La Casa de la Cultura acull hui una ponència que analitza la formació de la societat a la Ribera del Xúquer en temps de Jaume I
Hui se celebrarà a les 19:30h a la Casa de la Cultura d’Alzira una ponència titulada ‘Jaume I i la formació de la societat política a la Ribera del Xúquer’, impartida per Sandra Bernabeu Borja. La conferència aborda el procés de creació de la societat cristina i feudal a la Ribera del Xúquer i l’evolució posterior. Partint del reconeixement jurídic de les universitats (és a dir, dels municipis), es donarà a conéixer l’organigrama de l’autogovern local, la formació de les elits i les seues relacions amb la monarquia en el marc de les Corts del Regne de València.
El Club de lectura Ulleres Lila recupera la història del Patronat de Protecció a la Dona amb la presentació del llibre ‘Indignas hijas de su patria’
El Club de lectura Ulleres Lila dedicarà demà la primera sessió d’esta nova temporada al llibre Indignas hijas de su patria, una investigació sobre la història del Patronat de Protecció a la Dona i el control que esta institució va exercir sobre milers de dones i xiquetes. L’encontre serà a les 18 hores, a la tercera planta de la Biblioteca Municipal d’Alzira, i comptarà amb la presència de les autores, Marta García i María Palau. El Patronat de Protecció a la Dona va ser una institució que durant el franquisme i la postguerra va actuar sobre dones i menors en situació de prostitució, qualificades oficialment com a «dones caigudes». Els centres estaven regentats per monges i, segons ha explicat la promotora d’Igualtat de l’Ajuntament d’Alzira, Paula Maya, també s’hi enviaven dones lesbianes amb la intenció de «reeducar-les» i portar-les pel que es considerava el «bon camí». El Patronat va mantindre esta activitat fins a 1981, ja en democràcia, i durant dècades va exercir un fort control sobre les idees, els comportaments i els cossos de les dones. El llibre és una crònica basada en documents, històries i testimonis i se centra especialment en casos de València, Alacant i Castelló. La investigació també recull situacions d’explotació i de violència, així com l’ús de dones com a mà d’obra barata o fins i tot com a ventres de lloguer. Segons Maya, la documentació de l’època està plena d’eufemismes, cosa que ha dificultat el treball de les autores. La sessió del Club de lectura Ulleres Lila està dirigida a públic adult i estarà dinamitzada per la Unitat d’Igualtat de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Alzira. A més, hui, coincidint amb el Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, Xiquetes i Xiquets, l’Ajuntament d’Alzira presentarà a les 18 hores, a la Casa de la Cultura, un diagnòstic sobre la situació de la prostitució, el tràfic i l’explotació sexual al municipi.
Alzira arriba al 150 aniversari del títol de ciutat després de transformar la seua economia i triplicar la seua població en un segle i mig
Els 150 anys d’Alzira com a ciutat permet recordar la transformació d’un municipi que en un segle i mig ha passat de ser una població principalment agrària a convertir-se en un referent industrial, comercial i de servicis. El 8 d’agost de 1876, el rei Alfons XII va concedir a Alzira el títol de ciutat mitjançant una reial orde signada al Palau de la Granja de San Ildefonso, la seua residència d’estiu. En aquell moment, Alzira era la població amb més habitants de la província de València i destacava per la importància de la seua agricultura, indústria i comerç. La concessió del títol va suposar una gran celebració per a la ciutat. L’Ajuntament va organitzar diversos actes commemoratius i va acordar dedicar una plaça al rei Alfons XII i un carrer al diputat a Corts pel districte José Emilio de los Santos, una figura fonamental en les gestions perquè Alzira obtinguera este reconeixement. Des d’aquell moment, Alzira ha experimentat una profunda evolució. La ciutat ha passat dels aproximadament 16.000 habitants de finals del segle XIX als prop de 50.000 actuals, triplicant la seua població i consolidant-se com la capital de la Ribera històrica. Al llarg d’estos 150 anys, Alzira ha viscut importants transformacions i episodis que formen part de la seua història, com l’aplicació de la vacuna anticolèrica del doctor Jaume Ferran o les diferents inundacions que ha patit el municipi. La commemoració del 150 aniversari del títol de ciutat servix així per a mirar al passat, però també per posar en valor l’evolució d’una ciutat que continua mantenint el seu pes econòmic i social dins de la Ribera.
Alzira tanca amb un balanç molt positiu l’Assemblea d’Història de la Ribera amb una alta participació i qualitat dels debats
Alzira ha tancat amb un balanç molt positiu l’edició extraordinària de l’Assemblea d’Història de la Ribera (AHR), celebrada este cap de setmana amb motiu del 750 aniversari de la mort de Jaume I. La trobada va reunir prop d’un centenar de persones, una participació que confirma l’interés creixent de la ciutadania i del món acadèmic per la història i el patrimoni valencià. L’elevada assistència d’investigadors, especialistes, representants institucionals i públic general va omplir les diferents activitats programades al llarg de la jornada. Des de l’organització s’ha destacat especialment la implicació dels participants i la qualitat dels debats generats al voltant del llegat del monarca i de la història de la Ribera. L’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, va posar en valor el paper de l’Assemblea com un dels principals espais de divulgació i investigació històrica del territori. Segons va assenyalar, iniciatives com esta permeten acostar el coneixement històric a la societat i reforçar la connexió de la ciutadania amb el seu passat i la seua identitat col·lectiva. La bona resposta del públic també es va estendre a les activitats complementàries organitzades durant el cap de setmana. Les rutes guiades, les visites teatralitzades, el concert i especialment l’excursió al Monestir de Poblet, amb més de cinquanta participants, han contribuït a convertir esta commemoració en una de les cites més destacades de l’Any Jaume I a Alzira.
Alzira dona inici hui a una edició extraordinària de l’Assemblea d’Història de la Ribera centrada en la figura de Jaume I i el seu llegat històric
Alzira dona hui el tret d’eixida a les activitats organitzades amb motiu de l’edició extraordinària de l’Assemblea d’Història de la Ribera, que enguany commemora el 750 aniversari de la mort de Jaume I. La programació començarà esta vesprada amb la visita teatralitzada «Les dones de Jaume I», una iniciativa cultural que oferirà als participants una aproximació diferent a la figura del rei Conqueridor a través de les dones que van formar part de la seua vida i del context històric de la seua època. La commemoració continuarà demà dissabte amb la celebració de l’Assemblea d’Història a la Casa de la Cultura d’Alzira. Al llarg del matí, especialistes en història medieval abordaran la relació de Jaume I amb la Ribera i el paper que la comarca va jugar en la consolidació del Regne de València. Les ponències tractaran qüestions vinculades a l’organització del territori, la documentació històrica, les infraestructures hidràuliques o el llegat del monarca. A més, durant la vesprada s’han programat un concert de l’Orquestra de Cambra de la Societat Musical d’Alzira i una visita guiada per la vila. Encara queden poques places per apuntar-se. Els actes es tancaran diumenge amb una excursió al Monestir de Poblet, lloc estretament lligat a la memòria de Jaume I, una activitat que ha despertat una gran expectació i per a la qual ja s’han esgotat totes les places disponibles.
L’Arxiu Municipal d’Alzira celebra el Dia Internacional dels Arxius reivindicant la importància de la memòria històrica local
Amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, que se celebra cada 9 de juny, l’Arxiu Municipal d’Alzira posa en valor la importància de conservar i protegir la documentació que preserva la memòria col·lectiva del municipi. Els arxius custodien documents essencials per transmetre el patrimoni històric a les generacions presents i futures. L’Arxiu Municipal d’Alzira s’ha consolidat com un dels principals referents culturals i històrics de la ciutat. Enguany, a més, coincidint amb la commemoració del 750 aniversari de la mort de Jaume I, la institució ha preparat una àmplia programació d’activitats divulgatives que es desenvoluparan al llarg de tot l’any amb l’objectiu d’acostar la història local a la ciutadania. La institució custodia una part fonamental del patrimoni documental alzireny i esdevé una eina imprescindible per a investigadors, estudiants i totes aquelles persones interessades a aprofundir en el coneixement del passat de la ciutat. Considerat la memòria d’Alzira, l’Arxiu conserva documents que abracen des del segle XIV (14) fins a l’actualitat. Entre els seus fons més valuosos destaquen el Llibre de Privilegis del Regne de València (Aureum Opus), diversos documents vinculats a Jaume I i a la Séquia Reial, així com una important col·lecció de pergamins que testimonien la rica trajectòria històrica del municipi. En una data tan significativa, l’Arxiu Municipal reafirma el seu compromís amb la conservació, la difusió i la posada en valor d’un llegat documental que forma part de la identitat col·lectiva d’Alzira.
El cronista oficial d’Alzira, Aurelià Lairon s’incorpora hui a l´Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials, que s´ha constituït hui per part de la Generalitat.
Hui dijous 19 de febrer, el Saló del Consolat de Mar de la Llotja de València ha acollit l’acte de constitució de l’Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials i la investidura dels acadèmics de número fundadors. L’espai ha tingut una forta càrrega simbòlica per als cronistes valencians, ja que ha sigut escenari de les seues assemblees històriques. Entre ells s´incorpora Aurelià Lairon, cronista oficial de la ciutat d´Alzira. La creació de la nova acadèmia va ser aprovada mitjançant el Decret 183/2025 del Consell, publicat al DOGV l’1 de desembre, i preveu que tots els cronistes oficials valencians que ho sol·liciten puguen integrar-se en l’entitat en diferents modalitats: Acadèmics de Número Fundadors, de Número Investigadors, Emèrits i Corresponents. L’acte s’ha dividit en dos parts: primer, la constitució formal de l’acadèmia i la investidura dels fundadors; i després, s’ha elegit una junta en funcions, integrada per presidència, vicepresidència, secretaria general i tresoreria. L’objectiu d’esta acadèmia és reforçar i professionalitzar la tasca dels cronistes oficials, considerats guardians de la memòria històrica i cultural dels municipis valencians. Posteriorment, el 16 d’abril de 2026, també a la Llotja, tindrà lloc la investidura de la resta d’acadèmics de l’Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials.
Èxit de la primera ruta dedicada a descobrir Jaume I
L’any Jaume començava oficialment amb la primera ruta dedicada al monarca i continuarà llarg dels pròxims mesos amb diverses activitats per als diferents públics al llarg dels pròxims mesos. A banda de les rutes guiades per a descobrir Jaume I, també hi haurà una ruta teatralitzada, activitats a les escoles i conferències sobre el monarca i la seua relació a Alzira. Precisament Alzira acollirà enguany l’assemblea d’història de la Ribera igual que la Trobada d’Escoles en valencià i este aniversari tindrà protagonisme. A més també, recorda el regidor de patrimoni, Alzira celebrarà el pròxim mes d’agost una altra efemèride, el 150 aniversari com a ciutat. De moment, la celebració ja es va deixar vore als carrers de la Vila amb les banderes institucionals de l’any Jaume I amb el logo que s’ha fet per a commemorar-lo. Al mateix temps, al MUMA encara hi ha exemplars del calendari de 2026 commemoratiu de l’any Jaume del qual ja s’han venut 7000 exemplars i a més s’han reeditat les làmines del calendari que remeten als llocs alzirenys relacionats amb Jaume I i que són obra de l’artista Lidia Boix.
L’Ajuntament d’Alzira aprova la declaració institucional que proclama l’any 2026 «Any Jaume I»
L’Ajuntament d’Alzira declara l’any 2026 com Any Jaume I, en reconeixement a la profunda i indissoluble vinculació històrica, política i cultural que uneix la ciutat amb el monarca que fundà el Regne de València. La declaració ressalta que el rei Jaume I protagonitzà un fet cabdal en la història de la ciutat: l’entrada pacífica a la musulmana Al-Jazira, sense vessament de sang, el 30 de desembre de 1242, la vespra de Sant Silvestre. Esta incorporació d’Alzira al nou Regne de València marcà l’inici d’un període de creixement, consolidació institucional i prosperitat, que ha deixat una empremta inesborrable en la memòria col·lectiva alzirenya. El rei atorga la consideració de vila Real a Alzira, i tal com es confirma al Llibre dels Fets, va ser a la Casa Reial d’Alzira on Jaume I rebé els darrers sagraments i abdicà en el seu fill Pere III d’Aragó i I de València. A més, l’Ajuntament vol fer extensiva esta declaració a tots els territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Ahir al plenari també va sorgir polèmica arran d’una proposta de Compromís a la Diputació per adherir-se a la celebració de l’aniversari de Jaume I, i el diputat proposant apostà perquè el rei havia mort a València i no a Alzira. Així ho va retreure l’edil de Ciutadans, Miguel Vidal, al plenari d’ahir. L’alcalde va eixir al pas, explicant que, tot i saber que es presentaria la proposta en la Diputació, desconeixen que el diputat argumentaria que el rei no va morir a Alzira. Domínguez confirma que ja li ho han fet saber i que el rei, en abdicar en el seu fill, va faltar efectivament a Alzira. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Mallorca aprova una proposta d’agermanament amb Alzira per a commemorar el 750 aniversari de la mort de Jaume I al 2026
Com els hem anat contant, Alzira celebrarà al 2026 l’any Jaume I, en commemoració del 750 aniversari de la mort del monarca a la nostra ciutat. I ahir, un poc més a l’est en el Mediterrani, el ple del Consell de Mallorca aprovà una moció del partit MÉS per Mallorca, que declara també el 2026 com a Any Jaume I, però no només això, sinó que s’aprova, a més, la proposta d’agermanar la capital balear amb la ciutat d’Alzira. La iniciativa de MÉS per Mallorca planteja una commemoració institucional de gran abast que no només reconeix la importància històrica del rei en Jaume, sinó que també serveix per a reforçar la identitat col·lectiva i difondre el seu llegat cultural i polític. Per este motiu, el partit mallorquí incloïa la proposta d’agermanament amb Alzira, ciutat on el monarca va morir el 27 de juliol de 1276, fa 750 anys. Segons Joan Llodrà, portaveu adjunt de MÉS per Mallorca, l’agermanament amb Alzira simbolitza la voluntat de teixir vincles històrics i culturals entre pobles. Per la seua banda, l’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, explicava que ha tingut un primer contacte amb el portaveu de la proposta per tal de fer realitat este agermanament, que l’edil alzireny ha rebut amb molta alegria. L’objectiu ara, i de cara a la preparació de l’Any Jaume I a Alzira, es establir vincles també amb Montpellier, a França, lloc de naixement del monarca, i amb el municipi de Poblet, famós pel seu Monestir. La moció, presentada pel partit MÉS per Mallorca, comptà amb els vots a favor de tots els partits menys VOX, que votà en contra. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
