Alzira invertirà més de 100.000 euros del pla Reacciona en la Murta i la Casella a més de la instal·lació d’una central fotovoltaica al CEIP Blasco Ibáñez
L’Ajuntament d’Alzira rep prop de cent mil euros del pla Reacciona en inversions ambientals en diferents punts del municipi. Actuacions en la Casella com la creació d’un tancat o a la millora de senders i mesures de prevenció forestal. D’altra banda, també es continua amb el pla d’autoconsum energètic als espais municipals, amb la instal•lació de plaques solars al CEIP Blasco Ibáñez. Per a la gestió i conservació d’espais naturals, s’invertiran prop de quaranta mil euros ( 39.838,04 €), es continuarà adequant el futur centre d’interpretació de la natura de la Casella amb el tancament del corral annex a l’edifici i la realització d’algunes instal•lacions bàsiques. També es condicionarà i es millorarà la senyalització del sender -CV304 Pic de la Ratlla. Pel que fa a la gestió forestal, s’ha concedit al voltant de 19 mil euros per a desenvolupar treballs Forestals i 12.582,43 € per a realitzar prevenció d’incendis forestals. D’una banda, es faran tractaments silvícoles extensius en diferents zones del paratge natural municipal de la Murta amb l’objecte, bé de millorar l’estructura de les masses arbrades per a resistir el pas del foc forestal amb menor afecció, o bé per a crear discontinuïtat en la vegetació i oferir àrees segures d’actuació per als mitjans d’extinció. En concret es planteja continuar amb l’actuació que es va iniciar fa uns anys en la zona de repoblació de pi blanc amb pinastre en la part baixa del barranc de la Murta. I a la Casella es farà un tancat per a ramat mixt d’ovelles i cabres en la finca forestal de la Casella. En la finca forestal de la Casella, existix un tancat que actualment conté el nucli zoològic de la col•lecció municipal de cérvols. Aquest tancat està equipat de diferents zones de coberts, menjadors i bevedors, tots habilitats per al sustent dels animals que allí es troben. En la part inferior del tancat existeix una zona plana amb un cobert en bon estat, que podria separar-se del total del tancat amb una nova tancat perimetral i sent una zona molt apta per albergar un ramat mixt d’ovelles i cabres, ja que se li pot habilitar un accés particular des de la pista forestal i independent de l’entrada principal al tancat. La seua ubicació, estratègica dins de la finca forestal de la Casella, és un lloc idoni per albergar el ramat perquè es troba al costat de l’àrea tallafocs. A més aquest lloc possibilita que el ramat puga ser accessible a la vista dels visitants de la Casella, podent tindre també una finalitat didàctica per explicar la importància de la ramaderia extensiva per a previndre els incendis forestals. Finalment, el pla REACCIONA 2023, també preveu una ajuda de 30.000 euros per a continuar amb la instal·lació de centrals fotovoltaiques als edificis municipals. En este cas s’instal·laran plaques solars per a l’ autoconsum de 30,00 KW en CEIP Vicente Blasco Ibáñez, Alzira. Es tracta d’una planta fotovoltaica composta per 68 mòduls fotovoltaics de 30,94 Kwp amb 30,00 Kw nominals connectada a xarxa interior per a autoconsum amb excedents acolliment a compensació simplificada. Es calcula que s’autoconsumirà el 73,10% de l’energia generada per la instal•lació fotovoltaica, representant el 57.10% del consum elèctric anual del col•legi.
15 ajuntaments de la Ribera, entre ells el d’Alzira, han aprovat la moció “Al Xúquer no li sobra aigua” per a revertir la sobreexplotació del riu
15 ajuntaments de la Ribera, entre ells el d’Alzira, han aprovat la moció “Al Xúquer no li sobra aigua”. Recentment un centenar de persones rellevants ja van donar suport a un manifest de contingut similar. Els consistoris demanen la reversió de la sobreexplotació per tal de recuperar el bon estat del riu, els aqüífers i les zones humides associades. Igualment demanen la paralització dels transvasaments al Vinalopó, mentre el Xúquer i l’Albufera no recuperen el bon estat ecològic. Altres ajuntaments estudiaran en les pròximes setmanes aprovar aquesta moció. En la moció aprovada es descriu la situació actual del Xúquer, en la que malgrat ser un riu fortament sobreexplotat no cessen les demandes per emportar-se les escasses aigües del Xúquer a altres zones, per atendre els regadius existents. A més, es denuncia la falta d’aigua a l’Albufera, nodrida fonamentalment d’aigües del Xúquer, o del mateix riu, que en els últims quilòmetres a penes porta aigua, mentre es transvasa més aigua al Vinalopó de la que circula en el Xúquer en els últims quilòmetres.
La Conselleria subvencionarà amb 4 milions d’euros les obres del sector 17 d’Alzira per a la instal·lació de reg per degoteig
La modernització del Sector 17 d’Alzira per a la instal·lació del reg per degoteig comptarà amb una inversió total de més de 4 milions d’euros. La Sèquia Real del Xúquer va presentar el passat dimecres dia 10 les obres, que estaran a càrrec de la Conselleria i es faran a través de l’empresa OCIDE Construcció. Tots els detalls es van concretar dimecres passat a la reunió convocada per la Sèquia Real del Xúquer. Assistiren el seu president, Antonio Costa, el secretari i la vicesecretària i Enrique Montalvà, regidor d’Agricultura, a més de tècnics i propietaris. La inversió correspon aproximadament a 1.500 euros per fanecada, que l’agricultor no haurà de costejar. Es col·locaran assortidors d’aigua en llocs estratègics per a que els propietaris puguen omplir els tancs per a tractaments fitosanitaris, ja que no correrà aigua per les séquies. El propietari o agricultor, una vegada col·locats els hidrants, haurà d’instal·lar-se les gomes per al reg per degoteig. Les obres duraran aproximadament any i mig i es preveu ampliar-les a altres sectors que banya també la Sèquia Real del Xúquer.
El projecte Orangerie de vivendes bioclimàtiques per al Torretxó avança amb la publicació de l’estudi al detall i el projecte d’ordenació de la super illa peatonal
El projecte del bloc de vivendes bioclimàtiques per al Torretxó avança amb l’inici del període d’informació pública de l’estudi de detall i el projecte d’ordenació de la super illa peatonal de vivendes sostenibles. S’han publicat tots els detalls al portal web de l’Ajuntament. Es tracta del projecte Orangerie, que va ser el guanyador del concurs Europan, en què es construiran 5 blocs de vivendes bioclimàtiques i sostenibles, a banda d’espais comuns amb grans jardins i peatonalitzats. El projecte està subvencionat en gran part per la Conselleria de Vivenda de la Generalitat per el gran cost que suposa. En l’estudi de detall, que s’ha obert a al·legacions ciutadanes, es concreta el disseny de la parcel·la, i com es farien els 5 blocs de vivendes. El regidor d’Urbanisme, Andrés Gomis, ha avançat que es preveu que els lloguers foren asequibles. D’altra banda, també està en marxa el procés de modificació del pla general, que va molt més enllà d’estes vivendes.
AVA ASAJA denuncia que la complexa burocracia per a sol·licitar ajudes a entitats de reg posa en perill les subvencions
Les ajudes a les entitats de reg es veuen amenaçades per la complexa burocràcia que demanen. Ava- Asaja valora positivament la millora de l’eficiència energètica per a comunitats de regants i entitats, però sol·licita agilitat burocràtica i més temps de sol·licitud. L’organització agrària posa l’accent en la necessitat d’ampliar el termini de temps per a sol·licitar les subvencions. A hores d’ara el termni és d’un mes, però expliquen que el procediment de sol·licitud és costós i en alguns casos s’ha de tramitar una avaluació d’impacte ambiental. Les ajudes convocades per la Conselleria són una bona notícia per a l’organització, però arriben tard. Escoltem Carlos Ballester, tècnic d’aigües d’Ava Asaja. Estos problemes podrien deixar fora de les ajudes a moltes entitats de reg. D’altra banda, la Unió Europea ha dut a Espanya al Tribunal de Justicia per no haver complit les obligacions de recollida i tractament de les aigües residuals. Açò pot provocar que si el Tribual de Justicia ho considera, les entitats de reg perdran l’oportunitat de reutilitzar aigües depurades en zones en deficiència hídrica. AVA-ASAJA subratlla la necessitat d’estes ajudes, amb un import anual de 8 milions d’euros. Amb les subvencions, s’optimitza l’ús i la gestió de l’aigua de manera spstenible, tant econòmicament com social i mediambientalment.
La plataforma Xúquer Viu demana que es respecte el cabdal ecològic del riu en el manifest “Al Xúquer no li sobra aigua”
Prop d’un centenar de persones donen suport al manifest de la plataforma Xúquer Viu sobre l’escàs cabdal del riu Xúquer. El manifest “Al Xúquer no li sobra aigua” denuncien els tranvasaments que s’estan fent al Vinalopó a pesar de les condicions males del riu. En l’escrit també s’exposa la situació actual de l’Albufera, que no té l’aigua que caldria tampoc i en rep del Xúquer. Mostren preocupació pel conveni per a subministrar aigua del Xúquer al Vinalopó, acordat recentment entre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Acuamed i la Junta Central d’Usuaris del Vinalopó, i que estableix un compromís de subministrament mínim de 278 Hm3 d’aigua del Xúquer transvasada al Vinalopó en 10 anys. Davant la situació, sol·liciten a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i les autoritats competens que revertisquen la decisió de transvassar aigua al Vinalopó i actuen per recuperar un bon estat del riu. Expliquen, que estos trasvassaments tan sols s’haurien de fer quan sobra aigua i, per tant, establir un mínim no és positiu quan hi ha una mancança de recursos hídrics. Per la seua banda, Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer explica que es fa el que es pot davant la situació de sequera, perquè l’Albufera també necesita aigua. Entre les persones que s’han adherit al manifest, es troven ecologistas, sindicalistes, polítics, professors, artistes, agricultors, economistes o sanitaris. També han donat suport 6 alcaldes i alcaldesses i diputats de les Corts Valencianes. La plataforma Xúquer Viu recalca que, davant la crisi climática, cal ser prudents en l’ús dels recursos hídrics per a preservar-los.
Ribera en Bici-Ecologistes en Acció demana a la Mancomunitat de La Ribera que iniciee una campanya de conscienciació del reciclatge perquè a partir de 2024 la UE obligarà a reciclar la matèria orgànica en origen
Gastem tan sols en Alzira 3 milions d’euros en gestió de residus urbans i, per contra, és habitual trobar els carrers bruts: fem, deixalles, puntes de cigarrets, etc. Això és el que denuncia Ribera en Bici- Ecologistes en Acció i avisa que, a partir de 2024, la Unió Europea ens obliga a separar els residus orgànics en origen. A dos setmanes del nou any, el col·lectiu de la Ribera assegura que anem molt endarrerits respecte a Europa en màteria de reciclatge. Fins a un 65% dels residus de La Ribera no es poden reciclar i han de viatjar en un camió 200 km fins a un abocador en Múrcia, la qual cosa encara contamina més. Per fer front a esta situació, que ens afecta a tots, Ribera en Bici-Ecologistes en Acció ha demanat l’ajuda a la Mancomunitat de La Ribera per a iniciar una campanya d’estima a l’entorn i conscienciació i reeducació de la ciutadania. La campanya consistiria en estes tres fases, estima, conscienciació i reeducació dels incívics i abarcaria tota la difusió possible en mitjans de comunicació i xarxes socials. El col·lectiu ha afirmat que els ciutadans incívics són minoritaris, però fan molt de mal a la resta de la societat. Com a mesura punitiva aposten per treballs per a la comunitat i no les multes, que moltes vegades no servixen per a conscienciar.
Xúquer Viu denuncia que es seguisquen fent trasvasaments del riu al Vinalopó perquè el tram final corre sense apenes aigua
La plataforma Xúquer Viu alerta de la situació preocupant del cabdal del riu Xúquer. En l’últim tram del Xúquer circula 10 vegades menys aigua del que és habitual. Malgrat estes dades, s’ha continuant transvasant aigua cap al Vinalopó des de l’Assut de la Marquesa. Xúquer Viu assegura que la quantitat que passa és ínfima per a un riu com el Xúquer, que és el segon més important del Mediterrani español. Per les zones més altes corren vora 8.000 litres per segon, però a l’Assut de Fortaleny o Cullera arriben tan sols 800 litres. A pesar de les deficiències del riu, l’associació del Xúquer denuncia que es seguisca trasvasant aigua al Vinalopó, que disposa d’una autorització per a bombejar aigua les 24 hores del dia. Com afirma Paco Sanz, açò sols es pot fer quan el cabdal siga superior a l’habitual. Estes dades se sumen a les de l’Albufera, que són també negatives en quantitat d’aigua. Per fer front, Xúquer Viu demana aplicar mesures ràpidament. Per exemple, enviar aigua a l’Albufera i al riu des del Pantà de Tous, que té bones xifres d’aigua. També volen que es faça una avaluació global dels regadius per conéixer quanta aigua ix del riu cap als camps. I per últim, exigixen que les transferències al Vinalopó es facen una vegada les necessitats de l’ecosistema del riu i l’Albufera estiguen garantides. Per a això, s’hauria de deixar sense efecte el conveni que garantiza el trasvasament al Vinalopó durant deu anys d’un mínim de 278 hectòmetres cúbics, un mínim molt elevat.
Acció Ecologista-Agró denuncia la presa de les empreses d’energies renovables per a instal·lar plantes fotovoltaiques i així evitar els estudis d’impacte mediambiental
Plantes fotovoltaiques sí, però no masivament perquè destruixen el territori. Això és el que defén Acció Ecologista-Agró front a les empreses del sector d’energies renovables, que demana accelerar el tràmit de noves plantes. A hores d’ara a la Ribera Alta estan aprovades 200 hectàrees de plantes fotovoltaiques i 700 més estan en tramitació. Per a instal·lar plantes fotovoltaiques al medi natural cal fer un estudi de l’impacte ambiental de la construcció. Es requerix molta aigua i el sòl es queda infèrtil. Les empreses del sector, com explica l’assocació Acció Ecologista-Agró, tracten d’evitar estos estudis per accelerar el tràmit i aprovar més instal·lacions. La Ribera Alta és una de les comarques valencianes amb més superficie de plantes fotovoltaiques. Al Realenc de Carcaixent s’està plantejant des de 2021 la instal·lació d’una macroplanta que podria provocar inundacions a Carcaixent però també als municipis col·lindants com Alzira, ja que les aigues subterrànies anirien cap a altres llocs. Segons Acció Ecologista-Agró la ubicació de les plantes depén d’on el terreny siga més barat. Com assegura l’associació valenciana, la situació actual és complicada. D’una banda, el govern de la Generalitat pretén accelerar els tràmits, però des d’alguns ajuntaments s’estan frenant les iniciatives. Recomanen que els agricultors propietaris vagen en cura perquè les empreses no juguen net. No es genera tanta oferta de treball com diuen, cada 100 hectàrees es generen dos llocs de treball. Santiago Gasset, d’Acció Ecologista-Agró, assegura que els beneficis, en moltes ocasions, no compensen els danys al medi ambient.
Les Brigades Natura treballen en la Murta per a conservar plantes autòctones com el llorer i erradicar plantes invasores
Les brigades Natura 2000 treballen en la recuperació dels ecosistemes de la Murta i la Casella. La seua tasca fonamental és eliminar les espècies de la flora exòtiques i invasores com l’eucaliptus per a millorar l’entorn de les plantes autòctones. La Direcció General del Medi Natural de la Generalitat Valenciana, a través de les brigades de conservació Natura 2000, està treballant intensament al Paratge Natural Municipal Murta i Casella, com a Zona d’Especial Conservació Serra de Corbera de la Xarxa Natura 2000.Les brigades estan realitzant tasques per a millorar la situació d’espècies autoctònes com el Llorer que trobem a la Murta i per a eliminar les espècies exòtiques i invasores, com l’Eucaliptus i la Robinia en la finca forestal de la Casella. Es tracta d’una tasca complexa i necessària, perquè gràcies a ella es garantix que es preserven adequadament els hàbitats protegits de les nostres muntanyes. Estos treballs es realitzen en compliment del programa d’actuacions de les normes de gestió de la ZEC Serra de Corbera. Des de l’Ajuntament d’Alzira s’està treballant en l’impuls i posada en valor d’aquest espai natural comú als nostres pobles veïns i gestionat des dels àmbits, municipal i autonòmic.
