A partir de les cinc de la vesprada del 20 d’octubre de 1982, el nivell de l’aigua va sobrepassar la coronació de la pressa de Tous i es va començar a enfonsar, fins que sobre les 19.15 hores va caure un mur, va arrossegar una de les comportes i va donar pas a una pantanada que va generar una ona d’uns 15.000 o 16.000 metres cúbics d’aigua per segon.
La situació arrancava de la nit anterior. Las precipitacions, de matinada es van convertir en torrencials. Les primeres dades que es van tindre van ser de la central de Millars, aigües amunt de la de Tous, que va alertar que estaven passant 600 metres cúbics per segon pel riu a primera hora del matí del 20 d’octubre. La fallida de l’obertura de portes, juntament amb la pressió de l’aigua que no deixava de caure va causar que les comportes no pugueren aguantar.
Una alerta que en un principi no creuien. Alfonso Rovira, que va ser el encarregat de donar la primera informació en Radio SER Alzira, explica com el policia que estava a peu de presa va avisar per la ràdio i fins i tot el president del Govern va dir que era imposible que havera passat.
Les pluges de la nit del 19 al 20 d’octubre van ocasionar que es tallara el subministrament elèctric per un problema en un transformador i també es va tallar la xarxa telefònica. Una llengua d’aigua de 53 kilòmetres assola les poblacions de la Ribera al seu pas. Amb el trencament de la pressa, en alguns municipis pròxims al pantà com Sumacàrcer, Gavarda i Beneixida l’aigua va superar els huit metres d’altura i la major part de les cases van acabar amb greus deficiències estructurals provocades per la força de l’aigua. En ciutats com Carcaixent o Alzira es van superar els quatre metres. Gràcies a un ban de l’Ajuntament d’Alzira que advertia a la població de la situació, es va aconseguir reduir el nombre de víctimes mortals. Tal i com explica la voluntària Mari Creu Carrió, alguns els acusaren d’asustar a la població.
L’exèrcit va enviar centenars d’efectius en eixos dies per a ajudar i socórrer als veïns de les comarques de la Ribera Alta i Baixa, els qui es van quedar sense llum ni aigua corrent, a més de les múltiples pèrdues materials que van patir en els seus habitatges que van quedar completament negades per l’aigua i el fang.
Els records d’eixos dies queden en la memòria dels habitants de la nostra comarca. Morts i múltiples danys materials i personals. Records que tenen a tots els alzirenys com el de Antonio Mazo, de la coneguda empresa Transports Mazo, que conta com l’empresa es va convertir en seu de campanya dels militars que vingueren a ajudar.
Des d’aleshores, 40 anys després, encara cuegen les conseqüències de la pantanada. D’una banda, encara Alzira i altres poblacions de la Ribera patixen amb les pluges torrencials per la inundabilitat. D’altra, encara resta el conflicte obert als tribunals. Els prèstecs que va donar l’ICO per ajudar a les families afectades per la pantanada i que es va acordar tancar el 2008 causen encara problemes des que al 2020 l’Institut de Crèdit Oficial començà a reclamar-los.
Des d’este organisme i l’Ajuntament d’Alzira s’intenta arribar a solucions. El Col·legi d’Advocats d’Alzira es va reunir el passat setembre amb el Conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Arcadi España, i amb el Director General de l’Institut Valencià de Finances, Manuel Illueca. L’objectiu era arribar a una solució per als damnificats més vulnerables, persones majors que viuen de les seues pensions. L’ICO va presentar una bateria de demandes contra els damnificats de tota la Ribera, amb un total de 32 procediments judicials controlats majoritàriament pels Jutjats d’Alzira. Sumant els interessos i els costos judicials, la xifra ascendix a uns 450.000 euros, que inclouen el 7% que l’ICO reclama per la devaluació de tots aquests anys.