Mallorca aprova una proposta d’agermanament amb Alzira per a commemorar el 750 aniversari de la mort de Jaume I al 2026
Com els hem anat contant, Alzira celebrarà al 2026 l’any Jaume I, en commemoració del 750 aniversari de la mort del monarca a la nostra ciutat. I ahir, un poc més a l’est en el Mediterrani, el ple del Consell de Mallorca aprovà una moció del partit MÉS per Mallorca, que declara també el 2026 com a Any Jaume I, però no només això, sinó que s’aprova, a més, la proposta d’agermanar la capital balear amb la ciutat d’Alzira. La iniciativa de MÉS per Mallorca planteja una commemoració institucional de gran abast que no només reconeix la importància històrica del rei en Jaume, sinó que també serveix per a reforçar la identitat col·lectiva i difondre el seu llegat cultural i polític. Per este motiu, el partit mallorquí incloïa la proposta d’agermanament amb Alzira, ciutat on el monarca va morir el 27 de juliol de 1276, fa 750 anys. Segons Joan Llodrà, portaveu adjunt de MÉS per Mallorca, l’agermanament amb Alzira simbolitza la voluntat de teixir vincles històrics i culturals entre pobles. Per la seua banda, l’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, explicava que ha tingut un primer contacte amb el portaveu de la proposta per tal de fer realitat este agermanament, que l’edil alzireny ha rebut amb molta alegria. L’objectiu ara, i de cara a la preparació de l’Any Jaume I a Alzira, es establir vincles també amb Montpellier, a França, lloc de naixement del monarca, i amb el municipi de Poblet, famós pel seu Monestir. La moció, presentada pel partit MÉS per Mallorca, comptà amb els vots a favor de tots els partits menys VOX, que votà en contra. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Alzira reivindica el paper de les reines valencianes en una exposició organitzada per la Federació de Moros i Cristians
Amb motiu de la festa dels Moros i Cristians, que ja s’acosta, la federació alzirenya ha preparat una exposició que posa en valor el paper històric de les reines valencianes. La mostra, dissenyada per l’artista Lahuerta, recull imatges de totes les 18 reines que ha tingut el regne de València en ordre cronològic. Poden visitar l’exposició des de hui i fins al pròxim dia 19 a la Casa de la Cultura d’Alzira. A banda de les imatges de les reines, la mostra inclou codis QR perquè els visitants puguen escoltar i ampliar l’informació sobre cadascuna, i també es projecta un xicotet audiovisual. La iniciativa, fruit de sis mesos d’investigació de la Federació de Moros i Cristians d’Alzira, vol reivindicar la importància política de les reines durant l’Edat Mitjana. Una época en què les dones eren utilitzades com a moneda de canvi per consolidar dominis o aliances, però quan arribaven a ser reines o regents assumien un paper cabdal en el govern. Ens ho explicava el president de la Federació, Juan Santacreu, a l’espai Parlem d’història. L’exposició està pensada per a ser itinerant; l’objectiu és cedir-la a l’Ajuntament d’Alzira i que puga passar per aules i altres llocs, i així educar a la població en la importància de les dones en la història, en especial la nostra. En esta línia, Santacreu comentava que la Festa dels Moros i Cristians no és només la part festiva, sinó la social i cultural. Paral·lelament, i en els mateixos dies, tindrà lloc altra exposició a la Casa de la Cultura dels cartells que participaven al concurs Ciutat d’Alzira, a més d’alguns trages de càrrecs que han passat per la festa. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Les obres del pas de ronda de la muralla està previst que finalitzen al setembre
Fa un mes els contàvem que el projecte definitiu de la casa del rei Jaume I està a l’espera del vist i plau de la Conselleria, que ha d’aprovar i convocar el plec de condicions per a fer les obres del museu. De moment, s’està treballant en la reconstrucció de l’antiga muralla, a l’espera de reprendre en setembre les obres del pas de ronda per ja finalitzar-les. Altra de les actuacions previstes és l’ampliació de les cates, és a dir, de les xicotetes excavacions vora la muralla que servixen per a estudiar l’estat de conservació dels fonaments. I de fet, en l’última cata s’ha trobat que els revestiments aplicats a la muralla durant la dècada dels 70 han danyat la seua estructura per no filtrar bé la humitat, afectant l’estabilitat de la muralla durant pràcticament mig segle. Per este motiu, es va a ampliar una cata, i des de la Regidoria d’Urbanisme han proposat que es faça en una torre, per tal de tindre més visibilitat de l’estructura i saber quin tractament dur a terme tant a nivell estructural com estètic. I en paral·lel, com hem comentat, en setembre es preveu que es finalitzen les actuacions en el pas de ronda i les cases colindants. Pots escoltar ací l’entrevista realitzada a El dia per davant: I ací l’informatiu sencer:
El Dia Internacional de l’Arqueologia, una data que posa en valor el seu paper essencial en la preservació de la història
Este passat 18 d’agost, ahir, es va commemorar a Espanya el Dia Internacional de l’Arqueologia, una data que naix en 2022 com a iniciativa de la Plataforma de Professionals de l’Arqueologia, amb l’objectiu de donar visibilitat al treball arqueològic i el seu paper essencial en la preservació de la història. Encara que la celebració es realitza en diversos països, no existix un dia unificat a nivell mundial. El 18 d’agost de l’any 2015, l’arqueòleg sirià Khaled al-Asaad va ser assassinat brutalment per negar-se a revelar el parador de peces arqueològiques protegides a Síria. *Khaled, qui va dedicar més de 40 anys de la seua vida al patrimoni sirià, representa el sacrifici dels qui defenen la història enfront de la barbàrie. El seu llegat va ser clau perquè les ruïnes de Palmira foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1980. És, per tant, que se celebra este dia 18 d’agost. A més, el 18 d’agost se celebra també el dia de Santa Elena,patrona dels arqueòlegs, reconeguda per haver buscat i conservat importants relíquies cristianes. Amb motiu d’esta data, a la nostra ciutat hem parlat amb Agustín Ferrer,exarqueòleg municipal i col·laborador habitual d’esta casa, qui ens ha recordat la riquesa del patrimoni arqueològic local. Entre les troballes més rellevants de la seua carrera, destaca el descobriment de les restes de Lluís Mercader en la Cartoixa de Valldecrist, un personatge clau en la història valenciana del segle XV, la recuperació del qual seguix pendent d’una ubicació digna per al seu descans final. Ferrer també ha subratllat la importància del jaciment urbà de la nostra ciutat, un verdader museu sota terra que guarda vestigis des de la prehistòria fins a l’actualitat, i ha reivindicat el paper de l’arqueologia no sols en l’excavació, sinó també en la gestió, conservació i protecció del patrimoni. Finalment, ha recordat que espais com el Museu Municipal (el MUMA), o el Monestir de la Murta, són claus per a entendre la nostra història, però també necessiten més recursos per a poder continuar investigant, conservant i divulgant. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Alzira restaura el panteó municipal dels afusellats de la Guerra Civil
Durant el mes de juny de 2025 s’ha restaurat el panteó municipal d’afusellats de la Guerra Civil, amb un projecte de l’arquitecte Jorge Lancero, en col·laboració i coordinació amb el Departament municipal d’Obres, projectes i Infraestructures. Esta actuació ha comptat amb una subvenció de la Diputació de València, a través de l’àrea de Vicepresidència i Memòria Democràtica, per un import de 29.221 euros i una aportació municipal de 10.000 euros. Este projecte ve motivat per la degradació d’este panteó, que és el primer memorial construït a Espanya i està condicionat per la seua rellevància històrica, la qual no permet la seua demolició. El regidor de Patrimoni, Xavier Pérez, ha agraït la col·laboració de tots i totes per restaurar este element tant important per a la memòria històrica del municipi. El projecte ha comptat amb la col·laboració de l’associació de familiars Fossar d’Alzira, que participa en la possible identificació dels cossos, junt a l’empresa ArqueoAntro, arqueòlegs especialitzats en exhumacions. La intervenció ha consistit en la rehabilitació i millora del panteó i, d’altra banda, en la creació de 30 nínxols individuals per a poder acollir, si així ho demanen les famílies, les restes una vegada identificades. Les obres han consistit en la substitució del paviment, impermeabilització, la construcció d’una rampa per a facilitar l’accessibilitat i la col·locació d’un panell informatiu, també en braille. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Alzira declara l’any 2026 l’Any de Jaume I en commemoració del 750 aniversari de la seua mort
L’Ajuntament d’Alzira ha declarat l’any 2026 l’Any Jaume I, ja que es commemora el 750 aniversari de la mort del rei a Alzira. Un any que va a comptar amb un ample ventall d’activitats que, de manera transversal, integraran diversos departaments municipals. A hores d’ara, s’està preparant esta commemoració que comptarà amb activitats educatives, rutes turístiques, exposicions i cicles de conferències. Fins i tot, es vol tendir llaços amb les institucions acadèmiques per a crear un comité d’honor al voltant de la figura del rei valencià. Segons ha explicat l’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, més enllà d’un aniversari institucional, es vol que siga un aniversari de la ciutat i implicar a les diverses associacions festives, culturals i de tot tipus perquè la marca del Rei impregne totes les activitats que es facen al llarg del 2026. Així mateix, també es buscarà la implicació de la Generalitat, la Diputació i totes les entitats valencianes, ja que la figura de Jaume I va més enllà d’Alzira i és un referent en la fundació de la Comunitat Valenciana. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Places esgotades per a participar en les rutes guiades a Alzira per a conèixer la història de Sant Bernat i el Rei Jaume I
Els alzirenys es retrobaran amb la seua història a partir de divendres amb les tres rutes que es faran per a commemorar el 749 aniversari de la mort del rei Jaume I. Les tres rutes han penjat ràpidament el cartell de complet, un èxit de participació que augura noves propostes. Així ho explicava el regidor de Turisme i Patrimoni, Xavier Pérez, que destacava la bona acollida d’estes tres rutes que es faran divendres que ve, dimarts i diumenge 27. Són rutes que s’organitzen per primera vegada des de l’Ajuntament amb este format que combina la història de Jaume I i les seues petjades a Alzira amb la de Sant Bernat. En la ruta del divendres, una ruta combinada de la història dels dos personatges històrics; i en la dimarts, es visitarà fins i tot l’església de Santa Caterina. Diumenge 27, la ruta serà un viatge per a conèixer l’herència del Rei Jaume en la ciutat. Històries que contarà el guia Juanjo Sanz Maseres, ample coneixedor de la Vila d’Alzira. Pérez expressava la seua satisfacció per l’èxit de les rutes i per tindre en Alzira guies professionals que divulguen la seua història. Des de la Regidoria de Patrimoni s’espera repetir iniciatives com estes, que, a més, es fan en horari nocturn per a minimitzar l’impacte de el calor. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La restauradora Esmeralda Pons planteja la museïtzació del Cementeri Municipal d’Alzira en la seua tesi doctoral
“L’Alzira muda”. Així s’anomena la tesi doctoral que la restauradora Esmeralda Pons ha realitzant tenint com a protagonista el cementeri d’Alzira i el seu patrimoni funerari. El treball que incorpora la tesi és un projecte de museïtzació de l’actual Cementeri Municipal de la ciutat. Al seu treball, Esmeralda Pons no sols ha treballat sobre el cementeri actual, sinó també els anteriors de les distintes èpoques històriques. El cementeri actual d’Alzira, malgrat no ser inaugurat fins a 1885, té les seues arrels en una concepció datada de 1849. L’edificació es va retardar més de trenta anys a causa de les dificultats financeres i els canvis polítics. Al llarg dels cent trenta-set anys, el cementeri d’Alzira ha crescut des d’una àrea inicial de 103.680 m² fins als actuals 271.749 m². Al Cementeri Municipal, segons explica Esmeralda Pons, no sols trobem un ric patrimoni artístic, sinó també la memòria col·lectiva de la ciutat. Pons ha destacat en la seua tesina el valor del cementeri com a eina educativa, històrica i de turisme cultural. De fet, la tesina presenta un projecte per donar vida al cementeri perquè siga visitat, més enllà dels ritus funeraris, per a conèixer la història de diversos personatges soterrats al camp sant. Una de les propostes ja s’estan duent a terme, a través de les visites guiades al cementeri, però el projecte vol arribar més lluny. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Èxit de participació en les primeres portes obertes de l’Arxiu municipal d’Alzira amb motiu del Dia de l’Arxiu
El catedràtic d’història Joan del Alcázar va tancar divendres la celebració del Dia de l’Arxiu després de tota una jornada de portes obertes. El balanç d’esta iniciativa ha estat qualificat d’exitós donat l’interés mostrat pel públic assistent. A través de tres visites, l’Arxiu municipal d’Alzira ha exhibit les obres amb que compta en les seues prestatgeries i que el convertixen en un dels millors arxius del territori. Per a molts ciutadans, era la primera vegada que visitaven l’Arxiu, però també per a molts treballadors de l’Ajuntament, que desconeixien els seus fons. Donat l’èxit, no es descarta que es torne a repetir l’experiència, tot i que l’Arxiu es pot visitar en el seu horari sempre que es vulga. Ara bé, el regidor de Patrimoni, Xavier Pérez, recorda que moltes de les peces que es vegeren divendres, com per exemple l’Aurem Opus, estan custodiades i sols es mostren en jornades com estes. Finalment, el catedràtic d’història i perit en el cas Pinotxet, Joan del Alcázar, va explicar en el seu discurs la relació entre la informació com a fonament d’una societat democràtica i la situació que ve donada per l’ascens de Trump, que ha trencat el paradigma i els valors que la societat occidental té instituïts des de final de la segona guerra mundial, fent de la desinformació una eina per aconseguir el poder. Així i tot, Alcázar va donar un raig d’esperança perquè la societat ha d’avançar i continuar treballant en el coneixement i el saber. Imatge: Riberaexpress Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Amics de la Murta commemora hui el 475 aniversari de la Torre dels Coloms del monestir de la Murta amb un acte homenatge
Amics de la Murta commemora hui l’aniversari de la Torre dels Coloms del monestir de la Murta. I ho fa amb la presentació d’un audiovisual sobre el seu 475 aniversari, obra del realitzador alzireny Lluís Costa i que tindrà com a banda sonora un dels temes de l’últim disc del compositor alzireny Javier Quilis, “Buscant l’esperança”. I esperança és que el busquen els Amics de la Murta per pensar que la torre dels Coloms es rehabilitarà algun dia abans de caure. Amb este acte homenatge, es posa de nou l’èmfasi en la necessitat de restaurar esta torre abans que caiga per les inclemències de l’oratge. Recordem que les obres de rehabilitació estan aprovades per la Generalitat Valenciana i la llicència d’obres està concedida per l’Ajuntament d’Alzira. Ara bé segons explica Amics de la Murta, s’havia d’actualitzar el projecte. Xavier Blasco, d’Amics de la Murta, recorda que va ser en 2022 quan a través dels pressupostos participatius la societat civil va donar suport a esta restauració, i es consignaren diners als pressupostos de la Generalitat. Han passat tres anys i encara no s’han iniciat les obres. La presentació de l’audiovisual serà hui a les 19.30 en la sala d’actes del Museu municipal d’Alzira. La data del 12 de juny, com de creació de la torre, es troba en l’obra Historia de la fundación del monasterio del valle de Miralles y hallazgo y maravillas de la santísima imagen de Ntra. Sra. de la Murta, de l’any 1773. En este llibre, el prior Morera establix esta data com la de creació d’esta torre. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
