La Unió reclama a la Generalitat ajudes per a netejar parcel·les abandonades i reduir la sobrepoblació de fauna al camp valencià
La Unió ha sol·licitat a la Conselleria d’Agricultura la creació d’una línia pressupostària per a finançar actuacions de neteja i condicionament de parcel·les abandonades a través dels ajuntaments. L’objectiu és reduir la pressió de la fauna silvestre que amenaça les explotacions agràries de tot el territori, i que causà més de 50 milions d’euros de pèrdues al 2024. L’organització assenyala una desatenció per part de les Administracions cap als danys que patixen els llauradors valencians en relació amb la fauna salvatge. Per això, destaca que esta mesura pot complementar a altres accions de control cinegètic i de protecció de cultius, i contribuiria a una gestió més integral i preventiva. La Unió subratlla que hi ha una gran preocupació entre els llauradors per l’increment sostingut i generalitzat de la població de conills i senglars a la Comunitat Valenciana, especialment perceptible durant la primavera, i que causa greus danys a les explotacions agrícoles. Les mesures actuals resulten clarament insuficients, especialment per la seua lentitud, i quan es permet l’entrada de caçadors a les parcel·les, el mal ja és irreversible, comenten des del sindicat. Amb esta situació, consideren necessari que la Conselleria impulse també una iniciativa per al control indirecte del conill. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
S’inicia el SEPE Agrícola a Alzira: 53 treballadors i treballadores netejaran i restauraran camins i barrancs durant tres mesos
53 treballadors agraris del SEPE Agrícola s’incorporen hui a les tasques de neteja i desbrossament de camins i barrancs i zones de valor mediambiental del terme d’Alzira que tindran lloc durant els pròxims tres mesos. Hui s’ha iniciat el seu treball. A partir de les 7 del matí han acudit al magatzem del Mercat d’Abastos, on s’han distribuït en grups de treball i han rebut formació en matèria de prevenció de riscos laborals, seguretat i higiene en el treball, amb menció especial a mesures preventives per a les altes temperatures. El regidor d’Agricultura, Enrique Montalvá, i la d’Ocupació, Gemma Alós, han rebut este matí als participants del SEPE Agrícola: un total de 44 peons, 8 capatassos i 1 encarregat. Durant els pròxims tres mesos, es faran treballs d’eliminació de vegetació invasiva i residus en 22 barrancs, entre ells el de la Falzia, Casella, Palafanga i Montortal. Pel que fa a les actuacions en camins rurals, es duran a terme treballs de neteja i reparacions en 18 camins com el camí Fons, el camí Nou de Cabanyes i el camí de l’Arena, entre altres. També s’intervindrà en l’abocador del Pont de l’Estret, es netejarà i es retiraran tots els residus. El regidor d’Agricultura ha explicat que la principal prioritat van a ser els barrancs del terme d’Alzira, de la Barraca i de la zona de la Garrofera, perquè és necessari netejar els barrancs de canyes que estan creant un problema a la zona agrícola alzirenya, ja que impedix desaiguar. Este programa d’ocupació té una doble vessant: d’una banda, la conservació del medi rural, i d’altra, pal·liar la desocupació agrícola estacional amb la finalitat de garantir als treballadors desocupats del règim agrari un complement de renda, a través del Servei Públic d’Ocupació estatal (SEPE). Per a dur esta tasca , l’Ajuntament d’Alzira ha rebut una subvenció de 287.482 € del SEPE per a realitzar estes contractacions. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió llança una web per a assessorar els llauradors i ramaders joves que desitgen incorporar-se a l’activitat agrària
La Unió Llauradora i Ramadera ha llançat una pàgina web específica per a informar i assessorar aquells llauradors i ramaders joves de la Comunitat Valenciana. D’esta manera, es vol informar i acreditar la formació als agricultors que decidisquen acollir-se a les noves ajudes per a nous agricultors que han eixit ara des que se suspengueren al 2021. Dimecres és va publicar l’ordre que regula estes ajudes en el marc del Pla Estratègic de la PAC 2023-2027. L’ajuda per a llauradors i ramaders menors de 41 anys és de 30.000 euros i pot arribar fins als 80.000 euros. Es poden aconseguir increments de 10.000 fins a 50.000 € addicionals segons criteris com la localització en zona amb limitacions naturals, caràcter professional de l’activitat, incorporació a l’activitat ramadera, dones titulars, inversions transformadores, innovació, etc. D’altra banda, l’ajuda base per a nous llauradors i ramaders -de 41 a 56 anys- és de 20.000 € i pot pujar fins als 70.000 euros en funció dels mateixos criteris. La Unió és entitat assessora i formadora reconeguda i pot emetre certificats d’assessorament obligatori, així com formació a les seues persones associades perquè, en funció de la demanda, se certifique la justificació de les 150 hores obligatòries de formació. El pagament de les ajudes s’articularà en dos fases. Un primer pagament del 70% després de l’acreditació de la instal·lació, i un segon del 30% després de la justificació final del pla empresarial. La tramitació s’ha de realitzar íntegrament per via electrònica a través de la Generalitat. Per a Carles Peris, secretari general de la Unió, davant el terrible envelliment del sector agrari, “les ajudes a la incorporació de joves llauradors i ramaders són estratègiques per al futur del camp valencià”. – Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
L’Associació Valenciana d’Agricultors reclama ajudes directes als agricultors afectats per la pedra i millores en l’assegurança
L’Associació Valenciana d’Agricultors reclama ajudes directes als agricultors afectats per la pedra i millores en l’assegurança. Les tempestes que s’estan succeint estos dies en la Comunitat Valenciana aporten, en línies generals, unes pluges beneficioses per al camp, però en alguns punts cal lamentar danys localitzats a causa de la pedra. AVA-ASAJA ha comptabilitzat al llarg d’esta primavera més de set tempestes amb important afecció de graníssol, les quals han ocasionat uns 40 milions d’euros en pèrdues al sector agrari. Per això, l’entitat presidida per Cristóbal Aguado insistix a les administracions a posar en marxa ajudes directes destinades als productors damnificats i millores en les assegurances agràries. En esta línia, AVA va sol·licitar en la Comissió Territorial d’Assegurances Agràries una revisió de les normes de peritació de tots els cultius per a cobrir les pèrdues reals en producció. Des de l’organització es recorda que el termini per a demanar l’assegurança de cítrics es tanca el pròxim 15 de setembre. El responsable d’assegurances d’AVA-ASAJA, José Luis Rodrigo, detallava els riscos que es cobriran. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Miguel Frasquet presenta demà el seu nou llibre sobre el minifundisme en l’agricultura alzirenya i les seues conseqüències
Alzira acollirà este cap de setmana la presentació d’un llibre centrat en l’agricultura del municipi. Escrit per Miguel Frasquet Barber, porta el títol de La estructura agraria en Alzira. El minifundio, gran problema. El llibre es presentarà demà dissabte a les 12:00 al Museu Municipal (MUMA). Este nové llibre de Miguel Frasquet vol posar el focus en el problema que suposa el minifundisme per a l’agricultura alzirenya. En concret, en que el fet de tindre moltes i xicotetes parcel·les separades ha impedit generar accions comunes front als problemes que atravessa el món agrícola en l’actualitat com, entre altres, la mecanització, la competència de preus o les importacions. Ho explicava el mateix autor, qui atribuïa l’inici del minifundisme en Alzira al rei Jaume I, que en el seu moment va fer un repartiment de terres per al cultiu d’hortalisses. La presentació anirà a càrrec del mateix autor, a qui acompanyarà Beatriz Frasquet coordinant l’acte. També hi estaran Paula Frasquet, prologuista del llibre, i el catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de València i enginyer agrònom Vicente Caballer, encarregat de presentar l’epíleg de l’obra. Pots escoltar ací l’entrevista realitzada a Mare Terra: I ací l’informatiu sencer:
La Unió denuncia que només es resol un de cada quatre robatoris produïts al camp valencià
La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que només un de cada quatre robatoris que es produixen al camp valencià es resol finalment. En concret, dels 1.333 robatoris ocorreguts en 2024 a la Comunitat Valenciana únicament es van esclarir 327; és a dir, menys del 25%. I d’estos 1.333 robatoris, 880 es van donar a la província de València, que és, de fet, la que patix més robatoris de tota Espanya. Cal mencionar les bones dades que indiquen un descens del 3,76% de casos de 2023 a 2024. Però el sindicat agrari assenyala que malgrat este descens, es donen 3,64 robatoris al dia en les explotacions agràries de la Comunitat. I és que la nostra és la tercera comunitat autònoma amb major nombre de robatoris en el sector agrari, després d’Andalusia i Castella-la Manxa. Alerten des de la Unió que les xifres facilitades són únicament dels casos que es denuncien, per la qual cosa el nombre de robatoris és molt més elevat. Estes estadístiques inclouen robatoris amb força, en interior de vehicle, amb violència o intimidació, furt i furt en interior de vehicle. Des del sindicat agrari sol·liciten un reforç dels recursos personals i materials, sobretot del Grup ROCA especialitzat, en la lluita contra esta delinqüència perquè les forces i cossos de seguretat puguen fer un treball més eficient i incorporar mètodes innovadors en la prevenció, persecució i resolució d’estos delictes. També insten a perseguir el comerç de mercaderia robada perquè “si algú furta és perquè algú compra”. Precisament, esta mateixa setmana la Unió s’ha reunit amb els responsables dels Equips ROCA de la Guàrdia Civil a la Comunitat per a traslladar-los el seu suport per a erradicar esta xacra social que són els robatoris en el camp. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió Llauradora i Ramadera denuncia noves deteccions de taca negra en cítrics importats de Sud-àfrica
El sistema europeu d’alertes ràpides en aliments RASFF ha detectat al maig dos enviaments de llimes procedents de Sud-àfrica i infectats pel fong que provoca la taca negra. Una situació que posa en risc la citricultura valenciana, destaca la Unió Llauradora i Ramadera, ja que s’està permetent l’entrada d’esta plaga letal per als cítrics i caquis, que no es troba a Europa. La taca negra dels cítrics és una malaltia fúngica que afecta els arbres cítrics, causant taques fosques en les fulles i fruits i reduix de manera potencial la qualitat i quantitat de la fruita. Representa una amenaça fitosanitària de primer ordre per a la citricultura valenciana i europea. La introducció d’este organisme nociu en els cultius europeus, destinats majoritàriament al mercat europeu en fresc, suposaria un colp irreparable per a l’economia dels productors i per al medi ambient, a causa de l’abandó de superfície de cultiu, assenyalen des del sindicat agrari. La Comissió Europea té la responsabilitat de vetllar per la sanitat vegetal dels cítrics i evitar l’entrada de plagues o malalties. Si les autoritats no adopten mesures adequades per a evitar la seua introducció, podrien estar incorrent en una responsabilitat patrimonial pels danys, segons explica el secretari de la Unió, Carles Peris. D’altra banda, també denuncien que s’ha detectat entrades de fruites i hortalisses de països tercers amb matèries actives no autoritzades a la UE o que superen el Límit Màxim de Residus. De 60 intercepcions a maig de 2024 es passa a les 72 de maig de 2025. L’organització agrària reitera la necessitat d’establir mecanismes de reciprocitat en els estàndards de producció entre els productes importats i europeus. – Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA instal·la un reactor pilot per al cultiu de microalgues per a reaprofitar fruites que no poden ser comercialitzades
L’Associació Valenciana d’Agricultors ha instal·lat un reactor pilot per al cultiu de microalgues a la Finca Sinyent, cedit per SITRA. El principal benefici d’estes microalgues és revalorar fruites que, pel seu aspecte o per la maduració, no poden comercialitzar-se però que conserven un alt valor funcional. Els investigadors d’este projecte, sota el títol Frutalga, estan treballant amb suc de taronja provinent de fruits descartats, que obtenen una segona vida com a font d’aliment per al creixement de determinades soques de microalgues. També s’han provat els resultats amb sucs de meló, magrana, caqui o kiwi. Esta fórmula, a més de ser tècnicament viable, resulta especialment innovadora, assenyalen des d’AVA-ASAJA, ja que l’ús de fruita exprimida com a substrat en cultius biotecnològics és encara molt poc habitual a escala internacional. Les microalgues es desenvolupen en condicions controlades dins del reactor per al seu ús posterior en sectors com la cosmètica natural, els biofertilitzants agrícoles o els pinsos sostenibles per a alimentació animal. Així es permet no sols evitar el malbaratament d’aliments, sinó també convertir excedents agraris en productes útils i comercialitzables. A més, es reduixen les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle associades al tractament i eliminació de residus agroindustrials. El projecte, liderat per AINIA i finançat per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), compta amb la participació de SITRA, AVA-ASAJA, l’IDiBE i Prospera Biotech. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
L’Ajuntament d’Alzira contractarà 53 aturats agrícoles per a netejar camins i barrancs de juliol a setembre
L’Ajuntament d’Alzira, com cada any, contractarà 53 persones dins del programa de foment d’ocupació dirigit a aturats del règim agrari, el conegut com SEPE Agrícola. Es tracta d’un contracte de tres mesos, des de l’1 de juliol fins al 30 de setembre, per a realitzar tasques de manteniment de camins rurals i barrancs i prevenció d’incendis forestals. En la selecció podran participar aquells/es treballadors que apareguen en el llistat de l’oferta de Labora o presenten la seua sol·licitud en Idea. Els requisits per a poder participar en esta contractació és estar inscrit en ESPAI LABORA i acreditar la condició de treballador agrari durant l’últim any mitjançant tres cupons, nòmines de tres mesos, la vida laboral o el certificat d’empresa. La sol·licitud i tota la informació es pot recollir en Idea. Segons explica la tècnica d’Idea, Gemma Morales, este és l’únic procés selectiu en què, a banda que Labora envia els seus llistats, una persona que creu que té els requisits pot fer la sol·licitud a través d’Idea. Les contractacions estan finançades pel Servici Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), que ha concedit a l’Ajuntament d’Alzira una subvenció per import de 287.482 €. Dins de les 53 contractacions hi ha tres categories: un encarregat, huit capatassos i 44 peons agrícoles. La documentació es podrà presentar presencialment a La Clau amb cita prèvia o telemàticament per la seu electrònica de l’Ajuntament d’Alzira des d’ahir i fins al dimecres 11. A la documentació també cal incloure la targeta de seguretat social (SIP) i el llibre de família, perquè en la seleccio del personal la baremació té en compte si el candidat o candidata té fills a càrrec. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia que la Generalitat ha retallat un 38% el suport als treballadors agraris en només dos anys
La Unió denuncia la retallada pressupostària aprovada per PP i VOX, sense cap justificació tècnica, de la línia d’ajudes per a millorar les condicions dels treballadors agraris temporers. Una retallada de 95.400 euros en els Pressupostos del 2025, que ha deixat esta partida en només 222.600 euros. Esta partida, que l’any passat arribava als 318.000 euros i que fa només dos anys ascendia a 361.380 euros, es queda ara en tot just 222.600 euros, la qual cosa suposa un descens acumulat del 38% en dos exercicis, els que coincidixen amb el canvi de Govern autonòmic. Esta decisió afectarà de manera directa a centenars de productors valencians, especialment en comarques citrícoles com la Ribera, on es requerix bastant mà d’obra per a recol·lectar les collites. La retallada, assenyalen des del sindicat agrari, no respon a criteris tècnics ni d’eficiència pressupostària, ja que uns 3.000 treballadors temporers i uns 400 productors es van beneficiar d’estes ajudes durant l’últim any. Per a LA UNIÓ, esta retallada està basada en prejudicis equivocats sobre l’origen dels treballadors temporals, als qui s’associa com a persones migrants quan molts d’ells són treballadors espanyols. Afecta molt als productors donada la dificultat en trobar mà d’obra i revertix en que el camp no siga rendible per als llauradors. Esta línia pressupostària no sols permet donar suport a la contractació, sinó que finança serveis fonamentals com l’allotjament digne. També inclou serveis sanitaris i atenció social, així com la prevenció de riscos laborals que garantixen condicions laborals adequades. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
