La Directora General de Patrimoni Cultural posa a la Murta com una de les prioritats del patrimoni valencià
La directora general de Patrimoni Cultural, Marta Alonso, va afirmar diumenge als companys de Levante-EMV, que La Murta ha de ser una de les prioritats del patrimoni valencià. I és que van a complir-se 20 anys des que comença a elaborar-se el pla director de la Murta i apenes s’han fet alguns treballs de consolidació. Fa dos anys es va aprovar 1’2 milions d’euros en els pressupostos de la Generalitat per donar l’espenta definitiva a la rehabilitació de la Torre dels Coloms però encara no s’ha executat. Tot i les bones intencions de la directora general de Patrimoni Cultural, Marta Alonso, qui ja coneixia el projecte de la seua anterior etapa com a directora general, no concretà una data d’inici per a les obres. El que sí té clar és que esta restauració seria el primer pas per a altres intervencions en el conjunt històric. La restauració pretén que la torre puga ser visitable. Per la seua banda, l’Ajuntament d’Alzira ha concedit ja a la Conselleria de Cultura tant la llicència urbanística per emprendre la restauració com l’autorització per a l’ocupació del terreny i poder executar les obres.
AMICS de la MURTA alerta del perill que patix el Monestir de Santa Maria de la Murta, en risc de desaparició des de fa tres anys
L’Associació AMICS de la MURTA alerta del perill que patix el Monestir de Santa Maria de la Murta, que es troba en ruïnes i en la llista roja del patrimoni espanyol en perill, segons l’associació Hispania Nostra. Fa més de tres anys el Monestir va entrar en les llistes d’Hispania Nostra, una associació sense ànim de lucre que es crea per a la defensa i posada en valor del patrimoni cultural i natural d’Espanya Hi ha tres llistes, la verda, per als monuments ja recuperats, la roja, per als monuments en perill i la negra, per als que han desaparegut. Tot i això, AMICS de la Murta denuncien que la corporació municipal no està fent una bona gestió per a recuperar el Monestir. Des dels anys 80, quan va passar el conjunt a mans públiques, s’ha anat arrosegant el problema i no s’ha creat encara la Fundació Municipal per a la gestió de la Vall, com es va prometre en eixe moment. Això prmetria rebre donacions d’empreses i particulars que impulsarien els projectes. El conjunt de les ruïnes del Monestir de Santa Maria de la Murta, en el que es troba la Torre dels Coloms, estan declarades Bé d’Interés Cultural, tenen un Pla de Consolidació i Restauració fet per la Universitat Politècnica de València i pagat per la Generalitat Valenciana, tenen un expedient d’imminent col·lapse, compten en els pressupostos de la Generalitat dels diners i l’ajuntament d’Alzira ha concedit tots els permisos necessaris. A banda del patrimoni arquitectònic i natural, la Murta té una altra vessant cultural. Un dels propòsits de l’Associació, junt amb la Mancomunitat de la Ribera, és arroplegar tota la documentació i digitalitzar-la.
Alzira ha commemorat hui la mort del Rei Jaume I fa 748 anys amb un acte institucional on s’ha anunciat amb la presentació d’una maqueta el começament de les obres de la Muralla en setembre
L’Ajuntament d’Alzira ha commemorat hui la mort del Rei Jaume I al 1276 a la casa del Rei a Alzira. Ho ha fet amb una acte institucional dipositant una corona de llorer a les ruines de la Casa Reial a la Vila d’Alzira. Abans del passacarrer cívic des del Muma a la Casa del Rei, s’ha presentat la maqueta de les muralles d’Alzira. Una maqueta realitzada dins del projecte Riberana de la Mancomunitat de la Ribera, d’un metre de llargaria que recull amb detalls el recinte amurallat i que va lligat a un cartell en braille i un codi Qr on es pot trobar tota la informació de la muralla i la imatge en 3D. Per a realitzar esta maqueta finançada per la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública, s’ha realitzat més de cinc mil imatges per a fer una reconstrucció fideligna de l’entorn i a més s’ha pintat a ma. La maqueta ha sigut cedida al Museu Municipal d’Alzira. Després d’esta presentació, la comitiva, formada per representants de diverses associacions, regidors i regidores encapçalats per l’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez i acompanyats per tabal i dolçaina, s’ha dirigit a les excavacions de la Casa del Rei on s’ha dipositat un corona de llorer. La comitiva ha comptat amb la participació de la presidenta de la Mancomunitat de la Ribera Alta, Paquí Monparler, el tècnic de Riberana,Victor Rey, el president i vicepresident de l’associació d’Amics de Santiago, Aurelio Belenguer Sánchez i Jose César Antón Pascual, el coordinador de les rutes de Jaume I, José María Villagrasa i el director del MUMA, Agustí Ferrer. L’acte també ha servit per anunciar l’imminent inici de les obres de rehabilitació del camí de Ronda de la muralla d’Alzira en el tram comprés entre el carrer Saludador fins a la Casa Reial. Un tram que es rehabilitarà amb un pressupost de 400.000 euros a través del pla Xacobeo. El regidor de Patrimoni, Xavi Pérez, destacava la importància de recuperar este tram que després es podrà visitar i es convertirà en un atractiu patrimonial i turístic d’Alzira dins de la ruta de Jaume I. L’objectiu segons ha explicat l’alcalde és celebrar el 750 aniversari de la mort del rei Jaume I, el pròxim 2026, amb els dos espais rehabilitats. D’una banda la muralla i d’altra banda la Casa del Rei, que es convertirà en una casa museu amb unes obres que tenen previst començar ja el pròxim any, ambdos finançades pel Pla Xacobeo. Amb estes dos obres, és valora la importància d’Alzira en la vida i obres del Rei Jaume I, ja que va ser a la casa de l’Olivera en ple cor de la vila d’Alzira, on ja malalt va abdicar i deixa la corona d’Aragó en mans del seu fill, Pere el Gran. A més Jaume I destaca pel seu compromís amb Alzira nomenant-la com a Vila Reial, o desenvolupant l’agricultura, impulsant la Sèquia Reial entre altres. Domínguez reivindicava així el paper del Rei Jaume I i la seua vinculació a Alzira. Recordem que Alzira cada any commemora la conquesta de la vila d’Alzira pel Rei Jaume el 30 de desembre, la vespra de Sant Silvestre, una jornada en la quales reconeix persones i entitats de la població amb la insígnia d’Or de la ciutat.
Es rehabilita el panteó en memòria d’alguns dels republicans represaliats pel franquisme a Alzira.
La Diputació de València ha arribat a un acord amb l’Ajuntament d’Alzira per a la subvenció de les obres de rehabilitació del panteó de la ciutat de la Ribera Alta, considerat el primer que es va construir a España per a rehabilitar la memòria d’alguns dels republicans represaliats pel franquisme. El panteó es va construir a la fi dels anys setanta o principis dels huitanta, on es van traslladar els cossos d’unes cinquanta fosses comunes que albergaven al voltant de dos-centes persones. Els tècnics de les diferents administracions han avaluat el valor patrimonial del memorial i s’han elaborat diferents projectes, que ara seran redefinits. Es proposa una rehabilitació i allí es reinhumaran els cossos que consideren els familiars després d’un procés d’identificació que, no obstant això, és complicat. Es valora la possibilitat d’edificar 84 nínxols en el nou monument, que es destinaran a les persones identificades. La resta de cossos, els no identificats, fins als 200 possibles, es depositaran en quatre sepultures obertes en el subsol. La inexistència de criteris científics en l’exhumació realitzada en els anys 70 o 80 impedix que es puguen realitzar hui treballs d’identificació individualitzats, ja que les restes van ser mesclades. Xavi Pérez, regidor de patrimoni. PANTEÓ FOSSAR ALZIRA 1- x. pÉREZ Per a subvencionar estos treballs, la Diputació de València aportarà 21.331 euros del pressupost actual de 2024 i altres 7.889 euros dels comptes del pròxim any, amb les quals es procedirà a la rehabilitació estructural per a evitar filtracions i problemes de pavimentació.
El Muma ha presentat hui el projecte Prometheus, un projecte que pretén promoure el coneixement des itineraris culturals europeus, com la Ruta de Jaume I
Hui s’ha presentat al Museu municipal d’Alzira el projecte Prometheus, un projecte que pretén promoure el coneixement des itineraris culturals europeus. Un dels itineraris ha sigut la Ruta de Jaume I que s’ha posat en valor a través d’este treball que ha registrat els llocs i monuments en l’actualitat i els ha digitalitzat. Este projecte ha servit perquè, a través d’una investigació precisa,revitalitzar el patrimoni arquitectònic internacional de forma molt rellevant. Inicialment, el projecte s’inicia a Rússia, amb la Universitat de Perm amb la Ruta del Alto Karma, es va suspendre arran la guerra a Ucraïna, va continuat amb la ruta urbana de la ciutat de Gdanks i es va suspendre arran la guerra a Ucraïna. I finalment la ruta de Jaume I de la ma de la participació de la Universitat Politècnica de València. S’han digitalitzar els monuments i esglésies d’estaq ruta des de l’esglèsia de la Sang de Llíria fins el castell d’Almonecir. Alzira ha estat part fonamental d’esta ruta, ja que d’ella han format part la muralla, la casa de Jaume I i la Creu Coberta. El regidor de patrimoni Xavier Pérez ha destacat la importància d’este treball per a la futur museu en la Casa del Rei. L’investigador responsabel de la Universitat Politècnica de València, Luis Palmero ha destacat la importància d’este treball, ja que ha contribuít a que reconstruir i difondre el patrimoni perdut i ho han fet els joves estudiants que mitjançant la pressa de dades in situ i la posterior digitalització han recuperat estes rutes culturals. A més tal i com ha destacat l’arquitecte Jorge Garcia Valldecabres, Jaume I es troba en el centre de la construcció europea. El mateix expert ha destacat la importància de Jaume I per a donar valor a les figures de Sant Bernat i les germanes. Segons ha explicat es tracta del primer bernardí de la història. L’acte de presentació d’estos panells que resumixen el projecte Prometheus ha comptat amb la participació de l’alcalde d’Alzira, membres de la corporació i experts i alumnat que durant cinc anys han participat en este projecte internacional.
El Muma acollirà demà la presentació de l’exposició “La ruta de Jaume I. Un repte de documentació per a la intervenció i conservació de les rutes de patrimoni cultural”
El Muma acull demà la presentació d’una exposició sobre Jaume I. Es tracta d’un projecte de la Universitat Politècnica de València a través del Conveni d’excel·lència Maria Sklodowska-Curie. El projecte que es presentarà demà amb diverses maquetes s’anomena “La ruta de Jaume I. Un repte de documentació per a la intervenció i conservació de les rutes de patrimoni cultural”. L’acte tindrà lloc demà al matí a les 11 al MUMA.
El partit popular demana que es dedique un carrer o plaça pública al polític basc assassinat per ETA, Miguel Angel Blanco, en el 27 aniversari del seu assassinat
El Partit Popular demana que es dedique un carrer o espai públic a Miguel Ángel Blanco assassinat fa 27 anys per ETA. Es per això que demana que es convoque la comissió de toponímia que és qui informa sobre la idoneïtat de posar un nom determinat a un espai públic. Este dissabte 13 de juliol de 2024 es complixen 27 anys del segrest i assassinat del regidor del PP d’Ermua, Miguel Angel Blanco i des del PP consideren necessari mantindre viu el record a les víctimes de la banda terrorista ja que la memòria combat la intolerància. El Partit Popular sol·licita a la Comissió de Toponímia de l’Ajuntament d’Alzira, dedicar un carrer, parc o espai públic en honor al polític assassinat per ETA en 1997. Des del Partit Popular esperen que es convoque la Comissió de Toponímia, que en esta legislatura i amb més d’un any de vigència encara no ha convocat cap reunió i es puga tractar esta petició per a poder passar-la després al seu debat en el ple de l’ajuntament.
El Consorci del Camí del Cid millora la senyalització de la ruta al seu pas per Alzira, un dels conjunts històrics-artístics pels quals passa este sender de més de 1.000 quilòmetres
Hui se celebra el 925 aniversari de la mort del Cid Campeador a València, Alzira forma part de la ruta senderista Cami del Cid, una ruta senderista de més de 1400 quilòmetres que creua 8 províncies, a més d’altres rutes que es poden fer en vehicle motoritzat. Alzira es troba en dos dels dels itineraris a peu que hi ha marcats “El anillo de la taifa de Valencia” i el “Ramal de la defensa del sud”. En este cas, el camí que passa per Alzira és entre Almussafes i Xàtiva i Alzira és descrita com conjunt històric artístic dins del recorregut del Cid. La documentació confirma que Alzira va ser sitiada en diverses ocasions per les tropes del Cid Campeador i fins i tot en una d’estes incursions, varen matar el seu fill. El camí del Cid és una de les diverses rutes històriques que passa per Alzira i els viatgers que estan fent-la poden segellar en el seu salvoconducte el pas per Alzira, a la Tourist Info. En la ruta del Camí del Cid, la particularitat és que cada població té el seu segell particular. Els amants d’estes rutes històriques poden consultar els diversos itineraris al portal web caminodelcid.org. Itineraris que estan senyalitzats i en els quals justament enguany, s’estan fent tasques de manteniment.
El Muma acull l’exposició “Contra Hitler, la petjada valenciana en la Segona Guerra Mundial” centrada en els valencians i valencianes que lluitaren contra el nazisme
Contra Hitler. La petjada valenciana en la Segona Guerra Mundial és el títol de l’exposició de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies que es va inaugurar ahir al Museu Municipal d’Alzira. La mostra, organitzada per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies junt amb la Regidoria de Patrimoni Històric i Memòria Democràtica, traça el mapa bèl·lic de molts dels hòmens i dones que van combatre el nazisme i el feixisme en la Segona Guerra Mundial. A pesar que Espanya no va participar oficialment en la Segona Guerra Mundial, almenys 65 mil espanyols disseminats pel món, la majoria provinents de l’exili, van acabar enquadrats en les files dels exèrcits aliats. El número va ser superior al dels combatents de la Divisió Blava enviats per Franco per a lluitar a les ordes d’Hitler. Espanyols, i entre estos un bon nombre de valencians, van lluitar en la Legió Estrangera Francesa, en els Cossos Francs d’Àfrica, en les Forces de la França Lliure, en la Companyia Espanyola Número 1 de l’exèrcit britànic, així com en els exèrcits nord-americà i soviètic. Destaca el paper imprescindible de les dones de la Resistència, afirma Rosa Brines, comissària de l’exposició, en la qual també han col·laborat investigadors com José María Azkárraga o Adrián Blas Mínguez Anaya, delegat de l’Amical de Mauthausen. Quant a la presència valenciana, la mostra trau a la llum el nom dels vint-i-dos valencians que van participar en la mítica companyia La Nueve del general Leclerc, així com noms ja insignes com Amado Granell, Virtudes Cuevas i altres valencians i valencianes menys coneguts. Tot això ha sigut possible gràcies als treballs de l’historiador Diego Gaspar Celaya i la experta en La Nueve, Evelyn Mesquida, els testimoniatges de la qual formen part de l’exposició a través de cinc vídeos en què el públic pot aprofundir sobre les qüestions que es plantegen.
Alzira obri la Casa Reial de Jaume I i presenta el resultat de les excavacions, amb la troballa d’una peça ceràmica amb més de mil anys
Una sala plena de gom a gom al MUMA va escoltar ahir l’arqueòloga Maria Clausi, la directora de les excavacions a la Casa Reial del Rei Jaume I a Alzira. Es va programar este esdeveniment per a presentar el treball de 3 mesos que s’han fet sobre les restes del subòl de la Casa Reial o de l’Olivera, com se la coneix popularment. La sèrie d’estructures descobertes, murs i paviments, de diferents tècniques i materials que se superposen segons èpoques històriques, junt a capes de reblits, intencionats o catastròfics, com és el cas d’algunes làmines de terra dipositades per inundacions del Xúquer. A més, en les excavacions s’ha trobat una peça ceràmica- una gerreta o redoma- dels segles X – XI prou sencera. El resultat de les excavacions aportarà la informació dels elements d’interés per a incorporar a l’edifici que cobrirà les restes i es convertirà en un centre museístic que dignifique este espai urbà del centre històric de la Vila, declarada Bé d’Interés Cultural pel conjunt de bens patrimonial que alberga. Les excavacions arqueològiques a la Casa Reial són l’estudi previ al projecte de recuperació d’este emblemàtic espai del Patrimoni Històric d’Alzira. Junt a la muralla conformaven la torre musulmana on es va situar la residència de Jaume I, i on segons la tradició va passar fins els últims moments de la seua vida. Un lloc per tant de gran interés cultural i sentimental per a tots el pobles de la Corona d’Aragó. El regidor de Patrimoni Històric, Xavier Pérez, ha mostrat la seua satisfacció per donar a conèixer a la ciutadania, dins d’estes jornades, el resultat de les excavacions d’este projecte tan necessari com il·lusionant per a tots el pobles de l’antiga Corona d’Aragó, ja que es un punt clau en la història de la vida i mort del rei més destacat i apreciat. En el marc dels actes de la programació per a commemoració del Dia dels Museus, es va presentar al MUMA esta setmana la restauració de sis plafons ceràmics per part de la restauradora Esmeralda Pons. Es tracta de plafons del segle XVIII i XIX provinents del Forn de les Rajoletes, d’una casa de la Plaça Major i de la Casa Alós. Estos plafons ja restaurats es poden veure a la col·lecció permanent del MUMA.
