Experts des de distints àmbits i ciutadania analitzaren el que va passar el passat 29 d’octubre amb la DANA i reflexionaren sobre les inundacions i els reptes que comporta el canvi climàtic. La taula redona inaugurà les jornades prèvies a la Biosfira, inauguració que comptà amb la presència de l’alcalde d’Alzira i la presidenta de la Mancomunitat de la Ribera.
La taula redona, anomenada “Escenaris de les inundacions a la Ribera després de la dana”, es va iniciar amb les paraules de la comissària d’Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Cristina Sola. Sola va detallar les obres d’emergència que s’estan fent en els rius valencians: més de 120 obres valorades en 200 milions d’euros per a corregir la situació post-dana. També anuncià que després d’estes van les obres previstes, com és l’ampliació del llit del barranc de la Casella i la millora de la confluència dels barrancs del Barxeta i el Casella, a més de dos obres que afecten a Carcaixent, una d’elles la construcció d’una mota per a evitar que s’inunde Cogullada. Els projectes d’estes obres ja estan redactats i, per tant, s’espera que s’adjudiquen entre enguany i el pròxim any. Cristina Sola, no obstant, explicà que estes obres, a soles, no són suficients, sinó que ha d’haver un canvi molt més gran en tot el curs del riu des del seu naixement.
Pel que fa la situació viscuda en la dana i la situació d’inundabilitat de la Ribera, els tècnics deixaren clar que les zones inundables continuen sent inundables i que s’han construït ciutats precisament en estes zones. Per això, cal ser conscients que pot tornar a passar, ja que pot haver-hi fenòmens extrems. Segons el geògraf Artemi Cerdà, caldria apostar per tindre-ho en compte i donar-li espais al riu perquè en estes situacions desaigüe sense afectar les persones, deixant zones de marjal i inundables. Cerdà posà com exemple Holanda, un país que ha apostat per inversions hidràuliques i apuntà la necessitat d’una nova cultura del territori de menys formigó.
El degà dels enginyers, Xavier Machí, coincidia amb Cerdà en la necessitat de conscienciar a les persones que viuen en zones inundables i, en el mateix sentit, apuntava la necessitat de treballar per a protegir-les, deixant zones que s’inunden perquè els rius no tenen la mateixa capacitat al llarg del seu recorregut. Machí denuncià la falta d’inversions, ja que des del 1995 s’estan abordant plans per a previndre la inundabilitat en la Ribera, però no s’han fet millores.
Per la seua banda, Mariló Gradolí, presidenta de l’associació Víctimes de la Dana-29 d’octubre de 2024, una associació que agrupa 400 persones i que té com a objectiu la justícia, reparació i memòria, va insistir en que els tècnics són els que han d’aportar solucions a les zones inundables i als efectes del canvi climàtic; ara bé, en este cas considera que també hi va haver una gestió negligent.
Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
