Les exportacions del sector agroalimentari valencià deixen un superàvit de més de 2.000 milions d’euros en el primer trimestre de 2025
Segons dades de la Conselleria d’Agricultura, el sector agroalimentari representa el 28,6% de les exportacions totals de la Comunitat Valenciana, amb un superàvit comercial de més de 2.000 milions d’euros. I és que les exportacions d’este sector han deixat un total de 5.500 milions d’euros en el primer trimestre d’este 2025, quasi un 10% més que l’any anterior. Mentre que el total d’exportacions de la Comunitat han caigut un 0,8%, les exportacions agroalimentàries creixen un 9,3% interanual. El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha posat en valor l’esforç i el treball de tots els nostres llauradors i productors, que fan que les fruites lideren les exportacions agroalimentàries amb 2.300 milions d’euros, seguides pels productes transformats amb 1.500 milions i les hortalisses amb 695 milions d’euros. Barrachina ha assegurat que la qualitat dels productes valencians és la millor carta de presentació possible i que, per esta raó, treballen per ajudar els llauradors i productors a posar en el mercat un producte extraordinari. Així mateix, el conseller ha defensat que tots els productes haurien de complir amb les mateixes condicions en els mercats internacionals per garantir la competitivitat de l’agricultura i la indústria agroalimentària del nostre territori. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia falta de transparència d’Agricultura en la gestió de vora milió i mig d’euros destinats als cítrics valencians
LA UNIÓ Llauradora ha denunciat la falta de transparència de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat en la gestió d’una partida pressupostària d’1,42 milions d’euros, prevista inicialment per a publicitat i promoció dels cítrics valencians. LA UNIÓ reclama que estos fons es destinen a campanyes reals de promoció canalitzades a través de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Cítrics Valencians, en considerar-la l’única marca que garantix l’origen i la qualitat del producte. Esta denúncia arriba en un moment crític per al sector citrícola valencià, marcat per una caiguda alarmant en el consum de taronja. D’acord amb dades del Ministeri d’Agricultura i del Panell de Consum en Llars, el consum de taronja en Espanya va descendir en 2024 un 9,4% en volum i un 8,1% en despesa per càpita, situant-se en només 10,62 kg per persona i any. Si es compara amb la mitjana del període 2019-2024, la caiguda supera el 22%. En canvi, el consum de mandarines ha augmentat un 14,4% respecte a 2023. Per a LA UNIÓ, esta davallada respon, en gran part, a la manca de campanyes de promoció efectives, mentre altres fruites i productes preparats realitzen importants inversions en màrqueting. Per això, l’organització aposta per mesures concretes com campanyes de consum d’àmbit estatal i autonòmic, programes escolars i més presència dels cítrics valencians a la restauració i als punts de venda. El secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, insistix que el sector ha de participar activament en la definició de les accions promocionals, canalitzant-les a través de la IGP. A més, ha destacat la necessitat de consolidar les campanyes en els mercats de proximitat i considera essencial una inversió amb fons públics per a revertir la situació d’un sector tan identitari per al poble valencià com és el citrícola. Finalment, LA UNIÓ recorda que el consum de cítrics aporta nombrosos beneficis per a la salut, com el reforç del sistema immunitari, propietats antioxidants i millores per a la salut, factors que fan encara més necessari impulsar el seu consum amb campanyes ben dirigides i eficients. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió Llauradora critica la firma del 15% d’aranzels a l’exportació de productes europeus als Estats Units
La Unió Llauradora ha lamentat la firma de l’acord entre la Unió Europea i els Estats Units que consolida l’aranzel del 15 % sobre les exportacions agrícoles europees. Per al sindicat agrari, este fet constituïx una clara rendició política enfront de la pressió estatunidenca, ja que, a més, no s’inclou cap producte sensible del sector entre les excepcions aranzelàries. La Unió destaca que l’acord facilitarà l’entrada en el mercat europeu d’una àmplia varietat de productes agroalimentaris estatunidencs, el que suposarà una major competència per a les produccions nacionals, sobretot en el cas de la fruita seca i en especial l’ametla, de la qual Espanya és ja el major importador europeu. De fet, el valor de les importacions d’ametles i anous dels Estats Units a la Comunitat Valenciana va suposar, al 2024, vora el 20% del total importat pel territori en tots els sectors. Des del sindicat també assenyalen que altres sectors estratègics com el vi i l’oli d’oliva assumixen l’aranzel del 15% sense que se’ls atorgue cap alleujament. A més, la Comissió Europea no ha aconseguit incloure cap producte agrari europeu amb aranzel zero o quasi zero. La Unió es pregunta on deixa este acord a la Comissió, qui donava garanties que el sector agroalimentari europeu no es trobaria en una situació de desavantatge competitiu sense la corresponent reciprocitat. La Unió continua reclamant que la política comercial de la Unió Europea protegisca el seu model productiu; i que aplique mesures per a contrarestar l’impacte negatiu de l’aranzel en els sectors vulnerables. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
El vicepresident d’AVA, Bernardo Ferrer, alerta que l’abandonament del camp incrementa el risc d’incendis
Els últims incendis forestals registrats a la Comunitat Valenciana han posat de manifest una problemàtica que va més enllà del canvi climàtic o les condicions meteorològiques extremes. Es tracta de l’abandonament progressiu del camp valencià, una tendència que, segons experts i representants del sector, està convertint àmplies zones rurals en autèntics polvorins naturals. Segons dades d’AVA ASAJA, en els darrers anys s’han abandonat més de 175.000 hectàrees de terres agrícoles i forestals al territori. Estes superfícies, abans conreades o mantingudes, estan ara plenes de vegetació seca i sense cap tipus de gestió, la qual cosa incrementa notablement el risc d’incendis. El vicepresident d’AVA ASAJA, Bernardo Ferrer, ha denunciat públicament esta situació de la qual responsabilitza al Govern i a la Unió Europea. És per això, segons Ferrer, que molts agricultors i ramaders es veuen obligats a abandonar l’activitat per no poder fer front a les exigències administratives o per no rebre suport suficient. A més, recorda que moltes zones rurals encara no disposen d’infraestructures bàsiques com una connexió a internet estable, fet que dificulta fins i tot la gestió de tràmits digitals obligatoris. L’abandonament del camp no només afecta l’economia rural, sinó que té conseqüències mediambientals greus. Amb la desaparició de les activitats agrícoles i ramaderes, es deixa de gestionar la massa forestal, fet que incrementa l’acumulació de combustible vegetal i, amb això, el perill d’incendis. A més, desde cal destacar que ASAJA ha oferit noves ajudes de la Generalitat de fins a 80.000 euros per a joves i nous agricultors i ramaders, que en este cas és fins a 56 anys. Pots escoltar ací l’entrevista realitzada a El dia per davant: I ací l’informatiu sencer:
La Conselleria d’Agricultura convoca la segona edició dels Premis a l’emprenedoria de les dones rurals
La Conselleria d’Agricultura ha convocat la segona edició dels Premis a l’Emprenedoria de les Dones Rurals de la Comunitat Valenciana. Uns guardons que busquen reconèixer el paper fonamental de les dones en el medi rural, pesquer i aqüícola valencià. El termini per a presentar-s’hi ja està obert i finalitzarà el pròxim 2 de setembre. Hi ha quatre categories de premis: el Premi a l’emprenedoria en el sector agrari de l’àmbit rural, el Premi a l’emprenedoria en el sector pesquer o aqüícola, i el Premi en la diversificació de l’activitat econòmica en l’àmbit rural. Es premiarà amb 30.000 cadascuna d’estes tres categories, dividides en tres guardons: 15.000 euros per al primer premi, 10.000 per al segon i 5.000 euros per al tercer. A banda, s’atorgarà un quart guardó honorífic, anomenat Històries de Vida. La directora general d’Aigua i Desenvolupament Rural, Sabina Goretti, manifestava que estos premis visibilitzen el paper transformador de les dones en l’entorn rural i reconeixen la seua capacitat per a emprendre, innovar i generar noves oportunitats en els seus territoris. I és que el paper de la dona rural és essencial com a motor de desenvolupament, cohesió i sostenibilitat al territori. Tenen tota la informació de requisits, sol·licitud i documents de presentació a la pàgina web de la convocatòria. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
El camí de l’Antic Trenet Carcaixent-Dénia, protagonista dins del passaport de Camins Naturals
El Ministeri d’Agricultura ha llançat una iniciativa per a fomentar el turisme sostenible: el passaport de “Camins Naturals i Vies Verdes”. Un passaport de 50 camins naturals de tot l’Estat, entre els que s’inclou el Camí Natural de l’Antic Trenet Carcaixent-Dénia, que ens poden segellar per a tindre un record físic de la ruta. El traçat original de l’Antic Trenet va de Carcaixent a Dénia, però la ruta habilitada per al recorregut, que es pot fer a peu o en bici, arriba fins a Tavernes de la Valldigna, passant per Carcaixent, Alzira, la Barraca d’Aigües-Vives, Benifairó i Simat de la Valldigna. Paqui Momparler, presidenta de la Mancomunitat de la Ribera Alta, entitat que gestiona este camí dins de la iniciativa, ens contava que estan aprovats alguns projectes per a millorar el recorregut i poder habilitar en un futur tota la ruta original, una ruta que és, a més, el traçat de via estreta més antic de tota la Península. Adquirir el passaport dels camins naturals és totalment gratuït i es pot aconseguir en qualsevol de les oficines de Turisme dels municipis que pertanyen a la ruta. Per aconseguir que ens posen el segell en el passaport, haurem de completar la ruta i acudir a alguna d’estes oficines. L’objectiu és fixar en el record dels viatgers i viatgeres estes rutes naturals i les seues experiències. I promocionar, així, un turisme diferent que done a conèixer a la gent la riquesa de la comarca. El Ministeri ja presentà la iniciativa de Camins Naturals en la passada edició de Fitur, i ara s’està treballant en crear la versió digital del passaport. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió Llauradora preveu una reducció del 3% en la producció de cítrics per a la campanya d’enguany
La Unió Llauradora ha alertat que la campanya citrícola d’enguany a la Comunitat tornarà a situar-se per baix de la mitjana productiva dels últims anys. En total, es preveu una producció d’uns 2,68 milions de tones; és a dir, un 3% menys que en l’any anterior. Per al sindicat, es consolida una preocupant tendència a la baixa que encadena ja sis campanyes consecutives, malgrat que el territori valencià continua sent la principal zona productora de cítrics de l’Estat. Segons anàlisis de la Unió, este descens en la producció és deu, en especial, a la climatologia adversa. La primavera deixà bones condicions d’humitat, però l’ascens de temperatures dels últims dos mesos ha generat que molts fruits caiguen de l’arbre abans de madurar. A això s’han sumat episodis de pedra en determinades zones, l’impacte de diverses plagues com el cotonet, i un greu problema estructural: que una gran part de l’arbrat està envellit i oferix baixos rendiments. Malgrat això, el sindicat agrari destaca que les produccions limitades afavorixen un calibre acceptable per a la comercialització, i també s’espera que la fruita siga de qualitat. Des de La Unió insten a la Conselleria d’Agricultura, amb el suport del Ministeri, la creació urgent d’ajudes per a la reconversió d’explotacions amb arbres envellits. A més, consideren imprescindible reforçar els controls fitosanitaris en origen davant les importacions de cítrics, així com revisar els preus d’entrada a la Unió Europea. Finalment, demanen que es desenvolupen campanyes de promoció potents i continuades per a incentivar el consum de cítrics valencians, posant en valor la seua proximitat, qualitat i seguretat alimentària. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
El camp valencià protesta davant la imposició d’un aranzel del 15% a les exportacions de la Unió Europea als Estats Units
Estos dies està en boca de tots el nou acord entre la Unió Europea i els Estats Units, que fixa un aranzel del 15% sobre l’exportació de productes europeus al país americà. Un acord carent de reciprocitat que ha generat molta controvèrsia, en especial entre el sector agrícola valencià, que ha denunciat una vegada més l’impacte negatiu de les mesures comercials de la UE. Tant l’Associació Valenciana d’Agricultors com la Unió Llauradora manifesten la seua decepció i gran preocupació davant este aranzel del 15%, que afecta a sectors estratègics per al camp valencià com el de l’oli i el vi. Estos sectors s’han quedat fora de les excepcions aranzelàries, excepcions que sí inclouen a la indústria de l’automòbil, la tecnològica i farmacèutica. Des d’AVA denuncien que les excepcions responen als interessos de les economies del nord d’Europa, mentre que les produccions mediterrànies tornen a quedar relegades. Segons La Unió, l’acord evita la guerra comercial, però afectarà greument a l’exportació d’alguns productes valencians. I és que s’ha de tindre en compte que el volum de les exportacions agroalimentàries de la Comunitat Valenciana als EEUU va ser, en 2024, de 366 milions d’euros; és a dir, el 13% del total de les nostres exportacions. I d’altra banda, el sindicat critica que no hi haja reciprocitat; és a dir, que no hi haja aranzels a les importacions de productes estatunidencs, i proposa, per contra, gravar amb impostos l’ametla o l’anou importada dels EEUU, que inunden i desestabilitzen els mercats valencians. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió exigix a la Comissió Europea que establisca preus d’entrada superiors als actuals per a les importacions de cítrics
La Unió seguix reivindicant un major control i regulació de preus a la Comissió Europea davant la importació de cítrics de tercers països. En este cas, sol·liciten que s’eleve el preu d’entrada dels cítrics importats, almenys, a un 1 euro per quilo, i que no es permeta que entren per davall dels valors actuals de cost. Assenyala el sindicat que en esta campanya citrícola s’ha detectat major lentitud en l’exportació a causa de l’entrada de taronges d’alguns països, com Egipte, a preus molt baixos. La Unió destaca que l’entrada massiva de taronja d’Egipte sense aranzels i a preus irrisoris és una tendència que preocupa als productors i requerix de solucions per a frenar-la. El sistema de preus d’entrada de la UE, dissenyat per a protegir els llauradors europeus enfront de la competència deslleial, està totalment obsolet, critiquen des del sindicat, i s’ha de millorar. I és que, a hores d’ara, el preu d’entrada per a les taronges, segons el Valor Estàndard d’Importació, és de vora 70 cèntims el kg, i les importacions d’Egipte arriben només a 61 cènt./kg, sempre per baix del preu d’entrada. La Unió manifesta que la citricultura valenciana sosté l’economia de les zones rurals, evitant la despoblació, i complix amb estrictes estàndards ambientals i de qualitat. Mentre, per contra, les importacions tenen un impacte ambiental molt major i no aporten beneficis econòmics ni socials a les comunitats europees.
La Unió demana al Govern una compensació justa per als llauradors afectats pel canvi de les seues parcel·les a Domini Públic Hidràulic
La riuada del passat mes d’octubre ha afectat moltes parcel·les agrícoles que passaran a formar part dels llits dels rius i barrancs, és a dir, a ser propietat de l’Estat. Des de la Unió Llauradora, es demana que el Ministeri compense els lllauradors afectats i que els subtituisca les terres absorbides pels rius i barrancs per altres parcel·les. Nombroses parcel·les amb activitat agrària consolidada seran incorporades a la nova delimitació de Domini Públic Hidràulic com a resultat de l’alteració física de llits i barrancs causada per la riuada, la qual cosa genera un enorme impacte econòmic i jurídic sobre els llauradors. I és que les terres incloses en el DPH passen a ser titularitat de l’estat, amb totes les conseqüències que això comporta per als titulars de les parcel·les, en matèria de cultius i de reg. Davant esta situació, des de la Unió reclamen, primer, que els drets d’ajuda directa de la PAC es mantinguen a nom del llaurador afectat. I d’igual manera amb el reg: demanen que es respecten els drets preexistents, permetent el seu traspàs a noves parcel·les de substitució; i en cas que tinguen autorització d’ús de pou individual, que es facilite una autorització equivalent per a l’ús en la nova ubicació. Carles Peris, secretari general de la Unió, exigia al Ministeri major claredat administrativa i una compensació econòmica justa per als llauradors afectats. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
