Els municipis amb el sistema de reciclatge Porta a Porta assolixen una mitjana del 83’15% de residus separats en origen
Els municipis amb el sistema de reciclatge Porta a Porta de la Ribera Alta reciclen, gràcies a este sistema, més d’un 83% dels residus en origen. En la reunió mantinguda entre els alcaldes i alcaldesses dels municipis, es va concloure que han aconseguit les expectatives del projecte i superen l’objectiu que marca la UE. L’objectiu mínim que exigeix la Unió Europea en matèria de reciclatge de tots els residus per al 2025 és del 55 %. És per això, que totes les accions que estan duent-se a terme des de la Mancomunitat de la Ribera Alta, busquen la millora de la separació selectiva i la disminució de la fracció resta, per tal de reduir els residus i separa-los correctament. Les conseqüències de no separar correctament els residus afecten notablement a nivell ambiental i econòmic, podent repercutir en el pagament individual de la gestió de residus. Les bones xifres obtingudes pels municipis de la Ribera Alta, són degudes a la implicació de la població i als sistemes de recollida d’alta eficiència com el Porta a Porta, a més de la implantació de la fracció orgànica des de fa tres anys a alguns municipis de la nostra comarca, com és el cas de la Barraca d’Aigües Vives A més es trataren altres temes com el tancament àrees d’emergència, el projecte de la Taxa fiscal Mancomunada, estudi d’experiències PaP i les campanyes d’Educació Ambiental que es duran a terme als municipis de la Ribera Alta.
L’Associació Valenciana d’Agricultors i la Unió Llauradora i Ramadera demanen que la Unió Europea acabe amb el seu cicle de mesures antiagraristes
En plena lluita del camp, la Unió Llauradora revela que ha hagut 613 intercepcions de productes hortofructícoles importats a la Unió Europea que contenien plagues o malalties. D’eixe número, 118 rebutjos d’enviaments eren de cítrics, amb 70 de Turquia i 32 d’Egipte. En gener va haver-hi ja 67 intercepcions de fruites i hortalisses, 29 de Turquia i 8 d’Egipte. En el cas dels cítrics van ser 7 de Turquia i 1 d’Egipte. Gran part a més d’eixes intercepcions tenen plagues o malalties molt letals i desconegudes encara en la citricultura europea, per la qual cosa s’advertix des de la Unió que cal previndre la seua entrada amb un reforç de les mesures i l’augment de les importacions no és la millor manera per a evitar-lo. LA UNIÓ demana al Ministre d’Agricultura, Luis Planas, que pressione d’una forma ferma a la Comissió Europea ja que estes dades es repetixen i augmenten cada any. També que s’incrementen les inspeccions en tots aquells països que no són capaços de garantir la seguretat sanitària dels seus enviaments, com és el cas de Turquia, Egipte, Sud-àfrica i alguns països de Sud-amèrica. És per això que es reclama prohibir l’entrada dels productes que no complisquen el pacte verd en la seua estratègia fitosanitària. A més, Carles Peris demana als ports espanyols que no faciliten l’entrada d’estos productes posant bonificacions en les taxes. Per la seua banda, l’Associació Valenciana d’Agricultors en veu del seu president, Cristóbal Aguado, la Unió Europea ha d’acabar amb el cicle antiagrarista. Aguado relata en un article que la Comunitat Econòmica Europea es va crear amb la prioritat l’augment de la productivitat agrària, la millora del nivell de vida dels agricultors i uns preus raonables per als consumidors perquè no es tornara a patir fam. No obstant, amb la política agrícola comuna, des dels anys 80, començà a imposar-se la cura sobre el medi ambient respecte a l’agricultura. Aguado recorda com el pacte verd europeu fa prevaldre l’acció pel clima per damunt de la seguretat alimentària per la qual cosa Aguado considera que moltes mesures de la Unió Europea tenen com a objectiu la reducció de la producció agrària. El president d’AVA seguix recordant que l’agricultura no és la culpable sinó l’aliada primera i imprescindible per lluitar contra el canvi climàtic, ja que manté el bosc verd que mai no es crema i que subministra aliments amb els màxims estàndards de frescor, qualitat, traçabilitat, seguretat alimentària i menor empremta de carboni. Des de les organitzacions agràcies van a continuar les mobilitzacions: el 15 de febrer a Castelló, el 16 a Alacant i el 22 a València, sense descartar-ne de noves protestes.
Fins a 1000 xiquets i xiquetes d’escoles d’Alzira participaran en la campanya d’educació ambiental “La vida de les coses”, organitzada per la Regidoria de Serveis per a la Ciutat i FOVASA
Nicolata, Vidriela, el Senyor Tapó, Aneta Pometa, Cara Cartó i Aluminito seran els personatges que acompanyaran als xiquets i xiquetes alzirenys en la nova campanya d’educació ambiental a les escoles. Fins a 1000 escolars d’Alzira participaran en esta iniciativa educativa anomenada “La vida de les coses”. Hui la Regidoria d’Agricultura i Serveis per a la ciutat, junt a FOVASA, han presentat esta campanya educativa que començarà demà fins al 8 de març. En un mes, dos educadores ambientals recorreran els centres educatius per a ensenyar als alumnes del primer cicle de primària com ser més sostenibles. En total, s’impartiran 5 unitats didàctiques amb vídeos, còmics, i tests de pregunta i resposta. Es faran fins a 40 classes a 15 centres educatius. Però, la iniciativa, com ha explicat Alejandra Pino va més enllà. L’objectiu és que els xiquets i xiquetes duguen els coneixements a casa i aprenguen més després. En acabar les jornades educatives, l’alumnat i el professorat rebran còmics amb tot el material vist. També es posarà a la seua disposició una App del projecte i la web on veure els vídeos de les sessions o utilitzar la realitat augmentada i aprendre amb els personatges. El regidor d’Agricultura i Serveis per a la ciutat, Enrique Montalvà, ha valorat positivament esta iniciativa, dirigida als més menuts.
Xúquer Viu planteja que se transvasse aigua dolça del Xúquer procedent de Tous a l’Albufera per a evitar la salinització
Amb motiu del Dia Mundial dels Aiguamolls, la plataforma Xúquer Viu ha alertat de l’estat de l’Albufera, que podria patir una salinització. Per a Xúquer Viu la solució passa per fer aportacions directes a l’Albufera de l’aigua del riu Xúquer des de Tous. Estes aportacions d’aigua ja s’han fet altres vegades, però la situació actual de l’Albufera s’ha agreujat pels últims mesos de sequera. La plataforma Xúquer Viu considera que la millor opció és aportar aigua dolça del riu, perquè ara mateixa el cabdal és suficient i els embassaments estan al 50%. Encara que el cabdal del riu s’ha recuperat, durant els mesos de novembre i desembre la situació era crítica. La plataforma alzirenya denuncia que durant els mesos d’escassetat s’han seguit fent transvassaments al Vinalopó. Com ha explicat Paco Sanz, demanen que la planificació d’estos transvassaments es facen any a any, segons les circumstancies del riu. A més, critiquen que a pesar del canvi climàtic es transvasse aigua sense assegurar el cabdal ecològic del riu i l’aigua per a la població i els regadius.
L’Ajuntament d’Alzira ha modificat l’ordenança per a implantar plaques solars en les vivendes per tal de simplificar els tràmits i adaptar-se a la nova llei autonòmica
L’Ajuntament d’Alzira ha modificat l’ordenança per a implantar plaques solars en les vivendes alzirenyes. Tot i que es tracta d’una normativa bastant jove, ja que data de 2022, s’ha modificat per tal de simplificar els tràmits i adaptar-se a la nova llei autonòmica aprovada amb posterioritat. Estes millores s’han introduït després de mesos d’aplicació de l’ordenança i amb els informes dels tècnics. Es facilita així la instal•lació de plaques solars en els immobles, i expressament, s’espefica que l’ordenança serà aplicable a tota la ciutat d’Alzira, excepte la zona de la Vila que està subjecta a un pla especial que protegix de manera singular les edificacions dels centre històric. És a dir estos aspectes més permisius per a instal·lar plaques solars no es podran aplicar al barri de la Vila.
Els meteoròlegs alerten de les conseqüències de la falta de pluges quan probablement entrem en un periode triennal de sequera a la Comunitat
Comença a ser preocupant la falta de pluges. Durant la tardor i el que portem d’hivern, les precipitacions estan sent molt escasses a la nostra Comunitat, i tan sols destaca este passat 19 de gener, on vam superar els 10-15 l/m² en gran part del territori. Les dades son clars indicadors de sequera. En 2023 ha plogut un terç del que hauria d’haver plogut. En un any generós, recollim 600 litres a l’any. Però, l’any passat fallaren les pluges en primavera i tardor. Els pantans, per conseqüència, es troben en menys d’un terç de la seua capacitat. El pantà de Tous està a un 20%. A més, el terreny està sec, amb un 84% d’aigua del que caldria. Sobretot passa al litoral i al prelitoral, on es troba a Alzira. Però l’anticicló que hi ha damunt de tot el Mediterrani és el causant. Com ha explicat Jovi Esteve, podem haver entrat en un període sec. A hores d’ara, sent optimistes, podria ploure a mitjans de febrer, però son dades que encara no són segures.
La Unió reclama a la UE que habilite un corredor de seguretat a França per a que els productes valencians puguen arribar als mercats europeus
La Unió reclama a la Unió Europea que habilite un corredor de seguretat a França per a que els productes valencians puguen arribar als mercats europeus. El principal problema és la sobremaduració de cítrics si no es recol·lecten prompte. Un problema que se suma a una campanya difícil. L’organització agraria ha manifestat la preocupació per els productes valencians, la majoria d’ells peribles. Exigixen que els responsables europeus obliguen als Estats membres a asegurar el comerç intracomunitari, que ja està amenaçat per les importacions de tercers països no europeus. A més, La Unió recorda als llauradors francesos que s’equivoquen en la direccció de les seues protestes, ja que atacar als nostres productes agreuja la crisi de preus. El que cal fer es lluitar contra la gran distribució europea i exigir que les importacions complisquen les mateixes condicions de qualitat i seguretat alimentària. Precisament, per a aconseguir un millor funcionament de la cadena alimentària i exigir una reciprocitat en les importacions de tercers països, LA UNIÓ té convocades ja este mes de febrer dos accions de protesta. Una al Port de Castelló i una tractorada que conclourà enfront del Ministeri d’Agricultura a Madrid.
Conclou el Projecte Origens, el programa de formació en agricultura ecològica que unix inclusió social de persones vulnerables i medi ambient
El passat divendres 26 va tindre lloc la cloenda del Projecte Origens, un programa de formació en agricultura ecològica per a persones vulnerables que unix inclusió social i medi ambient. Vora 15 persones han rebut durant quatre mesos formació en competències bàsique sobre agricultura ecològica El projecte, coordinat per l’Àrea de Serveis Socials i EDUVITA amb el finançament del Programa Fons Social Europeu Plus, ha estat possible gràcies al departament de medi ambient. Per a poder-se desenvolupar s’han cedit les parceles de l’hort de Ros. Origens forma part del Programa Pas a Pas Itineraris d’Incusió, dedicat a persones en risc d’exclusió social. El programa els permet invertir en habilitat laborals i construir xarxes socials fortes.
Alzira seguix protegint-se de les riuades i les barrancades amb la neteja del tanc de tempestes de l’antic centre comercial Vilella
Alzira seguix protegint-se front les riuades i especialment les barrancades. A instàncies de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, el banc roïn, el Sareb, ha encomanat realitzar treballs de neteja dels llits dels barrancs Casella, Estret i Vilella perquè complisquen la funció de tanc de tempestes quan hi haja fortes pluges a Alzira. En el seu dia les obres d’ampliació d’estos barrancs quedaren inacabades amb la paralització de les obres del centre comercial Vilella. A més, seguixen els treballs de connexió a càrrec de l’empresa Aigües de València entre el canal Interceptor i el de les Basses que recolliran les aigües pluvials procedents dels barrancs Estrella, Fosc, Gracia Maria i Arena i evitaran les inundacions als barris de les Basses, Alquenència i Venècia. El canal artificial desemboca les aigües recollides al barranc de la Casella que serà ampliat, pròximament, per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, al temps que desviarà la confluència del barranc de Barxeta per facilitar l’eixida de les aigües al Xúquer.
Balanç positiu d’Alzira a Fitur 2024 amb l’aposta principal de l’Anell Verd, un dels atractius medi ambientals de la ciutat
Ahir es va posar punt i final a Fitur 2024, la Fira de Turisme Internacional a Madrid. Alzira fa un balanç positiu de les reunions mantingudes per a començar a enllestir un pla estratègic de turisme verd. L’objectiu per a l’any que ve és recuperar l’estand propi de la ciutat a la Fira. La Reganyà, l’Espardenyà, les Falles i l’Anell Verd han estat els protagonistes alzirenys a Madrid. L’ aposta forta era l’Anell Verd, que va estar precedida per la gastronomia. Els dies centrals viatjaren el Regidor de Turisme i l’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, acompanyats de tècnics per a presentar el major atractiu turístic de la ciutat, els seues espais naturals. La proposta Alzira en verd engloba, com diu el regidor de turisme molts àmbits, a banda del medi ambient. Fitur és un lloc d’exposició però també una xarxa de contactes. Les reunions que mantingueren amb empreses del sector varen ser un pas més en el pla estratègic turístic que vol crear el govern. Esperen recuperar els anys vinents l’estand propi d’Alzira a la Fira Internacional. Un estand que es va perdre fa uns anys.
