El camí de l’Antic Trenet Carcaixent-Dénia, protagonista dins del passaport de Camins Naturals
El Ministeri d’Agricultura ha llançat una iniciativa per a fomentar el turisme sostenible: el passaport de “Camins Naturals i Vies Verdes”. Un passaport de 50 camins naturals de tot l’Estat, entre els que s’inclou el Camí Natural de l’Antic Trenet Carcaixent-Dénia, que ens poden segellar per a tindre un record físic de la ruta. El traçat original de l’Antic Trenet va de Carcaixent a Dénia, però la ruta habilitada per al recorregut, que es pot fer a peu o en bici, arriba fins a Tavernes de la Valldigna, passant per Carcaixent, Alzira, la Barraca d’Aigües-Vives, Benifairó i Simat de la Valldigna. Paqui Momparler, presidenta de la Mancomunitat de la Ribera Alta, entitat que gestiona este camí dins de la iniciativa, ens contava que estan aprovats alguns projectes per a millorar el recorregut i poder habilitar en un futur tota la ruta original, una ruta que és, a més, el traçat de via estreta més antic de tota la Península. Adquirir el passaport dels camins naturals és totalment gratuït i es pot aconseguir en qualsevol de les oficines de Turisme dels municipis que pertanyen a la ruta. Per aconseguir que ens posen el segell en el passaport, haurem de completar la ruta i acudir a alguna d’estes oficines. L’objectiu és fixar en el record dels viatgers i viatgeres estes rutes naturals i les seues experiències. I promocionar, així, un turisme diferent que done a conèixer a la gent la riquesa de la comarca. El Ministeri ja presentà la iniciativa de Camins Naturals en la passada edició de Fitur, i ara s’està treballant en crear la versió digital del passaport. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió Llauradora preveu una reducció del 3% en la producció de cítrics per a la campanya d’enguany
La Unió Llauradora ha alertat que la campanya citrícola d’enguany a la Comunitat tornarà a situar-se per baix de la mitjana productiva dels últims anys. En total, es preveu una producció d’uns 2,68 milions de tones; és a dir, un 3% menys que en l’any anterior. Per al sindicat, es consolida una preocupant tendència a la baixa que encadena ja sis campanyes consecutives, malgrat que el territori valencià continua sent la principal zona productora de cítrics de l’Estat. Segons anàlisis de la Unió, este descens en la producció és deu, en especial, a la climatologia adversa. La primavera deixà bones condicions d’humitat, però l’ascens de temperatures dels últims dos mesos ha generat que molts fruits caiguen de l’arbre abans de madurar. A això s’han sumat episodis de pedra en determinades zones, l’impacte de diverses plagues com el cotonet, i un greu problema estructural: que una gran part de l’arbrat està envellit i oferix baixos rendiments. Malgrat això, el sindicat agrari destaca que les produccions limitades afavorixen un calibre acceptable per a la comercialització, i també s’espera que la fruita siga de qualitat. Des de La Unió insten a la Conselleria d’Agricultura, amb el suport del Ministeri, la creació urgent d’ajudes per a la reconversió d’explotacions amb arbres envellits. A més, consideren imprescindible reforçar els controls fitosanitaris en origen davant les importacions de cítrics, així com revisar els preus d’entrada a la Unió Europea. Finalment, demanen que es desenvolupen campanyes de promoció potents i continuades per a incentivar el consum de cítrics valencians, posant en valor la seua proximitat, qualitat i seguretat alimentària. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
El camp valencià protesta davant la imposició d’un aranzel del 15% a les exportacions de la Unió Europea als Estats Units
Estos dies està en boca de tots el nou acord entre la Unió Europea i els Estats Units, que fixa un aranzel del 15% sobre l’exportació de productes europeus al país americà. Un acord carent de reciprocitat que ha generat molta controvèrsia, en especial entre el sector agrícola valencià, que ha denunciat una vegada més l’impacte negatiu de les mesures comercials de la UE. Tant l’Associació Valenciana d’Agricultors com la Unió Llauradora manifesten la seua decepció i gran preocupació davant este aranzel del 15%, que afecta a sectors estratègics per al camp valencià com el de l’oli i el vi. Estos sectors s’han quedat fora de les excepcions aranzelàries, excepcions que sí inclouen a la indústria de l’automòbil, la tecnològica i farmacèutica. Des d’AVA denuncien que les excepcions responen als interessos de les economies del nord d’Europa, mentre que les produccions mediterrànies tornen a quedar relegades. Segons La Unió, l’acord evita la guerra comercial, però afectarà greument a l’exportació d’alguns productes valencians. I és que s’ha de tindre en compte que el volum de les exportacions agroalimentàries de la Comunitat Valenciana als EEUU va ser, en 2024, de 366 milions d’euros; és a dir, el 13% del total de les nostres exportacions. I d’altra banda, el sindicat critica que no hi haja reciprocitat; és a dir, que no hi haja aranzels a les importacions de productes estatunidencs, i proposa, per contra, gravar amb impostos l’ametla o l’anou importada dels EEUU, que inunden i desestabilitzen els mercats valencians. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió exigix a la Comissió Europea que establisca preus d’entrada superiors als actuals per a les importacions de cítrics
La Unió seguix reivindicant un major control i regulació de preus a la Comissió Europea davant la importació de cítrics de tercers països. En este cas, sol·liciten que s’eleve el preu d’entrada dels cítrics importats, almenys, a un 1 euro per quilo, i que no es permeta que entren per davall dels valors actuals de cost. Assenyala el sindicat que en esta campanya citrícola s’ha detectat major lentitud en l’exportació a causa de l’entrada de taronges d’alguns països, com Egipte, a preus molt baixos. La Unió destaca que l’entrada massiva de taronja d’Egipte sense aranzels i a preus irrisoris és una tendència que preocupa als productors i requerix de solucions per a frenar-la. El sistema de preus d’entrada de la UE, dissenyat per a protegir els llauradors europeus enfront de la competència deslleial, està totalment obsolet, critiquen des del sindicat, i s’ha de millorar. I és que, a hores d’ara, el preu d’entrada per a les taronges, segons el Valor Estàndard d’Importació, és de vora 70 cèntims el kg, i les importacions d’Egipte arriben només a 61 cènt./kg, sempre per baix del preu d’entrada. La Unió manifesta que la citricultura valenciana sosté l’economia de les zones rurals, evitant la despoblació, i complix amb estrictes estàndards ambientals i de qualitat. Mentre, per contra, les importacions tenen un impacte ambiental molt major i no aporten beneficis econòmics ni socials a les comunitats europees.
La Unió demana al Govern una compensació justa per als llauradors afectats pel canvi de les seues parcel·les a Domini Públic Hidràulic
La riuada del passat mes d’octubre ha afectat moltes parcel·les agrícoles que passaran a formar part dels llits dels rius i barrancs, és a dir, a ser propietat de l’Estat. Des de la Unió Llauradora, es demana que el Ministeri compense els lllauradors afectats i que els subtituisca les terres absorbides pels rius i barrancs per altres parcel·les. Nombroses parcel·les amb activitat agrària consolidada seran incorporades a la nova delimitació de Domini Públic Hidràulic com a resultat de l’alteració física de llits i barrancs causada per la riuada, la qual cosa genera un enorme impacte econòmic i jurídic sobre els llauradors. I és que les terres incloses en el DPH passen a ser titularitat de l’estat, amb totes les conseqüències que això comporta per als titulars de les parcel·les, en matèria de cultius i de reg. Davant esta situació, des de la Unió reclamen, primer, que els drets d’ajuda directa de la PAC es mantinguen a nom del llaurador afectat. I d’igual manera amb el reg: demanen que es respecten els drets preexistents, permetent el seu traspàs a noves parcel·les de substitució; i en cas que tinguen autorització d’ús de pou individual, que es facilite una autorització equivalent per a l’ús en la nova ubicació. Carles Peris, secretari general de la Unió, exigia al Ministeri major claredat administrativa i una compensació econòmica justa per als llauradors afectats. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Les organitzacions agràries valencianes denuncien la retallada del 23,4% del pressupost de la PAC anunciada per la UE
Les organitzacions agràries valencianes estan protestant davant el nou Marc Financer de la PAC anunciat per la Comissió Europea. I és que el pressupost destinat a la Política Agrària Comuna passaria dels vora 390.000 milions d’euros del pla actual a quasi no arribar als 300.000 milions per al període 2028-2034; és a dir, que patiria una retallada del 23,4%. Tant La Unió com AVA-ASAJA han mostrat el seu rebuig total a esta proposta de la Comissió, encapçalada per Úrsula Von der Leyen, que a més de la retallada, proposa eliminar a la PAC com a política pròpia per a integrar-la en un mega-fons pressupostari únic junt a ocupació, migració, cohesió o defensa. Des d’AVA denuncien que la rebaixa, a més, no implicarà que es relaxen les imposicions del Pacte Verd Europeu, com són la reducció de fitosanitaris, els ecorègims i el fort control administratiu. José Francisco Sales, responsable tècnic d’AVA, alertava que la retallada causarà l’abandó del sector agrícola valencià. La integració de la PAC en un fons comú permetria als governs traspassar diners d’agricultura a altres polítiques segons necessitats, és a dir, en cas de crisi migratòria, sanitària o militar. La Unió denunciava que esta mesura vulnera l’Article 38 del Tractat de Funcionament de la UE, que obliga a mantindre una política agrària comuna amb entitat pròpia. Per a Carles Peris, secretari general de la Unió, l’aposta de la UE és unflar el gasto en defensa i armes a costa de la sobirania alimentària i la sostenibilitat ambiental. I ho fa quan l’agricultura necessita, més que mai, un pressupost estable que garantisca la seua força i continuïtat. Tant la Unió Llauradora com l’Associació Valenciana d’Agricultors incidien en que la retallada elimina les esperances que hi haja relleu generacional al camp, condemnant als joves a abandonar l’agricultura. De moment, ASAJA es manifestà en Brusel·les fa uns dies davant l’Eurocambra, en protesta per estes mesures, i en la mateixa línia advertien des de la Unió que “si volen més tractors al carrer, els tindran”.
L’Ajuntament d’Alzira inicia el tràmit per a tornar els diners de l’IBI rústica d’aquelles parcel·les agrícoles afectades per la dana
L’Ajuntament d’Alzira ha aprovat la devolució de l’IBI rústica de l’any 2024 als propietaris de les parcel·les afectades per la dana. El consistori ja està treballant en la tramitació de les devolucions, i la previsió és que els pagaments s’inicien en l’últim trimestre d’este 2025. Recordem que esta devolució de l’Impost sobre Béns Immobles es troba dins de les mesures establertes pel Reial decret-llei estatal 6/2024, de 5 de novembre, per a pal·liar les conseqüències econòmiques dels desastres provocats per la riuada del 29 d’octubre. Així, a Alzira la devolució es farà d’ofici; és a dir, que serà automàtica, sense que els contribuents hagen de fer cap tràmit ni sol·licitud. Andrés Gomis, regidor d’Hisenda, explicava que l’objectiu de l’Ajuntament és evitar tràmits i cues per tal que els propietaris de les parcel·les afectades puguen rebre la devolució de la manera més ràpida i efectiva possible. Per als propietaris que tenen el pagament domiciliat, que són la majoria, l’ingrés es farà de forma automàtica al compte corresponent. En el cas d’aquells que no el tinguen domiciliat, l’Ajuntament els està fent arribar un requeriment en què es demana el full de manteniment de tercers, per tal que especifiquen el compte on rebran el pagament. La previsió és començar a fer els ingressos en l’últim trimestre del 2025, degut al gran volum de rebuts de l’IBI rústica a retornar, ja que són moltes les parcel·les afectades pel temporal. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
L’Ajuntament d’Alzira projecta expropiar parcel·les abandonades i cedir-les per a conrear verdures i fruites per al consum local
Facilitar terra a nous agricultors. Des de l’Ajuntament d’Alzira es vol impulsar una proposta que contempla cedir terra a agricultors que conreen verdures i fruites que després formen part de la dieta dels menjadors escolars dels centres alzirenys on es puga abastir directament. A hores d’ara, un dels principals problemes del camp alzireny és l’abandó de moltes parcel·les. Un abandó que provoca problemes a les parcel·les del voltant i, a més, afavorix el foc i la concentració de plagues. Estes situacions d’abandó acaben moltes vegades en multes, però en altres ocasions, i quan es tracta de propietats menudes, tenen difícil solució perquè els propietaris o no es troben o no volen fer-se càrrec. La proposta que baralla l’Ajuntament és expropiar les parcel·les abandonades per a donar-los una segona oportunitat i crear horts als quals puguen accedir altres agricultors. Amb esta idea es perseguix un segon objectiu: diversificar la producció per tal de reintroduir el cultiu de verdura i altres fruites amb l’objectiu d’assortir de productes de quilòmetre 0 als menjadors escolars. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA valora les ajudes del Consell per a reduir la superpoblació de senglars i demana als ajuntaments que les aprofiten
La Conselleria de Medi Ambient ha obert hui el termini per a sol·licitar, fins al 30 de juliol, les ajudes per al control poblacional del porc senglar als municipis declarats amb sobreabundància de fauna salvatge. I l’Associació Valenciana d’Agricultors ha valorat que amb esta convocatòria s’atén a una reivindicació fonamental del sector, a causa dels greus perjudicis agrícoles, ramaders, mediambientals i urbans que causen els senglars i que es valoren, segons l’organització agrària, en 50 milions d’euros anuals. Ara, des d’AVA-ASAJA, demanen als ajuntaments que s’impliquen i aprofiten estes subvencions. L’organització ja va remetre una proposta de moció als consistoris amb sobreabundància de senglars perquè s’acolliren a estes ajudes, i més de 20 ajuntaments l’aprovaren, entre ells els d’Alzira, Benimodo o Guadassuar. Salvador Juan, responsable de la sectorial de Consells Agraris d’AVA-ASAJA, valora positivament que s’hagen convocat estes ajudes tan necessàries per al sector, però considera que el pressupost i les mesures seguixen sent insuficients per a pal·liar este problema. Les ajudes convocades per la Conselleria de Medi Ambient ascendixen a un import total de 900.000 euros, repartits en tres capítols: 350.000 euros per al control del senglar en zones comunes de caça; altres 350.000 per al control en vedats de caça; i 200.000 euros per a l’eliminació de cadàvers de senglar. L’import de les despeses subvencionables per ajuntament oscil·la entre els 2.000 euros i els 18.000 euros. El termini màxim per a executar les actuacions finalitza el 31 d’octubre. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Més suport real, formació pràctica i rendibilitat: el que demanen els joves llauradors segons una enquesta de La Unió
La Unió ha realitzat una enquesta entre llauradors i ramaders joves del territori per tal de conèixer de primera mà les seues inquietuds, prioritats i propostes. Com a eixos principals, els joves demanden més suport real, formació pràctica i rendibilitat per a assegurar el futur del camp valencià. El perfil majoritari de les persones enquestades correspon a joves d’entre 30 i 40 anys, i els menors de 30 a penes suposen el 9,5 %. Unes dades que evidencien la incorporació tardana al sector. Malgrat això, més del 60 % dels enquestats acumula més de sis anys d’experiència agrària. Els cultius més representats són cítrics, hortalisses i fruita seca, al costat d’altres com caqui, olivar o arròs. Les prioritats formatives dels joves són clares, destaquen des del sindicat agrari: se sol·licita formació pràctica i adaptada. Després, els grans obstacles que assenyalen els joves són l’alt cost de producció i els preus baixos en origen, als que se sumen el canvi climàtic, l’excés de burocràcia i la competència deslleial de tercers països. Així, les persones joves reclamen a la Unió un paper proactiu: assessorament tècnic, formació en agricultura ecològica i resiliència climàtica, trobades juvenils, major visibilitat, i suport administratiu. Cap a les administracions demanen, entre altres, rendes agràries, ajudes inicials, preus justos i visibilitat institucional. D’altra banda, la Unió ha organitzat per a demà a les 16.30 un seminari web en què informaran sobre les ajudes a joves i nous llauradors. http://bit.ly/ayudasjovenesagricultores. Ajudes a joves i nous llauradors La Conselleria d’Agricultura ha obert hui el termini per a demanar les ajudes a l’establiment de persones jóvens i nous agricultors. Unes ajudes que tenen com a objectiu facilitar als jóvens i nous agricultors la seua instal·lació com a titulars d’explotacions agràries viables, sostenibles i competitives; i rejovenir i millorar el nivell de formació dels llauradors. Com ja els contàrem fa unes setmanes, esta ajuda per a llauradors i ramaders menors de 41 anys és de 30.000 euros i pot arribar fins als 80.000, amb increments de 10.000 fins a 50.000 euros segons criteris com la localització en zona amb limitacions naturals, caràcter professional de l’activitat, incorporació a l’activitat ramadera, dones titulars, inversions transformadores i innovació, entre altres. D’altra banda, l’ajuda per a nous llauradors i ramaders -de 41 a 56 anys- és de 20.000 euros i pot pujar fins als 70.000. El pagament de les ajudes s’articularà en una primera transferència del 70%, després de l’acreditació de la instal·lació, i una segona del 30% després de la justificació final del pla empresarial. La tramitació s’ha de realitzar íntegrament per via electrònica a través de la Generalitat. Tenen fins el dia 7 d’octubre. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
