Les associacions agràries enceten el curs amb les reiterades denúncies contra les importacions amb plagues de tercers països
Les associacions agràries valencianes seguixen denunciant la situació amb les importacions de tercers països de productes amb plagues i malalties. En este cas, s’han interceptat cítrics de Sudàfrica amb la taca negra, i també magranes d’Israel, que portaven falsa arna. Tant La Unió Llauradora com AVA-ASAJA demanen a les institucions que controlen i limiten l’entrada d’estos productes al mercat europeu. En concret, han sigut sis intercepcions d’Israel en magranes amb falsa arna, un insecte que podria afectar cultius importants del camp valencià com cítrics i caqui. Per la seua banda, La Unió sol·licita al Govern d’Espanya que pressione a les autoritats comunitàries perquè establisquen el tractament de fred per als enviaments de fruites i hortalisses procedents d’Israel fins que garantisca la seguretat fitosanitària de les seues exportacions. A Israel no li exigix este tractament a hores d’ara perquè, en teoria, té un sistema equivalent, però ara es demostra, per al sindicat, que no han complit amb les seues obligacions, tal i com detalla Carles Peris, secretari general de la Unió. Destaquen també deteccions del fong de la taca negra en cítrics, dos de Sudàfrica, que ja en fa 13 enguany, i altres dos de l’Argentina. Així mateix, s’han interceptat productes d’altres països de Mercosur com l’Uruguai i al Brasil, amb el fong causant del “cancro” dels cítrics, que produix lesions en fulles, branques i fruits. Així, l’Associació Valenciana d’Agricultors incidia en el risc fitosanitari que comporten els països del Mercosur, amb els quals la Comissió Europea ha pactat un acord, tal i com explica el secretari general d’AVA-ASAJA, Juan Salvador Torres. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió Llauradora reclama un pla de reconversió que contemple noves varietats de cítrics resistents al canvi climàtic i a la pinyolà
La Unió Llauradora reclama a la Conselleria d’Agricultura un pla de reconversió citrícola per a pal·liar l’envelliment de les plantacions. El col·lectiu agrari aposta per la implantació de les varietats comercials més demandades, la possibilitat d’introduir nous patrons de l’IVIA més resistents a la sequera o millor adaptats al canvi climàtic i l’eliminació dels problemes derivats de la pinyolà. L’organització considera imprescindible esta mesura de suport, dotada amb un pressupost suficient d’almenys 2 milions d’euros per a enguany i que des de La Unió es va presentar en forma d’esmena als grups parlamentaris de les Corts, per a garantir la viabilitat del sector citrícola valencià i assegurar la seua adaptació a les exigències del mercat. Cal assenyalar que el sector citrícola valencià ha experimentat una preocupant reducció de la producció en les últimes dècades. Fa 25 anys, la producció era de 3.602.125 tones, mentre que l’última campanya va ser de 2,7 milions. D’altra banda, hi ha massa varietats obsoletes i està el problema de la pol·linització creuada. Encara hi ha varietats que generen fruita amb llavors a causa de la pol·linització creuada, fet que afecta negativament la seua comercialització, ja que els consumidors prefereixen fruita sense llavors. És important superar d’una vegada per sempre el problema de la pinyolà amb canvis de varietats pol·linitzadores per unes altres que no ho siguen, per a aconseguir una citricultura més adaptada a les demandes del mercat. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia falta de transparència d’Agricultura en la gestió de vora milió i mig d’euros destinats als cítrics valencians
LA UNIÓ Llauradora ha denunciat la falta de transparència de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat en la gestió d’una partida pressupostària d’1,42 milions d’euros, prevista inicialment per a publicitat i promoció dels cítrics valencians. LA UNIÓ reclama que estos fons es destinen a campanyes reals de promoció canalitzades a través de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Cítrics Valencians, en considerar-la l’única marca que garantix l’origen i la qualitat del producte. Esta denúncia arriba en un moment crític per al sector citrícola valencià, marcat per una caiguda alarmant en el consum de taronja. D’acord amb dades del Ministeri d’Agricultura i del Panell de Consum en Llars, el consum de taronja en Espanya va descendir en 2024 un 9,4% en volum i un 8,1% en despesa per càpita, situant-se en només 10,62 kg per persona i any. Si es compara amb la mitjana del període 2019-2024, la caiguda supera el 22%. En canvi, el consum de mandarines ha augmentat un 14,4% respecte a 2023. Per a LA UNIÓ, esta davallada respon, en gran part, a la manca de campanyes de promoció efectives, mentre altres fruites i productes preparats realitzen importants inversions en màrqueting. Per això, l’organització aposta per mesures concretes com campanyes de consum d’àmbit estatal i autonòmic, programes escolars i més presència dels cítrics valencians a la restauració i als punts de venda. El secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, insistix que el sector ha de participar activament en la definició de les accions promocionals, canalitzant-les a través de la IGP. A més, ha destacat la necessitat de consolidar les campanyes en els mercats de proximitat i considera essencial una inversió amb fons públics per a revertir la situació d’un sector tan identitari per al poble valencià com és el citrícola. Finalment, LA UNIÓ recorda que el consum de cítrics aporta nombrosos beneficis per a la salut, com el reforç del sistema immunitari, propietats antioxidants i millores per a la salut, factors que fan encara més necessari impulsar el seu consum amb campanyes ben dirigides i eficients. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió Llauradora preveu una reducció del 3% en la producció de cítrics per a la campanya d’enguany
La Unió Llauradora ha alertat que la campanya citrícola d’enguany a la Comunitat tornarà a situar-se per baix de la mitjana productiva dels últims anys. En total, es preveu una producció d’uns 2,68 milions de tones; és a dir, un 3% menys que en l’any anterior. Per al sindicat, es consolida una preocupant tendència a la baixa que encadena ja sis campanyes consecutives, malgrat que el territori valencià continua sent la principal zona productora de cítrics de l’Estat. Segons anàlisis de la Unió, este descens en la producció és deu, en especial, a la climatologia adversa. La primavera deixà bones condicions d’humitat, però l’ascens de temperatures dels últims dos mesos ha generat que molts fruits caiguen de l’arbre abans de madurar. A això s’han sumat episodis de pedra en determinades zones, l’impacte de diverses plagues com el cotonet, i un greu problema estructural: que una gran part de l’arbrat està envellit i oferix baixos rendiments. Malgrat això, el sindicat agrari destaca que les produccions limitades afavorixen un calibre acceptable per a la comercialització, i també s’espera que la fruita siga de qualitat. Des de La Unió insten a la Conselleria d’Agricultura, amb el suport del Ministeri, la creació urgent d’ajudes per a la reconversió d’explotacions amb arbres envellits. A més, consideren imprescindible reforçar els controls fitosanitaris en origen davant les importacions de cítrics, així com revisar els preus d’entrada a la Unió Europea. Finalment, demanen que es desenvolupen campanyes de promoció potents i continuades per a incentivar el consum de cítrics valencians, posant en valor la seua proximitat, qualitat i seguretat alimentària. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió exigix a la Comissió Europea que establisca preus d’entrada superiors als actuals per a les importacions de cítrics
La Unió seguix reivindicant un major control i regulació de preus a la Comissió Europea davant la importació de cítrics de tercers països. En este cas, sol·liciten que s’eleve el preu d’entrada dels cítrics importats, almenys, a un 1 euro per quilo, i que no es permeta que entren per davall dels valors actuals de cost. Assenyala el sindicat que en esta campanya citrícola s’ha detectat major lentitud en l’exportació a causa de l’entrada de taronges d’alguns països, com Egipte, a preus molt baixos. La Unió destaca que l’entrada massiva de taronja d’Egipte sense aranzels i a preus irrisoris és una tendència que preocupa als productors i requerix de solucions per a frenar-la. El sistema de preus d’entrada de la UE, dissenyat per a protegir els llauradors europeus enfront de la competència deslleial, està totalment obsolet, critiquen des del sindicat, i s’ha de millorar. I és que, a hores d’ara, el preu d’entrada per a les taronges, segons el Valor Estàndard d’Importació, és de vora 70 cèntims el kg, i les importacions d’Egipte arriben només a 61 cènt./kg, sempre per baix del preu d’entrada. La Unió manifesta que la citricultura valenciana sosté l’economia de les zones rurals, evitant la despoblació, i complix amb estrictes estàndards ambientals i de qualitat. Mentre, per contra, les importacions tenen un impacte ambiental molt major i no aporten beneficis econòmics ni socials a les comunitats europees.
La Unió demana al Govern una compensació justa per als llauradors afectats pel canvi de les seues parcel·les a Domini Públic Hidràulic
La riuada del passat mes d’octubre ha afectat moltes parcel·les agrícoles que passaran a formar part dels llits dels rius i barrancs, és a dir, a ser propietat de l’Estat. Des de la Unió Llauradora, es demana que el Ministeri compense els lllauradors afectats i que els subtituisca les terres absorbides pels rius i barrancs per altres parcel·les. Nombroses parcel·les amb activitat agrària consolidada seran incorporades a la nova delimitació de Domini Públic Hidràulic com a resultat de l’alteració física de llits i barrancs causada per la riuada, la qual cosa genera un enorme impacte econòmic i jurídic sobre els llauradors. I és que les terres incloses en el DPH passen a ser titularitat de l’estat, amb totes les conseqüències que això comporta per als titulars de les parcel·les, en matèria de cultius i de reg. Davant esta situació, des de la Unió reclamen, primer, que els drets d’ajuda directa de la PAC es mantinguen a nom del llaurador afectat. I d’igual manera amb el reg: demanen que es respecten els drets preexistents, permetent el seu traspàs a noves parcel·les de substitució; i en cas que tinguen autorització d’ús de pou individual, que es facilite una autorització equivalent per a l’ús en la nova ubicació. Carles Peris, secretari general de la Unió, exigia al Ministeri major claredat administrativa i una compensació econòmica justa per als llauradors afectats. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
Les organitzacions agràries valencianes denuncien la retallada del 23,4% del pressupost de la PAC anunciada per la UE
Les organitzacions agràries valencianes estan protestant davant el nou Marc Financer de la PAC anunciat per la Comissió Europea. I és que el pressupost destinat a la Política Agrària Comuna passaria dels vora 390.000 milions d’euros del pla actual a quasi no arribar als 300.000 milions per al període 2028-2034; és a dir, que patiria una retallada del 23,4%. Tant La Unió com AVA-ASAJA han mostrat el seu rebuig total a esta proposta de la Comissió, encapçalada per Úrsula Von der Leyen, que a més de la retallada, proposa eliminar a la PAC com a política pròpia per a integrar-la en un mega-fons pressupostari únic junt a ocupació, migració, cohesió o defensa. Des d’AVA denuncien que la rebaixa, a més, no implicarà que es relaxen les imposicions del Pacte Verd Europeu, com són la reducció de fitosanitaris, els ecorègims i el fort control administratiu. José Francisco Sales, responsable tècnic d’AVA, alertava que la retallada causarà l’abandó del sector agrícola valencià. La integració de la PAC en un fons comú permetria als governs traspassar diners d’agricultura a altres polítiques segons necessitats, és a dir, en cas de crisi migratòria, sanitària o militar. La Unió denunciava que esta mesura vulnera l’Article 38 del Tractat de Funcionament de la UE, que obliga a mantindre una política agrària comuna amb entitat pròpia. Per a Carles Peris, secretari general de la Unió, l’aposta de la UE és unflar el gasto en defensa i armes a costa de la sobirania alimentària i la sostenibilitat ambiental. I ho fa quan l’agricultura necessita, més que mai, un pressupost estable que garantisca la seua força i continuïtat. Tant la Unió Llauradora com l’Associació Valenciana d’Agricultors incidien en que la retallada elimina les esperances que hi haja relleu generacional al camp, condemnant als joves a abandonar l’agricultura. De moment, ASAJA es manifestà en Brusel·les fa uns dies davant l’Eurocambra, en protesta per estes mesures, i en la mateixa línia advertien des de la Unió que “si volen més tractors al carrer, els tindran”.
Més suport real, formació pràctica i rendibilitat: el que demanen els joves llauradors segons una enquesta de La Unió
La Unió ha realitzat una enquesta entre llauradors i ramaders joves del territori per tal de conèixer de primera mà les seues inquietuds, prioritats i propostes. Com a eixos principals, els joves demanden més suport real, formació pràctica i rendibilitat per a assegurar el futur del camp valencià. El perfil majoritari de les persones enquestades correspon a joves d’entre 30 i 40 anys, i els menors de 30 a penes suposen el 9,5 %. Unes dades que evidencien la incorporació tardana al sector. Malgrat això, més del 60 % dels enquestats acumula més de sis anys d’experiència agrària. Els cultius més representats són cítrics, hortalisses i fruita seca, al costat d’altres com caqui, olivar o arròs. Les prioritats formatives dels joves són clares, destaquen des del sindicat agrari: se sol·licita formació pràctica i adaptada. Després, els grans obstacles que assenyalen els joves són l’alt cost de producció i els preus baixos en origen, als que se sumen el canvi climàtic, l’excés de burocràcia i la competència deslleial de tercers països. Així, les persones joves reclamen a la Unió un paper proactiu: assessorament tècnic, formació en agricultura ecològica i resiliència climàtica, trobades juvenils, major visibilitat, i suport administratiu. Cap a les administracions demanen, entre altres, rendes agràries, ajudes inicials, preus justos i visibilitat institucional. D’altra banda, la Unió ha organitzat per a demà a les 16.30 un seminari web en què informaran sobre les ajudes a joves i nous llauradors. http://bit.ly/ayudasjovenesagricultores. Ajudes a joves i nous llauradors La Conselleria d’Agricultura ha obert hui el termini per a demanar les ajudes a l’establiment de persones jóvens i nous agricultors. Unes ajudes que tenen com a objectiu facilitar als jóvens i nous agricultors la seua instal·lació com a titulars d’explotacions agràries viables, sostenibles i competitives; i rejovenir i millorar el nivell de formació dels llauradors. Com ja els contàrem fa unes setmanes, esta ajuda per a llauradors i ramaders menors de 41 anys és de 30.000 euros i pot arribar fins als 80.000, amb increments de 10.000 fins a 50.000 euros segons criteris com la localització en zona amb limitacions naturals, caràcter professional de l’activitat, incorporació a l’activitat ramadera, dones titulars, inversions transformadores i innovació, entre altres. D’altra banda, l’ajuda per a nous llauradors i ramaders -de 41 a 56 anys- és de 20.000 euros i pot pujar fins als 70.000. El pagament de les ajudes s’articularà en una primera transferència del 70%, després de l’acreditació de la instal·lació, i una segona del 30% després de la justificació final del pla empresarial. La tramitació s’ha de realitzar íntegrament per via electrònica a través de la Generalitat. Tenen fins el dia 7 d’octubre. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió reclama a la Generalitat ajudes per a netejar parcel·les abandonades i reduir la sobrepoblació de fauna al camp valencià
La Unió ha sol·licitat a la Conselleria d’Agricultura la creació d’una línia pressupostària per a finançar actuacions de neteja i condicionament de parcel·les abandonades a través dels ajuntaments. L’objectiu és reduir la pressió de la fauna silvestre que amenaça les explotacions agràries de tot el territori, i que causà més de 50 milions d’euros de pèrdues al 2024. L’organització assenyala una desatenció per part de les Administracions cap als danys que patixen els llauradors valencians en relació amb la fauna salvatge. Per això, destaca que esta mesura pot complementar a altres accions de control cinegètic i de protecció de cultius, i contribuiria a una gestió més integral i preventiva. La Unió subratlla que hi ha una gran preocupació entre els llauradors per l’increment sostingut i generalitzat de la població de conills i senglars a la Comunitat Valenciana, especialment perceptible durant la primavera, i que causa greus danys a les explotacions agrícoles. Les mesures actuals resulten clarament insuficients, especialment per la seua lentitud, i quan es permet l’entrada de caçadors a les parcel·les, el mal ja és irreversible, comenten des del sindicat. Amb esta situació, consideren necessari que la Conselleria impulse també una iniciativa per al control indirecte del conill. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió llança una web per a assessorar els llauradors i ramaders joves que desitgen incorporar-se a l’activitat agrària
La Unió Llauradora i Ramadera ha llançat una pàgina web específica per a informar i assessorar aquells llauradors i ramaders joves de la Comunitat Valenciana. D’esta manera, es vol informar i acreditar la formació als agricultors que decidisquen acollir-se a les noves ajudes per a nous agricultors que han eixit ara des que se suspengueren al 2021. Dimecres és va publicar l’ordre que regula estes ajudes en el marc del Pla Estratègic de la PAC 2023-2027. L’ajuda per a llauradors i ramaders menors de 41 anys és de 30.000 euros i pot arribar fins als 80.000 euros. Es poden aconseguir increments de 10.000 fins a 50.000 € addicionals segons criteris com la localització en zona amb limitacions naturals, caràcter professional de l’activitat, incorporació a l’activitat ramadera, dones titulars, inversions transformadores, innovació, etc. D’altra banda, l’ajuda base per a nous llauradors i ramaders -de 41 a 56 anys- és de 20.000 € i pot pujar fins als 70.000 euros en funció dels mateixos criteris. La Unió és entitat assessora i formadora reconeguda i pot emetre certificats d’assessorament obligatori, així com formació a les seues persones associades perquè, en funció de la demanda, se certifique la justificació de les 150 hores obligatòries de formació. El pagament de les ajudes s’articularà en dos fases. Un primer pagament del 70% després de l’acreditació de la instal·lació, i un segon del 30% després de la justificació final del pla empresarial. La tramitació s’ha de realitzar íntegrament per via electrònica a través de la Generalitat. Per a Carles Peris, secretari general de la Unió, davant el terrible envelliment del sector agrari, “les ajudes a la incorporació de joves llauradors i ramaders són estratègiques per al futur del camp valencià”. – Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
