Les organitzacions agràries valencianes denuncien la retallada del 23,4% del pressupost de la PAC anunciada per la UE
Les organitzacions agràries valencianes estan protestant davant el nou Marc Financer de la PAC anunciat per la Comissió Europea. I és que el pressupost destinat a la Política Agrària Comuna passaria dels vora 390.000 milions d’euros del pla actual a quasi no arribar als 300.000 milions per al període 2028-2034; és a dir, que patiria una retallada del 23,4%. Tant La Unió com AVA-ASAJA han mostrat el seu rebuig total a esta proposta de la Comissió, encapçalada per Úrsula Von der Leyen, que a més de la retallada, proposa eliminar a la PAC com a política pròpia per a integrar-la en un mega-fons pressupostari únic junt a ocupació, migració, cohesió o defensa. Des d’AVA denuncien que la rebaixa, a més, no implicarà que es relaxen les imposicions del Pacte Verd Europeu, com són la reducció de fitosanitaris, els ecorègims i el fort control administratiu. José Francisco Sales, responsable tècnic d’AVA, alertava que la retallada causarà l’abandó del sector agrícola valencià. La integració de la PAC en un fons comú permetria als governs traspassar diners d’agricultura a altres polítiques segons necessitats, és a dir, en cas de crisi migratòria, sanitària o militar. La Unió denunciava que esta mesura vulnera l’Article 38 del Tractat de Funcionament de la UE, que obliga a mantindre una política agrària comuna amb entitat pròpia. Per a Carles Peris, secretari general de la Unió, l’aposta de la UE és unflar el gasto en defensa i armes a costa de la sobirania alimentària i la sostenibilitat ambiental. I ho fa quan l’agricultura necessita, més que mai, un pressupost estable que garantisca la seua força i continuïtat. Tant la Unió Llauradora com l’Associació Valenciana d’Agricultors incidien en que la retallada elimina les esperances que hi haja relleu generacional al camp, condemnant als joves a abandonar l’agricultura. De moment, ASAJA es manifestà en Brusel·les fa uns dies davant l’Eurocambra, en protesta per estes mesures, i en la mateixa línia advertien des de la Unió que “si volen més tractors al carrer, els tindran”.
L’Ajuntament d’Alzira inicia el tràmit per a tornar els diners de l’IBI rústica d’aquelles parcel·les agrícoles afectades per la dana
L’Ajuntament d’Alzira ha aprovat la devolució de l’IBI rústica de l’any 2024 als propietaris de les parcel·les afectades per la dana. El consistori ja està treballant en la tramitació de les devolucions, i la previsió és que els pagaments s’inicien en l’últim trimestre d’este 2025. Recordem que esta devolució de l’Impost sobre Béns Immobles es troba dins de les mesures establertes pel Reial decret-llei estatal 6/2024, de 5 de novembre, per a pal·liar les conseqüències econòmiques dels desastres provocats per la riuada del 29 d’octubre. Així, a Alzira la devolució es farà d’ofici; és a dir, que serà automàtica, sense que els contribuents hagen de fer cap tràmit ni sol·licitud. Andrés Gomis, regidor d’Hisenda, explicava que l’objectiu de l’Ajuntament és evitar tràmits i cues per tal que els propietaris de les parcel·les afectades puguen rebre la devolució de la manera més ràpida i efectiva possible. Per als propietaris que tenen el pagament domiciliat, que són la majoria, l’ingrés es farà de forma automàtica al compte corresponent. En el cas d’aquells que no el tinguen domiciliat, l’Ajuntament els està fent arribar un requeriment en què es demana el full de manteniment de tercers, per tal que especifiquen el compte on rebran el pagament. La previsió és començar a fer els ingressos en l’últim trimestre del 2025, degut al gran volum de rebuts de l’IBI rústica a retornar, ja que són moltes les parcel·les afectades pel temporal. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
L’Ajuntament d’Alzira projecta expropiar parcel·les abandonades i cedir-les per a conrear verdures i fruites per al consum local
Facilitar terra a nous agricultors. Des de l’Ajuntament d’Alzira es vol impulsar una proposta que contempla cedir terra a agricultors que conreen verdures i fruites que després formen part de la dieta dels menjadors escolars dels centres alzirenys on es puga abastir directament. A hores d’ara, un dels principals problemes del camp alzireny és l’abandó de moltes parcel·les. Un abandó que provoca problemes a les parcel·les del voltant i, a més, afavorix el foc i la concentració de plagues. Estes situacions d’abandó acaben moltes vegades en multes, però en altres ocasions, i quan es tracta de propietats menudes, tenen difícil solució perquè els propietaris o no es troben o no volen fer-se càrrec. La proposta que baralla l’Ajuntament és expropiar les parcel·les abandonades per a donar-los una segona oportunitat i crear horts als quals puguen accedir altres agricultors. Amb esta idea es perseguix un segon objectiu: diversificar la producció per tal de reintroduir el cultiu de verdura i altres fruites amb l’objectiu d’assortir de productes de quilòmetre 0 als menjadors escolars. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA valora les ajudes del Consell per a reduir la superpoblació de senglars i demana als ajuntaments que les aprofiten
La Conselleria de Medi Ambient ha obert hui el termini per a sol·licitar, fins al 30 de juliol, les ajudes per al control poblacional del porc senglar als municipis declarats amb sobreabundància de fauna salvatge. I l’Associació Valenciana d’Agricultors ha valorat que amb esta convocatòria s’atén a una reivindicació fonamental del sector, a causa dels greus perjudicis agrícoles, ramaders, mediambientals i urbans que causen els senglars i que es valoren, segons l’organització agrària, en 50 milions d’euros anuals. Ara, des d’AVA-ASAJA, demanen als ajuntaments que s’impliquen i aprofiten estes subvencions. L’organització ja va remetre una proposta de moció als consistoris amb sobreabundància de senglars perquè s’acolliren a estes ajudes, i més de 20 ajuntaments l’aprovaren, entre ells els d’Alzira, Benimodo o Guadassuar. Salvador Juan, responsable de la sectorial de Consells Agraris d’AVA-ASAJA, valora positivament que s’hagen convocat estes ajudes tan necessàries per al sector, però considera que el pressupost i les mesures seguixen sent insuficients per a pal·liar este problema. Les ajudes convocades per la Conselleria de Medi Ambient ascendixen a un import total de 900.000 euros, repartits en tres capítols: 350.000 euros per al control del senglar en zones comunes de caça; altres 350.000 per al control en vedats de caça; i 200.000 euros per a l’eliminació de cadàvers de senglar. L’import de les despeses subvencionables per ajuntament oscil·la entre els 2.000 euros i els 18.000 euros. El termini màxim per a executar les actuacions finalitza el 31 d’octubre. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Més suport real, formació pràctica i rendibilitat: el que demanen els joves llauradors segons una enquesta de La Unió
La Unió ha realitzat una enquesta entre llauradors i ramaders joves del territori per tal de conèixer de primera mà les seues inquietuds, prioritats i propostes. Com a eixos principals, els joves demanden més suport real, formació pràctica i rendibilitat per a assegurar el futur del camp valencià. El perfil majoritari de les persones enquestades correspon a joves d’entre 30 i 40 anys, i els menors de 30 a penes suposen el 9,5 %. Unes dades que evidencien la incorporació tardana al sector. Malgrat això, més del 60 % dels enquestats acumula més de sis anys d’experiència agrària. Els cultius més representats són cítrics, hortalisses i fruita seca, al costat d’altres com caqui, olivar o arròs. Les prioritats formatives dels joves són clares, destaquen des del sindicat agrari: se sol·licita formació pràctica i adaptada. Després, els grans obstacles que assenyalen els joves són l’alt cost de producció i els preus baixos en origen, als que se sumen el canvi climàtic, l’excés de burocràcia i la competència deslleial de tercers països. Així, les persones joves reclamen a la Unió un paper proactiu: assessorament tècnic, formació en agricultura ecològica i resiliència climàtica, trobades juvenils, major visibilitat, i suport administratiu. Cap a les administracions demanen, entre altres, rendes agràries, ajudes inicials, preus justos i visibilitat institucional. D’altra banda, la Unió ha organitzat per a demà a les 16.30 un seminari web en què informaran sobre les ajudes a joves i nous llauradors. http://bit.ly/ayudasjovenesagricultores. Ajudes a joves i nous llauradors La Conselleria d’Agricultura ha obert hui el termini per a demanar les ajudes a l’establiment de persones jóvens i nous agricultors. Unes ajudes que tenen com a objectiu facilitar als jóvens i nous agricultors la seua instal·lació com a titulars d’explotacions agràries viables, sostenibles i competitives; i rejovenir i millorar el nivell de formació dels llauradors. Com ja els contàrem fa unes setmanes, esta ajuda per a llauradors i ramaders menors de 41 anys és de 30.000 euros i pot arribar fins als 80.000, amb increments de 10.000 fins a 50.000 euros segons criteris com la localització en zona amb limitacions naturals, caràcter professional de l’activitat, incorporació a l’activitat ramadera, dones titulars, inversions transformadores i innovació, entre altres. D’altra banda, l’ajuda per a nous llauradors i ramaders -de 41 a 56 anys- és de 20.000 euros i pot pujar fins als 70.000. El pagament de les ajudes s’articularà en una primera transferència del 70%, després de l’acreditació de la instal·lació, i una segona del 30% després de la justificació final del pla empresarial. La tramitació s’ha de realitzar íntegrament per via electrònica a través de la Generalitat. Tenen fins el dia 7 d’octubre. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió reclama a la Generalitat ajudes per a netejar parcel·les abandonades i reduir la sobrepoblació de fauna al camp valencià
La Unió ha sol·licitat a la Conselleria d’Agricultura la creació d’una línia pressupostària per a finançar actuacions de neteja i condicionament de parcel·les abandonades a través dels ajuntaments. L’objectiu és reduir la pressió de la fauna silvestre que amenaça les explotacions agràries de tot el territori, i que causà més de 50 milions d’euros de pèrdues al 2024. L’organització assenyala una desatenció per part de les Administracions cap als danys que patixen els llauradors valencians en relació amb la fauna salvatge. Per això, destaca que esta mesura pot complementar a altres accions de control cinegètic i de protecció de cultius, i contribuiria a una gestió més integral i preventiva. La Unió subratlla que hi ha una gran preocupació entre els llauradors per l’increment sostingut i generalitzat de la població de conills i senglars a la Comunitat Valenciana, especialment perceptible durant la primavera, i que causa greus danys a les explotacions agrícoles. Les mesures actuals resulten clarament insuficients, especialment per la seua lentitud, i quan es permet l’entrada de caçadors a les parcel·les, el mal ja és irreversible, comenten des del sindicat. Amb esta situació, consideren necessari que la Conselleria impulse també una iniciativa per al control indirecte del conill. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
S’inicia el SEPE Agrícola a Alzira: 53 treballadors i treballadores netejaran i restauraran camins i barrancs durant tres mesos
53 treballadors agraris del SEPE Agrícola s’incorporen hui a les tasques de neteja i desbrossament de camins i barrancs i zones de valor mediambiental del terme d’Alzira que tindran lloc durant els pròxims tres mesos. Hui s’ha iniciat el seu treball. A partir de les 7 del matí han acudit al magatzem del Mercat d’Abastos, on s’han distribuït en grups de treball i han rebut formació en matèria de prevenció de riscos laborals, seguretat i higiene en el treball, amb menció especial a mesures preventives per a les altes temperatures. El regidor d’Agricultura, Enrique Montalvá, i la d’Ocupació, Gemma Alós, han rebut este matí als participants del SEPE Agrícola: un total de 44 peons, 8 capatassos i 1 encarregat. Durant els pròxims tres mesos, es faran treballs d’eliminació de vegetació invasiva i residus en 22 barrancs, entre ells el de la Falzia, Casella, Palafanga i Montortal. Pel que fa a les actuacions en camins rurals, es duran a terme treballs de neteja i reparacions en 18 camins com el camí Fons, el camí Nou de Cabanyes i el camí de l’Arena, entre altres. També s’intervindrà en l’abocador del Pont de l’Estret, es netejarà i es retiraran tots els residus. El regidor d’Agricultura ha explicat que la principal prioritat van a ser els barrancs del terme d’Alzira, de la Barraca i de la zona de la Garrofera, perquè és necessari netejar els barrancs de canyes que estan creant un problema a la zona agrícola alzirenya, ja que impedix desaiguar. Este programa d’ocupació té una doble vessant: d’una banda, la conservació del medi rural, i d’altra, pal·liar la desocupació agrícola estacional amb la finalitat de garantir als treballadors desocupats del règim agrari un complement de renda, a través del Servei Públic d’Ocupació estatal (SEPE). Per a dur esta tasca , l’Ajuntament d’Alzira ha rebut una subvenció de 287.482 € del SEPE per a realitzar estes contractacions. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió llança una web per a assessorar els llauradors i ramaders joves que desitgen incorporar-se a l’activitat agrària
La Unió Llauradora i Ramadera ha llançat una pàgina web específica per a informar i assessorar aquells llauradors i ramaders joves de la Comunitat Valenciana. D’esta manera, es vol informar i acreditar la formació als agricultors que decidisquen acollir-se a les noves ajudes per a nous agricultors que han eixit ara des que se suspengueren al 2021. Dimecres és va publicar l’ordre que regula estes ajudes en el marc del Pla Estratègic de la PAC 2023-2027. L’ajuda per a llauradors i ramaders menors de 41 anys és de 30.000 euros i pot arribar fins als 80.000 euros. Es poden aconseguir increments de 10.000 fins a 50.000 € addicionals segons criteris com la localització en zona amb limitacions naturals, caràcter professional de l’activitat, incorporació a l’activitat ramadera, dones titulars, inversions transformadores, innovació, etc. D’altra banda, l’ajuda base per a nous llauradors i ramaders -de 41 a 56 anys- és de 20.000 € i pot pujar fins als 70.000 euros en funció dels mateixos criteris. La Unió és entitat assessora i formadora reconeguda i pot emetre certificats d’assessorament obligatori, així com formació a les seues persones associades perquè, en funció de la demanda, se certifique la justificació de les 150 hores obligatòries de formació. El pagament de les ajudes s’articularà en dos fases. Un primer pagament del 70% després de l’acreditació de la instal·lació, i un segon del 30% després de la justificació final del pla empresarial. La tramitació s’ha de realitzar íntegrament per via electrònica a través de la Generalitat. Per a Carles Peris, secretari general de la Unió, davant el terrible envelliment del sector agrari, “les ajudes a la incorporació de joves llauradors i ramaders són estratègiques per al futur del camp valencià”. – Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
L’Associació Valenciana d’Agricultors reclama ajudes directes als agricultors afectats per la pedra i millores en l’assegurança
L’Associació Valenciana d’Agricultors reclama ajudes directes als agricultors afectats per la pedra i millores en l’assegurança. Les tempestes que s’estan succeint estos dies en la Comunitat Valenciana aporten, en línies generals, unes pluges beneficioses per al camp, però en alguns punts cal lamentar danys localitzats a causa de la pedra. AVA-ASAJA ha comptabilitzat al llarg d’esta primavera més de set tempestes amb important afecció de graníssol, les quals han ocasionat uns 40 milions d’euros en pèrdues al sector agrari. Per això, l’entitat presidida per Cristóbal Aguado insistix a les administracions a posar en marxa ajudes directes destinades als productors damnificats i millores en les assegurances agràries. En esta línia, AVA va sol·licitar en la Comissió Territorial d’Assegurances Agràries una revisió de les normes de peritació de tots els cultius per a cobrir les pèrdues reals en producció. Des de l’organització es recorda que el termini per a demanar l’assegurança de cítrics es tanca el pròxim 15 de setembre. El responsable d’assegurances d’AVA-ASAJA, José Luis Rodrigo, detallava els riscos que es cobriran. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Miguel Frasquet presenta demà el seu nou llibre sobre el minifundisme en l’agricultura alzirenya i les seues conseqüències
Alzira acollirà este cap de setmana la presentació d’un llibre centrat en l’agricultura del municipi. Escrit per Miguel Frasquet Barber, porta el títol de La estructura agraria en Alzira. El minifundio, gran problema. El llibre es presentarà demà dissabte a les 12:00 al Museu Municipal (MUMA). Este nové llibre de Miguel Frasquet vol posar el focus en el problema que suposa el minifundisme per a l’agricultura alzirenya. En concret, en que el fet de tindre moltes i xicotetes parcel·les separades ha impedit generar accions comunes front als problemes que atravessa el món agrícola en l’actualitat com, entre altres, la mecanització, la competència de preus o les importacions. Ho explicava el mateix autor, qui atribuïa l’inici del minifundisme en Alzira al rei Jaume I, que en el seu moment va fer un repartiment de terres per al cultiu d’hortalisses. La presentació anirà a càrrec del mateix autor, a qui acompanyarà Beatriz Frasquet coordinant l’acte. També hi estaran Paula Frasquet, prologuista del llibre, i el catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de València i enginyer agrònom Vicente Caballer, encarregat de presentar l’epíleg de l’obra. Pots escoltar ací l’entrevista realitzada a Mare Terra: I ací l’informatiu sencer:
