Punt d’inici per a la contractació de les obres del nou institut Rei en Jaume, que estarà acabat cap al 2027
Comença la contractació de les obres per a disposar d’un nou institut rei en Jaume, que estarà acabat en uns tres anys. A més, també es construirà un aula taller de Labora a la nostra ciutat. Les obres estaven aprovades en l’anterior legislatura, pel govern del Botànic i faltava l’assignació econòmica que serà de quasi 14 milions i mig d’euros. Hui s’aprovarà en el plenari la construcció que substituirà l’actual edifici, que l’any passat va complir 60 anys. El projecte inclou la demolició de l’edifici actual de l’Institut Rei en Jaume, mantenint l’edificació més pròxima al carrer O’Donell, on se situen l’actual secretaria i la sala d’actes de l’Institut així com la part que alberga les instal·lacions de la UNED. S’ha projectat un únic edifici compacte amb un esquema de dos blocs i un pati central discontinu de 9 metres d’amplària. En el bloc est se situa l’aulari i els seus servicis connexos en tres altures i en el bloc oest els espais de gran capacitat i l’administració en una sola planta. El gimnàs s’ha integrat en l’edifici principal i s’ha dissenyat com a espai multidisciplinari, que servisca de gimnàs i alhora de sala d’actes o espai de reunions. Només queden fora de l’edifici principal els espais no climatitzats corresponents a instal·lacions i magatzem forestal i el bloc de LABORA que se situa annex al SEPE. Com que la part de la parcel•la lliure d’edificació està molt poblada amb espècies arbòries de gran port per la qual cosa s’ha respectat al màxim la vegetació existent i s’ha situat la nova edificació i les pistes esportives noves, en els espais sense arbratge. Les obres s’executaran en 30 mesos des del dia següent de la firma de l’acta de replanteig i inici de les obres i s’executaran paral•lelament al normal desenvolupament de les classes sense haver de reubicar l’alumnat en barracons.
L’antiga seu de la Policia Local es convertirà en un espai museístic anomenat Mumart: Antonio Ballester, amb una exposició permanent de l’escultor
L’antiga seu de la Policia Nacional es convertirà en l’espai museístic Mumart. El museu portarà el cognom de Tonico Ballester, l’artista d’Alzira. La planta baixa de l’edifici estarà dedicada a les obres de l’autor les quals va donar la seua filla al Muma. La junta de govern va aprovar fa dos mesos la rehabilitació de l’antiga seu de la Policia per a fer el nou museu. En una primera fase, la planta baixa acollirà l’obra civil del famós Antonio Ballester. L’edifici en sí mateix, com ha explicat Xavi Pérez també és una obra d’art modernista, un possible atractiu turístic quan estiga reformat. Es conservarà, tot i això, l’arquitectura original. L’Ajuntament d’Alzira i el Muma preveuen que les obres començaran prompte, una vegada estiga adjudicada l’empresa que faça la feina. Cap a finals d’any s’inaugurarà si tot va bé el museu, que acollirà a més tota l’obra en reserva de l’actual Museu Municipal d’altres artistes alzirenys.
Les excavacions definixen el perímetre original de la Casa Reial del Rei Jaume I
Les excavacions a la Casa Reial de Jaume I han permés definir el perimetre de la casa on va abdicar i morir el rei en Jaume. Els arqueòlegs han confirmat que les estructures localitzades que se conserven, dos murs grossos, tenen continuitat i delimiten un espai entre el carrer Major Santa Maria i la muralla de l’antiga Alzira. En poques setmanes acabaran les excavacions i s’iniciaran les obres previstes: el projecte de recreació de la Casa Reial que compta amb un finançament de 2,3 milions d’euros del Ministeri de Turisme i la restauració de la muralla i el pas de ronda, amb 400 mil euros de pressupost. Com explicava Xavi Pérez, l’execució de la Casa Reial com a espai museístic és una obra complexa, ja que es tracta d’unes ruïnes de l’edifici medieval que ha patit molts canvis al llarg de la historia. L’Ajuntament ja disposa del projecte de restauració de la muralla i treballa en la licitació de les obres, tant per a la muralla com per al projecte de l’espai museístic a la Casa Reial.
Finalitza la connexió del canal de les Basses amb l’interceptor per a evacuar les aigües pluvials de la muntanya cap al barranc del Casella
Alzira ja ha acabat de connectar el canal de les Basses amb l’Interceptor per tal d’evacuar cap al barranc del Casella les aigües pluvials procedents de la muntanya. D’esta manera es pot evitar les inundacions dels barris ubicats a la zona est i sud de la ciutat: Nova Alzira, l’Alquènencia, Venècia i les Basses. Els canals s’unixen en la rotonda de la gasolinera ubicada a la CV-50. El canal Interceptor pot recollir ja les aigües pluvials dels barrancs Estrella, Fosc, Gràcia Maria i Arena. Els dos canals sumaran més de 1.600 m de llargària, tindran entre dos i tres metres d’alçada i podrà evacuar un cabdal total de 50 milions de m3 que evitaran les inundacions als barris de les Bassses, Alquenència, Venècia i Nova Alzira, amb una inversión total superior als 2,5 milions d’euros. Les aigües desemboquen al barranc de la Casella que serà ampliat enguany per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per tal de poder absorbir tan important cabdal durant els episodis de fortes pluges. A més del desviament del barranc de Barxeta i l’eliminació del coll de botella de l’actual pont de Xàtiva. La Generalitat construirà un nou pont a un centenar de metres de l’actual i elevarà una passarel·la per a vianants i bicis. Gomis está segur que ara els veïns están més segurs que fins ara.
El Partit Popular d’Alzira critíca que el govern municipal aprove l’obra de les vivendes asequibles del Torretxó, mentre es qüestiona la seua viabilitat econòmica
El Partit Popular d’Alzira critíca que l’equip de govern aprove el projecte de construcció de vivendes al Torretxó, mentre qüestiona la seua viabilitat econòmica. L’empresa urbanitzadora del projecte ha presentat una queixa que podria resultar en una indemnització. En gener de 2023 es va aprovar al ple la declaració d’urgència perquè una empresa desenvolupara este tipus de vivendes. A hores d’ara, un any després, no s’ha resolt esta urgència. Per tant, l’empresa ha presentat una queixa davant el Síndic de Greuges, que ha declarat injustificat el retard de l’administració. Si este tràmit no es resol prompte, com ha explicat el PP, podrien sol·licitar una indemnització. Per la seua banda, el govern municipal explica el seu retard per la possible repercusió del projecte en les arques municipals. Podria costar uns 8,3 milions d’euros. El Partit Popular demana explicacions al govern, perquè si no es resol este tema podria tindre repercusions econòmiques per als ciutadans. A més, qüestionen la gestió del govern, que no va preveure estos costos.
Alzira seguix protegint-se de les riuades i les barrancades amb la neteja del tanc de tempestes de l’antic centre comercial Vilella
Alzira seguix protegint-se front les riuades i especialment les barrancades. A instàncies de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, el banc roïn, el Sareb, ha encomanat realitzar treballs de neteja dels llits dels barrancs Casella, Estret i Vilella perquè complisquen la funció de tanc de tempestes quan hi haja fortes pluges a Alzira. En el seu dia les obres d’ampliació d’estos barrancs quedaren inacabades amb la paralització de les obres del centre comercial Vilella. A més, seguixen els treballs de connexió a càrrec de l’empresa Aigües de València entre el canal Interceptor i el de les Basses que recolliran les aigües pluvials procedents dels barrancs Estrella, Fosc, Gracia Maria i Arena i evitaran les inundacions als barris de les Basses, Alquenència i Venècia. El canal artificial desemboca les aigües recollides al barranc de la Casella que serà ampliat, pròximament, per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, al temps que desviarà la confluència del barranc de Barxeta per facilitar l’eixida de les aigües al Xúquer.
Comencen les obres vora riu del Projecte Canya a la Canya per a recuperar la vegetació autòctona i impulsar el Bosc de Ribera
Les obres del projecte Canya a la Canya ha començat les obres a Alzira. Els operaris ja porten una setmana i encara queden dos per davant. Recordem que este projecte agrupa a tots els municipis que banya el Xúquer i té l’objectiu de recuperar el bosc de Ribera, les espècies autòctones i evitar inundacions. Esta continuïtat territorial ha estat valorada pel Ministeri, que financia el 95% de tota la iniciativa. L’altre 5% el posen els 13 municipis que participen. A Alzira han començat ara les obres. Óscar, tècnic del Consorci de la Ribera avança com s’està fent la feina al riu. La Fundació Limne s’ha encarregat de tota la vessant social, amb tasques de conscienciació a la ciutadania, que també s’estan començant a fer en estos moments. Una vegada acabades les obres, hi haurà una tasca de manteniment. A més, ja es treballa en un nou programa, que es centrarà en protegir els nuclis urbans de les inundacions. Amb un pressupost de 2 milions d’euros es farà una naturalització del cabdal dels barrancs de Barxeta en Carcaixent i el de la Casella. Este projecte s’ha iniciat a Carcaixent, la qual cosa, com asseguren els tècnics té una repercusió positiva també en el terme d’Alzira perquè arriba menys aigua al barranc de la Casella. L’ alcade d’Alzira, Alfons Domínguez, valora estos projectes com un benefici per a tota la ciutadania.
L’Ajuntament d’Alzira inicia les excavacions arqueològiques al solar de la Casa Reial i de la Muralla, un primer pas per a la recuperació de la casa del Rei Jaume I
L’Ajuntament d’Alzira ha iniciat les excavacions arqueològiques en el solar de la Casa Reial o de l’Olivera al carrer Major Santa Maria números 1 al 13, i posteriorment es realitzarà en el passatge de la muralla des de la Casa Reial fins la Torre del Saludador. Els treballs que estan realitzant-se van a aportar informació arqueològica de les successives construccions en este històric punt de la Vila. Recordem que ja es van realitzar dos excavacions anteriors, una en el 2001 i la segona en el 2010 per a reforçar els murs molt danyats per les diferents ocupacions que, una vegada perduda la funció de Casa Reial i dels Jurats, van transformar este immoble de traça militar en vivendes familiars. Els treballs estan previstos que finalitzen el mes de febrer de 2024 per a, una vegada estudiats els restes arqueològics que es troben, valorar la seua incorporació al projecte, de tal manera que siguen part visible de la visita a l’edifici que s’alçarà integrant i conservant al seu interior els murs que constituïen la Torre de la Casa Reial. El regidor de Patrimoni Històric, Xavi Pérez, ha assenyalat que les excavacions arqueològiques són un pas molt important, previ, a la recuperació de la Casa Reial. Esta actuació és el pas previ als projectes de recuperació i posada en valor de la Torre de la Casa Reial i la muralla que estan inclosos dins del Plan Nacional Xacobeo 2021- 2022, dotats de 2.300.000€ i de 400.000€ respectivament, financiats pel Ministeri d’Industria, ComerÇ i Turisme.
Ciutadans demana que es milloren els accessos a l’escoleta de la Muntanyeta, al igual que s’està peatonalitzant altres llocs de la ciutat
Ciutadans Alzira ha reiterat la necessitat de millorar l’entorn de la Muntanyeta, un prec que ja ha fet al plenari, perquè sobretot es tracta de millorar l’entorn de l’esecola infantil. Des d’esta formació política, s’enten que s’ha d’apostar per millorar els accessos a tots els centres escolars, també esl que estan en la perifèria. El Portaveu del Grup Municipal de Ciutadans (Cs) Alzira Miguel Vidal ha sol·licitat en el Ple Municipal “la millora de l’entorn de La Muntanyeta. Vidal destaca que “és necessari millorar este entorn, especialment el referent a l’accessibilitat a la *escoleta, la qual resulta bastant perillosa per a les famílies. És per això, que insta al govern a que no sols promoga conversions en zona de vianants en el centre urbà o millores en nous espais i accessos en l’anell verd, sinó que també es preocupe d’aquelles zones que estan més allunyades del centre de la ciutat. Al mateix temps que ha advertit que és millor actuar a temps que lamentar-se d’alguna tragedia, tot i que ja porta ja diversos anys reclamant una millora de l’entorn, que done seguretat als més menuts.
La Ribera rep 67 milions del Pla Obert d’Inversions de la Diputació que facilitarà l’execució de les obres amb un termini de 4 anys
La Diputació de València ha presentat el programa inversor de la Diputació, un programa que destinarà a la Ribera 67 milions d’euros en quatre anys. Enguany l’entitat ha incrementat l’aportació als pobles i ciutats un 21 per cent i ha dedicit fer-lo quadriennal per a flexibilitzar l’execució de les diverses obres. Ahir es presentava este pla obert d’inversions que incrementa fins a 350 milions d’euros, els diners que s’oferirà als Ajuntaments de la província en quatre anys. Els 35 municipis i l’entitat local menor de la Ribera Alta es repartiran 48 milions d’euros, mentre que a les 12 localitats i dos entitats locals menors de la Ribera Baixa els corresponen 19 milions Entre les novetats del pla quadriennal destaquen les convocatòries anuals per a flexibilitzar la tramitació i incrementar l’execució dels projectes. Per a adjudicar els diners, s’han potenciat variables com la població i la població estacional i les zones verdes i paratges naturals, al mateix temps que s’introduïx un nou criteri que puntua de manera favorable, com és pertànyer a la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació”. El president de la Diputació, Vicent Mompó ha explicat que el programa inversor inclou les ajudes del cicle integral de l’aigua, el pla Reacciona i l’energia, i ha puntualitzat que al tractar-se d’un pla pluriennal, “la corporació no haurà de demanar enguany cap préstec”. D’altra banda, la principal novetat és la flexibilitat, segons ha explicat Mompó. Des de la Diputació s’ ha puntualitzat que els consistoris disposaran de major liquiditat, ja que “podran demanar que se’ls transferisca un 75% dels fons una vegada concedida la subvenció, i rebre el cent per cent si l’obra s’acaba en el mateix exercici en el qual s’ha presentat.
