecanismes de salvaguarda. Esta petició respon a l’augment de les importacions de cítrics procedents de Sud-àfrica. Segons l’organització, esta situació està afectant de manera creixent el sector productor europeu. La demanda s’ha traslladat en una reunió celebrada a Madrid amb responsables ministerials. Durant la trobada, en la qual va participar el secretari general Carles Peris, es va presentar una anàlisi detallada sobre l’impacte de l’acord comercial vigent des de 2016. Les dades mostren un increment del 83% en el volum total de cítrics importats. En el cas de mandarines i clementines, l’augment supera el 300%. Este creixement evidencia, segons l’entitat, una pressió cada vegada major sobre el mercat europeu. L’organització també ha advertit que el problema no és només la quantitat de producte importat, sinó el moment en què arriba. La major part d’estes importacions es concentra entre setembre i novembre, coincidint amb l’inici de la campanya europea. Este període és clau per a fixar els preus en origen i determinar la rendibilitat anual. A més, destaquen que l’oferta s’ha adaptat cap als segments més vulnerables del mercat. Davant este escenari, La Unió considera que es complixen les condicions per a activar la clàusula de salvaguarda prevista en l’acord amb els països de l’Àfrica Austral. L’entitat reclama una vigilància reforçada i una investigació formal sobre l’impacte de les importacions. També alerta d’una deterioració estructural del sector, amb baixada de preus i dificultats de futur. Finalment, confia que Espanya impulse esta iniciativa davant les institucions europees.
El Parlament Europeu aprova una normativa sobre importacions d’arròs que AVA-ASAJA considera insuficient per protegir el sector
El Parlament Europeu ha aprovat una nova normativa del Sistema Generalitzat de Preferències que inclou una clàusula automàtica per al sector arrosser. La mesura s’activarà quan les importacions augmenten un 45% de mitjana en un període de deu anys. La votació s’ha resolt amb una àmplia majoria a favor, tot i l’oposició d’una part dels representants. AVA-ASAJA ha mostrat el seu rebuig a la normativa, en considerar que el mecanisme no protegix adequadament el mercat europeu. L’organització agrària havia reclamat reduir el llindar d’activació fins al 20% per evitar una saturació del mercat. Segons el sector, l’entrada massiva d’arròs procedent de països com Cambodja i Myanmar ha provocat una caiguda significativa dels preus en origen. Durant les últimes setmanes, representants del sector havien intensificat els contactes amb eurodiputats per intentar modificar la proposta. Les gestions s’han dut a terme en coordinació amb ASAJA i Copa-Cogeca per aconseguir una majoria favorable. No obstant això, el suport rebut no ha estat suficient per a canviar el resultat final. La falta d’interés de països no productors ha sigut determinant en la votació. El sector arrosser europeu travessa una situació complicada marcada per l’augment dels costos i la caiguda dels ingressos. A esta situació se suma l’acumulació d’estocs i la competència d’importacions creixents. Espais com l’Albufera depenen en gran manera d’esta activitat.
La Unió reclama a la Conselleria d’Agricultura una ampliació urgent del pressupost per evitar que joves agricultors queden fora de les ajudes
La Unió ha instat la Conselleria d’Agricultura a ampliar el pressupost destinat a les ajudes per a la instal·lació de joves llauradors i ramaders. La petició arriba després de la resolució signada el passat 25 d’abril. L’organització denuncia que 41 sol·licituds han sigut rebutjades. Segons indiquen, totes complien els requisits, però han quedat fora per falta de crèdit. D’acord amb les dades oficials, serien necessaris 1,85 milions d’euros per a atendre els expedients exclosos. La Unió considera que esta quantitat és assumible dins del programa global. L’organització recorda que estes ajudes formen part del Pla Estratègic de la PAC 2023-2027. En este marc, la incorporació de joves és una prioritat clau per al relleu generacional. També assenyalen que el pla contempla mecanismes de flexibilitat econòmica, estes permetrien ajustar els fons a la demanda real existent. Des de La Unió consideren difícil justificar la situació actual en un sector amb dèficit de joves. Alerten que deixar fora sol·licitants per una quantia reduïda és contraproduent. Això pot afectar la viabilitat del medi rural i desincentivar noves incorporacions. Per això, reclamen una ampliació pressupostària i millores en futures convocatòries.
L’Ajuntament d’Alzira obri el termini d’inscripció per al tractament biològic contra la plaga del cotonet en cítrics i caquis
L’Ajuntament d’Alzira ha obert hui el termini d’inscripció per a participar en el tractament biològic contra la plaga del cotonet en cultius de caquis i cítrics. La convocatòria estarà activa fins al pròxim 31 de maig de 2026. Amb esta iniciativa es pretén oferir una alternativa sostenible i eficaç per a combatre esta plaga. L’acció s’emmarca dins de les polítiques municipals de suport a l’agricultura local. El sistema es basa en l’alliberament de l’insecte depredador Cryptolaemus, que s’alimenta del cotonet i ajuda a controlar la seua expansió. Estos insectes es crien a l’insectari municipal i es distribuiran quan estiguen en condicions òptimes. Està previst que el repartiment comence a finals de juny i s’allargue durant l’estiu. Per a accedir a este servei, les persones interessades han de presentar una sol·licitud amb les dades de la seua explotació agrícola. El tràmit es pot realitzar tant de forma telemàtica com presencialment en les oficines municipals. Podran inscriure’s tant particulars com empreses amb parcel·les en producció dins del terme d’Alzira. A més, es prioritzaran aquelles explotacions amb certificació ecològica o de producció integrada. Els beneficiaris hauran de comprometre’s a alliberar els insectes el mateix dia de la recollida i evitar tractaments químics posteriors. Esta condició és clau per a garantir l’eficàcia del control biològic. El repartiment es farà de manera progressiva entre juny i agost segons la disponibilitat. Per a resoldre dubtes o ampliar informació, s’ha habilitat el correu mediambient@alzira.es.
Els agricultors denuncien pèrdues sense compensació després de la DANA
El malestar creix entre els propietaris d’explotacions agràries pròximes a barrancs i rius afectades per la DANA del 29 d’octubre. Moltes parcel·les han quedat arrasades i passen ara al Domini Públic Hidràulic. AVA-ASAJA denuncia que el Ministeri per a la Transició Ecològica les “incauta” sense cap compensació econòmica. L’associació critica també que el procés s’estiga fent de manera poc transparent a través del BOE. Després de més d’un any de reunions, el sector assegura que el Govern havia promés estudiar indemnitzacions. Tanmateix, esta compensació no s’ha materialitzat i el conflicte ha esclatat en conéixer-se la revisió del MAPRI. La consulta pública es va iniciar el 26 de gener i acabarà dilluns, amb presumpció de veracitat si no hi ha al·legacions. La detecció del procés es va produir per una telefonada i una consulta a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. El president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado denuncia que el sector se sent enganyat després de mesos de converses sense resultats concrets. Critica la falta de transparència i la manca de sensibilitat cap als propietaris afectats. També retrau la gestió prèvia i posterior a la DANA per no haver reduït els danys ni compensar-los. L’associació ha iniciat una campanya informativa i ha enviat cartes a diversos ministres i autoritats. També oferix assessorament jurídic i no descarta portar el cas als tribunals per reclamar indemnitzacions. Es calculen més de 300 hectàrees afectades, amb una proposta de compensació d’11.800 euros per hectàrea. AVA-ASAJA reclama una rectificació urgent per garantir una resposta digna als agricultors afectats.
El sector del regadiu valencià continua sense un sistema eficaç per ajustar la potència elèctrica
Una enquesta elaborada per La Unió Llauradora i Ramadera posa de manifest que el sector del regadiu a la Comunitat Valenciana continua sense disposar d’un sistema efectiu que permeta contractar dos potències elèctriques segons l’època de l’any. Tot i que la normativa actual contempla esta possibilitat, en la pràctica no s’està aplicant de manera clara ni generalitzada. L’estudi ha comptat amb la participació de 54 comunitats de regants i grans explotacions. Els resultats evidencien que la manca d’un sistema operatiu impedix adaptar el consum energètic a les necessitats estacionals, generant sobrecostos i dificultant una gestió més eficient dels recursos. Només un terç dels participants assegura disposar d’algun mecanisme per variar la potència contractada, encara que sovint es tracta de solucions poc pràctiques o difícils d’aplicar. A més, molts usuaris denuncien problemes amb les comercialitzadores, com la falta de resposta o propostes poc clares, mentre que la meitat afirma no haver rebut cap alternativa viable. Des de l’organització agrària alerten que existix una bretxa entre el que establix la normativa i la seua aplicació real. Per això, reclamen una tarifa específica per al regadiu que permeta ajustar la potència a la demanda real, reduir costos i avançar cap a un model energètic més eficient i adaptat a les necessitats del camp valencià.
AVA-ASAJA alerta a Brussel·les de la pèrdua de pes dels cítrics europeus davant l’augment de les importacions
Un informe recent d’AVA-ASAJA alerta d’un canvi profund en el mercat citrícola europeu durant l’última dècada. Presentat a Brussel·les davant institucions europees, el document mostra una pèrdua de pes dels productes comunitaris. Entre 2015 i 2025, la quota de cítrics europeus ha baixat del 71,1% al 62,5%. Al mateix temps, les importacions de països tercers han crescut fins al 37,5% del mercat. La situació és especialment greu en el segment de les mandarines, on la fruita europea ha patit una davallada molt significativa. En deu anys, la seua quota ha passat del 80,5% al 61,6%, reflectint una substitució progressiva. Davant este escenari, AVA-ASAJA reclama una revisió urgent dels acords comercials amb tercers països. També exigix condicions de reciprocitat i mesures de salvaguarda per protegir el sector agrari europeu. L’informe assenyala igualment un augment històric de les importacions de cítrics a la Unió Europea durant 2025. Fins a octubre, el volum ha arribat a més d’1,9 milions de tones, superant registres anteriors. En valor econòmic, s’han superat per primera vegada els 2.000 milions d’euros. Països com Sud-àfrica, Egipte o el Marroc lideren estos enviaments, coincidint amb campanyes clau de producció valenciana. El president de l’organització, Cristóbal Aguado, critica durament la política comercial europea actual. Considera que afavorix les importacions mentre imposa més exigències als productors locals. També advertix que l’acord amb Mercosur podria agreujar encara més la situació del sector citrícola. Segons Aguado, este model posa en risc la viabilitat dels agricultors i la sobirania alimentària europea.
