AVA-ASAJA denuncia les 31 deteccions de taca negra als citrícs africans durant 2024 i eixigix a la Comissió Europea un control efectiu de plagues i malalties
L’Associació Valenciana d’Agricultors denuncia que enguany els cítrics africans sumen un total de 31 deteccions de taca negra. Des de l’organització seguixen exigint a la Comissió Europea que endurisca els controls a les importacions i evite, així, l’entrada de noves plagues i malalties. La plataforma Europhyt de la Comissió Europea va detectar al novembre tres casos més de taca negra en cítrics procedents de Sud-àfrica. AVA-ASAJA alerta que, amb estes, són ja un total de 31 les intercepcions d’esta greu malaltia de quarantena les que portem durant este any 2024. Des de l’organització lamenten la falta de voluntat o de capacitat de la Comissió Europea per a garantir la seguretat fitosanitària dels seus enviaments. I, així mateix, denuncien que tot l’esforç que la Comissió per a tancar el tractat amb Mercosur, a pesar del rebuig del sector agrari europeu, no el dedique a endurir els controls a les importacions foranes i a evitar l’entrada de noves plagues i malalties no presents a Europa. Per a AVA-ASAJA, s’està sacrificant l’agricultura europea, usant-la com a moneda de canvi en tots els acords comercials i, fins i tot, exposant-la sense pudor a nous patògens que multipliquen el desaprofitament alimentari i l’abandonament de camps. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Comunitat Valenciana arriba a les 176.446 hectàrees de camps abandonats en 2024, sent esta xifra el 17% de tota Espanya
La Comunitat Valenciana bat el seu rècord històric de terres agràries deixades de cultivar, bàsicament a causa de la falta de rendibilitat, en aconseguir en 2024 les 176.446 hectàrees, segons revela un estudi elaborat a partir de l’enquesta del Ministeri d’Agricultura. La superfície abandonada s’ha incrementat en un 1,59%, i deixa una de cada cinc parcel·les de cultiu erma. AVA-ASAJA també alerta que la valenciana va ser la comunitat espanyola que major retrocés va patir en 2024, una circumstància que la consolida com la regió autònoma amb major superfície deixada de cultivar, per davant de regions amb molta major extensió com Castella-la Manxa Andalusia, Castella i Lleó i Aragó. Mentre la Comunitat Valenciana va abandonar més camps, el conjunt d’Espanya va recuperar 7.339 Ha en l’últim any, situant la superfície erma en 1.030.535 Ha. D’esta manera, la Comunitat Valenciana ja suposa el 17% de les terres agràries deixades de cultivar de tot el país. Els cítrics van continuar en 2024 la seua tendència descendent, tant en taronges com en mandarines, en perdre 1.347 Ha. Altres cultius que van retrocedir són els fruiters d’os (bresquilles, nectarines, prunes, albercocs, cireres, etc.) que van caure en 908. El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, ha denunciat que la falta de respostes eficaces per part de les administracions aboca als productors a abandonar els camps.
AVA-ASAJA denuncia que la gran majoria del sector agrari afectat per la DANA no rebrà l’ajuda directa de 5.000€
L’Associació Valenciana d’Agricultors denuncia que el 80% dels agricultors i ramaders afectats per la DANA no rebran el pagament directe de 5.000€. L’Associació exigix a totes les administracions que clarifiquen i agilitzen estes ajudes agrícoles. Vint-i-un dies després del temporal, denuncia AVA-ASAJA, milers d’agricultors, agricultores, ramaders i ramaderes desconeixen encara els procediments a seguir per a la sol·licitud de les ajudes. L’organització sol·licita que es proporcione una persona de contacte o un departament administratiu específic i, sobretot, que s’habilite una oficina de consulta agrària en cada ajuntament afectat. D’altra banda, els requisits de l’ajuda directa de 5.000 euros exclouen treballadors a temps parcial i jubilats, els quals composen la majoria del sector agrari valencià. Tanmateix, l’organització assenyala que les ajudes de 25.000 euros per a explotacions amb pèrdues de més del 40% d’ingressos són insuficients per compensar els danys reals, de la mateixa manera que ho són les ajudes a empreses agrícoles, ja que la gran majoria d’elles, que tenen un benefici inferior a 2 milions d’euros, només rebran 20.000€ i no el màxim de 150.000 anunciat pel Govern. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA demana a Brussel·les un major control davant l’entrada de plagues i malalties procedents de tercers països
La Unió Europea ha detectat durant el mes d’octubre importacions procedents de Sud-àfrica infestades de taca negra i falsa arna (falsa polilla). L’Associació Valenciana d’Agricultors ha instat el comité d’organitzacions agrícoles, COPA-COGECA, a sol·licitar que la Comissió Europea establisca un límit de deteccions de plagues o malalties i que, d’esta manera, se tanquen les fronteres a les importacions de tercers països en cas que el risc siga elevat. Enguany ja són 28 les interceptacions de taca negra procedents de Sud-àfrica, 30 sumant Zimbàbue. La falsa arna s’ha detectat en importacions també de Zimbàbue, d’Uganda, Kenya, Etiòpia i Israel. Altres països que preocupen AVA-ASAJA són Brasil i Uruguai, que han presentat casos en cítrics de càncer bacterià o del fong Elsinoë. Amb esta situació, una delegació d’AVA-ASAJA encapçalada pel seu president, Cristóbal Aguado, s’ha reunit a Brussel·les amb la Direcció General de Comerç de la Comissió, el COPA-COGECA i eurodiputats espanyols com Carmen Crespo, del PP; Vicent Marzà, de Compromís; o Jorge Buxadé, de VOX. A més de l’enduriment de les mesures de control davant plagues i malalties de països tercers, l’organització ha reclamat la revisió dels acords comercials, la paralització del tractat amb Mercosur i la disponibilitat suficient de matèries actives o eines de control biològic. Pots escoltar ací l’informatiu sencer:
Les organitzacions agràries alarmen de l’augment d’intercepcions de cítrics amb plagues o malalties
Les organitzacions agràries alarmen de l’augment d’intercepcions de cítrics importats amb plagues o malalties. La Unió Europea va interceptar en juliol 11 casos de taca negra i falsa arna en els cítrics sudafricans, les plagues més letals. Segons les dades recaptades per LA UNIÓ, de les 64 intercepcions de gener a juliol de 2023, hem passat a les 122 d’aquest 2024, és a dir 58 més. De les intercepcions de l’últim mes comptabilitzat destaquen les 15 del Brasil i les 11 de Sud-àfrica que pràcticament monopolitzen el global. La detecció de falsa arna evidencia que Sud-àfrica no està fent bé el tractament en fred que estipula la legislació comunitària. Per això, les organitzacions reclamen que les autoritats de la UE incrementen la pressió inspectora en països que no són capaços de garantir la seguretat sanitària. El secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, recalca que la introducció d’una nova plaga en el nostre territori costa milers d’euros al sector i a les Administracions per al seu control, ja estem combatent moltes plagues, amb cada vegada menys mitjans, a les quals ara sumem este nou trips importat o les que puguen anar entrant. En la mateixa línia, AVA-ASAJA insistix que cal racionalitzar una gestió tan fonamental com és el control de plagues i malalties en frontera. Durant dècades este ha sigut un taló d’Aquil·les per a la UE, fins i tot després de la reforma del reglament de sanitat vegetal i denuncien que es continue venent l’agricultura europea a canvi d’altres interessos comercials.
La sequera amenaça el curs habitual de productes agraris amb perdues que superen els 250 milions d’euros
La greu sequera que afecta la Comunitat Valenciana està causant pèrdues que superen els 250 milions d’euros, amenaçant el curs habitual dels productes agraris i la ramaderia. Els agricultors que depenen del reg, com passa a la Ribera, estan enfrontant gastos adicionals d’electricitat i el sobrecost ascendix als 80 milions. L’Associació Valenciana d’Agricultors reclama a les administracions que s’establisca una mesa de la sequera per a gestionar ajudes directes als productors que s’han vist afectats. Una altra de les prinicipals reivindicacions agraries es fomentar l’ús d’infraestructures hídriques. Este sobrecost també està afectant el sector apícola. A la caiguda dels preus en un 15% per la competencia deslleial de paisos extracomunitaris, se li suma la disminució de la producció per la sequera. En consequència es veu afectada la biodiversitat perquè l’apicultura és una activitat clau en la polinització i la diversitat biológica del medi natural. Milers de famílies que es dediquen al sector, també han hagut d’asumir costos adicionals. El president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado junt al vicepresident primer, Celetino Recatalá, i el secretari general, Juan Salvador Torres, mantingueren una primera presa de contacte amb el nou conseller d’Agircultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina. S’abordaren posibles solucions als desafiaments, com la reutilització d’aigues depurades, posar en marxa perforacions d’emergència o canalitzacions cap a les explotacions afectades.
Centenars d’agricultors es manifestaren divendres a València per a reclamar mesures urgents al Govern Central en matèries com la sequera o les plagues
Centenars d’aigricultors es manifestaren divendres a València per a reclamar mesures urgents al Govern central en matèries com la sequera, les plagues i malalties, els robatoris o la competència deslleial, entrebancs que han resultat amb una mala campanya per als productors. L’Associació Valenciana d’Agricultors, AVA-ASAJA i la Coordinadora Llauradora del País Valencià (CCPV-COAG) convocaren els agricultors a les portes de la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana per a denunciar la situació que atravessen. Les dos organitzacions van sol·licitar la convocatòria de la taula de la sequera per a posar en marxa ajudes directes als sectors afectats, així com una nova política hidrològica que contemple la construcció d’infraestructures per a emmagatzemar i distribuir aigua; millorar les assegurances agràries per a cobrir tots els riscos de clima i fauna salvatge; i implantar una assegurança de costos/ingressos agraris. Cristobal Aguado, president d’AVA-ASAJA explica que a pesar de la mala campanya, els agricultors s’han vist molt desprotegits. Amb l’arribada de desenes de tractors i manifestants, entre les pancartes es podien llegir missatges de denúncia com “Fauna salvatge protegida i agricultor menyspreat” o “La sequera demostra que el Ministeri de la Intransigència ecològica fa aigües”. Durant la protesta es feren palés altres preocupacions del camp valencià com el tractament amb fitosanitaris. En la lluita contra el cotonet de Sudàfrica, els agricultors exigixen autoritzar la cria i alliberament del parasitoide que el controla, a més de permetre l’ús excepcional d’alguns fitosanitaris quan no existixen alternatives eficaces. Per a Cristobal Aguado, president d’AVA-ASAJA, la solució passa per crear un front comú amb Múrcia i Andalusia, per a reivindicar l’agricultura mediterrània.
AVA-ASAJA al·legara a la Conselleria perquè compense els danys causats per la fauna cinegética
L’Associació Valenciana d´Agricultors (AVA-ASAJA) formularà al·legacions perquè la Conselleria compense els danys causats per la fauna cinegètica. Des de l’organització agraria es vol que l’ens autonòmic ajude econòmicament en la quantitat que les asseguradores no arriben a cobrir i també per a la instal·lació de tanques protectores contra la fauna cinegètica. L’organització agrària demana també a la Conselleria d’Agricultura que implique el Govern central perquè hi haja una millora de l’assegurança que permeta ampliar la cobertura dels danys provocats per la fauna. A més, si no arriba l’assegurança que es complementes les compensacions amb fons de la Unió Europea. Per la seua banda, la Unió Llauradora i Ramadera tampoco está d’acord amb el canvi d’opinió de la Conselleria d’Agricultura a l’hora de donar ajudes.
L’Ajuntament d’Alzira aprova un pla de mesures per a pal·liar els efectes de la sequera i afavorir l’agricultura de la Ribera
L’Ajuntament d’Alzira ha aprovat un pla de mesures per fer front a la sequera i afavorir l’agricultura des del govern municipal. El grup municipal UCIN, responsable de la Regidoria d’Agricultura a Alzira va presentar ahir al plenari esta moció, que va quedar aprovada amb els vots a favor de tots els grups polítics, menys Vox. UCIN es va fer resó de la moció que havia presentat l’organització agrària AVA-ASAJA, degut als problemes de sequera que cada vegada es veuen més agravats. L’actual any hidrològic, des del mes d’octubre és l’any més sec des de 1950 a la Comunitat Valenciana. En els últims mesos s’han recollit 92 l/m2 de mitjana, quan el registre habitual deuria ser de més de 300 litres/m2 A més, ha estat un any molt càlid i això afavorix l’evaporació de l’aigua i també la pèrdua d’aigua per la transpiració de les plantes. Entre les mesures aprovades, es planteja sol·licitar a la GV i al govern ajudes directes als productors, l’aplicació del mòdul 0 en la declaració de la renda a aquells cultius i ramaderies afectades. També demanen un estudi de les necessitats hídriques de la Comunitat, impulsar a la reutilització d’aigues depurades i una política hídrica que previnga els epoques de sequera i que contemple la construcción d’infraestructures d’emmagatzematge d’aigua. Per últim, sol·liciten una millora de les assegurances agràries per a cobrir els riscos climàtics, a més de demanar a la UE recursos per a obtindre noves tècniques d’adaptació al canvi climàtic. El grup municipal Vox va votar en contra perquè, segons el seu portaveu, Ricardo Belda, l’agricultura necesita altres mesures, com que es revoque el Pacte Verd Europeu. Finalment va quedar aprovada amb els vots a favor del PP, Ciutadans, Compromís, PSOE, UCIN i el vot en contra de Vox.
AVA-ASAJA demana a la nova Eurocambra un replantejament de les polítiques agràries per a garantir la sobirania alimentària
L’Associació Valenciana d’Agricultors com la resta del sector agrícola estaven molt pendents de les eleccions europees ja que la totes les decisions importants es prenen des de l’estament continental. El president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, veu que l’enorme abstenció haguda, de vora el 50%, és un càstig als polítics que no escolten prou la societat en general i el sector agrari en particular. Aguado és partidari dels grans partits europeistes però li agradaria que no depengueren de grups menuts. Per al dirigent agrari cal recuperar el diàleg i el consens amb els sectors econòmics com l’agrari i reorientar les polítiques prioritzant l’agricultura europea sobre les normatives mediambientals, sempre basades en criteris científics i no ideològics. AVA-ASAJA demana a la nova Eurocambra un replantejament de les polítiques per garantir la rendibilitat dels agricultors i ramaders i, per tant, la sobirania alimentària europea.
