AVA-ASAJA alerta que les conseqüències de la DANA també estan afectant a la fruita de pinyol
AVA-ASAJA ha alertat que les conseqüències de la DANA també estan afectant a la fruita de pinyol. Desenes de parcel·les de bresquilleres, nectarines i albercoquers, especialment a la Ribera Alta, no es podran regar a causa dels desperfectes en les infraestructures hidràuliques. Des de l’organització agrària afirmen que esta situació generarà que la producció no assolisca un grau de maduració, calibre i qualitat suficient per a comercialitzar-se. Així, sol·liciten a la Conselleria d’Agricultura que aprove o, si més no, que demane al Govern central l’establiment d’ajudes per als productors de fruita de pinyol que permeten compensar les pèrdues de collita d’esta temporada a causa dels efectes del temporal. El responsable de la sectorial de fruita de pinyol d’AVA, José Luis Sanz, defensa que es tractaria d’una mesura de suport puntual i de poc pressupost total, perquè afecta una superfície concreta, però evitaria que es posara en perill la precària viabilitat d’este cultiu. A hores d’ara, els fructicultors estan realitzant tasques d’aclarida de fruits, i en poques setmanes començaran la recol·lecció de varietats primerenques. Però en aquells camps on no es puguen fer els regs necessaris a causa dels desperfectes en canonades, canals, séquies i instal·lacions de reg, es preveu que la collita no complisca els estàndards suficients per a ser recol·lectada per al mercat en fresc. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA presenta mocions als ajuntaments per a actuar contra la sobrepoblació de senglars
AVA-ASAJA presenta mocions als ajuntaments per a actuar contra la sobrepoblació de senglars. L’organització sol·licita a més de 300 consistoris amb sobreabundància de senglars que aprofiten les noves ajudes de la Generalitat per a reduir la fauna salvatge. L’Associació Valenciana d’Agricultors ha presentat una moció en més de 300 ajuntaments de la Comunitat Valenciana, declarats per l’Administració amb sobreabundància de senglars, L’organització agrària proposa que els consistoris aprofiten les ajudes contemplades en una nova orde de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori per a minimitzar els danys que provoca l’excés d’animals silvestres en els camps de cultiu. Animals que en el cas dels porcs senglars, a més, incrementen el risc en carretera, les destrosses en nuclis urbans i representen una amenaça sanitària per la possible transmissió de malalties al bestiar. La situació és especialment preocupant en zones on la caça esportiva no pot aplicar-se eficaçment, com a àrees agrícoles pròximes a urbanitzacions, vivendes disperses o terrenys en els quals no existix un responsable cinegètic designat. L’orde 4/2025, de 14 de març, de la Conselleria de Medi Ambient, per a facilitar el control poblacional del senglar atorga subvencions per a finançar, fins al 100%, activitats de control mitjançant tècniques de caça autoritzades, així com serveis de recollida de cadàvers i l’adquisició de materials com a gàbies parany contenidors, amb la finalitat de facilitar la intervenció dels ajuntaments enfront d’esta problemàtica. Segons estimacions de AVA-ASAJA, les pèrdues ocasionades en 2024 per la fauna salvatge van superar els 50 milions d’euros en l’agricultura valenciana, confirmant així la tendència ascendent dels últims anys. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
L’Ajuntament d’Alzira recorda als llauradors que estarà prohibit fer cremes agrícoles durant la Pasqua, entre el 17 i el 28 d’abril
L’Ajuntament d’Alzira ha recordat als llauradors que les cremes agrícoles estaran prohibides durant la Pasqua, i que l’incompliment d’estes condicions serà motiu de sanció. D’esta manera, i d’acord amb la normativa forestal, totes les declaracions responsables i autoritzacions de cremes agrícoles quedaran sense validesa i, per tant, estaran prohibides entre el Dijous Sant, 17 d’abril, i el Dilluns de Sant Vicent, 28, ambdós dies inclosos. En el cas que un agent de l’autoritat detecte l’incompliment d’alguna de les condicions exposades, la crema haurà de paralitzar-se i serà objecte de sanció administrativa d’acord amb l’establit al marc legal d’afecció. Estes condicions de seguretat s’han d’aplicar a les cremes que es realitzen en parcel·les agrícoles que es troben a menys de 500 metres del sòl forestal, que son les corresponents a l’àmbit d’afecció del Pla Local de Cremes Agrícoles. Poden consultar tota la informació al web municipal. Des de l’Ajuntament assenyalen que el compliment estricte de les normes de seguretat en les cremes agrícoles és fonamental per a previndre incendis forestals que poden afectar greument al patrimoni natural del nostre terme i a la protecció civil de la ciutadania, tal i com afirma Sergi Abril, tècnic de medi ambient. Per a obtindre més informació sobre el Pla Local de cremes agrícoles, poden telefonar al 96 240 50 92 o bé enviar un correu electrònic a mediambient@alzira.es. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA demana al Govern que es reparen totes les infraestructures hídriques afectades per la dana
AVA-ASAJA ha demanat que les ajudes als llauradors afectats per la dana arriben ràpidament i que es reparen totes les infraestructures hídriques, les quals són necessàries per a minimitzar les pèrdues davant futures riuades a la costa mediterrània. Durant la seua intervenció a la comissió sobre la DANA al Senat, el president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, assenyalava que la prioritat ara mateix és accelerar la recuperació al màxim. Després de xifrar les pèrdues del sector agrari de la Comunitat Valenciana en 1.380 milions d’euros a causa del temporal, Aguado va criticar que les ajudes pagades als agricultors cinc mesos després cobrixen una mínima part dels danys totals, pel que són insuficients. Així, va demanar al govern que eleve, amb caràcter retroactiu, la quantia màxima de les ajudes de mínims de 25.000 a 50.000 euros. Pel que fa a les reparacions d’infraestructures i explotacions malmeses, el president d’AVA-ASAJA alertà que les màquines de Tragsa encara no han entrat a la majoria dels camps afectats i tampoc han arribat els enginyers per a fer els peritatges. D’altra banda, Aguado proposà expropiar les parcel·les situades prop dels barrancs arrasats perquè els propietaris posen en marxa una altra explotació en zona no inundable a canvi d’una compensació suficient. Per últim, va urgir el govern a reparar infraestructures danyades com els embassaments de Forata i Buseo. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió demana a la Generalitat que els pressupostos agraris s’amplien amb 11 milions d’euros més per a polítiques de suport al camp
La Unió ha presentat esmenes als pressupostos de 2025 de la Conselleria d’Agricultura per afegir 11 milions d’euros en polítiques de suport als llauradors i ramaders de la Comunitat. El sindicat s’ha reunit, així, amb responsables en matèria agrària de PP, PSPV, Compromís i Vox. La Unió critica que el sector agroalimentari continue tenint un escàs pes específic dins dels pressupostos globals del pròxim any, ja que únicament representarà l’1,42%, quan fa 20 anys era del 4,09%. El total del pressupost per a 2025 és de 457 milions d’euros, amb un augment del 26,06% respecte a 2024. Augment, no obstant, que en part es deu a la incorporació de la Direcció General de l’Aigua i als 49,7 milions d’euros d’ajuda per la dana. Per este motiu, el sindicat agrari demana, entre altres, ajudes de mínim 6.000 euros anuals per a explotacions prioritàries, suport als cultius afectats per la sequera, ajudes per als llauradors professionals de l’Horta de València, així com ajudes per al sector citrícola. Tambén demanen partides per a pal·liar danys causats per fauna silvestre i implantar el registre digital de tractaments fitosanitaris, ampliar la partida de sanitat animal. Per últim, reclamen més suport per a les organitzacions agràries i que es convoque un procés electoral per a mesurar la seua representativitat al camp valencià. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Confederació Hidrogràfica modernitza el regadiu de la Sèquia Reial del Xúquer al seu pas per Alzira
La Confederació Hidrogràfica ha modernitzat el regadiu de la Sèquia Reial del Xúquer al seu pas per Alzira. El regidor d’Agricultura i Serveis per a la Ciutat, Enrique Montalvá, ha visitat, junt als tècnics responsables, les obres de modernització de regadius al sector 17 de la Sèquia Real del Xúquer. El projecte compta amb un pressupost que ascendix a 4.251.248,65 euros, i les actuacions s’estan duent a terme en 250 hectàrees que recorren els termes municipals d’Algemesí i Alzira. Segons s’ha explicat, les actuals xarxes de transport i distribució d’aigua estaven obsoletes, generant un ús ineficient d’aigua i energia. Esta situació, sumada a la necessitat d’optimizar els limitats recursos hídrics, ha obligat a que es facen estes actuacions de modernització en la Sèquia Real. Tal i com explica Montalvá, l’objectiu és implementar el reg localitzat en tota la superfície i que prompte es puga fer ús d’estes instal·lacions. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió i AVA-ASAJA exigixen reciprocitat front als aranzels anunciats per E.E.U.U. i demanen ajudes compensatòries per al camp
Últimament està en boca de tots la preocupació pels aranzels que ha anunciat el president dels Estats Units, Donald Trump. Doncs des del camp valencià, tant la Unió Llauradora com l’Associació Valenciana d’Agricultors exigixen que davant estos aranzels es responga amb reciprocitat i compensacions al sector agrari. Estes organitzacions agràries advertixen que la imposició per part del Govern dels Estats Units d’aranzels del 20% als productes agraris de la Unió Europea no són bones notícies per a ningú, perquè s’unixen a la pujada de costos en el sector i a la competència deslleial de les produccions de tercers països. A més, el volum de les exportacions agroalimentàries de la Comunitat Valenciana als Estats Units va tindre un valor l’any passat de 366 milions d’euros. Per al secretari general de La Unió, Carles Peris, el que cal fer ara és vore l’impacte real dels aranzels, aprovar mesures compensatòries per al camp i buscar nous mercats. Tant la Unió com AVA-ASAJA destaquen la necessitat de respondre amb reciprocitat als aranzels, començant per gravar, entre altres, l’ametla importada per les grans empreses torroneres dels Estats Units que inunda i desestabilitza els nostres mercats. Per la seua banda, Jenaro Aviñó, director de l’Associació Valenciana d’Agricultors, seguix denunciant que una vegada més és el sector agroalimentari el que acaba pagant els efectes d’estes polítiques. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Catorze municipis de la Ribera Alta rebran mesures de suport del Ministeri d’Agricultura per a recuperar l’activitat agrícola afectada per la dana
Vint-i-huit municipis valencians, catorze de la Ribera Alta, es beneficiaran de l’ampliació de les mesures de suport a la recuperació de l’activitat agrícola afectada per la dana, mitjançant una inversió del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. El Comissionat Especial del Govern per a la Reconstrucció i Reparació dels danys provocats per la DANA, José María Ángel, es va reunir el passat divendres a la seu de la Mancomunitat de la Ribera Alta amb representants dels 28 municipis de la província de València als quals el Ministeri d’Agricultura ha ampliat les mesures de suport a les explotacions agrícoles. El pla d’actuació en cada municipi es farà en funció de les seues necessitats, determinades a partir de les valoracions dels ajuntaments i les visites al territori que farà l’empresa Tragsa. Les obres seran executades pel Ministeri a través de Tragsa, baix la direcció de l’empresa pública SEIASA i la coordinació del Comissionat Especial. Com déiem, dels 28 municipis que es beneficiaran d’estes mesures 14 pertanyen a la comarca de la Ribera Alta: Alberic, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Castelló, L’Ènova, Gavarda, Manuel, Massalavés, La Pobla Llarga, Rafelguaraf, Sant Joanet, Senyera i Tous. El Ministeri ha demanat als ajuntaments que remeten a Tragsa i al Comissionat les memòries de necessitats abans del 15 d’abril. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
El Kakifòrum 2025 conclou que el kaki és el cultiu amb major desaprofitament alimentari a causa de les plagues que l’afecten
El kaki és el cultiu amb major desaprofitament alimentari a causa de les plagues que l’afecten. A esta conclusió arribaren els més d’un centenar de productors, comercialitzadors i investigadors que es reuniren al Kakifòrum 2025, celebrat el passat divendres, per a buscar estratègies eficaces de prevenció i control de les plagues per tal de garantir la viabilitat econòmica del kaki. La jornada, organitzada per l’Associació Espanyola del KAKI, AVA-ASAJA i l’IVIA, amb l’assistència del conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, ha analitzat les últimes novetats sobre la lluita contra les plagues, les quals estan generant pèrdues mitjanes de producció superiors al 30%. Els especialistes han abordat a través de ponències i una taula redona les dificultats per a gestionar la mosca blanca, el cotonet i el nou trips de Sud-àfrica. Així mateix, han exposat noves estratègies de control biològic i de control sostenible de plagues en el cultiu, en resposta a les exigències fitosanitàries i mediambientals cada vegada més estrictes de la Unió Europea. Bernardo Ferrer, vicepresident d’AVA-ASAJA, parlava del Kakifòrum com una oportunitat per a escoltar als investigadors, estudiar les solucions possibles per a combatre les plagues i, sobretot, per a exigir a la clase política que prenga les mesures necessàries amb la contundència que es requerix. Per la seua part, el conseller d’Agricultura anuncià que destinarà una partida de 36 milions d’euros a sanitat vegetal i de 19 milions per a reforçar l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia irregularitats en les mels de marca blanca dels supermercats valencians i demana accions immediates per part de la Generalitat
I parlem ara d’alimentació, d’un producte com la mel, perquè el sindicat agrari la Unió Llauradora ha fet un estudi en el qual detecten irregularitats en les analítiques de mels de marques blanques i falta de veracitat de l’etiquetatge. La comercialització de mel adulterada o mal etiquetada representa una competència deslleial per als apicultors valencians i un engany per als consumidors. Analítiques elaborades per la Unió Llauradora i Ramadera en un laboratori homologat han detectat una sèrie d’irregularitats en les mels de marca blanca que es venen en diversos supermercats i hipermercats de la Comunitat Valenciana. L’estudi, realitzat per la Universitat Politècnica de València, revela la presència de sucres estranys en algunes mostres, la qual cosa suggerix la possible addició de xarops no autoritzats. A més, s’han detectat nivells excessius de hidroximetilfurfural (HMF) en algunes mels, que superen els límits legals, la qual cosa indica un sobreescalfament, emmagatzematge inadequat o un producte amb una antiguitat excessiva. Una altra de les qüestions més preocupants és la falta de veracitat en l’etiquetatge d’origen. En algunes mostres analitzades, les anàlisis pol·líniques no detecten rastres característics d’unes certes zones declarades en l’etiqueta, la qual cosa posa en dubte la traçabilitat del producte i genera una greu falta de transparència en el mercat. Per exemple, en tots els casos el primer país d’origen és Espanya quan en cap cas és l’origen del pol·len majoritari que conté. Per tant, demanen accions immediates per part de la Generalitat Valenciana perquè regule esta situació. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
