Torna la neteja de la Muntanyeta el pròxim diumenge de la mà de l’Associació Mediambiental Murta i Casella
Seguim parlant de la Muntanyeta, ara des de les iniciatives ciutadanes per a cuidar el medi ambient. I és que el pròxim diumenge tindrà lloc la neteja a la Muntanyeta, organitzada per l’Associació Mediambiental Murta i Casella. Com en altres anys, l’Associació Murta i Casella vol col·laborar en la neteja de la Muntanyeta i així mantindre els espais verds de la ciutat. Enguany, la neteja tindrà lloc el proper diumenge 2 de febrer. El lloc de trobada serà a l’esplanada de la Muntanyeta a les 11:30 del matí. El president de l’Associació, Salva Iñigo, destacava que la Muntanyeta està bruta i que cal anar a netejar-la, i explicava el problema de llançar els residus a terra. L’Associació mediambiental repartirà bosses i guants de neteja per a la gent que participe. Pots escoltar ací l’entrevista sencera realitzada a Mare Terra:
Alzira rep una subvenció de la Diputació de València per a controlar les plagues provocades per la riuada
Alzira és un dels 62 municipis afectats per la dana que té ajudes directes per part de la Diputació de València en matèria de salut pública. De fet, l’àrea d’agricultura ha atorgat una subvenció de 4.961 euros per a controlar les plagues provocades per la riuada. En total, des de la Diputació de València es destinaran 274.737 euros per a cobrir estes necessitats, amb l’objectiu de controlar els diferents vectors biològics que suposen un risc sanitari a conseqüència de la dana. Així, es durà a terme l’eliminació d’escombraries, sanejament de l’entorn i mesures de protecció, manteniment i de prevenció. Gràcies a este finançament, l’Ajuntament d’Alzira destinarà esta subvenció al tractament integral de plagues, per a la desinsectació, desratització i desinfecció de les zones més afectades per les pluges torrencials del passat 29 d’octubre de 2024. El regidor d’Agricultura i Serveis per a la Ciutat, Enrique Montalvá, ha explicat que es continua treballant per a millorar la situació tant en la ciutat com en el camp alzireny.
AVA demana al Govern que incloga en les ajudes agràries per la dana als llauradors que no hagen tingut ingressos en l’any 2023
L’Associació Valenciana d’Agricultors ha valorat positivament que el Ministeri d’Agricultura modifique l’ajuda als agricultors afectats per la dana i establisca en 5.000 euros la quantia mínima atorgada, però l’organització agrària recorda que esta correcció té pendent la inclusió de les ajudes als agricultors greument afectats que no comptaren amb ingressos agraris en 2023. AVA-ASAJA havia reivindicat que no es deixaren fora de la línia d’ajudes agràries aquells casos en què no consten ingressos procedents de l’activitat agrària durant els últims anys, com són les primeres instal·lacions de joves agricultors, que encara no han entrat en producció; les explotacions recuperades després d’un contracte d’arrendament; i les finques recentment heretades, en cas que el traspàs estiga justificat. A més, des d’AVA assenyalaven que l’última correcció del Govern és positiva però insuficient, ja que la quantia de les mesures de suport decretades cobrix només i amb prou feines la tercera part dels danys reals, i asseguraven també que una quantia màxima de 25.000 euros per a compensar els destrossos patits resultarà, en molts casos, irrisòria. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia que té a 200 joves en llista d’espera per a accedir a les ajudes d’incorporació a l’activitat agrària
La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que té a 200 joves en llista d’espera per a accedir a les ajudes d’incorporació a l’activitat agrària, ajudes que encara no s’han convocat. L’organització demana a la Conselleria d’Agricultura la màxima celeritat en el procés perquè l’ajuda siga tramitada per via d’urgència. Estos 200 joves en espera, comentava la Unió, desitgen accedir a les ajudes per a la seua incorporació a l’activitat agrària, i també ho desitgen alguns professionals que volen realitzar inversions en les seues explotacions. Malgrat això, la Conselleria d’Agricultura porta des de 2021 sense publicar la convocatòria d’ajudes per a la primera instal·lació de llauradors i ramaders joves. El sindicat agrari explicava que, des d’eixa data, s’ha experimentat una creixent demanda tant de joves amb la intenció d’incorporar-se al sector agrari com de professionals que volen millorar les seues explotacions. Esta situació s’emmarca en un clar escenari d’envelliment de la població agrària de la Comunitat Valenciana. Segons les últimes dades disponibles, les de 2020, més de la meitat dels llauradors i ramaders de la Comunitat tenen més de 65 anys i només el 2% d’aquests tenen menys de 34 anys. En els últims onze anys, els menors de 34 anys han descendit un 18%, mentre que els majors de 65 anys s’han mantingut igual.
AVA-ASAJA qualifica el 2024 com el pitjor any de la història recent per a l’agricultura valenciana
AVA-ASAJA qualifica el 2024 com el pitjor any de la història recent per a l’agricultura valenciana. Un any, comenta l’organització, colpejat per la devastació de la DANA, però també per la sequera, les plagues i malalties, els alts costos de producció, la competència deslleial de les importacions, la fauna salvatge i els robatoris. Tot junt, segons càlculs d’AVA, deixa pèrdues rècord de 1.870 milions d’euros. AVA-ASAJA s’expressava ahir amb esta contundència a l’hora de fer balanç del que ha sigut el 2024 per al camp valencià. Les adversitats climàtiques, en especial la recent riuada i la prolongada sequera han provocat pèrdues valorades en 1.640 milions, amb enormes danys en infraestructures i en collites, entre moltes altres. I les mesures de suport aprovades per les administracions resulten insuficients. Des d’AVA-ASAJA també mostren la seua preocupació amb la manca de solucions eficaces front a la introducció de noves plagues procedents de països tercers. Altres problemes de gravetat que assenyalen són els danys ocasionats per la fauna salvatge i els robatoris, que van provocar al sector agrari un forat econòmic de 50 i 30 milions respectivament. I també és dramàtic l’abandonament de camps, ja que en 2024 la Comunitat Valenciana ha batut el seu rècord històric amb 176.446 ha abandonades. D’altra banda, també ha sigut marcat per protestes i mobilitzacions agràries. Des d’ASAJA, comentava l’organització, es van convocar més de 70 mobilitzacions distribuïdes per 16 comunitats autònomes i també a Brussel·les. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia un augment del 41% en els rebutjos de cítrics importats a la UE amb plagues o malalties de quarantena durant 2024
La Unió Llauradora i Ramadera denuncia un nou augment del 41% en els rebutjos de cítrics importats a la UE amb plagues o malalties de quarantena durant 2024. Des del sindicat demanen a les autoritats europees un major control als enviaments de tercers països. La Unió titllava d’escandaloses les dades del 2024, ja que s’ha passat de 141 rebutjos de crítics de tercers països en 2023 a 199 en 2024; és a dir, 58 intercepcions més. El gruix de l’ascens del rebuig es produïx als països de Mercosur (Argentina, Brasil i Uruguai), amb un 178% més d’intercepcions. Estos països han passat de les 36 deteccions en 2023 a les 100 en 2024. Precisament, esta situació es dona quan ja existix un acord polític entre la UE i Mercosur, encara sense l’aprovació del Consell i Parlament i la ratificació dels Estats membre; este acord implicaria, per exemple, llevar els arancels per als cítrics d’estos països de Mercosur per tal que tinguen accés preferencial. Amb tot això, el sindicat agrari reclama a Brussel·les més inspeccions i controls en origen dels fruits importats, així com un enduriment del tractament en fred, l’únic mecanisme que, ben executat, evita l’entrada de la ‘Falsa arna’, fent que es complisca rigorosament el que està aprovat per als enviaments de taronges i que s’estenga també a mandarines i pomelos. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA demana a la CHX més flexibilitat per a les entitats de reg en la instal·lació de sistemes de mesurament d’aigua
L’Associació Valenciana d’Agricultors demana a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer més flexibilitat per a les entitats de reg en la instal·lació de sistemes de mesurament d’aigua, per tal que el sector agrari puga superar les dificultats derivades de la DANA. AVA-ASAJA ha fet esta reclamació en un moment en què la Confederació està exigint a entitats de reg que instal·len i renoven el funcionament dels sistemes de mesurament d’aigua en màxim tres mesos, amb sancions d’entre 50.000 i 500.000 d’euros en cas que no es duguen a terme les instal·lacions. Si bé es cert que la llei obliga a instal·lar estos sistemes de mesurament, l’organització demana que es tinga en compte la greu situació del camp valencià després del pas del temporal, on les entitats de reg han perdut fins 300 milions d’euros, i que es flexibilitze així el termini d’instal·lació. AVA afirma que la prioritat ara és la reconstrucció urgent dels accessos i les instal·lacions de reg per a tornar a posar en funcionament el subministrament d’aigua i garantir així l’activitat de les explotacions agràries.
L’Ajuntament de la Barraca d’Aigües Vives presenta el “Mapa dels arbres singulars: Tinc una cosa que dir-te”, un projecte per a descobrir el patrimoni natural i cultural del municipi
L’Ajuntament de la Barraca d’Aigües Vives presenta el “Mapa dels arbres singulars: Tinc una cosa que dir-te”. Este projecte pioner convida a veïns i visitants a descobrir el patrimoni natural i cultural del municipi a través d’un recorregut temàtic entorn de la figura de l’arbre. Un traçat lliure pel terme, d’aproximadament 5 quilòmetres, connecta els arbres i arbredes més singulars de la localitat, seleccionats per la seua accessibilitat, rellevància i varietat. A la ruta es troben nou arbres , les moreres de la població, les plataneres de l’Estació que daten de 1860, tres garroferes, una oliversa, una surera en l’entorn del Monestir d’Aigües Vives i un pi blanc i un roure en el Permabosc. Recordem que el permabosc una iniciativa de custòdia del territori que busca crear una illa de biodiversitat prop del municipi, reforçant el compromís de la comunitat amb la sostenibilitat. Esta iniciativa destaca per la seua inclusivitat i sostenibilitat gràcies a mesures com l’utilització de materials de fusta i d’alta resistència, cartells interpretatius amb il·lustracions en relleu per a persones amb discapacitat visual. La ruta ha estat inspirada en el llibre ‘Els arbres t’ensenyaran a veure el bosc’ de l’escriptor, naturalista i comunicador Joaquin Araujo, referent en la defensa del medi ambient. Precisament a finals de mes vindrà el mateix comunicador a la Barraca i servirá de presentació de la ruta. Cada parada compta amb panells interpretatius que combinen informació natural, històries, llegendes i recursos tecnològics com a codis QR que permeten accedir a audioguies narrades en primera persona per les veus dels propis veïns i veïnes de la localitat. Es perseguí així la participació i vinculació de la pròpia població amb els recursos del seu territori. També inclou una guia disponible en format físic i digital, editada en castellà i valencià, que oferix informació sobre mapa dels arbres. El contingut del mapa combina disciplines com la il·lustració, la poesia, el cant i la narració de llegendes, creant una experiència immersiva. El projecte ha estat finançat per València Turisme de la Diputació de València, l’ajuntament de la Barraca d’Aigües VIves i amb el disseny de l’associació Interpreta Natura.
La Diputació de València i AVA-ASAJA firmen un acord per a la realització conjunta d’activitats de formació, cooperació i investigació
La Diputació de València i l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) firmen un acord marc de col·laboració per a la realització conjunta d’activitats de formació i programes de cooperació i investigació. Es tracta de potenciar la col·laboració que tenien fins ara. Així, este acord promourà la participació de les dos entitats en projectes i programes de cooperació, formació i investigació bilaterals o multilaterals amb altres institucions. S’impulsarà l’organització conjunta de cursos, seminaris o conferències destinats a millorar la formació acadèmica i la capacitació professional dels qui desenvolupen la seua activitat en este àmbit. I, a més, la Diputació de València cedirà les seues instal·lacions de l’Escola de Capatassos de Catarroja i de la Escuela de Viticultura y Enología Félix Jiménez de Requena. D’esta manera, els estudiants d’estos centres de formació professional també podran accedir a estes activitats formatives que realitze AVA-ASAJA en estos centres així com en altres instal·lacions. Per al president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, este conveni permetrà que els llauradors es formen i a més accedisquen de primera mà a la investigació que es fa en estos centres formatius i a la Finca Sinyent de l’Associació Valenciana d’Agricultors. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió ha fet balanç del que ha suposat este 2024 per a l’agricultura valenciana, destacant les pèrdues de més de 1.400 milions d’euros
La Unió ha fet balanç del que ha suposat este 2024 per a l’agricultura valenciana. Un any marcat per les adversitats meteorològiques, amb pèrdues de més de 1.400 M d’euros, i també per les protestes als carrers que ha dut a terme el sindicat agrari. La dana i la sequera, així com altres fenòmens, han provocat enguany en el camp valencià 1.400 milions d’euros de pèrdues i danys en infraestructures. De la dana, dos mesos després de la catàstrofe, encara existixen camins destrossats per a accedir a les explotacions agràries. La Unió destacava la solidaritat dels llauradors davant la catàstrofe, i recordava els 120.000 euros recaptats de donacions. D’altra banda, Carles Peris, secretari general de La Unió, destacava les huit protestes que han protagonitzat des del sindicat al llarg de 2024. Malgrat això, l’organització seguix lamentant que poques coses han canviat en relació amb la competència deslleial a la Unió Europea entre els productes europeus i els procedents de països tercers, amb un gran creixement de les malalties i plagues en importacions. La reciprocitat en l’ús de productes fitosanitaris és una de les principals demandes de La Unió que continuarà reclamant en 2025. Per un altre costat, denuncien l’agressió al món rural que suposa la concentració d’instal·lacions fotovoltaiques en sòl agrícola o forestal. Respecte a la fauna, el sindicat continua reclamant mitjans i propostes eficaces per a controlar i reduir la proliferació de fauna silvestre, ja que els llauradors han patit enguany més de 45 milions d’euros en pèrdues per este motiu. Per al 2025, la Unió seguirà reclamant que es flexibilitzen els ecorrègims de la PAC, es reduisquen els robatoris en camps, que hi haja major relleu generacional, i que es visibilitze el paper de la dona rural.
