La Unió reclama a la UE que habilite un corredor de seguretat a França per a que els productes valencians puguen arribar als mercats europeus
La Unió reclama a la Unió Europea que habilite un corredor de seguretat a França per a que els productes valencians puguen arribar als mercats europeus. El principal problema és la sobremaduració de cítrics si no es recol·lecten prompte. Un problema que se suma a una campanya difícil. L’organització agraria ha manifestat la preocupació per els productes valencians, la majoria d’ells peribles. Exigixen que els responsables europeus obliguen als Estats membres a asegurar el comerç intracomunitari, que ja està amenaçat per les importacions de tercers països no europeus. A més, La Unió recorda als llauradors francesos que s’equivoquen en la direccció de les seues protestes, ja que atacar als nostres productes agreuja la crisi de preus. El que cal fer es lluitar contra la gran distribució europea i exigir que les importacions complisquen les mateixes condicions de qualitat i seguretat alimentària. Precisament, per a aconseguir un millor funcionament de la cadena alimentària i exigir una reciprocitat en les importacions de tercers països, LA UNIÓ té convocades ja este mes de febrer dos accions de protesta. Una al Port de Castelló i una tractorada que conclourà enfront del Ministeri d’Agricultura a Madrid.
La Unió inicia el pròxim 7 de febrer les protestes per a que s’elimine la bonificació de les taxes en els ports als cítrics de tecers països
La Unió Llauradora i Ramadera inicia les seues protestes perquè s’elimine la bonificació de les taxes en els ports de la Comunitat Valenciana als cítrics importats de tercers països. El pròxim 7 de febrer començarà la mobilització al Port de Castelló. Eixa mateixa setmana es preveu l’arribada de vaixells carregats de taronges d’Egipte al port castellonenc. L’organització agraria denuncia que gran part de les importacions d’Egipte entren per ports valencians i posteriorment són manipulades i reexpedides per part de les empreses comercialitzadores valencianes. A més, els ports de Castelló i València (que integren al de Gandia i Port de Sagunt) bonifiquen les taxes portuàries de cítrics importats amb un 40% i 30%. Ahir ja es reuniren representants de l’organització amb el president del recinte portuari castellonenc, Rubén Ibáñez. Tot i que no existix un compromís de l’autoritat portuària per a retirar les bonificacions, ambdues parts coincidiren en la iniciativa de reclamar al govern español un reforç dels llocs d’inspecció fronterers per a evitar l’ entrada de plagues. Carles Preis, secretari general de La Unió. La Unió ja va manifestar fa unes setmanes la seua preocupació perquè els cítrics provenen de països amb plagues i malalties que podrien ser letals. Egipte en 2023 ha tingut 32 alertes, cada any són majors i té la presència del fong Phyllosticta citricarpa. La Unió va sol·licitar al conseller d’Agricultura un increment de les inspeccions als magatzems per a detectar la presencia de possibles plagues i evitar la reexpedició amb una etiqueta errònia.
L’organització agrària La Unió es manifestarà el 21 de febrer a les portes del Ministeri d’Agricultura a Madrid per a denunciar la crítica situació que viuen els llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana
La Unió Llauradora i Ramadera ha anunciat que tornarà a manifestar-se el 21 de febrer a les portes del Ministeri d’Agricultura a Madrid per a denunciar la crítica situació que viuen els llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana a causa de les males collites i els alts costos de producció, que es topen amb la insuficiència de les mesures posades en marxa i l’assetjament al qual està sotmés el sector. Les organitzacions territorials de la Unión de Uniones ja es manifestaren el 5 de juliol i ho tornen a fer en comprovar que no s’han pres suficients mesures. Les raons és que els olivicultors i viticultors valencians s’han quedat fora de les ajudes de totes les Administracions; els cerealistes han tingut mala collita i baixos preus igual que molts altres sectors, el Govern ha signat un acord internacional per a retirar les ajudes al gasoil agrícola, els ramaders continuen sacrificant animals per uns plans de sanitat irracionals i patint els efectes de la falta de pastures, l’aprovació constant de noves exigències ambientals ens carreguen de més costos i més burocràcia. LA UNIÓ afirma que el Govern incomplix les lleis i les sentències dels tribunals com la del contracte de doble tarifa per al regadiu quan hi ha un increment de cost per la sequera i es rega més i més car i es patix la competència deslleial de les importacions que no respecten les normes.
Balanç negatiu per al camp valencià: la inestabilitat de l’oratge ha marcat la baixada de collites per a enguany
El balanç anual per al camp valencià és negatiu. La Unió llauradora destaca que la inestabilitat de l’oratge causada per la crisi climàtica ha minvat greument les collites. A més, consideren que ni les empreses ni administracions ni institucions tenen voluntat d’impulsar l’agricultura i ramaderia valenciana. Fins a novembre, les indemnitzacions per sinistralitat en les assegurances agràries han estat superior als 95 milions d’euros. En tot 2022 van ser de 61 milions, la qual cosa suposa un augment del 56%. Els cultius més afectats són els riberencs: els cítrics i el caqui. Tot i això, tan sols la meitat de la superficie cultivada està assegurada. A estos problemes se sumen l’augment en un 30% dels costos de producció en fertilitzants, pinsos, combustible o electricitat. Les retallades en assegurances agràries, una Llei de la Cadena Alimentària insuficient que beneficia a les empreses distribuïdores, l’entrada de productes de països tercers que porta plagues i afecta a la competitivitat. O per últim, l’augment de grans projectes fotovoltaics i la proliferació de fauna salvatge. Per al 2024, la Unió Llauradora estarà pendent dels conflictes internacionals i de les passes que farà la Unió Europea en la matèria. A més, denuncia que tot i que el govern PP-Vox diu que és el govern del camp valencià, no estan aprovant cap mesura en favor dels agricultors i ramaders. Entre totes estes demandes també han volgut manifestar alguns èxits del 2023. Les movilitzacions del sector han aconseguit que el Parlament Europeu no reduisca a la meitat els productes fitosanitaris permesos.
AVA-ASAJA i La Unió avisen a les institucions del perill de la nova detecció de falsa arna en magranes del Marroc
Les organitzacions agràries exigixen a la Unió Europea que investigue la presència de falsa arna en magranes marroquines. La Comisió Europea ha interceptat una primera plaga de falsa arna en magranes del Marroc, un país tercer que fins ara estava lliure d’esta plaga. L’entrada de la plaga a la Unió Europea suposaria una caiguda del 26% de la producció citrícola, a més d’altres produccions agrícoles. És un insecte que s’expandix rapidament, com s’ha comprovat al continent africà. La Unió Europea ha detectat la falsa arna a Kènia, Zambia i Sudàfrica. Sudàfrica és un dels països que més exporta cítrics a Europa. AVA-ASAJA i La Unió demanen que les institucions europees comproven la situació de la plaga i prenguen les mesures necessàries. A més, el govern marroquí no ha notificat esta plaga. L’organització AVA-ASAJA denuncia que en el cas de Sudàfrica i Egipte no han posat en marxa investigacions, sino que tan sols han confiat en la paraula dels països tercers. D’altra banda han sol·licitat la intervenció de la directora general de Salut i Seguretat Alimentària, Sandra Gallina, del ministre d’Agricultura Luís Planas i el president de la Generalitat, Carlos Mazón.
La calor i la sequera d’esta tardor provoquen conseqüències severes en les collites valencianes i els agricultors han hagut d’assumir un sobrecost d’electricitat per incrementar el reg
Hui baixen les temperatures, però la primera quinzena de desembre ha estat especialment calorosa. Tanquem també una de les tardors més seques segons els registres. La calor i la sequera han desencadenat conseqüencies negatives en les produccions agràries de la Ribera: la fruita no madura correctament i s’ha assumit un sobrecost en energia elèctrica per al regadiu. Les collites a Alzira i a La Ribera s’han vist amenaçades per la falta de pluja i la calor, que també dificulta l’erradicació de plagues com el Cotonet de Sudàfrica. Els arbres necessiten del regadiu en esta època, una situació anomal que té conseqüències en els cítrics. En el cas del caqui, produix una fruita de baix calibre que no volen els supermercats. La Ribera també és productora de fruites d’estiu i primavera com l’alvocat. Estos cultius també s’han vist afectats. Les organitzacions agràries valencianes preveuen una collita deficient per tercer any consecutiu a causa de les adversitats climàtiques. L’organització AVA-ASAJA sol·licita mesures de suport i demana al govern adequar l’assegurança agrària a la nova situació de crisi climàtica. També proposen la construcció d’infraestructures per a emmagatzemar l’aigua de pluja i promoure l’edició genètica per obtindre collites més resistents a la sequera, la calor i la salinitat.
L’organització agrària La Unió alerta al govern central de l’entrada de l’insecte trasmisor de l’HLB en la conca Mediterrània
L’organització agrària La Unió alerta al govern central de la recent detecció a Xipre de l’insecte trasmisor de l’HLB en els cítrics, la malaltia més temuda pel camp valencià. Per això ha sol·licitat al Ministeri d’Agricultura que inste a la UE a realitzar una pla de prospecció als països de la conca mediterrània amb cultius susceptibles a la presència del Diaphorina citri, l’insecte que transporta esta malaltia. Este xicotet insecte procedix del continent asiàtic, i és el trasmisor més perillós del bacteri que causa la malaltia de Huanglongbing, més coneguda com HLB. Recentment, l’Organització Europea i Mediterrània per a la Protecció Vegetal va confirmar la seua presència a Xipre, el primer país de la Unió Europea i de la conca mediterrània on es detecta l’insecte. Este fet suposa una gran preocupació per al sector citrícola valencià, ja que les és la patología més agressiva per a les collites. Encara que no s’ha detectat encara a les zones productores de cítrics, sí que han arribat els insectes que la trasmeten, la Trioza Erytreae a la península ibèrica i ara la Diaphorina citri a Xipre. La seua propagació és fácil i amb rapidesa i, per contra, els tractaments són escasos. L’objectiu de la demanda de l’organització és garantir que no entre l’insecte i, en cas que siga així, procurar el control i frenar l’expansió. D’altra banda, segons Carles Peris, és crucial saber exactament quina presència té al Mediterrani. Entres les mesures que assenyala, la més eficient i econòmica és la prevenció.
Les organitzacions agràries valoren positivament el rebuig del Parlament Europeu a la proposta de prohibir els fitosanitaris que controlen les plagues
Tenim bones notícies per al sector agrícola valencià. El Parlament Europeu ha rebutjat el reglament de la Comissió que demanava suprimir el 65% dels fitosanitaris. Les organitzacions agràries valencianes han valorat positivament la votació ja que estos fitosanitaris protegixen les collites contra malalties i plagues. Este reglament era un pilar fonamental en l’Estratègia “De la Granja a la Taula”, derivada del Pacte Verd Europeu. No obstant, les organitzacions agràries han reclamat varies vegades que es revise el full de ruta de la iniciativa. No es plantegen alternatives eficaces i el pla es va crear abans de la pandèmia del covid19 i la crisi bèl·lica a Ucraïna. Segons l’informe al qual fa referència AVA-ASAJA de la Universitat neerlandesa de Wageningen, reduir l’ús de fitosanitaris provocaria una pèrdua del 20% de la producció vegetal europea i, per tant, augmentarien els preus dels aliments. Des d’ AVA-ASAJA i la Unió reclamen que totes les exigències que demane la UE als productors europeus s’apliquen també per a les produccions foranies. En cas de prohibir els fitosanitaris, és necessari oferir recursos científics, tècnics i financers per a buscar alternatives viables en cada zona.
La Unió de Llauradors denuncia que l’agricultura sols disposa d’un 1.16% dels pressupostos de la Generalitat de 2024
El sector agrari valencià és dels més capdavanters en temes d’exportació. Tot i això, cada vegada té menys suport per part de la Generalitat Valenciana en els pressupostos generals. La Unió de Llauradors ha denunciat que l’agricultura disposa de l’1.16% del pressupost per a 2024. El percentatge més baix des de 2002. Este percentatge es calcula repecte al conjunt pressupostari de la Generalitat. És a dir, dels diners que rep cada valencià, es calcula quants es destinen a l’ agricultura. A més, a eixos diners s’han de restar les despeses dedicades al personal i a despeses corrents de funcionament. En conclusió, es disposarà de 16 milions d’euros menys que l’any passat. L’organització agrària valora positivament l’augment de pressupost dedicat a les assegurances agràries i a Sanitat Vegetal. Són dos peticions que ja es varen demanar el passat mes de juliol. Les organitzacions agràries reclamen a la Generalitat que preste més atenció als agricultors i a la greu crisi que patixen. La Unió proposarà enmendes als grups polítics perquè es donen més ajudes per la sequera i per a formar als agricultors majors en la implantació del Quadern Digital d’Explotació.
La Unió critica la insensibilitat del govern d’Espanya per ajornar únicament quatre mesos l’entrada en vigor del Quadern Digital d’Explotació
La Unió critica que el govern d’Espanya només haja retardat quatre mesos l’entrada en vigor del Quadern Digital d’Explotació, sense tindre en compte l’opinió del sector agrari i sense incloure ajudes que compensen els costos d’estes noves obligacions. La Unió sol·licita una implantació progressiva que comence per les grans explotacions i que per a les xicotetes es faça a partir de l’any 2028. Així mateix, l’organització agrària considera que la implantació del Quadern Digital hauria d’unificar-se en tota la Unió Europea i no pretendre el Govern d’Espanya convertir-se en el primer a posar-lo en marxa, imposant més burocràcia al sector i fent-lo menys competitiu. La Unió assenyala que cal escalonar l’aplicació de noves exigències administratives en un context de greu crisi de rendibilitat, incorporant al Pla Estratègic de la PAC la necessària compensació quantificada del quadern digital d’explotació i evitant així sobrecostos als llauradors i ramaders, que es calculen en vora 1.050 milions d’euros. L’aplicació quasi immediata del Quadern Digital és un dels principals arguments que han originat la marxa del pròxim 5 de juliol a Madrid i en la qual La Unió estarà present. Espanya pretén que el Quadern siga obligatori a partir de l’1 de setembre de 2023 per a algunes explotacions i a partir de l’1 de juliol de 2024 per a la resta.
