Amnistia Internacional de la Ribera explicarà hui a les mestresses de casa la pràctica de robatoris de bebés a Espanya a partir de la postguerra.
Hui, a les 17.00 hores, l’associació Tyrius ha organitzat una xarrada sobre el robatori de bebés a l’Estat espanyol, una pràctica que es va produir des de la postguerra fins a la dècada dels noranta. L’acte comptarà amb la participació d’Amnistia Internacional la Ribera i d’associacions de víctimes de bebés robats i adopcions irregulars. Amnistia partix de la situació que després del conflicte, el règim franquista va instaurar un sistema ideològic i legal que limitava greument els drets de les dones. En molts casos, mares especialment republicanes eren separades dels seus fills en centres sanitaris o religiosos. Amb els anys, esta pràctica va derivar també en una trama d’adopcions irregulars que es va prolongar més enllà de la dictadura. L’objectiu de la xarrada és denunciar estos fets, evitar la impunitat i reclamar una llei de bebés robats que garantisca veritat, justícia i reparació per als milers de persones que encara busquen la seua família biològica. En l’acte intervindran Paqui Bria i Francisco Rocafull, de l’Associació Bebés Robats de la província de València; Empar Bria, membre d’Amnistia Internacional; i comptaran també amb la presència de Xavi Pérez, regidor de Memòria Democràtica. La xarrada es farà al cercle alzireny La Gallera.
Es presenta a Alzira el llibre de Josep Màrius Climent sobre el treball forçat a la província de València després de la guerra civil, dins de les activitats de memòria històrica.
Alzira acull esta vesprada este 24 de febrer una cita amb la memòria històrica amb la presentació del llibre “Vençuts, exclosos i explotats. El treball forçat a la província de València (1936–1948)”, obra de Josep Màrius Climent Prats. L’obra analitza el sistema de treball forçat imposat durant la postguerra a la província de València, aprofundint en la situació de repressió, exclusió i explotació que van patir nombroses persones entre 1936 i 1948. El llibre aporta una investigació documentada sobre un període clau per a comprendre la memòria democràtica i la història contemporània del territori valencià. A la presentació d’esta vesprada també intervé el professor d’història, Rafa Oriola Martínez, i el mateix autor, Josep Màrius Climent Prats, que explicarà les principals línies d’investigació i conclusions del seu treball. Amb esta iniciativa, la regidoria de memòria històrica reafirma el seu compromís amb la difusió del coneixement històric i la promoció d’activitats vinculades a la memòria democràtica, oferint un espai de reflexió i debat obert a la ciutadania. L’acte tindrà lloc a les 18.30 hores a la Casa de la Cultura d’Alzira.
La Diputació de València destina 180.000 € per a un projecte d’identificació genètica de les víctimes del franquisme. L’actuació se centrarà en el panteó d’afusellats del cementeri d’Alzira.
La Diputació de València, a través de l’àrea de Memòria Democràtica, ha donat uns 180.000 euros destinats a un projecte d’intervenció forense i d’identificació genètica de les restes de les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista exhumades al cementeri d’Alzira. Este projecte té com a objectiu garantir la dignitat de les víctimes, avançar en la seua identificació i oferir respostes a les famílies després de dècades d’espera. L’actuació se centrarà en el panteó d´afusellats del cementeri d’Alzira, on es conserven les restes d’aproximadament dos-centes persones executades durant este període. Els treballs que s’ha fet inclouen la demolició i adequació del mausoleu i la recuperació de les restes òssies. Este any, amb un pressupost de 55.000 € es durà a terme la identificació genètica amb la finalitat de retornar el nom al major nombre possible de víctimes. A més d’esta actuació a Alzira, la Diputació de València ha obert les convocatòries d’ajudes en matèria de Memòria Democràtica per a l’any 2026, amb una dotació de fins a un milió d’euros destinada a ajuntaments i associacions memorialistes. Estes ajudes inclouen projectes de difusió, investigació i formació sobre la memòria històrica valenciana. El president de l’Associació del Fossar d’Alzira, Josep Bermúdez ha volgut destacar la importància del suport econòmic de la Diputació de València, ja que, sense estes ajudes no hauria sigut possible retornar el nom i la dignitat que mereixen les persones que van defensar els valors democràtics.
El Muma acull fins al 21 de juliol l’exposició “Contra Hitler, la petjada valenciana en la II Guerra Mundial”
El Muma acull des de hui l’exposició “Contra Hitler, la petjada valenciana en la segona guerra mundial”, que se centra especialment en donar visibilitat als valencians que, malgrat la no participació oficial d’Espanya en la Segona Guerra Mundial, van lluitar activament contra el feixisme. Un aspecte destacable de la mostra és la seua voluntat de reconéixer i fer públics els noms dels 22 valencians que van formar part de la mítica companyia la Nou. I demà dijous, Adrián Blas Mínguez, delegat d’Amical de Mauthausen a la Comunitat Valenciana oferirà una conferència anomenada “Alcireñ@s, alcireñ@s, luchador@s y víctimas del nazismo en la II Guerra Mundial, últimos documentos”.
Alzira enceta les tasques de catalogació i trasllat de les restes del Memorial a la Llibertat al cementeri municipal
Alzira enceta les tasques de catalogació i trasllat de les restes del Fossar d’Alzira ubicat al cementeri municipal. Es tracta d’un fossar on es troben les restes de 211 persons afusellades la major part entre l’1 de maig i el 28 de novembre de 1939. Una vegada tancada esta fase, l’Associació Víctimes del Fossar Alzira procedirà a la identificació del les víctimes. El passat mes d’abril es va acordar en Junta de Govern Local l’adjudicació del contracte dels serveis de trasllat, estudi i catalogació de les restes humanes procedents del Memorial a la Llibertat, identificat com el Fossar d’Alzira, ubicat al cementeri municipal. L’entitat anomenada ASOCIACIÓN CIENTÍFICA ARQUEOANTRO va resultar l’adjudicatària per a portar a terme estes tasques per les quals l’Ajuntament d’Alzira ha rebut una subvenció de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies de 35.000€. Ahir van començar els treballs en el cementeri per a traure de la fossa i classificar els restes a fi de procedir a la identificació genètica, per a la qual la Diputació de València ha subscrit un conveni amb l’Associació de Familiars de les Víctimes del Fossar Alzira, constituïda just ara fa un any, el passat 6 de juny de 2022. Un inici d’obres que va comptar amb la participació testimonial de l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez; el president de la Coordinadora d’Associacions de la Memòria Democràtica del País Valencià, Ángel Gonzàlez; el president de l’Associació de Víctimes del Fossar Alzira, Josep Bermúdez, així com nombrosos familiars de les víctimes, provinents de pobles com Algemesí, València, Guadassuar o Simat. En este acte simbòlic es va depositar un centre de flors en record i homenatge als familiars. Tot i que l’objectiu és que els familiars recuperen i identifiquen les restes i trien el seu lloc de descans, per part de l’associació es vol mantindre i millorar este fossar d’Alzira anomenat Memorial a la Llibertat, com a símbol i record de les víctimes.
