Experts i ciutadania analitzen la DANA del 29 d’octubre, la situació d’inundabilitat a la Ribera i els reptes del canvi climàtic
Experts des de distints àmbits i ciutadania analitzaren el que va passar el passat 29 d’octubre amb la DANA i reflexionaren sobre les inundacions i els reptes que comporta el canvi climàtic. La taula redona inaugurà les jornades prèvies a la Biosfira, inauguració que comptà amb la presència de l’alcalde d’Alzira i la presidenta de la Mancomunitat de la Ribera. La taula redona, anomenada “Escenaris de les inundacions a la Ribera després de la dana”, es va iniciar amb les paraules de la comissària d’Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Cristina Sola. Sola va detallar les obres d’emergència que s’estan fent en els rius valencians: més de 120 obres valorades en 200 milions d’euros per a corregir la situació post-dana. També anuncià que després d’estes van les obres previstes, com és l’ampliació del llit del barranc de la Casella i la millora de la confluència dels barrancs del Barxeta i el Casella, a més de dos obres que afecten a Carcaixent, una d’elles la construcció d’una mota per a evitar que s’inunde Cogullada. Els projectes d’estes obres ja estan redactats i, per tant, s’espera que s’adjudiquen entre enguany i el pròxim any. Cristina Sola, no obstant, explicà que estes obres, a soles, no són suficients, sinó que ha d’haver un canvi molt més gran en tot el curs del riu des del seu naixement. Pel que fa la situació viscuda en la dana i la situació d’inundabilitat de la Ribera, els tècnics deixaren clar que les zones inundables continuen sent inundables i que s’han construït ciutats precisament en estes zones. Per això, cal ser conscients que pot tornar a passar, ja que pot haver-hi fenòmens extrems. Segons el geògraf Artemi Cerdà, caldria apostar per tindre-ho en compte i donar-li espais al riu perquè en estes situacions desaigüe sense afectar les persones, deixant zones de marjal i inundables. Cerdà posà com exemple Holanda, un país que ha apostat per inversions hidràuliques i apuntà la necessitat d’una nova cultura del territori de menys formigó. El degà dels enginyers, Xavier Machí, coincidia amb Cerdà en la necessitat de conscienciar a les persones que viuen en zones inundables i, en el mateix sentit, apuntava la necessitat de treballar per a protegir-les, deixant zones que s’inunden perquè els rius no tenen la mateixa capacitat al llarg del seu recorregut. Machí denuncià la falta d’inversions, ja que des del 1995 s’estan abordant plans per a previndre la inundabilitat en la Ribera, però no s’han fet millores. Per la seua banda, Mariló Gradolí, presidenta de l’associació Víctimes de la Dana-29 d’octubre de 2024, una associació que agrupa 400 persones i que té com a objectiu la justícia, reparació i memòria, va insistir en que els tècnics són els que han d’aportar solucions a les zones inundables i als efectes del canvi climàtic; ara bé, en este cas considera que també hi va haver una gestió negligent. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) prepara obres de reparació de gran envergadura i complexitat en la presa de Tous
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) prepara obres de reparació de gran envergadura i complexitat en la presa de Tous, la qual complirà 29 anys el pròxim 29 de març. L’organisme de conca adscrit al Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic acaba de traure a concurs públic de prop de 121 mil euros la redacció del projecte d’obres de reparació i remodelació de la presa, desguàs intermedi i impulsió de la presa. Recordem, una presa de més de 135 metres d’altura que es va alçar entre 1990 i 1996 sobre les ruïnes de l’antiga, que va cedir davant l’avinguda extraordinària del Xúquer de 20 octubre de 1982. En la seua construcció es van invertir uns 300 milions d’euros, quasi tants com les pèrdues provocades per aquella devastadora pantanà que va provocar 9 morts i més de 300 milions d’euros en pèrdues. La redacció del projecte, el termini d’execució del qual és de 12 mesos, permetrà determinar l’abast dels treballs a realitzar per a esmenar les incidències detectades durant els últims anys a Tous així com el pressupost per a escometre les reparacions necessàries en dos punts clau: el desguàs intermedi , i la presa d’aigua que proveïx el canal Xúquer-Túria. Esta última és una infraestructura estratègica en subministrar aigua al més de milió i mig d’habitants de València i altres 48 municipis de l’àrea metropolitana. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer encetarà enguany el projecte de remodelació de la confluència del barranc de Barxeta i el Casella
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer encetarà enguany el projecte de remodelació de la confluència del barranc de Barxeta i el Casella. El president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo ha visita junt a una delegació municipal encapçalada per l’alcalde d’Alzira, les distintes zones d’Alzira afectades per barrancs. Després de la visita, l’alcalde ha explicat que durant 2025 es licitaran els primers treballs en els barrancs de Barxeta i de la Casella per a remodelar el barranc de la Casella des del Pont de Xàtiva fins al Xúquer. De moment, el primer que es farà serà reubicar l’últim tram del barranc de Barxeta en la confluència amb el Casella, per a millorar el desaigüe dels dos barrancs en el riu. Alfons Domínguez. L’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, ha mostrat als representants de la Confederació possibles actuacions futures tant al Nord de la ciutat i al barranc de la Murta, així com reparacions necessàries o la reubicació del camí del barranc de la Casella greument afectat per la DANA, a una zona més alta. A més també s’ha demanat la col·laboració a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a fer un estudi per a dissenyar actuacions per a evitar la inundació de Venècia i la zona del parc Pere Crespí, ja que amb les noves contruccions, s’ha incrementat la inundabilitat d’esta zona. Estes actuacions se sumen a les que es van explicar per part de la Generalitat la setmana passada, a l’entorn del Pont de Xàtiva, per tal d’augmentar la cota d’altura, i això no desbordar-se. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
L’Ajuntament d’Alzira sol·licita a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer la neteja i manteniment dels barrancs del municipi
L’Ajuntament d’Alzira sol·licita a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer la neteja i manteniment dels barrancs del terme d’Alzira. Una sol·licitud que es va aprovar amb els vots de l’equip de govern i el Partit Popular i les critiques de l’oposició. La proposta presentada pel Psoe, Ucin i Compromís demana a la Confederació el dragatge, la neteja i el manteniment de tots els barrancs especialment, els de la Casella, el Respirall, el barranc Fosc, García María, l’Estret, el de la Murta i el de l’Arena. A més, demanen que es realitze una avaluació tècnica per a determinar els punts més crítics i fer intervencions periòdiques de manteniment. També sol·liciten que es continue treballant en la substitució de la vegetació invasora com les canyes, per bosc de ribera. Així ho expressava el regidor d’agricultura, Enrique Montalvà, qui explicava que després de la Dana la situació encara era més complicada. El Partit Popular, tot i votar a favor, explicava que la moció arribava tard, perquè des del mes de setembre quan acabaren les brigades del SEPE de netejar, ja es coneixia a quins barrancs quedaven sense netejar. Tant Ciutadans com Vox consideraren que la moció era un brindis al sol que amagava la mala gestió en este aspecte de l’Ajuntament.
Alzira seguix protegint-se de les riuades i les barrancades amb la neteja del tanc de tempestes de l’antic centre comercial Vilella
Alzira seguix protegint-se front les riuades i especialment les barrancades. A instàncies de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, el banc roïn, el Sareb, ha encomanat realitzar treballs de neteja dels llits dels barrancs Casella, Estret i Vilella perquè complisquen la funció de tanc de tempestes quan hi haja fortes pluges a Alzira. En el seu dia les obres d’ampliació d’estos barrancs quedaren inacabades amb la paralització de les obres del centre comercial Vilella. A més, seguixen els treballs de connexió a càrrec de l’empresa Aigües de València entre el canal Interceptor i el de les Basses que recolliran les aigües pluvials procedents dels barrancs Estrella, Fosc, Gracia Maria i Arena i evitaran les inundacions als barris de les Basses, Alquenència i Venècia. El canal artificial desemboca les aigües recollides al barranc de la Casella que serà ampliat, pròximament, per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, al temps que desviarà la confluència del barranc de Barxeta per facilitar l’eixida de les aigües al Xúquer.
La plataforma Xúquer Viu demana que es respecte el cabdal ecològic del riu en el manifest “Al Xúquer no li sobra aigua”
Prop d’un centenar de persones donen suport al manifest de la plataforma Xúquer Viu sobre l’escàs cabdal del riu Xúquer. El manifest “Al Xúquer no li sobra aigua” denuncien els tranvasaments que s’estan fent al Vinalopó a pesar de les condicions males del riu. En l’escrit també s’exposa la situació actual de l’Albufera, que no té l’aigua que caldria tampoc i en rep del Xúquer. Mostren preocupació pel conveni per a subministrar aigua del Xúquer al Vinalopó, acordat recentment entre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Acuamed i la Junta Central d’Usuaris del Vinalopó, i que estableix un compromís de subministrament mínim de 278 Hm3 d’aigua del Xúquer transvasada al Vinalopó en 10 anys. Davant la situació, sol·liciten a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i les autoritats competens que revertisquen la decisió de transvassar aigua al Vinalopó i actuen per recuperar un bon estat del riu. Expliquen, que estos trasvassaments tan sols s’haurien de fer quan sobra aigua i, per tant, establir un mínim no és positiu quan hi ha una mancança de recursos hídrics. Per la seua banda, Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer explica que es fa el que es pot davant la situació de sequera, perquè l’Albufera també necesita aigua. Entre les persones que s’han adherit al manifest, es troven ecologistas, sindicalistes, polítics, professors, artistes, agricultors, economistes o sanitaris. També han donat suport 6 alcaldes i alcaldesses i diputats de les Corts Valencianes. La plataforma Xúquer Viu recalca que, davant la crisi climática, cal ser prudents en l’ús dels recursos hídrics per a preservar-los.
La FAAVV demana que es mantinga la unanimitat d’ara fa un any sobre les solucions a la inundabilitat d’Alzira
Es complix un any de l’acord plenari pel qual els diversos partits polítics de l’Ajuntament d’Alzira feien costat a la Federació d’Associacions de Veïns i exigien diners consignats en els pressupostos generals de l’estat per tal de prioritzar les obres que acaben amb les inundacions d’Alzira. Després d’un any, la Federació d’Associacions de Veïns ha fet balanç d’estes obres. Ara fa uns dies, la Direcció General de l’Aigua adjudicà a l’empresa Typsa el projecte d’ampliació del barranc des del Xúquer fins a l’avinguda de Carcaixent. Es tracta d’un avantprojecte que dissenye la solució per ampliar el barranc substituint el Pont de Xàtiva per un altre més llarg que elimine el coll d’ampolla que reté els cabdals, impedint que el Canal interceptor desaigüe. Així es redurià el risc d’inundació d’Alzira. D’altra banda, la Federació recorda que la Confederació Hidrogràfica està tramitant els projectes dels trams del Xúquer fins al pont de Xàtiva i la confluència del Barranc de Barxeta i del Casella. Així les coses, després d’un any i d’estos avanços, des de la Federació d’Associacions de Veïns demanen que es mantinga la unanimitat d’ara fa un any sobre les solucions a la inundabilitat d’Alzira, que s’accelere el desviament del col·lector del clavegueram d’aigües residuals i que es facen les gestions amb els parlamentaris dels diferents partits per tal que els PGE2024 incloguen partides per acabar l’ampliació del Casella en els pròxims anys.
Alzira acollirà este dissabte la primera jornada participativa del projecte Canya a la Canya de restauració ecològica del Xúquer
Comencen les activitats participatives i d’implicació ambiental a Alzira dins del projecte Canya a la Canya de restauració ecològica del riu Xúquer. Este dissabte a partir de les 10h al Pont de Ferro, la ciutadania podrà participar en diversos tallers d’avaluació i reflexió entorn el riu Xúquer, amb l’objectiu de posar-lo en valor. Canya a la Canya és un projecte del Consorci de la Ribera, la Fundació Limne, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Generalitat Valenciana, centrat en l’eliminació de l’espècie invasora del riu Xúquer al seu pas per 13 municipis de la Ribera, entre ells Alzira. Estos treballs de recuperació del bosc de Ribera i minimització dels riscos d’inundació reben finançament europeu i es completen amb accions de participació ciutadana. El pròxim dissabte s’encenten a Alzira estes jornades d’educació ciutadana amb la dinàmica participativa ‘Com està el Xúquer?’. Es realitzarà un passeig interpretatiu pel riu Xúquer, reconeixent els elements que el definixen; una inspecció del riu, aprenent tècniques de ciència ciutadana per tal d’avaluar la seua qualitat, i un taller de cartografia social per conéixer què pensa la població sobre este entorn natural. Activitats adreçades a tota la ciutadania, independentment de l’edat i el nivell de coneixements científics previs. Per a inscriure’s a l’activitat, cal enviar un correu electrònic a participa@limne.org indicant nom i número de persones.
