La Unió demana a la Generalitat que els pressupostos agraris s’amplien amb 11 milions d’euros més per a polítiques de suport al camp
La Unió ha presentat esmenes als pressupostos de 2025 de la Conselleria d’Agricultura per afegir 11 milions d’euros en polítiques de suport als llauradors i ramaders de la Comunitat. El sindicat s’ha reunit, així, amb responsables en matèria agrària de PP, PSPV, Compromís i Vox. La Unió critica que el sector agroalimentari continue tenint un escàs pes específic dins dels pressupostos globals del pròxim any, ja que únicament representarà l’1,42%, quan fa 20 anys era del 4,09%. El total del pressupost per a 2025 és de 457 milions d’euros, amb un augment del 26,06% respecte a 2024. Augment, no obstant, que en part es deu a la incorporació de la Direcció General de l’Aigua i als 49,7 milions d’euros d’ajuda per la dana. Per este motiu, el sindicat agrari demana, entre altres, ajudes de mínim 6.000 euros anuals per a explotacions prioritàries, suport als cultius afectats per la sequera, ajudes per als llauradors professionals de l’Horta de València, així com ajudes per al sector citrícola. Tambén demanen partides per a pal·liar danys causats per fauna silvestre i implantar el registre digital de tractaments fitosanitaris, ampliar la partida de sanitat animal. Per últim, reclamen més suport per a les organitzacions agràries i que es convoque un procés electoral per a mesurar la seua representativitat al camp valencià. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia que l’ajuda per a l’adquisició de vehicles és una burla cap a les persones afectades per la DANA
La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que l’ajuda per a la compra de vehicles és una “burla” per als afectats per la DANA. Segons el sindicat agrari, el Govern ha de destinar més recursos amb un major esforç i compromís per a fer costat a qui realment ho necessita. La mesura aprovada pel Govern d’Espanya oferix una ajuda de 5.000 euros per a la compra de vehicles per combustió, que són la majoria de vehicles, i 10.000 per als elèctrics o híbrids. Açò ha generat una profunda indignació en La Unió, que qualifica esta acció com ridícula per a les persones afectades pel temporal. Segons calcula l’organització, l’Estat recupera ràpidament els 5.000 euros de l’ajuda per a vehicles per combustió amb el cobrament de l’IVA i l’Impost de Matriculació, fent que l’ajuda siga pràcticament el mateix import que els impostos que es paguen. Per este motiu, la Unió sol·licita que es mantinga l’ajuda i que es condone el pagament dels impostos lligats a la compra de vehicles, o que, almenys, l’ajuda s’amplie en un import equivalent a estos impostos, sense oblidar tampoc l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica, gestionat pels ajuntaments. En definitiva, per a la Unió resulta inacceptable que es destinen fons públics a mesures que no tenen un impacte real en l’economia de les famílies afectades per la DANA. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió demana al Govern ajudes directes per a reparar amb urgència les infraestructures i parcel·les agràries afectades pel temporal
El camp valencià seguix reclamant a les administracions que s’amplien i agilitzen les ajudes als llauradors i llauradores afectats per la DANA. En este cas, La Unió demana al Ministeri d’Agricultura ajudes directes per a que ixos llauradors i llauradores puguen reparar infraestructures i netejar les seues parcel·les sense haver d’esperar a que Tragsa actue, tal com està previst en el Reial Decret. Per a justificar estes actuacions, el sindicat agrari proposa utilitzar fotografies georeferenciades de la situació de la parcel·la tant abans com després dels treballs. D’esta manera, es podria justificar la faena feta pels titulars d’explotacions i compensar els costos des de l’administració. Segons La Unió, esta mesura permetria realitzar intervencions immediates, garantint així la continuïtat de la producció i minimitzar les pèrdues. A hores d’ara, estos treballs d’urgència s’estan realitzant amb els propis mitjans i recursos d’agricultors i agricultores, el que suposa un cost addicional i un esforç significatiu per a els qui ja han patit pèrdues econòmiques importants a causa del temporal. La Unió espera que s’aproven estes ajudes i es posa a disposició del Govern per a col·laborar en el seu disseny i desenvolupament, amb l’objectiu que els diners arriben de manera eficient als que més ho necessiten. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió reclama a la Generalitat un augment de l’ajuda per a reparar els danys estructurals al camp valencià
La Unió considera insuficient l’ajuda de 20 milions d’euros anunciada per la Generalitat i demana que la dotació s’incremente significativament per a cobrir les necessitats reals del sector agrari. 511 milions d’euros és la xifra de pèrdues que La Unió ha calculat en matèria de danys estructurals. Per al sindicat agrari, és urgent la reparació d’infraestructures per a facilitar l’accés a explotacions i fer les tasques d’adequació i recuperació productiva mitjançant la neteja dels camps. La Conselleria d’Agricultura ha anunciat una ajuda de 20 milions d’euros, insuficient per a la Unió, que queda molt lluny dels 175 milions aprovats pel Govern d’Espanya. D’altra banda, l’impacte en els cultius pot haver deixat unes pèrdues superiors als 300 milions d’euros, segons estima La Unió. L’organització demana un pla de reconversió d’alguns cultius i sol·licita a la Conselleria el repartiment gratuït de fungicides per a evitar malalties en els arbres davant l’excés d’humitat. Respecte als danys en maquinària, el Govern ha aprovat ja una ajuda de 10 milions d’euros. El sindicat demana a la Generalitat que pose un servei de treballs agraris a disposició dels llauradors i llauradores afectades, per a donar-los suport en les tasques de recuperació de cultius i terres fins que puguen disposar d’una nova maquinària en propietat. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió demana al Govern central canvis en les ajudes per pal·liar els danys del temporal
La Unió ha sol·licitat al Govern d’Espanya diverses modificacions del Reial Decret on s’establixen mesures urgents per a pal·liar els danys ocasionats per la DANA. L’organització agraïx les accions ja adoptades, però considera que és imprescindible ampliar i ajustar algunes d’estes mesures com les quotes d’autònoms, que haurien d’estar exemptes per un mínim d’un any i no ajornades. Després, s’hauria d’aprovar una ajuda directa de 5.000 € per als llauradors i llauradores dels municipis afectats, tal i com es destinaran a la resta dels autònoms. Pel que fa a les assegurances agràries, La Unió sol·licita una ajuda addicional que cobrisca els danys que no arriben al mínim de sinistre exigit per Agroseguro. També s’ha demanat a la Direcció General que publique mapes detallats de precipitacions per municipis per dia i cada hora, ja que algunes companyies asseguradores estan rebutjant reclamacions amb l’argument que les precipitacions no han arribat als valors mínims estipulats en les condicions de les seues pòlisses, fet que deixa els treballadors del sector agrari en un estat d’indefensió. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
LA UNIÓ demana a Conselleria d’Agricultura que repartisca de manera gratuïta paranys adhesius per a detectar la presència del Trips sud-africà en les parcel·les
LA UNIÓ sol·licita a Conselleria d’Agricultura que repartisca de manera gratuïta paranys adhesius per a detectar la presència del Trips sud-africà en les parcel·les. Esta plaga, detectada ja inicialment en zones de les comarques de la Vega Baixa, La Safor i la Ribera Alta, ha sigut confirmada estos dies en altres comarques com la Plana Baixa. La presència de la plaga provoca danys significatius de moment en cultius de cítrics, caquis i magraners, incrementant considerablement els costos per als productors, que han de realitzar més tractaments fitosanitaris per a combatre-la. L’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) i el Servei de Sanitat Vegetal de la Conselleria d’Agricultura recomanen la col·locació de paranys adhesius cromotròpics grocs, que faciliten la detecció del trips abans que s’alimente dels fruits recentment quallats, reduint així els danys ocasionats i la pèrdua econòmica. Esta mesura hauria d’implementar-se a més durant els mesos de febrer i març, motiu pel qual és imprescindible iniciar amb antelació els tràmits de gestió corresponents per a obrir una línia pressupostària específica. Peris critica els problemes que generen l’entrada de plagues amb la importació de productes procedents de tercers països i assenyala que la Comissió Europea hauria d’assumir responsabilitats per la negligència que ha permés l’entrada d’una nova plaga de quarantena en el seu territori.
Les organitzacions agràries alarmen de l’augment d’intercepcions de cítrics amb plagues o malalties
Les organitzacions agràries alarmen de l’augment d’intercepcions de cítrics importats amb plagues o malalties. La Unió Europea va interceptar en juliol 11 casos de taca negra i falsa arna en els cítrics sudafricans, les plagues més letals. Segons les dades recaptades per LA UNIÓ, de les 64 intercepcions de gener a juliol de 2023, hem passat a les 122 d’aquest 2024, és a dir 58 més. De les intercepcions de l’últim mes comptabilitzat destaquen les 15 del Brasil i les 11 de Sud-àfrica que pràcticament monopolitzen el global. La detecció de falsa arna evidencia que Sud-àfrica no està fent bé el tractament en fred que estipula la legislació comunitària. Per això, les organitzacions reclamen que les autoritats de la UE incrementen la pressió inspectora en països que no són capaços de garantir la seguretat sanitària. El secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, recalca que la introducció d’una nova plaga en el nostre territori costa milers d’euros al sector i a les Administracions per al seu control, ja estem combatent moltes plagues, amb cada vegada menys mitjans, a les quals ara sumem este nou trips importat o les que puguen anar entrant. En la mateixa línia, AVA-ASAJA insistix que cal racionalitzar una gestió tan fonamental com és el control de plagues i malalties en frontera. Durant dècades este ha sigut un taló d’Aquil·les per a la UE, fins i tot després de la reforma del reglament de sanitat vegetal i denuncien que es continue venent l’agricultura europea a canvi d’altres interessos comercials.
La UNIÓ quantifica les primeres pèdues pel nou trips sud-africà del caqui en més de 5 milions d’euros
LA UNIÓ quantifica les primeres pèrdues pel nou trips sud-africà del caqui en més de 5 milions d’euros. Els principals danys se centren en la comarca de la Ribera Alta, amb especial incidència a municipis com Alzira, on l’organització ja havia alertat de la seua presència abans de la declaració oficial per la Conselleria d’Agricultura. La plaga va ser declarada oficialment el passat 3 de juliol després de ser publicada una Resolució de la Conselleria d’Agricultura, encara que uns dies abans ja LA UNIÓ l’havia fet pública. Un estudi de LA UNIÓ amb visites a camps afectats revela que el percentatge actual de fruita danyada és del 4% per no ser apta per al consum a conseqüència dels danys causats per la plaga i del 6% a la Ribera Alta. En eixe estudi també se certifica que els danys s’estenen a tots els municipis de la comarca. Segons el secretari general de La Unió, Carles Peris, es constata de nou que la falta de control en frontera provoca un increment de costos de producció i una pèrdua d’ingressos en l’agricultura valenciana. El trips sud-africà és considerada una plaga de gran importància econòmica ja que pot ocasionar danys en els fruits, que fan que aquests perden el seu valor comercial, deixant-los només aptes per al seu processament. En l’actual escenari de reducció de matèries actives a la Unió Europea, els llauradors de la Comunitat Valenciana pateixen augments de costos desmesurats per a combatre plagues noves i les ja existents i a més tenen cada vegada més dificultats per al control d’aquestes, al no disposar de suficients eines. LA UNIÓ considera que no es pot mantindre la laxitud actual en els protocols d’importació i en els plans de vigilància en frontera.
LA UNIÓ denuncia ja els primers robatoris de collita de melons d’Alger sense iniciar-se encara la campanya de recol·lecció
Quan encara estem a l’inici de la campanya de recol·lecció de melons d’Alger, ja s’estan produint els primers robatoris i a més, a prop de la nostra ciutat. A Guadassuar li han furtat a un llaurador quasi 2.500 quilos. Tot un colp i més per a un jove agricultor de Carlet que té el camp a la localitat veïna. Monzó creu que ha sigut robatori a càrrec de professionals ja que anaven preparats amb calaixos, es feren bé els talls, es van emportar les varietats més grosses i que millor preu tenen en el mercat. La Unió es queixa de la retallada d’efectius de vigilància, tant de forces de seguretat com Guàrdia Civil, del Seprona o de les guarderies rurals o policies locals i és per això que sol·licita major vigilància en les zones rurals i una efectiva coordinació entre les diverses forces de seguretat. La Unió també insta a perseguir el comerç de mercaderia furtada per la qual cosa cal inspeccionar magatzems o fruiteries sospitoses de comercialitzar amb eixos productes robats. Una altra de les demandes de LA UNIÓ passa per facilitar i agilitzar la presentació de denúncies per part de les persones afectades, perquè en moltes ocasions desistixen d’interposar-les davant les dificultats que troben.
La Unió Llauradora denuncia que en les ultimes setmanes no hi havia perill d’incendis i podrien haver fet cremes els agricultors
El greu incendi de fa uns mesos a la Marina va fer que la Generalitat Valenciana decretara la prohibició de cremes agrícoles immediatament fins el 15 d’octubre i no des del 15 de juny com era habitual. La Unió Llauradora ha elaborat un estudi on demostra que en bastants dies que ha durat esta prohibició s’haguera pogut realitzar esta pràctica, ja que no hi havia avisos per perill d’incendis des de Preemergències de la Generalitat. La prohibició de cremes agrícoles a menys de 500 metres de terrenys forestals es va fer efectiva el passat 15 d’abril. Així, la prohibició ha augmentat de 136 a 183 dies sense poder cremar les restes de poda. On es pot, estes es trituren i servixen de coberta vegetal inerta. No obstant això, en altres llocs és impossible que entre maquinària perquè hi ha dificultats d’accés a les parcel·les o que el cultiu no es pot triturar. A la Ribera no s’ha pogut cremar 18 dies en què no hi havia perill. El secretari general de la Unió Llauradora i Ramadera, Carles Peris, denuncia que esta poda serà un polvorí quan s’asseque i atraurà plagues com el conill. Durant estos 47 dies de prohibició afegida, la Conselleria de Justícia no ha fet cas a dues peticions de LA UNIÓ, una per a rebaixar la prohibició en situació d’absència d’alerta per incendi a 100 metres de zona forestal i una altra per a una reunió conjunta entre les Conselleries d’Agricultura i Justícia i el sector per a buscar vies de col·laboració i gestió d’aquestes restes agrícoles abans de l’1 de juny.
