La Unió demana al Parlament Europeu que rebutge la imposició d’aranzels als fertilitzants de Rússia i Bielorússia sense tindre alternatives eficaces
LA UNIÓ demana al Parlament Europeu que rebutge la imposició d’aranzels als fertilitzants de Rússia i Bielorússia sense alternatives eficaces per als llauradors. Representen el 25% dels subministraments a l’agricultura valenciana i els aranzels tindrien una clara repercussió en un augment del preu. L’organització proposa al Govern d’Espanya que inste la Comissió Europea a suspendre aranzels en les importacions de matèries primeres per a fertilitzants durant crisis d’escassetat, mitigant així els elevats costos de producció que afecten la sostenibilitat del sector agropecuari, tal i com comenta Carles Peris, secretari general de la Unió. LA UNIÓ critica que, de nou, l’agricultura torna a ser moneda de canvi i que, una altra vegada, des d’Europa es pretén posar en marxa mesures sense fer un estudi de l’impacte que això té per a l’agricultura europea. La Comissió Europea preveu que en cas d’un “augment substancial” del preu dels fertilitzants, podria decidir-se una suspensió temporal dels aranzels; no obstant això, no es definix el que s’entén per “augment substancial”, ni s’establixen indicadors de referència ni terminis de reacció. Nova jornada tècnica sobre el kaki L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), al costat de l’Associació Espanyola del Kaki (AEKAKI) i l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), organitzen demà 21 de març una jornada tècnica sobre el kaki. Kakiforum reunirà més d’un centenar de productors, comercialitzadors i investigadors. La jornada posarà l’accent en les plagues que s’han convertit, a causa de la falta de controls en frontera i a l’escassa disponibilitat de solucions eficaces, en la principal amenaça del cultiu. S’analitzaran així les últimes estratègies de control biològic, gestió de mosques blanques, cotonets i el trips de Sud-àfrica i el funcionament de la producció integrada. El president d’AEKAKI, Pascual Prats, i el president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, inauguraran l’acte. Després d’una sèrie de conferències i una taula redona amb destacats especialistes, clausurarà la jornada el conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió Llauradora i AVA-ASAJA qualifiquen de molt beneficioses les últimes pluges per a combatre la sequera que patix el camp valencià
Organitzacions agràries com La Unió o AVA-ASAJA consideren molt positives les pluges d’estos últims dies per a pal·liar els efectes de la sequera que ha patit el camp valencià durant les últimes campanyes. Destacaven, així, que esta pluja resulta especialment beneficiosa per als cultius llenyosos de secà com olivar, vinya o fruita seca o per als cereals que estan en fase de germinació, a més que suposa una millora del calibre dels cultius cítrics. Ho explicava el responsable dels Serveis Tècnics d’AVA-ASAJA, José Francisco Sales. La pluja tampoc perjudica als cultius de regadiu, excepte per un possible excés d’humitat que podria causar la proliferació de fongs o la paralització de la seua recollida. Però, de fet, les pluges netegen els arbres davant possibles plagues o malalties. Assenyalen des d’AVA i La Unió que estes precipitacions suposen un estalvi dels regs i la recàrrega d’embassaments i aqüífers, així com una regeneració de les pastures i les basses per a la ramaderia extensiva que pot evitar els greus problemes viscuts l’any passat. Possibles contratemps: que el temporal pot afectar la fecundació de les flors d’alguns atmetlers i pot dificultar el vol i, per tant, la pol·linització de les abelles i altres insectes. Però, de moment, el balanç és del tot positiu, tal i com comenta Carles Peris, secretari general de La Unió. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Intercitrus arriba a un acord per a promocionar el consum de cítrics autòctons, investigar en sanitat vegetal i reduir la pol·linització creuada
La Interprofessional Citrícola Espanyola, Intercitrus, durà a terme una campanya de promoció del consum de taronges i mandarines i posarà en marxa mesures destinades a evitar la presència de llavors en els fruits i projectes d’investigació en matèria de sanitat vegetal. Això ho acordaven per unanimitat totes les entitats pertanyents a Intercitrus durant una reunió celebrada a València. El primer pas serà aprovar una extensió de la norma per a poder finançar les diverses iniciatives. Amb els fons recaptats i les subvencions complementàries que establisquen les administracions, Intercitrus posarà en marxa una campanya de promoció per tal d’incentivar el consum de taronges i mandarines autòctones. La interprofessional espera que la campanya puga començar a partir de la pròxima temporada 2025/26. L’extensió de la norma afavorirà també l’estudi de projectes d’I+D+i dirigits a la prevenció i lluita contra plagues que afecten els cítrics, posant èmfasi en el Huanglongbing, considerada la pitjor malaltia de la citricultura mundial. La tercera iniciativa acordada busca reduir notablement el problema de pol·linització creuada entre plantacions de cítrics i, per tant, la presència de llavors en les fruites, que perjudica el consum sobretot entre els més joves. El president d’Intercitrus i vicepresident d’AVA-ASAJA, Celestino Recatalá, destacava este nou acord com l’única manera de fer front al futur de la citricultura espanyola. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA demana a la Conselleria que establisca ajudes als llauradors per a combatre les noves plagues de trips en cítrics i caquis
L’Associació Valenciana d’Agricultors demana a la Conselleria que establisca ajudes als llauradors per a combatre les noves plagues de trips que afecten les campanyes dels cítrics i dels caquis. En poques setmanes, la Conselleria ha establit mesures urgents per l’aparició de dos nous trips, ara l’associació demana que estes mesures estiguen acompanyades per ajudes als agricultors per a evitar la seua propagació. L’Associació Valenciana d’Agricultors reitera a la Generalitat que pose en marxa una línia extraordinària d’ajudes, tant a través de pagaments o de repartiment de productes fitosanitaris i paranys, perquè d’esta manera, els agricultors afectats duguen a terme les actuacions imposades. I és que estos trips s’introduixen als cultius valencians per importacions d’altres països. Cal donar solucions als agricultors per talllar-los i, per això, AVA reclama ajuda: perquè els agricultors són damnificats per la falta de control. Així mateix, l’organització agrària considera que l’Administració hauria de definir, comunicar i facilitar la implantació d’una estratègia de lluita conjunta per a previndre i combatre per a cada cultiu tots els trips presents en l’agricultura valenciana. El sector desconeix si per a fer front a cada insecte cal emprar els mateixos productes fitosanitaris, les mateixes dosis, en les mateixes dates o els mateixos mètodes de lluita. Per posar un exemple, l’últim trip que ha aparegut s’ha detectat ja 48 municipis de les tres províncies de la Comunitat Valenciana i s’ha desplaçat a pràcticament totes les zones citrícoles de com és el cas de la Ribera. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA demana al Govern que incloga en les ajudes agràries per la dana als llauradors que no hagen tingut ingressos en l’any 2023
L’Associació Valenciana d’Agricultors ha valorat positivament que el Ministeri d’Agricultura modifique l’ajuda als agricultors afectats per la dana i establisca en 5.000 euros la quantia mínima atorgada, però l’organització agrària recorda que esta correcció té pendent la inclusió de les ajudes als agricultors greument afectats que no comptaren amb ingressos agraris en 2023. AVA-ASAJA havia reivindicat que no es deixaren fora de la línia d’ajudes agràries aquells casos en què no consten ingressos procedents de l’activitat agrària durant els últims anys, com són les primeres instal·lacions de joves agricultors, que encara no han entrat en producció; les explotacions recuperades després d’un contracte d’arrendament; i les finques recentment heretades, en cas que el traspàs estiga justificat. A més, des d’AVA assenyalaven que l’última correcció del Govern és positiva però insuficient, ja que la quantia de les mesures de suport decretades cobrix només i amb prou feines la tercera part dels danys reals, i asseguraven també que una quantia màxima de 25.000 euros per a compensar els destrossos patits resultarà, en molts casos, irrisòria. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA qualifica el 2024 com el pitjor any de la història recent per a l’agricultura valenciana
AVA-ASAJA qualifica el 2024 com el pitjor any de la història recent per a l’agricultura valenciana. Un any, comenta l’organització, colpejat per la devastació de la DANA, però també per la sequera, les plagues i malalties, els alts costos de producció, la competència deslleial de les importacions, la fauna salvatge i els robatoris. Tot junt, segons càlculs d’AVA, deixa pèrdues rècord de 1.870 milions d’euros. AVA-ASAJA s’expressava ahir amb esta contundència a l’hora de fer balanç del que ha sigut el 2024 per al camp valencià. Les adversitats climàtiques, en especial la recent riuada i la prolongada sequera han provocat pèrdues valorades en 1.640 milions, amb enormes danys en infraestructures i en collites, entre moltes altres. I les mesures de suport aprovades per les administracions resulten insuficients. Des d’AVA-ASAJA també mostren la seua preocupació amb la manca de solucions eficaces front a la introducció de noves plagues procedents de països tercers. Altres problemes de gravetat que assenyalen són els danys ocasionats per la fauna salvatge i els robatoris, que van provocar al sector agrari un forat econòmic de 50 i 30 milions respectivament. I també és dramàtic l’abandonament de camps, ja que en 2024 la Comunitat Valenciana ha batut el seu rècord històric amb 176.446 ha abandonades. D’altra banda, també ha sigut marcat per protestes i mobilitzacions agràries. Des d’ASAJA, comentava l’organització, es van convocar més de 70 mobilitzacions distribuïdes per 16 comunitats autònomes i també a Brussel·les. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA demana a la CHX més flexibilitat per a les entitats de reg en la instal·lació de sistemes de mesurament d’aigua
L’Associació Valenciana d’Agricultors demana a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer més flexibilitat per a les entitats de reg en la instal·lació de sistemes de mesurament d’aigua, per tal que el sector agrari puga superar les dificultats derivades de la DANA. AVA-ASAJA ha fet esta reclamació en un moment en què la Confederació està exigint a entitats de reg que instal·len i renoven el funcionament dels sistemes de mesurament d’aigua en màxim tres mesos, amb sancions d’entre 50.000 i 500.000 d’euros en cas que no es duguen a terme les instal·lacions. Si bé es cert que la llei obliga a instal·lar estos sistemes de mesurament, l’organització demana que es tinga en compte la greu situació del camp valencià després del pas del temporal, on les entitats de reg han perdut fins 300 milions d’euros, i que es flexibilitze així el termini d’instal·lació. AVA afirma que la prioritat ara és la reconstrucció urgent dels accessos i les instal·lacions de reg per a tornar a posar en funcionament el subministrament d’aigua i garantir així l’activitat de les explotacions agràries.
La Diputació de València i AVA-ASAJA firmen un acord per a la realització conjunta d’activitats de formació, cooperació i investigació
La Diputació de València i l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) firmen un acord marc de col·laboració per a la realització conjunta d’activitats de formació i programes de cooperació i investigació. Es tracta de potenciar la col·laboració que tenien fins ara. Així, este acord promourà la participació de les dos entitats en projectes i programes de cooperació, formació i investigació bilaterals o multilaterals amb altres institucions. S’impulsarà l’organització conjunta de cursos, seminaris o conferències destinats a millorar la formació acadèmica i la capacitació professional dels qui desenvolupen la seua activitat en este àmbit. I, a més, la Diputació de València cedirà les seues instal·lacions de l’Escola de Capatassos de Catarroja i de la Escuela de Viticultura y Enología Félix Jiménez de Requena. D’esta manera, els estudiants d’estos centres de formació professional també podran accedir a estes activitats formatives que realitze AVA-ASAJA en estos centres així com en altres instal·lacions. Per al president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, este conveni permetrà que els llauradors es formen i a més accedisquen de primera mà a la investigació que es fa en estos centres formatius i a la Finca Sinyent de l’Associació Valenciana d’Agricultors. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
AVA-ASAJA denuncia les 31 deteccions de taca negra als citrícs africans durant 2024 i eixigix a la Comissió Europea un control efectiu de plagues i malalties
L’Associació Valenciana d’Agricultors denuncia que enguany els cítrics africans sumen un total de 31 deteccions de taca negra. Des de l’organització seguixen exigint a la Comissió Europea que endurisca els controls a les importacions i evite, així, l’entrada de noves plagues i malalties. La plataforma Europhyt de la Comissió Europea va detectar al novembre tres casos més de taca negra en cítrics procedents de Sud-àfrica. AVA-ASAJA alerta que, amb estes, són ja un total de 31 les intercepcions d’esta greu malaltia de quarantena les que portem durant este any 2024. Des de l’organització lamenten la falta de voluntat o de capacitat de la Comissió Europea per a garantir la seguretat fitosanitària dels seus enviaments. I, així mateix, denuncien que tot l’esforç que la Comissió per a tancar el tractat amb Mercosur, a pesar del rebuig del sector agrari europeu, no el dedique a endurir els controls a les importacions foranes i a evitar l’entrada de noves plagues i malalties no presents a Europa. Per a AVA-ASAJA, s’està sacrificant l’agricultura europea, usant-la com a moneda de canvi en tots els acords comercials i, fins i tot, exposant-la sense pudor a nous patògens que multipliquen el desaprofitament alimentari i l’abandonament de camps. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Comunitat Valenciana arriba a les 176.446 hectàrees de camps abandonats en 2024, sent esta xifra el 17% de tota Espanya
La Comunitat Valenciana bat el seu rècord històric de terres agràries deixades de cultivar, bàsicament a causa de la falta de rendibilitat, en aconseguir en 2024 les 176.446 hectàrees, segons revela un estudi elaborat a partir de l’enquesta del Ministeri d’Agricultura. La superfície abandonada s’ha incrementat en un 1,59%, i deixa una de cada cinc parcel·les de cultiu erma. AVA-ASAJA també alerta que la valenciana va ser la comunitat espanyola que major retrocés va patir en 2024, una circumstància que la consolida com la regió autònoma amb major superfície deixada de cultivar, per davant de regions amb molta major extensió com Castella-la Manxa Andalusia, Castella i Lleó i Aragó. Mentre la Comunitat Valenciana va abandonar més camps, el conjunt d’Espanya va recuperar 7.339 Ha en l’últim any, situant la superfície erma en 1.030.535 Ha. D’esta manera, la Comunitat Valenciana ja suposa el 17% de les terres agràries deixades de cultivar de tot el país. Els cítrics van continuar en 2024 la seua tendència descendent, tant en taronges com en mandarines, en perdre 1.347 Ha. Altres cultius que van retrocedir són els fruiters d’os (bresquilles, nectarines, prunes, albercocs, cireres, etc.) que van caure en 908. El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, ha denunciat que la falta de respostes eficaces per part de les administracions aboca als productors a abandonar els camps.
