La Unió Llauradora reclama un pla de reconversió que contemple noves varietats de cítrics resistents al canvi climàtic i a la pinyolà
La Unió Llauradora reclama a la Conselleria d’Agricultura un pla de reconversió citrícola per a pal·liar l’envelliment de les plantacions. El col·lectiu agrari aposta per la implantació de les varietats comercials més demandades, la possibilitat d’introduir nous patrons de l’IVIA més resistents a la sequera o millor adaptats al canvi climàtic i l’eliminació dels problemes derivats de la pinyolà. L’organització considera imprescindible esta mesura de suport, dotada amb un pressupost suficient d’almenys 2 milions d’euros per a enguany i que des de La Unió es va presentar en forma d’esmena als grups parlamentaris de les Corts, per a garantir la viabilitat del sector citrícola valencià i assegurar la seua adaptació a les exigències del mercat. Cal assenyalar que el sector citrícola valencià ha experimentat una preocupant reducció de la producció en les últimes dècades. Fa 25 anys, la producció era de 3.602.125 tones, mentre que l’última campanya va ser de 2,7 milions. D’altra banda, hi ha massa varietats obsoletes i està el problema de la pol·linització creuada. Encara hi ha varietats que generen fruita amb llavors a causa de la pol·linització creuada, fet que afecta negativament la seua comercialització, ja que els consumidors prefereixen fruita sense llavors. És important superar d’una vegada per sempre el problema de la pinyolà amb canvis de varietats pol·linitzadores per unes altres que no ho siguen, per a aconseguir una citricultura més adaptada a les demandes del mercat. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia falta de transparència d’Agricultura en la gestió de vora milió i mig d’euros destinats als cítrics valencians
LA UNIÓ Llauradora ha denunciat la falta de transparència de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat en la gestió d’una partida pressupostària d’1,42 milions d’euros, prevista inicialment per a publicitat i promoció dels cítrics valencians. LA UNIÓ reclama que estos fons es destinen a campanyes reals de promoció canalitzades a través de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Cítrics Valencians, en considerar-la l’única marca que garantix l’origen i la qualitat del producte. Esta denúncia arriba en un moment crític per al sector citrícola valencià, marcat per una caiguda alarmant en el consum de taronja. D’acord amb dades del Ministeri d’Agricultura i del Panell de Consum en Llars, el consum de taronja en Espanya va descendir en 2024 un 9,4% en volum i un 8,1% en despesa per càpita, situant-se en només 10,62 kg per persona i any. Si es compara amb la mitjana del període 2019-2024, la caiguda supera el 22%. En canvi, el consum de mandarines ha augmentat un 14,4% respecte a 2023. Per a LA UNIÓ, esta davallada respon, en gran part, a la manca de campanyes de promoció efectives, mentre altres fruites i productes preparats realitzen importants inversions en màrqueting. Per això, l’organització aposta per mesures concretes com campanyes de consum d’àmbit estatal i autonòmic, programes escolars i més presència dels cítrics valencians a la restauració i als punts de venda. El secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, insistix que el sector ha de participar activament en la definició de les accions promocionals, canalitzant-les a través de la IGP. A més, ha destacat la necessitat de consolidar les campanyes en els mercats de proximitat i considera essencial una inversió amb fons públics per a revertir la situació d’un sector tan identitari per al poble valencià com és el citrícola. Finalment, LA UNIÓ recorda que el consum de cítrics aporta nombrosos beneficis per a la salut, com el reforç del sistema immunitari, propietats antioxidants i millores per a la salut, factors que fan encara més necessari impulsar el seu consum amb campanyes ben dirigides i eficients. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió alerta de l’elevat nombre d’intercepcions de cítrics sud-africans i demana a la UE més control
La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que, el passat mes de setembre, 12 de les 19 intercepcions de cítrics importats a la Unió Europea amb plagues o malalties de quarantena provenien de Sudàfrica i Zimbàbue. Estes interceptacions es deuen al fong que provoca la temuda Taca Negra, i es calcula que les últimes sis plagues introduïdes en el nostre territori, la majoria importades, han suposat un sobrecost del 40% per als productors de cítrics de la Comunitat. La Unió afirma que estes dades posen en dubte les mesures adoptades per la UE, i insisteix en que Sud-àfrica no garantix la seguretat sanitària dels seus enviaments, i ara tampoc Zimbàbue. És ja el segon any consecutiu des de la introducció de l’obligatorietat del tractament en fred per a les taronges procedents d’estos països, fet que constata l’incompliment d’este protocol per part de Sud-àfrica. Així ho explica Carles Peris. La Unió demana a Brusel·les un major control dels enviaments i una prospecció més exhaustiva d’ixes zones productores de cítrics per a determinar si es garantix o no la seguretat de les importacions.
El ple d’Alzira reclama per unanimitat a els diverses administracions la protecció dels cítrics valencians fent-se ressó de les reclamacions de les associacions agràries
L’Ajuntament d’Alzira demana per unanimitat la protecció dels cítrics valencians. Una petició que fan arribar a totes les administracions, des de la Generalitat fins a la Unió Europea per tal que es controle l’entrada de cítrics de països tercers que puguen portar plagues. L’alcalde d’Alzira va exposar els motius que han dut a pronunciar-se al respecte sobre esta situació que pot afectar negativament la campanya citrícola. Una situació que ve determinada per l’entrada de cítrics d’altres països amb plagues que poden estendres i per això demanen que s’aplique la regulació per a estos productes. I més tenint en compte els estrictes controls que ha de complir els cítrics valencians. A la Generalitat Valenciana li demanen que incremente els controls a les empreses cítricoless importadores d’estos productes de països tercers perquè no introduisquen cap plaga. També que es controle l’etiquetatge perquè quede clara la procedència dels cítrics. A més que es revoque la bonificació de les taxes portuàries a els carregaments de cítrics en quarentena o afectats. I les demandes van també per al Ministeri i per a la Unió Europea. L’alcalde Alfons Dominguez exposava estes peticions que també llança l’Ajuntament d’Alzira de manera unànime.
La Unió inicia el pròxim 7 de febrer les protestes per a que s’elimine la bonificació de les taxes en els ports als cítrics de tecers països
La Unió Llauradora i Ramadera inicia les seues protestes perquè s’elimine la bonificació de les taxes en els ports de la Comunitat Valenciana als cítrics importats de tercers països. El pròxim 7 de febrer començarà la mobilització al Port de Castelló. Eixa mateixa setmana es preveu l’arribada de vaixells carregats de taronges d’Egipte al port castellonenc. L’organització agraria denuncia que gran part de les importacions d’Egipte entren per ports valencians i posteriorment són manipulades i reexpedides per part de les empreses comercialitzadores valencianes. A més, els ports de Castelló i València (que integren al de Gandia i Port de Sagunt) bonifiquen les taxes portuàries de cítrics importats amb un 40% i 30%. Ahir ja es reuniren representants de l’organització amb el president del recinte portuari castellonenc, Rubén Ibáñez. Tot i que no existix un compromís de l’autoritat portuària per a retirar les bonificacions, ambdues parts coincidiren en la iniciativa de reclamar al govern español un reforç dels llocs d’inspecció fronterers per a evitar l’ entrada de plagues. Carles Preis, secretari general de La Unió. La Unió ja va manifestar fa unes setmanes la seua preocupació perquè els cítrics provenen de països amb plagues i malalties que podrien ser letals. Egipte en 2023 ha tingut 32 alertes, cada any són majors i té la presència del fong Phyllosticta citricarpa. La Unió va sol·licitar al conseller d’Agricultura un increment de les inspeccions als magatzems per a detectar la presencia de possibles plagues i evitar la reexpedició amb una etiqueta errònia.
La Comunitat Valenciana perd més de 2.000 hectàrees mentre que el conjunt espanyol en recupera vora 5.000
La Comunitat Valenciana perd més de 2.000 hectàrees de cultiu, mentre que el conjunt espanyol en recupera vora 5.000. Segons un estudi de l’Associació Valenciana d’Agricultors elaborat a partir de l’enquesta Esyrce del Ministeri, la CV continua sent la comunitat amb més superfície de tota Espanya. De cada 5 hectàrees disponibles, una està ja abandonada. S’han deixat de cultivar en 2023 173. 676 hectàrees, principalment cítrics. El president d’AVA ASAJA assegura que la situació anirà a pitjor si no es fa una reflexió i una millora estructural. També considera necessari que els polítics valencians passen de les paraules als fets i posen en marxa una fulla de ruta per a combatre la crisi de rendibilitat i atraure a llauradors joves, una mesura clau en el problema.
L’organització agrària La Unió denuncia que els ports de Castelló i València estan bonificant taxes portuàries dels cítrics importats de tercers països fins a un 40%
La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que els ports de Castelló i València, el qual integra també al de Gandia i Port de Sagunt- estan bonificant les taxes portuàries dels cítrics importats de tercers països fins un 40%. No són les úniques perquè altres ports espanyols també estan fent-ho. LA UNIÓ ha dirigit un escrit a les respectives presidències i Consells d’Administració dels ports perquè eixes bonificacions provenen de països amb presència de plagues i malalties de quarantena no presents a la Unió Europea que podrien ser letals en cas d’entrada per als cítrics valencians i espanyols. Peris afirma que si no s’eliminen aquestes bonificacions, LA UNIÓ realitzarà accions de protesta durant els pròxims mesos en els recintes portuaris. Com a exemple, Egipte té la presència del fong Phyllosticta citricarpa, detectat en ports de la Unió Europea el mes de juliol passat. A més, en 2023 ha tingut un total de 81 alertes sanitàries, mentre que en 2022 en va tindre 42. Paral·lelament, LA UNIÓ ha remés un escrit al ministre d’Agricultura, Luis Planas, i al conseller d’Agricultura, José Luis Aguirre, sol·licitant un increment de les inspeccions i controls en els magatzems de les empreses citrícoles importadores.
Ava-Asaja llança un missatge alleujador per als citricultors pel que fa a la baixada de compres de la taronja Navel
Missatge de tranquilitat per al sector citrícola. AVA-ASAJA llança un missatge alleujador al sector citrícola pel que fa a la baixada de compra de taronja Navel. La pitjor qualitat de les taronges egípcies, l’escassetat de producció i els preus rècord de la industria del suc oferixen un escenari favorable per als productors valencians. Les dos últimes setmanes ha baixat la compra de taronja Navel, la qual cosa ha causat preocupació entre els productors. La organització agrària AVA-ASAJA explica que este clima d’inquietud es deu a el paró de compres típic de les setmanes després de Nadal i les notícies d’importacions africanes. Així tot, Juan Salvador Torres, secretari general de l’organització, demana paciència als argricultors perquè els preus no baixaran. Els comerciants de primer nivell sol·liciten una qualitat òptima, que les taronges egípcies no poden oferir.De fet, han afirmat que no comercialitzaran amb el país africà. A més, la industria del suc manté les cotizacions molt altes i els preus de la taronja en fresc no poden baixar en cap cas per davall de la taronja per a suc. Amb tot açò, Juan Salvador Torres demana als citricultors que no patisquen perquè la situació és favorable.
La calor i la sequera d’esta tardor provoquen conseqüències severes en les collites valencianes i els agricultors han hagut d’assumir un sobrecost d’electricitat per incrementar el reg
Hui baixen les temperatures, però la primera quinzena de desembre ha estat especialment calorosa. Tanquem també una de les tardors més seques segons els registres. La calor i la sequera han desencadenat conseqüencies negatives en les produccions agràries de la Ribera: la fruita no madura correctament i s’ha assumit un sobrecost en energia elèctrica per al regadiu. Les collites a Alzira i a La Ribera s’han vist amenaçades per la falta de pluja i la calor, que també dificulta l’erradicació de plagues com el Cotonet de Sudàfrica. Els arbres necessiten del regadiu en esta època, una situació anomal que té conseqüències en els cítrics. En el cas del caqui, produix una fruita de baix calibre que no volen els supermercats. La Ribera també és productora de fruites d’estiu i primavera com l’alvocat. Estos cultius també s’han vist afectats. Les organitzacions agràries valencianes preveuen una collita deficient per tercer any consecutiu a causa de les adversitats climàtiques. L’organització AVA-ASAJA sol·licita mesures de suport i demana al govern adequar l’assegurança agrària a la nova situació de crisi climàtica. També proposen la construcció d’infraestructures per a emmagatzemar l’aigua de pluja i promoure l’edició genètica per obtindre collites més resistents a la sequera, la calor i la salinitat.
L’organització agrària La Unió alerta al govern central de l’entrada de l’insecte trasmisor de l’HLB en la conca Mediterrània
L’organització agrària La Unió alerta al govern central de la recent detecció a Xipre de l’insecte trasmisor de l’HLB en els cítrics, la malaltia més temuda pel camp valencià. Per això ha sol·licitat al Ministeri d’Agricultura que inste a la UE a realitzar una pla de prospecció als països de la conca mediterrània amb cultius susceptibles a la presència del Diaphorina citri, l’insecte que transporta esta malaltia. Este xicotet insecte procedix del continent asiàtic, i és el trasmisor més perillós del bacteri que causa la malaltia de Huanglongbing, més coneguda com HLB. Recentment, l’Organització Europea i Mediterrània per a la Protecció Vegetal va confirmar la seua presència a Xipre, el primer país de la Unió Europea i de la conca mediterrània on es detecta l’insecte. Este fet suposa una gran preocupació per al sector citrícola valencià, ja que les és la patología més agressiva per a les collites. Encara que no s’ha detectat encara a les zones productores de cítrics, sí que han arribat els insectes que la trasmeten, la Trioza Erytreae a la península ibèrica i ara la Diaphorina citri a Xipre. La seua propagació és fácil i amb rapidesa i, per contra, els tractaments són escasos. L’objectiu de la demanda de l’organització és garantir que no entre l’insecte i, en cas que siga així, procurar el control i frenar l’expansió. D’altra banda, segons Carles Peris, és crucial saber exactament quina presència té al Mediterrani. Entres les mesures que assenyala, la més eficient i econòmica és la prevenció.
