La Conselleria d’Agricultura tomba la iniciativa que presentà l’Ajuntament per a acabar amb la sobrepoblació de porcs senglars
La Conselleria d’ Agricultura tumba la iniciativa que va preparar l’Ajuntament d’Alzira per a triplicar les captures dels porcs senglars de la ciutat i així, acabar amb els problemes que suposen per a la seguretat vial com per a les explotacions agràries. Esta mesura es va pactar fa unes setmanes en un conveni entre el l’Ajuntament, els caçadors, AVA-ASAJA i l’empresa càrnica de Pollos Gil. L’empresa càrnica s’oferia a agafar les peces dels porcs abatuts de forma gratuïta i eliminaria els exemplars dels porcs caçats per a destinar-los a la fabricació de pinsos. El regidor d’agricultura, Enrique Montalvà, considerava este conveni com una clara solució al la sobrepoblació dels porcs senglars. Lamenta que des del sevei de seguretat i control de producció agrària de la Conselleria, els hagen alertat que si posen en marxa esta mesura podrien ser sancionats. També critíca que no han aportat cap solució per al problema, quan el conveni que ha proposat l’Ajuntament d’Alzira era molt positiu per a totes les parts. A més, el regidor Montalvà ha assegurat que els caçadors estan molt decebuts i es plantegen renunciar a la subvenció que els dona l’Ajuntament per a caçar estos animals salvatges.
Els llauradors valencians es mobilitzen amb els seus tractors per la geografia valenciana per a tractar d’aconseguir unes millors condicions
Les organitzacions professionals agràries de la Comunitat Valenciana s’unixen per a denunciar la crítica situació del sector agrari. Ava Asaja, ASAJA Alacant, La Unió, la Coordinadora Camperola del País Valencià, la Unió de Petits Agricultors i Ramaders i Cooperatives Agroalimentàries han establert un pla d’acció conjunt per a reivindicar mesures eficaces a les administracions. Les seues reivindicacions són transversals a totes les institucions, el govern de la Generalitat, el govern central i Europa. El sector sol·licita mantenir reunions amb la delegada del Govern, Pilar Bernabé, el president de la Generalitat, Carlos Mazón i els consellers d’Agricultura i de Medi Ambient. Les mobilitzacions es dividiran en tres fases, a Alacant, a València i a Castelló. En funció de les reaccions de les administracions, les entitats agràries no descarten ampliar el calendari de manifestacions. Les seues principals demandes són reorientar les polítiques europees prioritzant l’agricultura europea; reciprocitat a tots els nous acords comercials de la UE amb tercers països, així com revisió i estudi d’impacte dels acords en vigor. També creuen convenient una reducció de la burocràcia i la flexibilització del quadern digital d’explotació. Per últim, més control fitosanitari i el compliment de la Llei de la Cadena Alimentària, a més de mesures per a pal·liar la sequera i el canvi climàtic.
AVA-ASAJA presenta a Alzira les principals novetats en agricultura per a 2024 i fa balanç anual de 2023
Llauradors i ramaders valencians es reuniren ahir amb la presidència d’AVA-ASAJA i el conseller d’Agricultura Enrique Montalvà per conéixer les novetats i pròximes passes en màteria d’agricultura que afectaran a la nostra ciutat. En esta Assemble Ordinària, Pepe España, president local i Bernardo Ferrer, vicepresident segon d’AVA-ASAJA presentaren els resultats de l’exercici econòmic de 2023 i les novetats per al 2024. Es varen explicar les diferents mesures previstes a la Conselleria, a l’Estat i també a Europa. Bernardo Ferer destacà les obligacions de la PAC, el quadern digital i les principals reivindicacions del sector. La intervenció del Regidor d’Agricultura d’Alzira, Enrique Montalvà, es centrà en els projectes que du avant la ciutat i que afecten als agricultors de prop. Començarà en breu la travessia de la carretera de Corbera a l’Aixavegó. I per últim es va informar que entre els acords del Consell Agrari Municipal està la retirada de peces abatides de porcs senglars. Com avançarem en altres edicions informatives, la partida 17 d’Alzira inicia ja les obres per a introduir el degoteig. I en poc de temps les obres es faran a la resta de partides que queden.
La Comunitat Valenciana perd més de 2.000 hectàrees mentre que el conjunt espanyol en recupera vora 5.000
La Comunitat Valenciana perd més de 2.000 hectàrees de cultiu, mentre que el conjunt espanyol en recupera vora 5.000. Segons un estudi de l’Associació Valenciana d’Agricultors elaborat a partir de l’enquesta Esyrce del Ministeri, la CV continua sent la comunitat amb més superfície de tota Espanya. De cada 5 hectàrees disponibles, una està ja abandonada. S’han deixat de cultivar en 2023 173. 676 hectàrees, principalment cítrics. El president d’AVA ASAJA assegura que la situació anirà a pitjor si no es fa una reflexió i una millora estructural. També considera necessari que els polítics valencians passen de les paraules als fets i posen en marxa una fulla de ruta per a combatre la crisi de rendibilitat i atraure a llauradors joves, una mesura clau en el problema.
Ava-Asaja llança un missatge alleujador per als citricultors pel que fa a la baixada de compres de la taronja Navel
Missatge de tranquilitat per al sector citrícola. AVA-ASAJA llança un missatge alleujador al sector citrícola pel que fa a la baixada de compra de taronja Navel. La pitjor qualitat de les taronges egípcies, l’escassetat de producció i els preus rècord de la industria del suc oferixen un escenari favorable per als productors valencians. Les dos últimes setmanes ha baixat la compra de taronja Navel, la qual cosa ha causat preocupació entre els productors. La organització agrària AVA-ASAJA explica que este clima d’inquietud es deu a el paró de compres típic de les setmanes després de Nadal i les notícies d’importacions africanes. Així tot, Juan Salvador Torres, secretari general de l’organització, demana paciència als argricultors perquè els preus no baixaran. Els comerciants de primer nivell sol·liciten una qualitat òptima, que les taronges egípcies no poden oferir.De fet, han afirmat que no comercialitzaran amb el país africà. A més, la industria del suc manté les cotizacions molt altes i els preus de la taronja en fresc no poden baixar en cap cas per davall de la taronja per a suc. Amb tot açò, Juan Salvador Torres demana als citricultors que no patisquen perquè la situació és favorable.
AVA ASAJA denuncia que la complexa burocracia per a sol·licitar ajudes a entitats de reg posa en perill les subvencions
Les ajudes a les entitats de reg es veuen amenaçades per la complexa burocràcia que demanen. Ava- Asaja valora positivament la millora de l’eficiència energètica per a comunitats de regants i entitats, però sol·licita agilitat burocràtica i més temps de sol·licitud. L’organització agrària posa l’accent en la necessitat d’ampliar el termini de temps per a sol·licitar les subvencions. A hores d’ara el termni és d’un mes, però expliquen que el procediment de sol·licitud és costós i en alguns casos s’ha de tramitar una avaluació d’impacte ambiental. Les ajudes convocades per la Conselleria són una bona notícia per a l’organització, però arriben tard. Escoltem Carlos Ballester, tècnic d’aigües d’Ava Asaja. Estos problemes podrien deixar fora de les ajudes a moltes entitats de reg. D’altra banda, la Unió Europea ha dut a Espanya al Tribunal de Justicia per no haver complit les obligacions de recollida i tractament de les aigües residuals. Açò pot provocar que si el Tribual de Justicia ho considera, les entitats de reg perdran l’oportunitat de reutilitzar aigües depurades en zones en deficiència hídrica. AVA-ASAJA subratlla la necessitat d’estes ajudes, amb un import anual de 8 milions d’euros. Amb les subvencions, s’optimitza l’ús i la gestió de l’aigua de manera spstenible, tant econòmicament com social i mediambientalment.
AVA-ASAJA i La Unió avisen a les institucions del perill de la nova detecció de falsa arna en magranes del Marroc
Les organitzacions agràries exigixen a la Unió Europea que investigue la presència de falsa arna en magranes marroquines. La Comisió Europea ha interceptat una primera plaga de falsa arna en magranes del Marroc, un país tercer que fins ara estava lliure d’esta plaga. L’entrada de la plaga a la Unió Europea suposaria una caiguda del 26% de la producció citrícola, a més d’altres produccions agrícoles. És un insecte que s’expandix rapidament, com s’ha comprovat al continent africà. La Unió Europea ha detectat la falsa arna a Kènia, Zambia i Sudàfrica. Sudàfrica és un dels països que més exporta cítrics a Europa. AVA-ASAJA i La Unió demanen que les institucions europees comproven la situació de la plaga i prenguen les mesures necessàries. A més, el govern marroquí no ha notificat esta plaga. L’organització AVA-ASAJA denuncia que en el cas de Sudàfrica i Egipte no han posat en marxa investigacions, sino que tan sols han confiat en la paraula dels països tercers. D’altra banda han sol·licitat la intervenció de la directora general de Salut i Seguretat Alimentària, Sandra Gallina, del ministre d’Agricultura Luís Planas i el president de la Generalitat, Carlos Mazón.
La calor i la sequera d’esta tardor provoquen conseqüències severes en les collites valencianes i els agricultors han hagut d’assumir un sobrecost d’electricitat per incrementar el reg
Hui baixen les temperatures, però la primera quinzena de desembre ha estat especialment calorosa. Tanquem també una de les tardors més seques segons els registres. La calor i la sequera han desencadenat conseqüencies negatives en les produccions agràries de la Ribera: la fruita no madura correctament i s’ha assumit un sobrecost en energia elèctrica per al regadiu. Les collites a Alzira i a La Ribera s’han vist amenaçades per la falta de pluja i la calor, que també dificulta l’erradicació de plagues com el Cotonet de Sudàfrica. Els arbres necessiten del regadiu en esta època, una situació anomal que té conseqüències en els cítrics. En el cas del caqui, produix una fruita de baix calibre que no volen els supermercats. La Ribera també és productora de fruites d’estiu i primavera com l’alvocat. Estos cultius també s’han vist afectats. Les organitzacions agràries valencianes preveuen una collita deficient per tercer any consecutiu a causa de les adversitats climàtiques. L’organització AVA-ASAJA sol·licita mesures de suport i demana al govern adequar l’assegurança agrària a la nova situació de crisi climàtica. També proposen la construcció d’infraestructures per a emmagatzemar l’aigua de pluja i promoure l’edició genètica per obtindre collites més resistents a la sequera, la calor i la salinitat.
Les organitzacions agràries valoren positivament el rebuig del Parlament Europeu a la proposta de prohibir els fitosanitaris que controlen les plagues
Tenim bones notícies per al sector agrícola valencià. El Parlament Europeu ha rebutjat el reglament de la Comissió que demanava suprimir el 65% dels fitosanitaris. Les organitzacions agràries valencianes han valorat positivament la votació ja que estos fitosanitaris protegixen les collites contra malalties i plagues. Este reglament era un pilar fonamental en l’Estratègia “De la Granja a la Taula”, derivada del Pacte Verd Europeu. No obstant, les organitzacions agràries han reclamat varies vegades que es revise el full de ruta de la iniciativa. No es plantegen alternatives eficaces i el pla es va crear abans de la pandèmia del covid19 i la crisi bèl·lica a Ucraïna. Segons l’informe al qual fa referència AVA-ASAJA de la Universitat neerlandesa de Wageningen, reduir l’ús de fitosanitaris provocaria una pèrdua del 20% de la producció vegetal europea i, per tant, augmentarien els preus dels aliments. Des d’ AVA-ASAJA i la Unió reclamen que totes les exigències que demane la UE als productors europeus s’apliquen també per a les produccions foranies. En cas de prohibir els fitosanitaris, és necessari oferir recursos científics, tècnics i financers per a buscar alternatives viables en cada zona.
AVA-ASAJA destaca el paper de les assegurances en les conseqüències al camp del vent de la setmana passada
L’associació valenciana d’agricultors ha destacat el paper de les assegurances arran les conseqüències en el camp del vent de la setmana passada. El ramejat en el caqui és una de les principals conseqüències i les cobertures de l’assegurança són determinants per a salvar la campanya, segons Ava. La collita del caqui s’ha vist afectada no sols per la caiguda de fruita, sinò a més pel ramejat. Una afecció causada per la força del vent en un moment de plena producció de caqui. Bernardo Ferrer des d’Ava destaca la necessitat de que les assegurances facen front a esta situació.
