AVA-ASAJA i La Unió avisen a les institucions del perill de la nova detecció de falsa arna en magranes del Marroc
Les organitzacions agràries exigixen a la Unió Europea que investigue la presència de falsa arna en magranes marroquines. La Comisió Europea ha interceptat una primera plaga de falsa arna en magranes del Marroc, un país tercer que fins ara estava lliure d’esta plaga. L’entrada de la plaga a la Unió Europea suposaria una caiguda del 26% de la producció citrícola, a més d’altres produccions agrícoles. És un insecte que s’expandix rapidament, com s’ha comprovat al continent africà. La Unió Europea ha detectat la falsa arna a Kènia, Zambia i Sudàfrica. Sudàfrica és un dels països que més exporta cítrics a Europa. AVA-ASAJA i La Unió demanen que les institucions europees comproven la situació de la plaga i prenguen les mesures necessàries. A més, el govern marroquí no ha notificat esta plaga. L’organització AVA-ASAJA denuncia que en el cas de Sudàfrica i Egipte no han posat en marxa investigacions, sino que tan sols han confiat en la paraula dels països tercers. D’altra banda han sol·licitat la intervenció de la directora general de Salut i Seguretat Alimentària, Sandra Gallina, del ministre d’Agricultura Luís Planas i el president de la Generalitat, Carlos Mazón.
La calor i la sequera d’esta tardor provoquen conseqüències severes en les collites valencianes i els agricultors han hagut d’assumir un sobrecost d’electricitat per incrementar el reg
Hui baixen les temperatures, però la primera quinzena de desembre ha estat especialment calorosa. Tanquem també una de les tardors més seques segons els registres. La calor i la sequera han desencadenat conseqüencies negatives en les produccions agràries de la Ribera: la fruita no madura correctament i s’ha assumit un sobrecost en energia elèctrica per al regadiu. Les collites a Alzira i a La Ribera s’han vist amenaçades per la falta de pluja i la calor, que també dificulta l’erradicació de plagues com el Cotonet de Sudàfrica. Els arbres necessiten del regadiu en esta època, una situació anomal que té conseqüències en els cítrics. En el cas del caqui, produix una fruita de baix calibre que no volen els supermercats. La Ribera també és productora de fruites d’estiu i primavera com l’alvocat. Estos cultius també s’han vist afectats. Les organitzacions agràries valencianes preveuen una collita deficient per tercer any consecutiu a causa de les adversitats climàtiques. L’organització AVA-ASAJA sol·licita mesures de suport i demana al govern adequar l’assegurança agrària a la nova situació de crisi climàtica. També proposen la construcció d’infraestructures per a emmagatzemar l’aigua de pluja i promoure l’edició genètica per obtindre collites més resistents a la sequera, la calor i la salinitat.
L’organització agrària La Unió alerta al govern central de l’entrada de l’insecte trasmisor de l’HLB en la conca Mediterrània
L’organització agrària La Unió alerta al govern central de la recent detecció a Xipre de l’insecte trasmisor de l’HLB en els cítrics, la malaltia més temuda pel camp valencià. Per això ha sol·licitat al Ministeri d’Agricultura que inste a la UE a realitzar una pla de prospecció als països de la conca mediterrània amb cultius susceptibles a la presència del Diaphorina citri, l’insecte que transporta esta malaltia. Este xicotet insecte procedix del continent asiàtic, i és el trasmisor més perillós del bacteri que causa la malaltia de Huanglongbing, més coneguda com HLB. Recentment, l’Organització Europea i Mediterrània per a la Protecció Vegetal va confirmar la seua presència a Xipre, el primer país de la Unió Europea i de la conca mediterrània on es detecta l’insecte. Este fet suposa una gran preocupació per al sector citrícola valencià, ja que les és la patología més agressiva per a les collites. Encara que no s’ha detectat encara a les zones productores de cítrics, sí que han arribat els insectes que la trasmeten, la Trioza Erytreae a la península ibèrica i ara la Diaphorina citri a Xipre. La seua propagació és fácil i amb rapidesa i, per contra, els tractaments són escasos. L’objectiu de la demanda de l’organització és garantir que no entre l’insecte i, en cas que siga així, procurar el control i frenar l’expansió. D’altra banda, segons Carles Peris, és crucial saber exactament quina presència té al Mediterrani. Entres les mesures que assenyala, la més eficient i econòmica és la prevenció.
Les organitzacions agràries valoren positivament el rebuig del Parlament Europeu a la proposta de prohibir els fitosanitaris que controlen les plagues
Tenim bones notícies per al sector agrícola valencià. El Parlament Europeu ha rebutjat el reglament de la Comissió que demanava suprimir el 65% dels fitosanitaris. Les organitzacions agràries valencianes han valorat positivament la votació ja que estos fitosanitaris protegixen les collites contra malalties i plagues. Este reglament era un pilar fonamental en l’Estratègia “De la Granja a la Taula”, derivada del Pacte Verd Europeu. No obstant, les organitzacions agràries han reclamat varies vegades que es revise el full de ruta de la iniciativa. No es plantegen alternatives eficaces i el pla es va crear abans de la pandèmia del covid19 i la crisi bèl·lica a Ucraïna. Segons l’informe al qual fa referència AVA-ASAJA de la Universitat neerlandesa de Wageningen, reduir l’ús de fitosanitaris provocaria una pèrdua del 20% de la producció vegetal europea i, per tant, augmentarien els preus dels aliments. Des d’ AVA-ASAJA i la Unió reclamen que totes les exigències que demane la UE als productors europeus s’apliquen també per a les produccions foranies. En cas de prohibir els fitosanitaris, és necessari oferir recursos científics, tècnics i financers per a buscar alternatives viables en cada zona.
La Unió de Llauradors denuncia que l’agricultura sols disposa d’un 1.16% dels pressupostos de la Generalitat de 2024
El sector agrari valencià és dels més capdavanters en temes d’exportació. Tot i això, cada vegada té menys suport per part de la Generalitat Valenciana en els pressupostos generals. La Unió de Llauradors ha denunciat que l’agricultura disposa de l’1.16% del pressupost per a 2024. El percentatge més baix des de 2002. Este percentatge es calcula repecte al conjunt pressupostari de la Generalitat. És a dir, dels diners que rep cada valencià, es calcula quants es destinen a l’ agricultura. A més, a eixos diners s’han de restar les despeses dedicades al personal i a despeses corrents de funcionament. En conclusió, es disposarà de 16 milions d’euros menys que l’any passat. L’organització agrària valora positivament l’augment de pressupost dedicat a les assegurances agràries i a Sanitat Vegetal. Són dos peticions que ja es varen demanar el passat mes de juliol. Les organitzacions agràries reclamen a la Generalitat que preste més atenció als agricultors i a la greu crisi que patixen. La Unió proposarà enmendes als grups polítics perquè es donen més ajudes per la sequera i per a formar als agricultors majors en la implantació del Quadern Digital d’Explotació.
La Unió critica la insensibilitat del govern d’Espanya per ajornar únicament quatre mesos l’entrada en vigor del Quadern Digital d’Explotació
La Unió critica que el govern d’Espanya només haja retardat quatre mesos l’entrada en vigor del Quadern Digital d’Explotació, sense tindre en compte l’opinió del sector agrari i sense incloure ajudes que compensen els costos d’estes noves obligacions. La Unió sol·licita una implantació progressiva que comence per les grans explotacions i que per a les xicotetes es faça a partir de l’any 2028. Així mateix, l’organització agrària considera que la implantació del Quadern Digital hauria d’unificar-se en tota la Unió Europea i no pretendre el Govern d’Espanya convertir-se en el primer a posar-lo en marxa, imposant més burocràcia al sector i fent-lo menys competitiu. La Unió assenyala que cal escalonar l’aplicació de noves exigències administratives en un context de greu crisi de rendibilitat, incorporant al Pla Estratègic de la PAC la necessària compensació quantificada del quadern digital d’explotació i evitant així sobrecostos als llauradors i ramaders, que es calculen en vora 1.050 milions d’euros. L’aplicació quasi immediata del Quadern Digital és un dels principals arguments que han originat la marxa del pròxim 5 de juliol a Madrid i en la qual La Unió estarà present. Espanya pretén que el Quadern siga obligatori a partir de l’1 de setembre de 2023 per a algunes explotacions i a partir de l’1 de juliol de 2024 per a la resta.
La Ribera Alta concentra el 85% dels danys per pedra al camp amb pèrdues de més d’un milió en cítrics i caquis
La Ribera Alta concentra el 85% dels danys per pedra al camp, convertint-se així en la comarca més afectada per les tempestes del dimecres. Estes són les dades que ha presentat La Unió Llauradora i Ramadera, que estima que la pedra ha afectat en total més de 4.300 hectàrees de cultiu amb unes pèrdues de vora 4 milions d’euros. Uns danys per als quals l’organització agrària sol·licitarà ajudes. La incidència de la pedra es va manifestar amb major intensitat a la Ribera Alta, i ja en menor grau a les comarques de la Ribera Baixa, la Costera i la Canal de Navarrés. De les hectàrees afectades, 3.755 corresponen a la nostra comarca, amb pèrdues que ronden el milió i mig d’euros tant en cítrics com en caquis. El cítric és el principal cultiu perjudicat, amb 2.470 hectàrees i el 56% dels danys, seguit del caqui que, amb 1.660 hectàrees afectades, ha rebut vora el 40% dels danys. Davant esta situació, La Unió Llauradora reclama ajudes directes, l’agilització dels peritatges dels camps sinistrats amb pòlissa d’assegurança, la condonació de l’IBI de les parcel·les cultivades, la bonificació de les quotes de la Seguretat Social durant un any i l’establiment de préstecs amb interés subvencionat.
La Unió Llauradora veu amb preocupació la caiguda de la producció citrícola i demana major promoció i protecció del cítric
LA UNIÓ fa un balanç negatiu de la campanya citrícola 2022-2023 per la paulatina baixada de la producció durant les últimes tres campanyes, que es preveu continuarà al 2023-24. L’increment dels costos, la caiguda en el consum i l’afecció de les plagues minven encara més esta campanya, que compta amb la producció més baixa dels últims 17 anys. La Unió Llauradora indica que la producció d’enguany ha sigut de poc més de 2,9 milions de tones, un 11% inferior a la passada i un 17% menys que la mitjana. En el que portem de segle XXI, només la campanya 2005-2006 va tindre una producció més baixa, amb 2,8 milions de tones. La falta de rendibilitat i les conseqüències del canvi climàtic són les principals causes: al 2022 s’abandonaren 6.000 hectàrees, un 4% més que al 2021. Quant al preu percebut en origen, és un 28% més alt que el del passat exercici, i el preu mitjà d’eixida de magatzem s’ha vist incrementat en un 15% sobre la mitjana de les últimes cinc campanyes. Els ingressos bruts han sigut de vora 1.070 milions d’euros, un augment del 16%. No obstant això, LA UNIÓ considera que este increment de preus no compensa la reducció de la producció i l’exagerat increments dels costos. Si se sumen els destríos, danys per plagues i augment de costos, el resultat serà pràcticament igual que el de la campanya 2021-2022, segons l’organització.
La Unió demana a Conselleria l’ampliació del període de cremes agrícoles fins al 16 de juny
La Unió Llauradora demana a Conselleria d’Agricultura una ampliació del període de cremes agrícoles fins al 16 de juny, i que no comence ja el dia 1. Les intenses precipitacions i el risc baix d’incendis podrien permetre que es prorrogara l’ampliació de les cremes fins a eixa data. En concret, La Unió ha demanat ampliar este període per a la crema de marges de cultiu, d’eliminació de residus agrícoles i forestals mitjançant ús del foc i transformació de finques. L’organització dona dos raons per endarrerir la prohibició de cremes. D’una banda, argumenta que davant les condicions meteorològiques actuals i previstes, amb les pluges d’esta segona quinzena de maig, hi ha un perill d’incendis baix. D’altra banda, recorda que a conseqüència d’un període d’absència acumulada de precipitacions i temperatures anormalment elevades que incrementaven el perill d’incendis per una elevada disponibilitat de vegetació forestal, Conselleria va emetre una resolució que prohibia fins al 31 de maig l’ús del foc per a la crema agrícola. La resolució de Conselleria va suposar la paralització o endarreriment de treballs agrícoles tan importants com la poda en molts cultius durant la primavera, així com la gestió de les restes de cultius en parcel·les on s’ha arrancat el cultiu per a posar un altre. Per això és necessari fer eixos treballs ara, i evitar així que es queden en el camp estes restes agrícoles, ja que tindria l’efecte contrari, incrementar el risc d’incendi este estiu.
Les organitzacions agràries valoren com a positives les pluges dels últims dies
La pluja d’estos dies ha estat en termes generals positiva, segons les organtizacions agràries. Tant La Unió Llauradora com l’Associació Valenciana d’Agricultors valoren l’aigua en termes benignes per alleujar la sequera. Ara bé, assenyalen que cal esperar que, en els pròxims dies, la pluja no es transforme en altres fenòmens com la pedra. D’una banda, la Unió Llauradora i Ramadera valora les pluges de les últimes hores com a molt positives en general per al camp valencià, després d’un període molt intens de sequera. En els cultius de regadiu, el temporal permetrà estalviar en regs, netejar els arbres davant l’amenaça de possibles plagues i recarregar aqüífers i embassaments. Les campanyes de cultius de costa també es veuran beneficiades, així com els cítrics, el caqui i les reserves hídriques de la nostra comarca, on estos dies ha plogut al voltant de 60 litres. D’altra banda, AVA assenyala que sobretot en la zona de regadiu, on els agricultors havien començat a regar tres mesos abans que l’any passat i estaven consumint un 40% més d’aigua, estes pluges permeten alleujar els costos de producció. Tant La Unió com AVA assenyalen com a part negativa del temporal la paralització en la recol·lecció d’algunes campanyes de fruita d’estiu i hortalisses de temporada, o els danys directes en els cultius de cirera. Així mateix, en aquelles zones on han descarregat excessives precipitacions en un breu període de temps, ja s’han produït arrossegament de terres i trencament de marges, murs i altres infraestructures agràries. Les associacions assenyalen que caldrà esperar per comprovar l’evolució dels cultius i de les pluges.
