El PP demana al govern alzireny que siga contrari a la Llei de Restauració de la Natura
El parlament europeu va aprovar despús ahir la Llei de Restauració de la Natura ja que es considera clau per combatre el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, a més de reduir els riscos per a la seguretat alimentària. El Partit Popular i Vox votaren en contra. Hui s’ha justificat des d’Alzira al·legant que va en contra de la nostra agricultura. El grup municipal ha presentat una moció per al ple de la setmana que ve recolzant la nostra agricultura que estem segur que comptarà amb el suport del regidor d’agricultura. Els populars indiquen que no ha hagut diàleg per consensuar amb els principals afectats d’esta llei que són els representants del sector primari els quals han estat ignorats. A més comptà amb el vot en contra de les comissions d’agricultura, pesca i medi ambient de la Unió europea i el rebuig del món rural. Des del Partit Popular d’Alzira es considera que perjudica directament agricultors i ramaders perquè implica la reducció dels productes fitosanitaris al menys en un 50% ja que contempla la pèrdua de terres de cultiu. Des del Partit Popular es defensa que esta reducció ha d’anar acompanyada d’una alternativa biològica, efectiva i real per als agricultors. AVA-ASAJA acusa de “traïdors” als eurodiputats que voten una Llei de Restauració de la Naturalesa “contra els agricultors”. L’organització recrimina als europarlamentaris espanyols que secunden noves restriccions i prohibicions: “No hi haurà sostenibilitat sense un camp rendible” Per un ajustat resultat de 336 vots a favor, 330 vots en contra i 13 abstencions, el Ple del Parlament Europeu ha aprovat la tramitació de la Llei de Restauració de la Naturalesa L’Associació Valenciana d’Agricultors) acusa de “traïdors” els eurodiputats espanyols que han donat suport a esta legislació “dissenyada en els despatxos sense els agricultors i contra els agricultors, ja que contempla noves restriccions i prohibicions a l’activitat agraria que empitjoraran la crisi de rendibilitat, la falta de relleu generacional, l’envelliment i l’abandó de terres de cultiu. El vicepresident d’Ava, Celestino Recatalà considera que no hi haurà sostenibilitat ni lluita contra el canvi climàtic sense un camp rendible. Des d’Ava es considera que mentre no obligue als productes que entren al mercat europeu a complir les mateixes exigències que imposa als agricultors comunitaris, la UE estarà afonant la seua agricultura. Es per això que considera que s’ha de reinstuarar la preferència comunitària en els acords comercials, o compensar als agricultors europeus per les limitacions que els imposa. A més l’associació nomena un per un els eurodiputats espanyols que han votat a favor d’esta llei, que consideren tan negativa.
Montalvá vol triplicar la caça de porcs senglars per a evitar els danys que fan al camp alzireny
El regidor d’agricultura es marca com una de les prioritats acabar amb els porcs senglars que fan malbé els camps junt amb la millora dels camins rurals i dels barrancs. Enrique Montalvá ha recollit durant estos dies les inquietuds expressades per diverses entitats agràries que han sigut rebudes a l’Ajuntament, com Ava, Alzicoop o la Séquia Reial del Xúquer. Pel que fa als porcs senglars, Montalvá considera que a hores d’ara s’ha convertit en un plaga que assola els camps i els caçadors no poden acabar amb la situació. A hores d’ara l’Ajuntament d’Alzira té un conveni amb els caçadors per a organitzar batudes i caçar-los allà on creen problemes, però és un conveni insuficient perquè no soluciona els problemes actuals. Enrique Montalvá. Si a hores d’ara es capturen entre tres-cents i quatre-cents porcs senglars, Montalvá vol triplicar la caça d’estos animals per a evitar els problemes actuals. Per això és l’Ajuntament qui ha de buscar solucions per a desfer-se dels animals caçats. Mentre no arribe esta solució, els caçadors no poden caçar més animals, perquè estan desbordats. Montalvá estudia a hores d’ara diverses solucions per a tractar de gestionar els exemplars morts i així augmentar el nombre de captures.
Durant la jornada de hui, s’està duent la fumigació aèria del riu Xúquer amb la finalitat de lluitar contra la mosca negra
El consorci de la Ribera ha encetat este matí el tractament aeri contra la mosca negra. Des d’este matí i ajudats d’un helicòpter s’està fumigant el riu amb un tractament contra la mosca negra des de Sumacàrcer fins a Cullera. Tot i que els tractaments aeris no es poden fer, una o dos vegades a l’any, la Conselleria l’autoritza, ja que hi ha llocs inaccessibles del riu on no poden accedir les màquines. En total hi ha dotze punts on s’aplica este tractament, que segons indicat el president del consorci és necessari i molt efectiu per a acabar amb este insecte que provoca picades molt molestes. A hores d’ara, la mosca negra és l’insecte que més problemes està provocant. Segons explica el president del Consorci, l’alcalde de Polinyà Óscar Navarro, el mosquit tigre que es va introduir fa uns anys està més controlati les reaccions al·lèrgiques de la ciutadania són menors, el major problema és ara la mosca negra.
Mulla’t pel Xúquer reunix 150 persones en defensa dels cabals ecològics dels rius
150 persones es donaren cita dissabte a l’assut d’Antella amb la tradicional activitat de Mulla’t pel Xúquer a per a conmemorar el dia dels bany en els rius. Esta activitat organitzada per la Plataforma Xúquer Viu des de fa denou anys i pretén conscienciar la ciutadania de que sense aigua, sense rius, sense marjals i aqüífers, no hi ha vida. Quan Xúquer Viu va nàixer estava vigent el Pla Hidrològic de 1998. Un pla que no fixava cabals mínims, sinó cabals màxims. Ara totes les masses d’aigua disposen de cabals mínims, per tal entenen que vint anys després s’ha anat aconseguint millores per als rius. Xúquer Viu va nàixer per oposar-se al transvasament del Xúquer-Vinalopó, Gràcies a la pressió social aconseguíren la presa d’aigua es traslladara a l’assut de la Marquesa, a 4 km de la desembocadura. De manera que l’aigua continuaria circulant per tot el riu fins eixe punt. En 2010 aconseguíren també paralitzar una nou transvasament a Alacant que s’havia previst des del Ministeri. L’any passat també van parar un transvasament a Almeria de 50 hm3, propiciat per dirigents de la Sèquia Reial. Ara des de Xúquer Viu, es mostren preocupats pel nou Govern de la Generalitat que es constituirà en pocs dies. Entre els 50 punts que anunciaren recentment, parlen de defensar en totes les instàncies les polítiques de transvasaments i d’impulsar l’ampliació de regadius. Es per això que volen continuar lluitant contra els moviments per captar aigua del Xúquer.
El Partit Popular insta a que l’Ajuntament demane la declaració de Zona Catastròfica per a la Barraca d’Aigües Vivas per la granissada del 21 de juny
El Partit Popular sol·licita la declaració de Zona Catastròfica en la Barraca d’Aigües Vives per la granissada del 21 de juny El passat 21 de juny, la forta pedregada que va sorprendre en algunes zones de la Ribera va tindre més incidència en la Barraca d’Aigües Vives, on la pedra va danyar considerablement alguns cultius així com altres béns. Des del Partit Popular han sol·licitat al regidor d’agricultura que inicie els tràmits i sol·licite la declaració de zona catastròfica per a la zona afectada. El PP creu que ja han passat bastants dies com per a haver iniciat almenys el tràmit de sol·licitud. Alguns veïns de la Barraca han vist els seus cultius destrossats i nombrosos danys en moltes cases i instal·lacions de la zona. Amb un informe d’avaluació, si no se sol·licita la declaració de zona catastròfica, estes persones no es podran acollir a cap ajuda, els que puguen percebre indemnització per part de companyies asseguradores fins i tot podran cobrar alguna cosa però, els que no tinguen una assegurança amb eixes cobertures, no percebran ni un sol euro per a reparar els danys que els va causar.
La Unió destaca que només el 5% de les infraccions per inspeccions de treball en la Comunitat Valenciana són del sector agrari.
La Unió Llauradora assenyala que el sector agrari ha tingut un menor nombre de sancions malgrat l’augment d’inspeccions i de contractacions. Únicament el 5,45% de les infraccions entre 2015 i 2022 corresponen a este sector. A més, entre 2021 i 2022 s’han incrementat les inspeccions al sector agrari que, no obstant, no ha augmentat les taxes d’infracció, com sí que ha passat en la resta d’activitats econòmiques. Les qüestions de la seguretat social són les que més infraccions generen, un 60,38%, tant en el sector agrari com en tots els sectors. La diferència entre el sector agrari i la resta és molt major si es parla d’ocupació de treballadors estrangers, arribant el sector agrari al 34,77% del total. La Unió destaca que el sector és responsable, malgrat la criminalització que patix
Les pèrdues per fauna salvatge al camp de la Ribera es calculen en més d’un milió d’euros a l’any
L’Associació Valenciana d’Agricultors adverteix de la pèrdua de flora autòctona en els camps com a conseqüència dels mètodes utilitzats per evitar els atacs de senglars. A la recerca dels bulbs de l’agret o la cresolera, la fauna salvatge trenca gomes de degoteig, seca arrels, tomba plançons joves i fa forats que provoquen accidents. Per a evitar un mal major, els agricultors es veuen obligats a realitzar tractaments amb herbicides que acaben amb esta flora, malgrat ser molt apreciada pel sector. Una pèrdua que afecta negativament la biodiversitat de l’ecosistema, la retenció de la humitat i la protecció dels sòls agrícoles. José España, delegat d’AVA en Alzira, subratlla que no sols es tracta de la pèrdua d’estes herbàcies, sinó dels danys materials i físics que causen els senglars que, fins i tot, entren als camps tancats i ho fa en qualsevol època de l’any. Les pèrdues per fauna salvatge a la nostra comarca es calculen en més d’un milió d’euros a l’any, segons AVA-ASAJA. Des d’AVA assenyalen que l’administració ha de treballar perquè siga possible compatibilitzar la protecció de la fauna amb la protecció del territori, la salut i la seguretat ciutadana. Un dels mètodes que solia utilitzar-se per mantindre este equilibri eren les batudes de senglars, que a Alzira fa anys que no es duen a terme.
Montalvá aposta per la construcció d’una central fotovoltaica que subvencione l’electricitat dels agricultors alzirenys
Acabar amb els canyars en les zones de l’horta per a mantindre el drenatge dels camps i també en la zona forestal per a previndre els incendis. Esta és una de les prioritats del regidor d’Agricultura, Enrique Montalvá, en esta nova etapa. Una acció que vol emprendre des de ja mentre posa la mirada en un pla estratègic d’agricultura a mig termini i per als quatre anys de legislatura, que contempla diversos projectes per tal d’afavorir i reduir les despeses dels llauradors. La construcció d’una central d’energia fotovoltaica és un d’ells. Amb este projecte el que es pretén és construir una central fotovoltaica amb ajudes europees, per tal d’obtindre energia suficient per a revendre-la a Iberdrola i amb els beneficis de la venda d’esta energia, subvencionar l’electricitat als agricultors del terme. Montalvá a més planteja diverses solucions per a obtindre rendibilitat del camp. En la zona del Pla de Corbera i la Murta, on és difícil fer agrupació de parcel·les, obtindre royalties de varietats noves que aporten rendibilitat, a més de subvencions per a la reconversió varietal. I d’altra banda, en la zona de l’horta aposta per l’agrupació de parcel·les entre 100 i 200 fanecades, per a buscar rendibilitat, sense que caiguen en mans del fons voltor i obtindre subvencions perquè estes explotacions siguen rendibles. Per últim, el regidor d’Agricultura aposta per modificar el Consell Agrari, un canvi que implica llevar pes polític a este consell i integrar totes les institucions i empreses relacionades amb l’agricultura.
La Unió critica la insensibilitat del govern d’Espanya per ajornar únicament quatre mesos l’entrada en vigor del Quadern Digital d’Explotació
La Unió critica que el govern d’Espanya només haja retardat quatre mesos l’entrada en vigor del Quadern Digital d’Explotació, sense tindre en compte l’opinió del sector agrari i sense incloure ajudes que compensen els costos d’estes noves obligacions. La Unió sol·licita una implantació progressiva que comence per les grans explotacions i que per a les xicotetes es faça a partir de l’any 2028. Així mateix, l’organització agrària considera que la implantació del Quadern Digital hauria d’unificar-se en tota la Unió Europea i no pretendre el Govern d’Espanya convertir-se en el primer a posar-lo en marxa, imposant més burocràcia al sector i fent-lo menys competitiu. La Unió assenyala que cal escalonar l’aplicació de noves exigències administratives en un context de greu crisi de rendibilitat, incorporant al Pla Estratègic de la PAC la necessària compensació quantificada del quadern digital d’explotació i evitant així sobrecostos als llauradors i ramaders, que es calculen en vora 1.050 milions d’euros. L’aplicació quasi immediata del Quadern Digital és un dels principals arguments que han originat la marxa del pròxim 5 de juliol a Madrid i en la qual La Unió estarà present. Espanya pretén que el Quadern siga obligatori a partir de l’1 de setembre de 2023 per a algunes explotacions i a partir de l’1 de juliol de 2024 per a la resta.
La Ribera Alta concentra el 85% dels danys per pedra al camp amb pèrdues de més d’un milió en cítrics i caquis
La Ribera Alta concentra el 85% dels danys per pedra al camp, convertint-se així en la comarca més afectada per les tempestes del dimecres. Estes són les dades que ha presentat La Unió Llauradora i Ramadera, que estima que la pedra ha afectat en total més de 4.300 hectàrees de cultiu amb unes pèrdues de vora 4 milions d’euros. Uns danys per als quals l’organització agrària sol·licitarà ajudes. La incidència de la pedra es va manifestar amb major intensitat a la Ribera Alta, i ja en menor grau a les comarques de la Ribera Baixa, la Costera i la Canal de Navarrés. De les hectàrees afectades, 3.755 corresponen a la nostra comarca, amb pèrdues que ronden el milió i mig d’euros tant en cítrics com en caquis. El cítric és el principal cultiu perjudicat, amb 2.470 hectàrees i el 56% dels danys, seguit del caqui que, amb 1.660 hectàrees afectades, ha rebut vora el 40% dels danys. Davant esta situació, La Unió Llauradora reclama ajudes directes, l’agilització dels peritatges dels camps sinistrats amb pòlissa d’assegurança, la condonació de l’IBI de les parcel·les cultivades, la bonificació de les quotes de la Seguretat Social durant un any i l’establiment de préstecs amb interés subvencionat.
