AVA-ASAJA sol·licita un “Pla Marshall” per a salvar la citricultura valenciana front al descens previst en la producció d’enguany

La campanya de recollida de cítrics d’enguany ja està generant les primeres reaccions en el sector, a causa de la reducció prevista en la producció. Es preveu que la collita siga un 8% menor que l’any passat a la Comunitat Valenciana i un 10% a Espanya. Per això, AVA-ASAJA reclama a les administracions l’aplicació d’un Pla Marshall per a reactivar la citricultura valenciana. La Conselleria d’Agricultura ha informat d’una producció de 2,5 milions de tones per a la campanya citrícola 2025/26 al territori. Estes xifres suposen un descens del 13% respecte a fa dues temporades, un 18% inferior a la mitjana de les últimes cinc i un 23% inferior a la de les últimes deu. L’Associació Valenciana d’Agricultors sol·licita un pla amb pressupost potent que incloga mesures com: reestructurar explotacions, facilitar la reconversió varietal, acabar amb la pinyolà, recuperar camps abandonats, millorar l’assegurança agrària, autoritzar més matèries actives fitosanitàries, controlar la fauna salvatge i reforçar la lluita contra els robatoris. Tot i que es preveuen preus en origen similars o fins i tot superiors als de la campanya anterior, des d’AVA alerten que els alts costos de producció i els minvaments de collita provocaran que molts agricultors perden diners. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Conselleria d’Agricultura adjudica les obres del nou pont de Xàtiva a una empresa sevillana per cinc milions d’euros

Nou episodi en les obres per a reduir la inundabilitat a la ciutat d’Alzira, en concret per a la construcció del futur pont de Xàtiva per ampliar el llit del barranc de la Casella. La Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ja ha adjudicat la redacció del projecte i les obres del nou pont a l’empresa Arpo. Es tracta del contracte de Redacció de Projecte i Execució de les obres d’Ampliació del Barranc de la Casella, per a evitar inundacions en el nucli urbà d’Alzira. Segons Riberaexpress, ARPO és una empresa sevillana que, per un import pròxim als cinc milions d’euros, serà l’encarregada de dissenyar i construir el nou pont de Xàtiva, que estarà a un centenar de metres de l’actual, amb l’objectiu de millorar la capacitat d’aigua del barranc de la Casella al seu pas pel nucli urbà, reduint significativament el risc d’inundacions. Les obres tenen previst començar durant el primer trimestre del 2026 i el termini d’execució és de 14 mesos. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Les associacions agràries enceten el curs amb les reiterades denúncies contra les importacions amb plagues de tercers països

Les associacions agràries valencianes seguixen denunciant la situació amb les importacions de tercers països de productes amb plagues i malalties. En este cas, s’han interceptat cítrics de Sudàfrica amb la taca negra, i també magranes d’Israel, que portaven falsa arna. Tant La Unió Llauradora com AVA-ASAJA demanen a les institucions que controlen i limiten l’entrada d’estos productes al mercat europeu. En concret, han sigut sis intercepcions d’Israel en magranes amb falsa arna, un insecte que podria afectar cultius importants del camp valencià com cítrics i caqui. Per la seua banda, La Unió sol·licita al Govern d’Espanya que pressione a les autoritats comunitàries perquè establisquen el tractament de fred per als enviaments de fruites i hortalisses procedents d’Israel fins que garantisca la seguretat fitosanitària de les seues exportacions. A Israel no li exigix este tractament a hores d’ara perquè, en teoria, té un sistema equivalent, però ara es demostra, per al sindicat, que no han complit amb les seues obligacions, tal i com detalla Carles Peris, secretari general de la Unió. Destaquen també deteccions del fong de la taca negra en cítrics, dos de Sudàfrica, que ja en fa 13 enguany, i altres dos de l’Argentina. Així mateix, s’han interceptat productes d’altres països de Mercosur com l’Uruguai i al Brasil, amb el fong causant del “cancro” dels cítrics, que produix lesions en fulles, branques i fruits. Així, l’Associació Valenciana d’Agricultors incidia en el risc fitosanitari que comporten els països del Mercosur, amb els quals la Comissió Europea ha pactat un acord, tal i com explica el secretari general d’AVA-ASAJA, Juan Salvador Torres. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió Llauradora reclama un pla de reconversió que contemple noves varietats de cítrics resistents al canvi climàtic i a la pinyolà

La Unió Llauradora reclama a la Conselleria d’Agricultura un pla de reconversió citrícola per a pal·liar l’envelliment de les plantacions. El col·lectiu agrari aposta per la implantació de les varietats comercials més demandades, la possibilitat d’introduir nous patrons de l’IVIA més resistents a la sequera o millor adaptats al canvi climàtic i l’eliminació dels problemes derivats de la pinyolà. L’organització considera imprescindible esta mesura de suport, dotada amb un pressupost suficient d’almenys 2 milions d’euros per a enguany i que des de La Unió es va presentar en forma d’esmena als grups parlamentaris de les Corts, per a garantir la viabilitat del sector citrícola valencià i assegurar la seua adaptació a les exigències del mercat. Cal assenyalar que el sector citrícola valencià ha experimentat una preocupant reducció de la producció en les últimes dècades. Fa 25 anys, la producció era de 3.602.125 tones, mentre que l’última campanya va ser de 2,7 milions. D’altra banda, hi ha massa varietats obsoletes i està el problema de la pol·linització creuada. Encara hi ha varietats que generen fruita amb llavors a causa de la pol·linització creuada, fet que afecta negativament la seua comercialització, ja que els consumidors prefereixen fruita sense llavors. És important superar d’una vegada per sempre el problema de la pinyolà amb canvis de varietats pol·linitzadores per unes altres que no ho siguen, per a aconseguir una citricultura més adaptada a les demandes del mercat. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA acusa la UE de posar en risc el sector porcí per les represàlies aranzelàries de la Xina front als impostos sobre els vehicles elèctrics

L’Associació Valenciana d’Agricultors ha acusat la Unió Europea de sacrificar al sector porcí després que el Ministeri de Comerç de la Xina haja anunciat que imposarà aranzels temporals de més del 60% a una sèrie de productes porcins i derivats europeus. Uns impostos que els xinesos establixen ara com a represàlia pels aranzels que Brussel·les va imposar en 2024 als vehicles elèctrics procedents de la Xina. AVA-ASAJA censurava a la UE per tornar a anteposar els interessos d’altres sectors davant de l’agropecuari. I és que el porcí és el sector ramader més important de la Comunitat Valenciana amb el 60–65% del valor total de la producció ramadera. A més, en 2024 la Xina va rebre quasi el 20% en volum i el 13% en valor de les exportacions porcines espanyoles; en el cas de València, prop del 70% de la carn de porc s’ha destinat al país asiàtic en els últims anys. Per la seua banda, la UE va imposar l’any passat aranzels provisionals sobre els cotxes elèctrics xinesos, que poden arribar a un màxim del 45%, com a resposta a les ajudes estatals que segons la UE són deslleials i atorguen un avantatge injust als fabricants xinesos. Esta situació se suma a les crítiques de les organitzacions agràries valencianes cap al recent acord de la UE amb Mercosur. Des d’AVA insistien en l’impacte devastador que este acord tindrà sobre l’agricultura i la ramaderia europea, ja que suposarà l’entrada de més importacions amb avantatges aranzelaris. A més, esta obertura incrementarà el risc d’introducció de noves plagues i malalties que amenacen amb destruir els cultius valencians. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Les exportacions del sector agroalimentari valencià deixen un superàvit de més de 2.000 milions d’euros en el primer trimestre de 2025

Segons dades de la Conselleria d’Agricultura, el sector agroalimentari representa el 28,6% de les exportacions totals de la Comunitat Valenciana, amb un superàvit comercial de més de 2.000 milions d’euros. I és que les exportacions d’este sector han deixat un total de 5.500 milions d’euros en el primer trimestre d’este 2025, quasi un 10% més que l’any anterior. Mentre que el total d’exportacions de la Comunitat han caigut un 0,8%, les exportacions agroalimentàries creixen un 9,3% interanual. El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha posat en valor l’esforç i el treball de tots els nostres llauradors i productors, que fan que les fruites lideren les exportacions agroalimentàries amb 2.300 milions d’euros, seguides pels productes transformats amb 1.500 milions i les hortalisses amb 695 milions d’euros. Barrachina ha assegurat que la qualitat dels productes valencians és la millor carta de presentació possible i que, per esta raó, treballen per ajudar els llauradors i productors a posar en el mercat un producte extraordinari. Així mateix, el conseller ha defensat que tots els productes haurien de complir amb les mateixes condicions en els mercats internacionals per garantir la competitivitat de l’agricultura i la indústria agroalimentària del nostre territori. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia falta de transparència d’Agricultura en la gestió de vora milió i mig d’euros destinats als cítrics valencians

LA UNIÓ Llauradora ha denunciat la falta de transparència de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat en la gestió d’una partida pressupostària d’1,42 milions d’euros, prevista inicialment per a publicitat i promoció dels cítrics valencians. LA UNIÓ reclama que estos fons es destinen a campanyes reals de promoció canalitzades a través de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Cítrics Valencians, en considerar-la l’única marca que garantix l’origen i la qualitat del producte. Esta denúncia arriba en un moment crític per al sector citrícola valencià, marcat per una caiguda alarmant en el consum de taronja. D’acord amb dades del Ministeri d’Agricultura i del Panell de Consum en Llars, el consum de taronja en Espanya va descendir en 2024 un 9,4% en volum i un 8,1% en despesa per càpita, situant-se en només 10,62 kg per persona i any. Si es compara amb la mitjana del període 2019-2024, la caiguda supera el 22%. En canvi, el consum de mandarines ha augmentat un 14,4% respecte a 2023. Per a LA UNIÓ, esta davallada respon, en gran part, a la manca de campanyes de promoció efectives, mentre altres fruites i productes preparats realitzen importants inversions en màrqueting. Per això, l’organització aposta per mesures concretes com campanyes de consum d’àmbit estatal i autonòmic, programes escolars i més presència dels cítrics valencians a la restauració i als punts de venda. El secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, insistix que el sector ha de participar activament en la definició de les accions promocionals, canalitzant-les a través de la IGP. A més, ha destacat la necessitat de consolidar les campanyes en els mercats de proximitat i considera essencial una inversió amb fons públics per a revertir la situació d’un sector tan identitari per al poble valencià com és el citrícola. Finalment, LA UNIÓ recorda que el consum de cítrics aporta nombrosos beneficis per a la salut, com el reforç del sistema immunitari, propietats antioxidants i millores per a la salut, factors que fan encara més necessari impulsar el seu consum amb campanyes ben dirigides i eficients. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió Llauradora critica la firma del 15% d’aranzels a l’exportació de productes europeus als Estats Units

La Unió Llauradora ha lamentat la firma de l’acord entre la Unió Europea i els Estats Units que consolida l’aranzel del 15 % sobre les exportacions agrícoles europees. Per al sindicat agrari, este fet constituïx una clara rendició política enfront de la pressió estatunidenca, ja que, a més, no s’inclou cap producte sensible del sector entre les excepcions aranzelàries. La Unió destaca que l’acord facilitarà l’entrada en el mercat europeu d’una àmplia varietat de productes agroalimentaris estatunidencs, el que suposarà una major competència per a les produccions nacionals, sobretot en el cas de la fruita seca i en especial l’ametla, de la qual Espanya és ja el major importador europeu. De fet, el valor de les importacions d’ametles i anous dels Estats Units a la Comunitat Valenciana va suposar, al 2024, vora el 20% del total importat pel territori en tots els sectors. Des del sindicat també assenyalen que altres sectors estratègics com el vi i l’oli d’oliva assumixen l’aranzel del 15% sense que se’ls atorgue cap alleujament. A més, la Comissió Europea no ha aconseguit incloure cap producte agrari europeu amb aranzel zero o quasi zero. La Unió es pregunta on deixa este acord a la Comissió, qui donava garanties que el sector agroalimentari europeu no es trobaria en una situació de desavantatge competitiu sense la corresponent reciprocitat. La Unió continua reclamant que la política comercial de la Unió Europea protegisca el seu model productiu; i que aplique mesures per a contrarestar l’impacte negatiu de l’aranzel en els sectors vulnerables. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
El vicepresident d’AVA, Bernardo Ferrer, alerta que l’abandonament del camp incrementa el risc d’incendis

Els últims incendis forestals registrats a la Comunitat Valenciana han posat de manifest una problemàtica que va més enllà del canvi climàtic o les condicions meteorològiques extremes. Es tracta de l’abandonament progressiu del camp valencià, una tendència que, segons experts i representants del sector, està convertint àmplies zones rurals en autèntics polvorins naturals. Segons dades d’AVA ASAJA, en els darrers anys s’han abandonat més de 175.000 hectàrees de terres agrícoles i forestals al territori. Estes superfícies, abans conreades o mantingudes, estan ara plenes de vegetació seca i sense cap tipus de gestió, la qual cosa incrementa notablement el risc d’incendis. El vicepresident d’AVA ASAJA, Bernardo Ferrer, ha denunciat públicament esta situació de la qual responsabilitza al Govern i a la Unió Europea. És per això, segons Ferrer, que molts agricultors i ramaders es veuen obligats a abandonar l’activitat per no poder fer front a les exigències administratives o per no rebre suport suficient. A més, recorda que moltes zones rurals encara no disposen d’infraestructures bàsiques com una connexió a internet estable, fet que dificulta fins i tot la gestió de tràmits digitals obligatoris. L’abandonament del camp no només afecta l’economia rural, sinó que té conseqüències mediambientals greus. Amb la desaparició de les activitats agrícoles i ramaderes, es deixa de gestionar la massa forestal, fet que incrementa l’acumulació de combustible vegetal i, amb això, el perill d’incendis. A més, desde cal destacar que ASAJA ha oferit noves ajudes de la Generalitat de fins a 80.000 euros per a joves i nous agricultors i ramaders, que en este cas és fins a 56 anys. Pots escoltar ací l’entrevista realitzada a El dia per davant: I ací l’informatiu sencer:
La Conselleria d’Agricultura convoca la segona edició dels Premis a l’emprenedoria de les dones rurals

La Conselleria d’Agricultura ha convocat la segona edició dels Premis a l’Emprenedoria de les Dones Rurals de la Comunitat Valenciana. Uns guardons que busquen reconèixer el paper fonamental de les dones en el medi rural, pesquer i aqüícola valencià. El termini per a presentar-s’hi ja està obert i finalitzarà el pròxim 2 de setembre. Hi ha quatre categories de premis: el Premi a l’emprenedoria en el sector agrari de l’àmbit rural, el Premi a l’emprenedoria en el sector pesquer o aqüícola, i el Premi en la diversificació de l’activitat econòmica en l’àmbit rural. Es premiarà amb 30.000 cadascuna d’estes tres categories, dividides en tres guardons: 15.000 euros per al primer premi, 10.000 per al segon i 5.000 euros per al tercer. A banda, s’atorgarà un quart guardó honorífic, anomenat Històries de Vida. La directora general d’Aigua i Desenvolupament Rural, Sabina Goretti, manifestava que estos premis visibilitzen el paper transformador de les dones en l’entorn rural i reconeixen la seua capacitat per a emprendre, innovar i generar noves oportunitats en els seus territoris. I és que el paper de la dona rural és essencial com a motor de desenvolupament, cohesió i sostenibilitat al territori. Tenen tota la informació de requisits, sol·licitud i documents de presentació a la pàgina web de la convocatòria. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:


















