La Ribera Alta concentra el 85% dels danys per pedra al camp amb pèrdues de més d’un milió en cítrics i caquis
La Ribera Alta concentra el 85% dels danys per pedra al camp, convertint-se així en la comarca més afectada per les tempestes del dimecres. Estes són les dades que ha presentat La Unió Llauradora i Ramadera, que estima que la pedra ha afectat en total més de 4.300 hectàrees de cultiu amb unes pèrdues de vora 4 milions d’euros. Uns danys per als quals l’organització agrària sol·licitarà ajudes. La incidència de la pedra es va manifestar amb major intensitat a la Ribera Alta, i ja en menor grau a les comarques de la Ribera Baixa, la Costera i la Canal de Navarrés. De les hectàrees afectades, 3.755 corresponen a la nostra comarca, amb pèrdues que ronden el milió i mig d’euros tant en cítrics com en caquis. El cítric és el principal cultiu perjudicat, amb 2.470 hectàrees i el 56% dels danys, seguit del caqui que, amb 1.660 hectàrees afectades, ha rebut vora el 40% dels danys. Davant esta situació, La Unió Llauradora reclama ajudes directes, l’agilització dels peritatges dels camps sinistrats amb pòlissa d’assegurança, la condonació de l’IBI de les parcel·les cultivades, la bonificació de les quotes de la Seguretat Social durant un any i l’establiment de préstecs amb interés subvencionat.
La Unió Llauradora veu amb preocupació la caiguda de la producció citrícola i demana major promoció i protecció del cítric
LA UNIÓ fa un balanç negatiu de la campanya citrícola 2022-2023 per la paulatina baixada de la producció durant les últimes tres campanyes, que es preveu continuarà al 2023-24. L’increment dels costos, la caiguda en el consum i l’afecció de les plagues minven encara més esta campanya, que compta amb la producció més baixa dels últims 17 anys. La Unió Llauradora indica que la producció d’enguany ha sigut de poc més de 2,9 milions de tones, un 11% inferior a la passada i un 17% menys que la mitjana. En el que portem de segle XXI, només la campanya 2005-2006 va tindre una producció més baixa, amb 2,8 milions de tones. La falta de rendibilitat i les conseqüències del canvi climàtic són les principals causes: al 2022 s’abandonaren 6.000 hectàrees, un 4% més que al 2021. Quant al preu percebut en origen, és un 28% més alt que el del passat exercici, i el preu mitjà d’eixida de magatzem s’ha vist incrementat en un 15% sobre la mitjana de les últimes cinc campanyes. Els ingressos bruts han sigut de vora 1.070 milions d’euros, un augment del 16%. No obstant això, LA UNIÓ considera que este increment de preus no compensa la reducció de la producció i l’exagerat increments dels costos. Si se sumen els destríos, danys per plagues i augment de costos, el resultat serà pràcticament igual que el de la campanya 2021-2022, segons l’organització.
La Unió demana a Conselleria l’ampliació del període de cremes agrícoles fins al 16 de juny
La Unió Llauradora demana a Conselleria d’Agricultura una ampliació del període de cremes agrícoles fins al 16 de juny, i que no comence ja el dia 1. Les intenses precipitacions i el risc baix d’incendis podrien permetre que es prorrogara l’ampliació de les cremes fins a eixa data. En concret, La Unió ha demanat ampliar este període per a la crema de marges de cultiu, d’eliminació de residus agrícoles i forestals mitjançant ús del foc i transformació de finques. L’organització dona dos raons per endarrerir la prohibició de cremes. D’una banda, argumenta que davant les condicions meteorològiques actuals i previstes, amb les pluges d’esta segona quinzena de maig, hi ha un perill d’incendis baix. D’altra banda, recorda que a conseqüència d’un període d’absència acumulada de precipitacions i temperatures anormalment elevades que incrementaven el perill d’incendis per una elevada disponibilitat de vegetació forestal, Conselleria va emetre una resolució que prohibia fins al 31 de maig l’ús del foc per a la crema agrícola. La resolució de Conselleria va suposar la paralització o endarreriment de treballs agrícoles tan importants com la poda en molts cultius durant la primavera, així com la gestió de les restes de cultius en parcel·les on s’ha arrancat el cultiu per a posar un altre. Per això és necessari fer eixos treballs ara, i evitar així que es queden en el camp estes restes agrícoles, ja que tindria l’efecte contrari, incrementar el risc d’incendi este estiu.
Les organitzacions agràries valoren com a positives les pluges dels últims dies
La pluja d’estos dies ha estat en termes generals positiva, segons les organtizacions agràries. Tant La Unió Llauradora com l’Associació Valenciana d’Agricultors valoren l’aigua en termes benignes per alleujar la sequera. Ara bé, assenyalen que cal esperar que, en els pròxims dies, la pluja no es transforme en altres fenòmens com la pedra. D’una banda, la Unió Llauradora i Ramadera valora les pluges de les últimes hores com a molt positives en general per al camp valencià, després d’un període molt intens de sequera. En els cultius de regadiu, el temporal permetrà estalviar en regs, netejar els arbres davant l’amenaça de possibles plagues i recarregar aqüífers i embassaments. Les campanyes de cultius de costa també es veuran beneficiades, així com els cítrics, el caqui i les reserves hídriques de la nostra comarca, on estos dies ha plogut al voltant de 60 litres. D’altra banda, AVA assenyala que sobretot en la zona de regadiu, on els agricultors havien començat a regar tres mesos abans que l’any passat i estaven consumint un 40% més d’aigua, estes pluges permeten alleujar els costos de producció. Tant La Unió com AVA assenyalen com a part negativa del temporal la paralització en la recol·lecció d’algunes campanyes de fruita d’estiu i hortalisses de temporada, o els danys directes en els cultius de cirera. Així mateix, en aquelles zones on han descarregat excessives precipitacions en un breu període de temps, ja s’han produït arrossegament de terres i trencament de marges, murs i altres infraestructures agràries. Les associacions assenyalen que caldrà esperar per comprovar l’evolució dels cultius i de les pluges.
La Unió Llauradora alerta que la província de València és la que patix més robatoris al camp i exigix el reforç del grup ROCA
La Unió Llauradora denuncia més de tres robatoris al dia en els camps de la Comunitat Valenciana. La província de València és la que compta amb més robatoris de tota Espanya i, després d’Andalusia i Castella la Manxa som la comunitat autònoma amb major nombre de robatoris. L’organització agrària indica que al 2022 han augmentat els robatoris al camp en un 3,7% respecte al 2021, el que es traduïx en més de tres robatoris al dia. Les dades oficials mostren que al 2022 s’han produït 43 sustraccions més en explotacions agrícoles i ramaderes de la Comunitat Valenciana. De les 1.215 sustraccions, 765 es van donar en València, la província que patix més robatoris en tota Espanya. A més, València és la segona província en què més augmenten els robatoris. La Comunitat Valenciana és la tercera comunitat autònoma amb major nombre de robatoris al sector agrari. La Unió recorda que les dades mostren sols els casos que es denuncien i que únicament el 19% dels robatoris s’esclarixen. Així, l’organització agrària sol·licita l’agilització dels sistemes de denúncia, la persecució del comerç de mercaderia furtada i el reforç del grup ROCA. La Unió assenyala que gràcies al treball d’este grup especialitzat, a la Comunitat Valenciana hem passat de quasi 10 robatoris diaris al 2013 a 3 al 2022.
La Unió Llauradora sol·licita al Govern una indemnització pel retard a aplicar la doble tarifa elèctrica per a regadiu
La Unió Llauradora sol·licita al Govern que indemnitze amb caràcter retroactiu les comunitats de regants i llauradors pel retard a aplicar la doble tarifa elèctrica per a regadiu. L’associació agrícola exigix una resposta a l’increment de costos suportats des de juliol de 2021 fins a l’aprovació del reglament que obliga el Govern a establir el contracte de la doble tarifa en sis mesos. El Tribunal Suprem ha emés una sentència que obliga el Ministeri per a la Transició Ecològica a posar en marxa el contracte de doble tarifa elèctrica per a regadiu en sis mesos. El desenvolupament d’esta modalitat de contracte estava contemplat en la Llei de Pressupostos Generals per a 2021, però es va incomplir. La Unió d’Unions va interposar aleshores un recurs contenciós-administratiu que, ara, ha sigut dictaminat a favor de les organitzacions agràries. Així, en el termini de sis mesos, l’Administració ha de promulgar la norma que regule esta modalitat de contracte, que contempla la possibilitat de disposar de dos potències diferents al llarg de l’any en funció de les necessitats de subministrament. A més, els danys econòmics causats podran ser avaluables, en no haver acreditat l’administració l’existència de circumstàncies que impediren dictar el reglament a temps.
