L’Associació Valenciana d’Agricultors reclama ajudes directes als agricultors afectats per la pedra i millores en l’assegurança

L’Associació Valenciana d’Agricultors reclama ajudes directes als agricultors afectats per la pedra i millores en l’assegurança. Les tempestes que s’estan succeint estos dies en la Comunitat Valenciana aporten, en línies generals, unes pluges beneficioses per al camp, però en alguns punts cal lamentar danys localitzats a causa de la pedra. AVA-ASAJA ha comptabilitzat al llarg d’esta primavera més de set tempestes amb important afecció de graníssol, les quals han ocasionat uns 40 milions d’euros en pèrdues al sector agrari. Per això, l’entitat presidida per Cristóbal Aguado insistix a les administracions a posar en marxa ajudes directes destinades als productors damnificats i millores en les assegurances agràries. En esta línia, AVA va sol·licitar en la Comissió Territorial d’Assegurances Agràries una revisió de les normes de peritació de tots els cultius per a cobrir les pèrdues reals en producció. Des de l’organització es recorda que el termini per a demanar l’assegurança de cítrics es tanca el pròxim 15 de setembre. El responsable d’assegurances d’AVA-ASAJA, José Luis Rodrigo, detallava els riscos que es cobriran. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Miguel Frasquet presenta demà el seu nou llibre sobre el minifundisme en l’agricultura alzirenya i les seues conseqüències

Alzira acollirà este cap de setmana la presentació d’un llibre centrat en l’agricultura del municipi. Escrit per Miguel Frasquet Barber, porta el títol de La estructura agraria en Alzira. El minifundio, gran problema. El llibre es presentarà demà dissabte a les 12:00 al Museu Municipal (MUMA). Este nové llibre de Miguel Frasquet vol posar el focus en el problema que suposa el minifundisme per a l’agricultura alzirenya. En concret, en que el fet de tindre moltes i xicotetes parcel·les separades ha impedit generar accions comunes front als problemes que atravessa el món agrícola en l’actualitat com, entre altres, la mecanització, la competència de preus o les importacions. Ho explicava el mateix autor, qui atribuïa l’inici del minifundisme en Alzira al rei Jaume I, que en el seu moment va fer un repartiment de terres per al cultiu d’hortalisses. La presentació anirà a càrrec del mateix autor, a qui acompanyarà Beatriz Frasquet coordinant l’acte. També hi estaran Paula Frasquet, prologuista del llibre, i el catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de València i enginyer agrònom Vicente Caballer, encarregat de presentar l’epíleg de l’obra. Pots escoltar ací l’entrevista realitzada a Mare Terra: I ací l’informatiu sencer:
La Unió denuncia que només es resol un de cada quatre robatoris produïts al camp valencià

La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que només un de cada quatre robatoris que es produixen al camp valencià es resol finalment. En concret, dels 1.333 robatoris ocorreguts en 2024 a la Comunitat Valenciana únicament es van esclarir 327; és a dir, menys del 25%. I d’estos 1.333 robatoris, 880 es van donar a la província de València, que és, de fet, la que patix més robatoris de tota Espanya. Cal mencionar les bones dades que indiquen un descens del 3,76% de casos de 2023 a 2024. Però el sindicat agrari assenyala que malgrat este descens, es donen 3,64 robatoris al dia en les explotacions agràries de la Comunitat. I és que la nostra és la tercera comunitat autònoma amb major nombre de robatoris en el sector agrari, després d’Andalusia i Castella-la Manxa. Alerten des de la Unió que les xifres facilitades són únicament dels casos que es denuncien, per la qual cosa el nombre de robatoris és molt més elevat. Estes estadístiques inclouen robatoris amb força, en interior de vehicle, amb violència o intimidació, furt i furt en interior de vehicle. Des del sindicat agrari sol·liciten un reforç dels recursos personals i materials, sobretot del Grup ROCA especialitzat, en la lluita contra esta delinqüència perquè les forces i cossos de seguretat puguen fer un treball més eficient i incorporar mètodes innovadors en la prevenció, persecució i resolució d’estos delictes. També insten a perseguir el comerç de mercaderia robada perquè “si algú furta és perquè algú compra”. Precisament, esta mateixa setmana la Unió s’ha reunit amb els responsables dels Equips ROCA de la Guàrdia Civil a la Comunitat per a traslladar-los el seu suport per a erradicar esta xacra social que són els robatoris en el camp. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió Llauradora i Ramadera denuncia noves deteccions de taca negra en cítrics importats de Sud-àfrica

El sistema europeu d’alertes ràpides en aliments RASFF ha detectat al maig dos enviaments de llimes procedents de Sud-àfrica i infectats pel fong que provoca la taca negra. Una situació que posa en risc la citricultura valenciana, destaca la Unió Llauradora i Ramadera, ja que s’està permetent l’entrada d’esta plaga letal per als cítrics i caquis, que no es troba a Europa. La taca negra dels cítrics és una malaltia fúngica que afecta els arbres cítrics, causant taques fosques en les fulles i fruits i reduix de manera potencial la qualitat i quantitat de la fruita. Representa una amenaça fitosanitària de primer ordre per a la citricultura valenciana i europea. La introducció d’este organisme nociu en els cultius europeus, destinats majoritàriament al mercat europeu en fresc, suposaria un colp irreparable per a l’economia dels productors i per al medi ambient, a causa de l’abandó de superfície de cultiu, assenyalen des del sindicat agrari. La Comissió Europea té la responsabilitat de vetllar per la sanitat vegetal dels cítrics i evitar l’entrada de plagues o malalties. Si les autoritats no adopten mesures adequades per a evitar la seua introducció, podrien estar incorrent en una responsabilitat patrimonial pels danys, segons explica el secretari de la Unió, Carles Peris. D’altra banda, també denuncien que s’ha detectat entrades de fruites i hortalisses de països tercers amb matèries actives no autoritzades a la UE o que superen el Límit Màxim de Residus. De 60 intercepcions a maig de 2024 es passa a les 72 de maig de 2025. L’organització agrària reitera la necessitat d’establir mecanismes de reciprocitat en els estàndards de producció entre els productes importats i europeus. – Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA instal·la un reactor pilot per al cultiu de microalgues per a reaprofitar fruites que no poden ser comercialitzades

L’Associació Valenciana d’Agricultors ha instal·lat un reactor pilot per al cultiu de microalgues a la Finca Sinyent, cedit per SITRA. El principal benefici d’estes microalgues és revalorar fruites que, pel seu aspecte o per la maduració, no poden comercialitzar-se però que conserven un alt valor funcional. Els investigadors d’este projecte, sota el títol Frutalga, estan treballant amb suc de taronja provinent de fruits descartats, que obtenen una segona vida com a font d’aliment per al creixement de determinades soques de microalgues. També s’han provat els resultats amb sucs de meló, magrana, caqui o kiwi. Esta fórmula, a més de ser tècnicament viable, resulta especialment innovadora, assenyalen des d’AVA-ASAJA, ja que l’ús de fruita exprimida com a substrat en cultius biotecnològics és encara molt poc habitual a escala internacional. Les microalgues es desenvolupen en condicions controlades dins del reactor per al seu ús posterior en sectors com la cosmètica natural, els biofertilitzants agrícoles o els pinsos sostenibles per a alimentació animal. Així es permet no sols evitar el malbaratament d’aliments, sinó també convertir excedents agraris en productes útils i comercialitzables. A més, es reduixen les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle associades al tractament i eliminació de residus agroindustrials. El projecte, liderat per AINIA i finançat per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), compta amb la participació de SITRA, AVA-ASAJA, l’IDiBE i Prospera Biotech. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
L’Ajuntament d’Alzira contractarà 53 aturats agrícoles per a netejar camins i barrancs de juliol a setembre

L’Ajuntament d’Alzira, com cada any, contractarà 53 persones dins del programa de foment d’ocupació dirigit a aturats del règim agrari, el conegut com SEPE Agrícola. Es tracta d’un contracte de tres mesos, des de l’1 de juliol fins al 30 de setembre, per a realitzar tasques de manteniment de camins rurals i barrancs i prevenció d’incendis forestals. En la selecció podran participar aquells/es treballadors que apareguen en el llistat de l’oferta de Labora o presenten la seua sol·licitud en Idea. Els requisits per a poder participar en esta contractació és estar inscrit en ESPAI LABORA i acreditar la condició de treballador agrari durant l’últim any mitjançant tres cupons, nòmines de tres mesos, la vida laboral o el certificat d’empresa. La sol·licitud i tota la informació es pot recollir en Idea. Segons explica la tècnica d’Idea, Gemma Morales, este és l’únic procés selectiu en què, a banda que Labora envia els seus llistats, una persona que creu que té els requisits pot fer la sol·licitud a través d’Idea. Les contractacions estan finançades pel Servici Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), que ha concedit a l’Ajuntament d’Alzira una subvenció per import de 287.482 €. Dins de les 53 contractacions hi ha tres categories: un encarregat, huit capatassos i 44 peons agrícoles. La documentació es podrà presentar presencialment a La Clau amb cita prèvia o telemàticament per la seu electrònica de l’Ajuntament d’Alzira des d’ahir i fins al dimecres 11. A la documentació també cal incloure la targeta de seguretat social (SIP) i el llibre de família, perquè en la seleccio del personal la baremació té en compte si el candidat o candidata té fills a càrrec. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia que la Generalitat ha retallat un 38% el suport als treballadors agraris en només dos anys

La Unió denuncia la retallada pressupostària aprovada per PP i VOX, sense cap justificació tècnica, de la línia d’ajudes per a millorar les condicions dels treballadors agraris temporers. Una retallada de 95.400 euros en els Pressupostos del 2025, que ha deixat esta partida en només 222.600 euros. Esta partida, que l’any passat arribava als 318.000 euros i que fa només dos anys ascendia a 361.380 euros, es queda ara en tot just 222.600 euros, la qual cosa suposa un descens acumulat del 38% en dos exercicis, els que coincidixen amb el canvi de Govern autonòmic. Esta decisió afectarà de manera directa a centenars de productors valencians, especialment en comarques citrícoles com la Ribera, on es requerix bastant mà d’obra per a recol·lectar les collites. La retallada, assenyalen des del sindicat agrari, no respon a criteris tècnics ni d’eficiència pressupostària, ja que uns 3.000 treballadors temporers i uns 400 productors es van beneficiar d’estes ajudes durant l’últim any. Per a LA UNIÓ, esta retallada està basada en prejudicis equivocats sobre l’origen dels treballadors temporals, als qui s’associa com a persones migrants quan molts d’ells són treballadors espanyols. Afecta molt als productors donada la dificultat en trobar mà d’obra i revertix en que el camp no siga rendible per als llauradors. Esta línia pressupostària no sols permet donar suport a la contractació, sinó que finança serveis fonamentals com l’allotjament digne. També inclou serveis sanitaris i atenció social, així com la prevenció de riscos laborals que garantixen condicions laborals adequades. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia la importació de 6.000 tones d’arròs d’altres països per part de la major propietària de marques valencianes

La Unió Llauradora denuncia l’entrada a València d’un vaixell amb 6.000 tones d’arròs importat de Myanmar i dirigit a l’empresa Herba Ricemill del Grup Ebre Foods, propietària de marques tan importants com La Fallera, Sos, Brillante o La Cigala. L’empresa, amb instal·lacions a Algemesí, ja ha sigut escenari de protestes dels arrossers davant les massives importacions de tercers països. Els costos de producció del cultiu seguixen pels núvols, destaquen des del sindicat, sobretot per la falta de matèries actives per a lluitar contra plagues. La Unió sol·licita a la Conselleria d’Agricultura que inspeccione la procedència, efectue analítiques i controle l’envasament d’eixe arròs. Amb la pràctica de les importacions, estes grans empreses pretenen baixar el preu de l’arròs valencià, amb el que suposa per a la renda dels nostres llauradors, afegixen des del sindicat, que critica la falta de reciprocitat en els acords comercials de la UE amb països tercers. La Unió també denuncia que les grans empreses arrosseres no especifiquen el país d’origen en els paquets d’arròs que venen. Algunes d’elles venen arròs de fora com si fora valencià, indicant en l’etiqueta únicament el distribuïdor local i que està envasat en la Comunitat Valenciana i, fins i tot, fotos identificatives del territori, la qual cosa arruïna als productors i enganya els consumidors. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
FUVAMA, el Departament de Salut de la Ribera i AVA-ASAJA fan una xarrada per a escolars sobre alimentació saludable

La Fundació Valenciana d’Agricultura i Medi Ambient (FUVAMA) va dur a terme el passat dijous una xarrada sobre alimentació saludable per al públic infantil. Una xarrada que es realitzà a la Finca Sinyent, propietat d’AVA-ASAJA, per part del personal de nutrició del Departament de Salut de la Ribera. En esta conferència, sota el títol ‘Superaliments vs. Menjar brossa: la batalla nutricional’, la nutricionista del Departament de Salut, Miranda Ferrando, explicava com l’alumnat pot convertir-se en “superheroi” o “superheroïna” si adquirix hàbits saludables com ara menjar més verdura i tres fruites al dia, evitar els refrescos, fer esport i reduir el consum de productes amb sucre. Amb l’ajuda d’un “semàfor dels aliments”, la nutricionista classificà els productes en “supersaludables, moderats i roïns”. A més, explicà amb quin tipus d’aliments es poden obtindre “superpoders” com la vitamina A, la vitamina C i les proteïnes. A banda de la xarrada, l’alumnat va rebre un diploma com a “premi a l’alimentació saludable” i va tastar un esmorzar compost per productes agraris de proximitat. Bernardo Ferrer, president de FUVAMA i vicepresident d’AVA, destacava l’èxit d’esta activitat i agraïa al Departament de Salut per la xarrada. A banda del Departament de Salut de la Ribera, també han col·laborat Caixa Popular, Cítrics Valencians, Consum, Kaki Ribera del Xúquer, Agromas, Assegurances Garroferals i AVA-ASAJA. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Ajuntaments amb sobrepoblació de porcs senglars aproven una moció d’AVA-ASAJA de mesures urgents per a controlar la fauna salvatge

Alguns dels ajuntaments de la Comunitat declarats per la Generalitat amb sobreabundància de porcs senglars ja han aprovat la moció presentada per AVA-ASAJA que demana mesures urgents per a controlar l’excés de poblacions de fauna salvatge que causen danys agraris, urbans i mediambientals, a més d’accidents de trànsit en els seus termes municipals. Ciutats com Requena, Pedralba o Corbera ja han informat AVA- ASAJA que han aprovat esta moció. Paral·lelament, la Conselleria d’Agricultura ha incorporat 36 municipis de les províncies de Castelló i València al llistat de poblacions amb sobreabundància de porcs senglars, amb la qual cosa el nombre total de termes afectats ascendix a 440. Esta era una reivindicació d’AVA-ASAJA que buscava actualitzar el llistat d’acord amb la realitat, per tal que més localitats afectades puguen beneficiar-se de les ajudes. En esta línia, l’associació agrària presentarà en els pròxims dies mocions a estos nous ajuntaments, que se sumen als més de 300 escrits que AVA-ASAJA va presentar als governs locals del llistat inicial. Esta moció també inclou una sol·licitud al Govern central perquè les assegurances agràries s’amplien i cobrisquen realment els danys derivats de la fauna salvatge, uns danys que en 2024 van arribar als 50 milions d’euros a la Comunitat Valenciana, segons estimacions d’AVA-ASAJA. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:



















