AVA-ASAJA qualifica el 2024 com el pitjor any de la història recent per a l’agricultura valenciana
AVA-ASAJA qualifica el 2024 com el pitjor any de la història recent per a l’agricultura valenciana. Un any, comenta l’organització, colpejat per la devastació de la DANA, però també per la sequera, les plagues i malalties, els alts costos de producció, la competència deslleial de les importacions, la fauna salvatge i els robatoris. Tot junt, segons càlculs d’AVA, deixa pèrdues rècord de 1.870 milions d’euros. AVA-ASAJA s’expressava ahir amb esta contundència a l’hora de fer balanç del que ha sigut el 2024 per al camp valencià. Les adversitats climàtiques, en especial la recent riuada i la prolongada sequera han provocat pèrdues valorades en 1.640 milions, amb enormes danys en infraestructures i en collites, entre moltes altres. I les mesures de suport aprovades per les administracions resulten insuficients. Des d’AVA-ASAJA també mostren la seua preocupació amb la manca de solucions eficaces front a la introducció de noves plagues procedents de països tercers. Altres problemes de gravetat que assenyalen són els danys ocasionats per la fauna salvatge i els robatoris, que van provocar al sector agrari un forat econòmic de 50 i 30 milions respectivament. I també és dramàtic l’abandonament de camps, ja que en 2024 la Comunitat Valenciana ha batut el seu rècord històric amb 176.446 ha abandonades. D’altra banda, també ha sigut marcat per protestes i mobilitzacions agràries. Des d’ASAJA, comentava l’organització, es van convocar més de 70 mobilitzacions distribuïdes per 16 comunitats autònomes i també a Brussel·les. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia un augment del 41% en els rebutjos de cítrics importats a la UE amb plagues o malalties de quarantena durant 2024
La Unió Llauradora i Ramadera denuncia un nou augment del 41% en els rebutjos de cítrics importats a la UE amb plagues o malalties de quarantena durant 2024. Des del sindicat demanen a les autoritats europees un major control als enviaments de tercers països. La Unió titllava d’escandaloses les dades del 2024, ja que s’ha passat de 141 rebutjos de crítics de tercers països en 2023 a 199 en 2024; és a dir, 58 intercepcions més. El gruix de l’ascens del rebuig es produïx als països de Mercosur (Argentina, Brasil i Uruguai), amb un 178% més d’intercepcions. Estos països han passat de les 36 deteccions en 2023 a les 100 en 2024. Precisament, esta situació es dona quan ja existix un acord polític entre la UE i Mercosur, encara sense l’aprovació del Consell i Parlament i la ratificació dels Estats membre; este acord implicaria, per exemple, llevar els arancels per als cítrics d’estos països de Mercosur per tal que tinguen accés preferencial. Amb tot això, el sindicat agrari reclama a Brussel·les més inspeccions i controls en origen dels fruits importats, així com un enduriment del tractament en fred, l’únic mecanisme que, ben executat, evita l’entrada de la ‘Falsa arna’, fent que es complisca rigorosament el que està aprovat per als enviaments de taronges i que s’estenga també a mandarines i pomelos. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA demana a la CHX més flexibilitat per a les entitats de reg en la instal·lació de sistemes de mesurament d’aigua
L’Associació Valenciana d’Agricultors demana a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer més flexibilitat per a les entitats de reg en la instal·lació de sistemes de mesurament d’aigua, per tal que el sector agrari puga superar les dificultats derivades de la DANA. AVA-ASAJA ha fet esta reclamació en un moment en què la Confederació està exigint a entitats de reg que instal·len i renoven el funcionament dels sistemes de mesurament d’aigua en màxim tres mesos, amb sancions d’entre 50.000 i 500.000 d’euros en cas que no es duguen a terme les instal·lacions. Si bé es cert que la llei obliga a instal·lar estos sistemes de mesurament, l’organització demana que es tinga en compte la greu situació del camp valencià després del pas del temporal, on les entitats de reg han perdut fins 300 milions d’euros, i que es flexibilitze així el termini d’instal·lació. AVA afirma que la prioritat ara és la reconstrucció urgent dels accessos i les instal·lacions de reg per a tornar a posar en funcionament el subministrament d’aigua i garantir així l’activitat de les explotacions agràries.
L’Ajuntament de la Barraca d’Aigües Vives presenta el “Mapa dels arbres singulars: Tinc una cosa que dir-te”, un projecte per a descobrir el patrimoni natural i cultural del municipi
L’Ajuntament de la Barraca d’Aigües Vives presenta el “Mapa dels arbres singulars: Tinc una cosa que dir-te”. Este projecte pioner convida a veïns i visitants a descobrir el patrimoni natural i cultural del municipi a través d’un recorregut temàtic entorn de la figura de l’arbre. Un traçat lliure pel terme, d’aproximadament 5 quilòmetres, connecta els arbres i arbredes més singulars de la localitat, seleccionats per la seua accessibilitat, rellevància i varietat. A la ruta es troben nou arbres , les moreres de la població, les plataneres de l’Estació que daten de 1860, tres garroferes, una oliversa, una surera en l’entorn del Monestir d’Aigües Vives i un pi blanc i un roure en el Permabosc. Recordem que el permabosc una iniciativa de custòdia del territori que busca crear una illa de biodiversitat prop del municipi, reforçant el compromís de la comunitat amb la sostenibilitat. Esta iniciativa destaca per la seua inclusivitat i sostenibilitat gràcies a mesures com l’utilització de materials de fusta i d’alta resistència, cartells interpretatius amb il·lustracions en relleu per a persones amb discapacitat visual. La ruta ha estat inspirada en el llibre ‘Els arbres t’ensenyaran a veure el bosc’ de l’escriptor, naturalista i comunicador Joaquin Araujo, referent en la defensa del medi ambient. Precisament a finals de mes vindrà el mateix comunicador a la Barraca i servirá de presentació de la ruta. Cada parada compta amb panells interpretatius que combinen informació natural, històries, llegendes i recursos tecnològics com a codis QR que permeten accedir a audioguies narrades en primera persona per les veus dels propis veïns i veïnes de la localitat. Es perseguí així la participació i vinculació de la pròpia població amb els recursos del seu territori. També inclou una guia disponible en format físic i digital, editada en castellà i valencià, que oferix informació sobre mapa dels arbres. El contingut del mapa combina disciplines com la il·lustració, la poesia, el cant i la narració de llegendes, creant una experiència immersiva. El projecte ha estat finançat per València Turisme de la Diputació de València, l’ajuntament de la Barraca d’Aigües VIves i amb el disseny de l’associació Interpreta Natura.
La Diputació de València i AVA-ASAJA firmen un acord per a la realització conjunta d’activitats de formació, cooperació i investigació
La Diputació de València i l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) firmen un acord marc de col·laboració per a la realització conjunta d’activitats de formació i programes de cooperació i investigació. Es tracta de potenciar la col·laboració que tenien fins ara. Així, este acord promourà la participació de les dos entitats en projectes i programes de cooperació, formació i investigació bilaterals o multilaterals amb altres institucions. S’impulsarà l’organització conjunta de cursos, seminaris o conferències destinats a millorar la formació acadèmica i la capacitació professional dels qui desenvolupen la seua activitat en este àmbit. I, a més, la Diputació de València cedirà les seues instal·lacions de l’Escola de Capatassos de Catarroja i de la Escuela de Viticultura y Enología Félix Jiménez de Requena. D’esta manera, els estudiants d’estos centres de formació professional també podran accedir a estes activitats formatives que realitze AVA-ASAJA en estos centres així com en altres instal·lacions. Per al president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, este conveni permetrà que els llauradors es formen i a més accedisquen de primera mà a la investigació que es fa en estos centres formatius i a la Finca Sinyent de l’Associació Valenciana d’Agricultors. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió ha fet balanç del que ha suposat este 2024 per a l’agricultura valenciana, destacant les pèrdues de més de 1.400 milions d’euros
La Unió ha fet balanç del que ha suposat este 2024 per a l’agricultura valenciana. Un any marcat per les adversitats meteorològiques, amb pèrdues de més de 1.400 M d’euros, i també per les protestes als carrers que ha dut a terme el sindicat agrari. La dana i la sequera, així com altres fenòmens, han provocat enguany en el camp valencià 1.400 milions d’euros de pèrdues i danys en infraestructures. De la dana, dos mesos després de la catàstrofe, encara existixen camins destrossats per a accedir a les explotacions agràries. La Unió destacava la solidaritat dels llauradors davant la catàstrofe, i recordava els 120.000 euros recaptats de donacions. D’altra banda, Carles Peris, secretari general de La Unió, destacava les huit protestes que han protagonitzat des del sindicat al llarg de 2024. Malgrat això, l’organització seguix lamentant que poques coses han canviat en relació amb la competència deslleial a la Unió Europea entre els productes europeus i els procedents de països tercers, amb un gran creixement de les malalties i plagues en importacions. La reciprocitat en l’ús de productes fitosanitaris és una de les principals demandes de La Unió que continuarà reclamant en 2025. Per un altre costat, denuncien l’agressió al món rural que suposa la concentració d’instal·lacions fotovoltaiques en sòl agrícola o forestal. Respecte a la fauna, el sindicat continua reclamant mitjans i propostes eficaces per a controlar i reduir la proliferació de fauna silvestre, ja que els llauradors han patit enguany més de 45 milions d’euros en pèrdues per este motiu. Per al 2025, la Unió seguirà reclamant que es flexibilitzen els ecorrègims de la PAC, es reduisquen els robatoris en camps, que hi haja major relleu generacional, i que es visibilitze el paper de la dona rural.
S’inaugura la caseta guardaagulles a La Barraca com a caseta de descans per a població que gaudisca, a peu i en bici, de la Via Verda
Ja s’ha inaugurat la caseta guardaagulles com a caseta de descans per a població resident i visitants que gaudisquen a peu i en bici de la Via Verda Alzira-Carcaixent-LBAV-Tavernes, que a més podrà usar-se per centre d’interpretació i zona de descans en el futur. El projecte està coordinat i finançat per la Mancomunitat de la Ribera Alta. La seua presidenta, Paqui Momparler, va fer l’entrega simbòlica de la clau de la caseta a l’alcalde de la Barraca d’Aigües Vives, Gilles Denans. A la inauguració assistiren també l’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, i diversos regidors de La Barraca i Carcaixent. En l’acte es projectà el vídeo promocional del Camí Natural Antic Trenet, realitzat per la Mancomunitat de la Ribera Alta, amb imatges aèries del recorregut per tal de donar a conèixer l’atractiu d’este recurs natural i turístic. La caseta tindrà ús de magatzem vinculat a la via verda i servirà també com a punt informatiu dels usuaris, amb un cartell QR indicatiu del traçat amb els diversos punts d’interés. L’actuació respon a la connexió entre el tram de la línia de ferrocarril de l’Antic Trenet de Carcaixent-Dénia, que discorre des del final del nucli urbà de la Barraca d’Aigües Vives, fins al baixador situat prop del Monestir. Les obres s’iniciaren al mes de setembre i tenien un pressupost de 51 mil euros. L’obra està ubicada a la següent ubicació: https://maps.app.goo.gl/eGESMvEeLHV8qRw96. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA denuncia les 31 deteccions de taca negra als citrícs africans durant 2024 i eixigix a la Comissió Europea un control efectiu de plagues i malalties
L’Associació Valenciana d’Agricultors denuncia que enguany els cítrics africans sumen un total de 31 deteccions de taca negra. Des de l’organització seguixen exigint a la Comissió Europea que endurisca els controls a les importacions i evite, així, l’entrada de noves plagues i malalties. La plataforma Europhyt de la Comissió Europea va detectar al novembre tres casos més de taca negra en cítrics procedents de Sud-àfrica. AVA-ASAJA alerta que, amb estes, són ja un total de 31 les intercepcions d’esta greu malaltia de quarantena les que portem durant este any 2024. Des de l’organització lamenten la falta de voluntat o de capacitat de la Comissió Europea per a garantir la seguretat fitosanitària dels seus enviaments. I, així mateix, denuncien que tot l’esforç que la Comissió per a tancar el tractat amb Mercosur, a pesar del rebuig del sector agrari europeu, no el dedique a endurir els controls a les importacions foranes i a evitar l’entrada de noves plagues i malalties no presents a Europa. Per a AVA-ASAJA, s’està sacrificant l’agricultura europea, usant-la com a moneda de canvi en tots els acords comercials i, fins i tot, exposant-la sense pudor a nous patògens que multipliquen el desaprofitament alimentari i l’abandonament de camps. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió rep 120.000 euros en donacions solidàries de particulars i empreses per a donar suport als agricultors afectats pel temporal
La Unió xifra en 120.000 euros l’ajuda econòmica rebuda de particulars o empreses per a donar suport als agricultors afectats per la dana. Un total de 528 donacions són les que s’han realitzat en solidaritat amb el camp valencià. La Unió visitava este matí Algemesí, una de les localitats més afectades per la riuada, per a fer recompte de les donacions que han rebut des del sindicat destinades a ajudar els llauradors afectats. Carles Peris, el seu secretari general, feia un balanç positiu de l’ajuda rebuda, que ha arribat de molts llocs diferents. Eixos 120.000 euros rebuts s’han destinat als agricultors segons el grau d’afecció de les explotacions, l’edat i si són o no professionals. D’altra banda, Peris valorava positivament les ajudes al camp de la Generalitat i el Govern, però recordava que els 240M d’ajuda que sumen entre ambdós administracions no són suficients per a pal·liar els 500M de danys i pèrdues que ha patit camp valencià. Per a la Unió, la prioritat, a hores d’ara, és la reparació d’infraestructures agrícoles i instal·lacions de reg. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Comunitat Valenciana arriba a les 176.446 hectàrees de camps abandonats en 2024, sent esta xifra el 17% de tota Espanya
La Comunitat Valenciana bat el seu rècord històric de terres agràries deixades de cultivar, bàsicament a causa de la falta de rendibilitat, en aconseguir en 2024 les 176.446 hectàrees, segons revela un estudi elaborat a partir de l’enquesta del Ministeri d’Agricultura. La superfície abandonada s’ha incrementat en un 1,59%, i deixa una de cada cinc parcel·les de cultiu erma. AVA-ASAJA també alerta que la valenciana va ser la comunitat espanyola que major retrocés va patir en 2024, una circumstància que la consolida com la regió autònoma amb major superfície deixada de cultivar, per davant de regions amb molta major extensió com Castella-la Manxa Andalusia, Castella i Lleó i Aragó. Mentre la Comunitat Valenciana va abandonar més camps, el conjunt d’Espanya va recuperar 7.339 Ha en l’últim any, situant la superfície erma en 1.030.535 Ha. D’esta manera, la Comunitat Valenciana ja suposa el 17% de les terres agràries deixades de cultivar de tot el país. Els cítrics van continuar en 2024 la seua tendència descendent, tant en taronges com en mandarines, en perdre 1.347 Ha. Altres cultius que van retrocedir són els fruiters d’os (bresquilles, nectarines, prunes, albercocs, cireres, etc.) que van caure en 908. El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, ha denunciat que la falta de respostes eficaces per part de les administracions aboca als productors a abandonar els camps.
