El Govern espanyol aprova mesures laborals excepcionals per a les víctimes del temporal
La recent DANA ha deixat també mesures laborals excepcionals similars a la pandèmia, mesures per a protegir les empreses, treballadores, i col·lectius vulnerables per part del Govern espanyol. En matèria d’ocupació, l’objectiu és protegir el treballador per afrontar les conseqüències personals i econòmiques derivades del temporal. Per això, s’establixen permisos retribuïts per i no recuperables per impossibilitat d’acudir al treball, trasllat, neteja o condicionament del domicili habitual, recuperació d’estris i efectes personals, obtenció de documents oficials, defunció o desaparició de familiars i deures de cura. També s’inclou la possibilitat d’adaptar-se o reduir la jornada per atendre deures de cura no inclosos en els permisos retribuïts. Ara bé, l’assessora laboral Marta Sansaloni explica que en el cas de l’última alerta roja, decretada dimecres, no s’aplicarien estes mesures, perquè l’única cosa que estava restringit era l’accés en vehicle privat, si l’empresa estava oberta, calia anar a treballar o teletreballar. D’altra banda, s’establixen ERTES, que es configuren com una eina clau per protegir l’ocupació a les zones afectades. S’amplia la cobertura dels ERTE per força major a empreses afectades directa o indirectament per la DANA, incloent les que patixen pèrdues d’activitat com a conseqüència de la mateixa. A través de la presentació d’una sol·licitud col·lectiva per part de l’empresa beneficiària d’un ERTE, es facilita l’accés a la prestació per desocupació per als treballadors afectats pel mateix, eliminant el període de carència i mantenint la quantia en el 70% de la base reguladora. També es reconeix el dret a la suspensió contractual i reducció de jornada per al servei de la llar familiar, amb accés a la prestació per desocupació en les mateixes condicions que la resta de treballadors. I hi ha prohibició de l’acomiadament: es prohibix l’acomiadament en empreses que es beneficien d’ajudes directes o ERTE relacionats amb la DANA. En cas de produir-se, es considerarà nul i l’empresa haurà de retornar les ajudes. Les mesures de l’anomenat escut social també preveuen que una baixa causada per la DANA i demanada entre el 30 d’octubre i el 29 de novembre es considera un accident laboral, i per tant una retribució del 75% del jornal. Foto: Moncloa Pots escoltar ací l’informatiu sencer:
El termini d’inscripció per a les borses de monitors i monitores esportives s’amplia fins el 25 de novembre
El termini d’inscripció per a dos borses de treball de monitors i monitores per al Servici Municipal d’Esports s’amplia fins dilluns 25 de novembre. L’Ajuntament ha anunciat esta ampliació arran de la situació d’emergència que patim a la província de València. Recordem que estes borses consistixen en un concurs de mèrits i posterior entrevista, i que tracten de cobrir les places de monitors i monitores esportives en les categories en sec com Ciclisme de sala, Zumba, Pilates o musculació; i d’aigua i socorrisme com a socorrista o monitor de natació, d’Aquagym o d’Aquaeròbic. Estes activitats es podran ampliar amb altres paregudes en cas que l’aspirant acredite que té la formació o habilitació exigida. Es pot trobar tota la informació i les bases en ocupaciotemporal.alzira.es. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Les llistes de l’atur tornen a engrossir-se a Alzira en el mes d’agost, amb un total de 2.881 persones aturades
Les llistes de l’atur tornen a engrossir-se a Alzira, com va passar el mes passat després d’un temps de tendència a la baixa. 47 persones més es troben aturades segons les dades del passat mes d’agost. En total en són 2881. No obstant, respecte a l’any passat les dades són positives, amb 199 persones menys a l’atur. En juliol de l’any passat arribavem als més de 3000 aturats. L’augment s’ha vist reflectit en homes i dones, al voltant de 40 homes i 10 dones han perdut el seu lloc de treball. Això suposa que en este mes de juliol les dones representen el 63% del total. Pel que fa als sectors d’activitat, el sector seveis és el més afectat i el que més ha engrossit les llistes, amb 28 persones aturades més. La industria també augmenta en persones aturades, la construcció suma 4 persones aturades i l’agricultura en resta 9. Quant als grups d’edat, els majors de 44 anys representen el 54’2% del total, un poc menys que a juliol. El sector entre 25 i 44 anys ha sumat 19 persones més i els joves menors de 25 sumen 13 persones aturades. Pel que fa a la Ribera, segons les dades del SERVEF, l’atur registrat en el mes de juny del 2024 s’ha situat en 16.776 persones, és a dir, 409 aturats menys que en juliol. Quant a la contractació, s’han registrat 6140 contractes a l’agost del 2024, la qual cosa ha suposat 666 contractes menys que en el 2023 és a dir un 9’79% de descens interanual. Per gèneres, el 45% han sigut a dones i vora el 54% homes. La contractació indefinida mensual ha registrat 2950 contractes, mentres que sota modalitat temporal s’han realitzat 3170 contractes. El 49’64% s’han concertat a jornada completa, mentres el 50’36% ha sigut de temps parcial. Per a Raül Roselló, Secretari General Comarcal d’UGT-*PVel repunt de l’atur és major de l’esperat a causa de l’increment bastant accentuat en el sector industrial encara que seguim amb el descens interanual positiu i amb una contractació forta amb el canvi dels contractes temporals per indefinits. Per això, Roselló indica que és el moment de continuar avançant en el camí de l’estabilitat, modificant les qüestions que van quedar pendents, com els costos i les causes de l’acomiadament. Per a UGT, l’acomiadament hauria de ser l’última de les opcions possibles, prioritzant altres vies com la formació i recol·locació de les persones treballadores dins de l’empresa.
La Mancomunitat de la Ribera Alta refuta l’exclusió de les mancomunitats en les subvencions de Labora de contractació de descocupats
La Mancomunitat de la Ribera Alta reclama a Labora l’exclusió de les entitats comarcals en les subvencions per a la contractació de desocupats menors de 30 anys per part de les entitats locals. L’entitat ha presentat un recurs de reposició contra la resolución de juliol del director general de Labora, que convoca per a este any les subvencions. Per primera vegada, les mancomunitats queden excluides de poder sol·licitar la subvenció, però la Mancomunitat de la Ribera Alta assegura que tenia previst sol·licitar-les. La justificació del recurs apel·la a la Llei de Mancomunitats de la Comunitat Valenciana, que establix que estos organismos participaran en les convocatòries autonòmiques i provincials d’ajudes dirigides als municipis, a excepció que es previnga el contrari en les convocatòries. La presidenta de la Mancomunitat, Paqui Momparler destaca que les entitats comarcals aporten molts beneficis per a la societat i els municipis i el personal d’ajuda és una gran ajuda per a la Mancomunitat, a l’hora que es fomenta la formació i experiencia de joves desocupats.
Les dades de l’atur a Alzira seguixen a la baixa amb 2.824 persones aturades, 67 persones menys que el mes passat.
Coneguem ja les dades de l’atur del tercer mes de l’any 2024, d’este març de 2024. Alzira compta amb 2.824 persones aturades, 67 persones menys que el mes passat, i a més la xifra continua per davall dels 3.000. L’any passat, en març s’arribava als 3.030 aturats. Les dones seguixen sent les més afectades per la descocupació, però han baixat els números en ambdos sexes. Les dones representen actualment el 63.2% de les persones aturades, en total 1785 dones front a 1.039 homes. Per sectors, el que continua acumulant més atur és el sector serveis en el qual estan inscrites 1.823 persones, també ha baixat respecte a febrer. El que menys atur acumula és l’agricultura, amb 148 persones aturades. Per edats, torna a ser el grup de majors de 44 el que acumula més de la meitat de les persones aturades, encara que ha baixat un poc respecte a febrer, en son ara 1548 persones aturades. Els joves són els que menys presència tenen a les llistes de l’atur, però en este mes tan sols han aconseguit feina 3 persones joves. Les persones entre 25 anys i 44 representen el 37% de les llistes. Pel que fa a la Ribera, alta i baixa, Segons les xifres publicades pel SERVEF, l’atur registrat el mes de març del 2024 a la Ribera, s’ha situat en 16571 persones, és a dir, 248 aturats menys que el mes de febrer, amb un descens mensual del 1’47%. Per part seua, les dades anuals indiquen que tenim en este mes 1173 aturats menys que el mateix mes del 2023 el que suposa una disminució de desocupació anual del 6’61%. Quant a la contractació, s’han registrat 6151 contractes al març del 2024, la qual cosa ha suposat 1054 contractes menys que en el 2023 és a dir un 14’63% de descens interanual. Per gèneres, 2845 han sigut a dones (46’25%) i 3306 a homes (53’75%). La contractació indefinida mensual és de 2604 contractes (un 20’12% menys que l’any passat) i la contractació temporal és de 3512 contractes el que significa un 42’33% en indefinits i la temporal un 57’10%. Els contractes han sigut tant en els temporals com en els indefinits, un 57’52% a jornada completa i un 42’48% a temps parcial. Per a Raül Roselló, Secretari General Comarcal d’UGT-*PV, “Les dades de l’atur del mes de març, mostren que la Setmana Santa i les falles tornen a impulsar l’ocupació a la Ribera, amb un descens significatiu durant estos últims dos anys, tractant-se de la dada més baixa per a un mes de març des del 2008. La potenciació del contracte indefinit enfront del temporal ha donat un increment d’ocupació estable que continuen mantenint-se: el pes dels contractes indefinits sobre el total s’ha multiplicat per més de quatre, passant d’un 10’35% al març de 2021 al 42’33% este mes.
UGT-PV mostra la dificultat de les dones per a accesdir a contractacions estables en el seu informe “Dones al mercat laboral: termòmetre d’igualtat”
Sota el lema “No ens rendim, els avanços de les dones son intocables”, UGT-PV ha presentat l’informe “Dones al mercat laboral: termòmetre d’igualtat” amb motiu del Dia de la Dona. Les estadístiques demostren que a les dones els costa més accedir a un contracte, i després, a una contractació estable a temps complet. Patixen condicions laborals més inestables com la temporalitat, la parcialitat i la discontinuïtat. L’últim any, de cada 100 contractes indefinits, 60 eren per a homes i 40 per a dones. Altres indicadors de desigualtat a la Ribera són per exemple la parcialitat en els contractes, que suposa un 22,28% dels contractes a dones i tan sols un 7,05% dels contractes a homes. Els contractes indefinits i a temps complet arriba en els homes al 78’06%, mentre que en les dones és un 46’35%. A pesar de les dades de desigualtat, les estadístiques continuen mostrant que les polítiques compromeses amb els drets laborals i igualtat a la feina milloren la situació. UGT ha manifestat el seu compromís en la tasca de reivindicació per aconseguir implantar la perspectiva feminista en totes les polítiques i en tota la societat
S’inaugura amb èxit de participació la XVI Edició de la Setmana de l’Economia a Alzira
Per fi ha començat l’esperada XVI edició de la Setmana de l’economia a Alzira, una proposta ja consolidada a la ciutat. Ha començat amb la ponència de l’empresari Emilio Duró anomenada “L’èxit empresarial basat en una actitut mental positiva”, una ponència que ha sigut tot un èxit en quant a assistència, com ho és també el conjunt de la setmana que ja compta amb més d’un miler d’assitents. L’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, la Regidora de Desenvolupament Econòmic Gemma Alós, el president de l’AEA, Raul Tudela i el Director General de Programes Industials al Ministeri han inaugurat esta setmana de l’economia. Durant la inauguració s’han donat a conèixer les empreses i entitats reconegudes amb els guardons que s’entreguen anualment. Enguany, els premiats han sigut Flores Raquel, Mecatronic, Modesto Ballester i la comissaria de la Policia Nacional Alzira-Algemesí, que ja va ser guardonada en desembre amb la Insígnia d’Or de la Ciutat. Per la seua banda, Alfons Domínguez, alcalde d’Alzira ha destacat que, la setmana de l’economia és referent a tot el país per les atractives propostes dels professionals. Unes paraules que confirmava també Jordi Llinares, Director General de Programes Industrials al Ministeri. Després de la conferència de l’expert en economia Emilio Duró, la programació continua esta vesprada amb agricultura i comunicació comercial. Dos propostes ben diferents. Gemma Alós, regidora de Desenvolupament Econòmic ha destacat esta diversitat com l’essència de la Setmana de l’economia. A les 17:30, José Miguel i Mulet, Vicent Navarro i Juan Salvador i Torres parlaran de la tecnologia en l’agricultura, noves plagues i repercusió econòmica. A les 19, el responsable de comunicació del Banc Mediolanum, Luca Lazarini tancarà la programació de hui amb la conferencia Razoptimismo, razón y optimismo en economia. Demà i despus demà, les ponències estaran dirigides al comerç local d’Alzira i els empresaris més menuts. Raul Tudela, president de l’AEA, ha explicat que la setmana de l’economia té un impacte positiu durant tot l’any i beneficia a moltes empreses alzirenyes. Per la seua banda, Carmen Herrero, directora d’Idea ha convidat a tota la ciutadania a assistir a les ponències encara que no puguen inscriure’s, ja que l’entrada és lliure i es poden vore de peu. Explicava este matí moments abans de la inauguració que han treballat molt i per això el nivell es supera cada any i ara tan sols queda gaudir-la.
Labora organitza jornades de fòrums d’ocupació amb ofertes de treball, tallers i conferències a 28 ciutats valencianes
Labora organitza fórums d’ocupació a tota la Comunitat Valenciana amb ofertes de treball, tallers i conferències per a millorar l’ocupabilitat. Començaran el 29 de febrero a Algemesi i seguiran per tot el territori durant 2024 i 2025. Les persones assistents podran presentar-se a les ofertes laborals publicades per a cada fòrum i entrevistar-se personalment amb les empreses. Se celebraran en total 28 fòrums que comptaran amb tallers pràctics, conferències, taules redones i estands informatius. Tot amb continguts útils i ferramentes per a millorar la búsqueda d’ocupació. En cada ciutat, es presentaran un gran nombre d’ofertes de la zona. Les conferències i tallers aniran orientats a millorar les habilitats professionals dels participants i aconsellar-los en la preparació del curriculum o l’entrevista. D’altra banda, les taules redones estaran dirigides per professionals de Recursos Humans, entitats del tercer sector i centres de formació. Per a una atenció més personalitzada, els demandants d’ocupació tindran a la seua disposició estands informatius, on podran resoldre qualsevol tipus de dubte. Si alguna persona interessada no hi pot asistir també té l’opció de seguir les xarrades en directe via internet, entregar el seu curriculum a través d’una bústia digital i fer videoconferencia per a les entrevistes. Per a inscriure’s a les jornades, cal entrar a la pàgina web www.laboraenruta.es. La inscripció és obligada. El secretari autonòmic d’ocupació ha destacat que amb la marca Labora en ruta s’estan posant en marxa iniciatives per a fer el servei Labora més eficient, humà i proper.
L’atur s’incrementa lleugerament en la Ribera i en Alzira en el primer mes de l’any. A Alzira l’atur ha abaixat en un any un 7% i se situa amb 2860 persones.
Primer mes de l’any i lleuger increment de les persones aturades, seguint la pauta estacional. Hui s’han donat a conèixer les dades de l’atur i Alzira compta amb 2860 persones en les llistes del Labora, en són 77 persones més que al mes de desembre, tot i que es continua per davall de les tres mil persones, una xifra que ja es va assolir l’any passat. Si comparem amb les dades de fa un any, la situació és més positiva, ja que l’atur s’ha reduït en un any un 7%. D’esta reducció de l’atur, cal destacar que les més beneficiades són les dones, tot i que representen el 63 per cent de les persones aturades, si que cal assenyalar que en un any, les que major índex d’ocupabilitat han tingut han sigut les dones, ja que s’ha reduït l’atur femenina en 150 dones, mentre que en el sector masculí, la reducció ha sigut mínima. Per sectors, el que continua acumulant més atur és el sector serveis en el que estan inscrites el 66 per cent de les persones aturades, mentre que el sector agrícola és el que menys atur acumula. Per edats, torna a ser el grup de majors de 44 el que acumula més del cinquanta per cent de les persones aturades (1573) i els que menys estan en les llistes de l’atur són els jóvens menors de 25 anys( 209), la resta de persona aturades( 1078) tenen entre 25 i 44 anys. VALORACIÓ UGT I pel que fa a la Ribera, segons les xifres publicades pel SERVEF, l’atur registrat el mes de gener del 2024 a la Ribera, s’ha situat en 16.724 persones, és a dir, 510 aturats més que el mes de desembre, amb un ascens mensual del 3’15%. Pel que fa a les dades anuals indiquen una disminució de desocupació anual del 6’16%. Quant a la contractació, s’han registrat 7086 contractes al gener 2024, la qual cosa una disminució interanual del 3’22%. La contractació indefinida mensual és del 44’07% mentre que la contractació temporal està en un 54’54%. Per a Raül Roselló, Secretari General Comarcal d’UGT-*PV, les dades d’atur de gener mostren que la Reforma Laboral suavitza la tradicional garrotada de gener, característica de la fi del període nadalenc, amb un increment d’aturats molt més baix que històricament ocorria. Però per a Roselló, cal destacar que “l’estadística de contractes continua mostrant signes d’estabilització, comportant-se concorde a la premissa de “menys contractes, però de major qualitat”. Després de 2 anys de la Reforma Laboral, s’han signat menys contractes no obstant això, els indefinits ascendixen sent un 44% de tota la contractació de gener. De manera que moltes persones treballadores que abans encadenaven diversos contractes temporals en un mateix mes, ara tenen un contracte indefinit. Per això, que hi haja menys contractes no és un aspecte negatiu sinó un indicador que la reforma laboral està funcionant i permetent que les relacions entre treballador i empresa es desenvolupen en un marc de major estabilitat laboral de la qual es beneficien totes dues contraparts”. Per a UGT cal destacar que mesures com, la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) i la reducció de la jornada laboral màxima (per a UGT hauria d’aconseguir les 35 hores setmanals al final de la legislatura), són necessàries i des del diàleg social acordar-les com a factors determinants per a combatre la pobresa salarial al mateix temps que seran també molt útils per a estimular la creació d’ocupació i la millora productiva de les empreses. Finalment Roselló incidix que “la fortalesa de la contractació indefinida aconseguida ha de ser acompanyada amb unes millores en les garanties per a això és necessari que la indemnització per acomiadament adquirisca un caràcter dissuasiu i *resarcitorio, recuperant també els salaris de tramitació. Això desplaçaria a l’acomiadament com l’última de les opcions possibles per a l’ocupador, fomentant altres alternatives com la formació i la reubicació que són moltes més beneficioses per a totes dues parts, ja que contribuïxen a elevar la productivitat, reduïxen costos i doten a la persona treballadora d’un extra de seguretat laboral”.
20 persones es formen en jardineria i obra durant un any gràcies a una subvenció de mig milió d’euros de Labora.
20 persones aturades formen part del projecte Et formem 2023: despertem el talent. Es tracta d’un programa d’ocupació que s’ha iniciat este mes de desembre i que els formarà en jardineria i obra per tal que milloren la seua empleabilitat. Els programes Et formem tenen una durada d’un any i estan adreçats a desempleats de llarga durada, persones amb dificultats d’inserció laboral o pertanyents a col•lectius vulnerables. La formació en les especialitats és eminentment pràctica, durant el curs realitzen pràctiques i a més reben formació complementària de prevenció de riscos laborals, igualtat, alfabetització informàtica i inserció laboral. Enguany, hi ha dos itineraris formatius. D’una banda, l’itinerari de jardineria que estan fent nou dones i un home, que obtindran un certificat de grau mitjan en instal•lació i manteniment de zones verdes. Les pràctiques del curs les fan a l’Alquenencia, l’Alquerieta, La Muntanyeta i la Casona de la Murta. ET FORMEM 2- A. Pons D’altra banda, el curs d’obra el fan sis dones i quatre homes i a través d’ell, s’obté el certificat de nivell 1 i 2. Les pràctiques les realitzen al mateix edifici d’Idea, ja que acabaran de construir les aules destinades a la formació. El curs ha comptat amb una granpresència femenina, i tal com explicava la professora, actualment hi ha moltes dones treballant en l’obra, sobretot especialistes en determinades tasques, que ara són tan necessàries. El projecte Et formem està finançat per Labora en més de mig milió d’euros i l’aportació municipal no arriba als 5.500. L’alumnat que fa jornades de vuit hores formant-se en estes especialitats, també rep un salari.
