Els sindicats agraris destaquen al sector ramader com el més afectat al camp valencià per l’apagada elèctrica del dilluns
La Unió i AVA-ASAJA assenyalen que les principals pèrdues per l’apagada elèctrica que afectà abans-d’ahir a tota la Península se centren en el sector ramader i agropecuari. Per la seua banda, La Unió Llauradora demana al Govern procediments àgils de compensació de danys. Destaquen des de la Unió que moltes zones del medi rural han tornat a tindre subministre hores més tard que en les capitals de província. Les granges depenen totalment del subministrament elèctric, fins i tot en la ventilació i alimentació. Bona part d’elles compten amb grups electrògens, encara que en alguns casos hi hagué dificultats per a accedir al subministrament de gasoil. La Unió critica que la falta d’informació sobre la previsió del restabliment del subministrament portà a les granges al límit, per no saber si disposaven de combustible suficient; i és que algunes granges, assenyalen, estigueren fins a 14 hores amb l’apagada. Per la seua part, AVA-ASAJA assenyala que els vivers i hivernacles van patir problemes per la interrupció dels sistemes de ventilació. A més, per a algunes entitats de reg i pous particulars va ser impossible regar les explotacions, ja que la falta de subministrament elèctric va deixar fora de servici les bombes de reg i altres dispositius. Des de l’organització també subratllen que el sector agrari no va ser alié als problemes compartits amb altres sectors com interrupcions informàtiques, als sistemes de monitoratge i als controls d’inventari. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia que la Conselleria d’Agricultura deixa fora al 35% dels municipis afectats per la dana de les noves ajudes a vivers, hortícoles i herbacis
La Conselleria d’Agricultura ha obert hui el termini per a demanar ajudes directes a vivers, cultius hortícoles i herbacis afectats per la DANA. Amb un pressupost global de 5,3 milions d’euros, es podran beneficiar d’esta ajuda fins a 500 agricultors i més de 1.500 ha de cultiu. Per la seua banda, La Unió Llauradora ha denunciat que la convocatòria deixa fora al 35% dels municipis afectats pel temporal. La convocatòria s’adreça a explotacions de cultius herbacis (excepte arròs), farratgers, aromàtics, hortícoles i vivers greument afectades pel temporal. Poden accedir a estes ajudes les persones físiques o jurídiques, comunitats de béns i altres que puguen acreditar danys superiors al 30 % en la superfície de la seua explotació, estiguen inscrites en el Registre d’Explotacions Agràries de la Comunitat Valenciana o en el d’Operadors Professionals de Vegetals a data del 29 d’octubre de 2024, i que es troben ubicades en algun dels municipis afectats per la DANA. El termini per a presentar les sol·licituds finalitza el pròxim 30 d’abril. D’altra banda, la Unió ha criticat que estes noves ajudes únicament es contemplen per a 63 municipis dels 91 declarats com afectats per la dana, deixant fora a 34 localitats. El sindicat agrari exigix una rectificació per part de la Conselleria perquè totes les poblacions afectades per la dana puguen sol·licitar estes ajudes directes, tal i com afirma Carles Peris, el seu secretari general. Així, la Unió ha elaborat el llistat de localitats que falten, entre les quals es troben, de la Ribera Alta: Carcaixent, La Pobla Llarga, l’Énova, Manuel, Senyera, Tous, Benimuslem, Gavarda, Massalavés i Sant Joanet. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió i AVA-ASAJA exigixen reciprocitat front als aranzels anunciats per E.E.U.U. i demanen ajudes compensatòries per al camp
Últimament està en boca de tots la preocupació pels aranzels que ha anunciat el president dels Estats Units, Donald Trump. Doncs des del camp valencià, tant la Unió Llauradora com l’Associació Valenciana d’Agricultors exigixen que davant estos aranzels es responga amb reciprocitat i compensacions al sector agrari. Estes organitzacions agràries advertixen que la imposició per part del Govern dels Estats Units d’aranzels del 20% als productes agraris de la Unió Europea no són bones notícies per a ningú, perquè s’unixen a la pujada de costos en el sector i a la competència deslleial de les produccions de tercers països. A més, el volum de les exportacions agroalimentàries de la Comunitat Valenciana als Estats Units va tindre un valor l’any passat de 366 milions d’euros. Per al secretari general de La Unió, Carles Peris, el que cal fer ara és vore l’impacte real dels aranzels, aprovar mesures compensatòries per al camp i buscar nous mercats. Tant la Unió com AVA-ASAJA destaquen la necessitat de respondre amb reciprocitat als aranzels, començant per gravar, entre altres, l’ametla importada per les grans empreses torroneres dels Estats Units que inunda i desestabilitza els nostres mercats. Per la seua banda, Jenaro Aviñó, director de l’Associació Valenciana d’Agricultors, seguix denunciant que una vegada més és el sector agroalimentari el que acaba pagant els efectes d’estes polítiques. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia irregularitats en les mels de marca blanca dels supermercats valencians i demana accions immediates per part de la Generalitat
I parlem ara d’alimentació, d’un producte com la mel, perquè el sindicat agrari la Unió Llauradora ha fet un estudi en el qual detecten irregularitats en les analítiques de mels de marques blanques i falta de veracitat de l’etiquetatge. La comercialització de mel adulterada o mal etiquetada representa una competència deslleial per als apicultors valencians i un engany per als consumidors. Analítiques elaborades per la Unió Llauradora i Ramadera en un laboratori homologat han detectat una sèrie d’irregularitats en les mels de marca blanca que es venen en diversos supermercats i hipermercats de la Comunitat Valenciana. L’estudi, realitzat per la Universitat Politècnica de València, revela la presència de sucres estranys en algunes mostres, la qual cosa suggerix la possible addició de xarops no autoritzats. A més, s’han detectat nivells excessius de hidroximetilfurfural (HMF) en algunes mels, que superen els límits legals, la qual cosa indica un sobreescalfament, emmagatzematge inadequat o un producte amb una antiguitat excessiva. Una altra de les qüestions més preocupants és la falta de veracitat en l’etiquetatge d’origen. En algunes mostres analitzades, les anàlisis pol·líniques no detecten rastres característics d’unes certes zones declarades en l’etiqueta, la qual cosa posa en dubte la traçabilitat del producte i genera una greu falta de transparència en el mercat. Per exemple, en tots els casos el primer país d’origen és Espanya quan en cap cas és l’origen del pol·len majoritari que conté. Per tant, demanen accions immediates per part de la Generalitat Valenciana perquè regule esta situació. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió demana al Parlament Europeu que rebutge la imposició d’aranzels als fertilitzants de Rússia i Bielorússia sense tindre alternatives eficaces
LA UNIÓ demana al Parlament Europeu que rebutge la imposició d’aranzels als fertilitzants de Rússia i Bielorússia sense alternatives eficaces per als llauradors. Representen el 25% dels subministraments a l’agricultura valenciana i els aranzels tindrien una clara repercussió en un augment del preu. L’organització proposa al Govern d’Espanya que inste la Comissió Europea a suspendre aranzels en les importacions de matèries primeres per a fertilitzants durant crisis d’escassetat, mitigant així els elevats costos de producció que afecten la sostenibilitat del sector agropecuari, tal i com comenta Carles Peris, secretari general de la Unió. LA UNIÓ critica que, de nou, l’agricultura torna a ser moneda de canvi i que, una altra vegada, des d’Europa es pretén posar en marxa mesures sense fer un estudi de l’impacte que això té per a l’agricultura europea. La Comissió Europea preveu que en cas d’un “augment substancial” del preu dels fertilitzants, podria decidir-se una suspensió temporal dels aranzels; no obstant això, no es definix el que s’entén per “augment substancial”, ni s’establixen indicadors de referència ni terminis de reacció. Nova jornada tècnica sobre el kaki L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), al costat de l’Associació Espanyola del Kaki (AEKAKI) i l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), organitzen demà 21 de març una jornada tècnica sobre el kaki. Kakiforum reunirà més d’un centenar de productors, comercialitzadors i investigadors. La jornada posarà l’accent en les plagues que s’han convertit, a causa de la falta de controls en frontera i a l’escassa disponibilitat de solucions eficaces, en la principal amenaça del cultiu. S’analitzaran així les últimes estratègies de control biològic, gestió de mosques blanques, cotonets i el trips de Sud-àfrica i el funcionament de la producció integrada. El president d’AEKAKI, Pascual Prats, i el president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, inauguraran l’acte. Després d’una sèrie de conferències i una taula redona amb destacats especialistes, clausurarà la jornada el conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió denuncia que el 65% de les alertes en cítrics importats en 2025 amb matèries actives no autoritzades procedix d’Egipte i Turquia
La Unió Llauradora i Ramadera ha denunciat que el 65% de les alertes europees en cítrics que enguany s’han importat amb matèries actives no autoritzades procedeix d’Egipte i Turquia. Segons el sindicat, els dos primers mesos de l’any prossegueixen amb la tendència d’entrada de cítrics a la Unió Europea que no respecten la normativa comunitària en matèria de fitosanitaris. Al llarg de gener i febrer, s’han detectat altres 17 intercepcions de cítrics que contenien matèries actives no autoritzades que superaven el Límit Màxim de Residus Autoritzat (LMR). I d’esta xifra d’intercepcions, el 65% del total provenia d’Egipte i de Turquia. Enfront d’esta situació, La Unió proposa a la Comissió Europea un augment al 50% del control a les fruites i hortalisses dels països amb major nombre d’intercepcions, com són estos dos, i que s’amplie el període d’estes mesures a un any, per tal que siguen realment efectives. I si durant este període de control s’observa un increment del 5% de les alertes en algun producte, l’organització planteja el tancament de les importacions d’estos països. El sindicat agrari reitera la necessitat d’establir mecanismes de reciprocitat en els estàndards de producció entre els productes importats i europeus.
Més de 60 dones participen hui i demà a Alboraia en la XI Trobada de la Unión de Mujeres Agricultoras per visibilitzar el paper de la dona rural
Més de 60 dones de totes les comunitats autònomes estan participant, a hores d’ara, en la XI Trobada de la Unión de Mujeres Agricultoras y Ganaderas, que se celebra hui i demà a Alboraia amb motiu del 8-M, Dia de la Dona. L’àrea de la dona de la Unió Llauradora ha dissenyat la programació d’esta trobada sota el lema “Dones en el sector agrari: desafiaments, conciliació i corresponsabilitat”. Una trobada que inauguraven este matí la delegada del Govern, Pilar Bernabé; el secretari general de La Unió, Carles Peris, i la presidenta de la Unión de Mujeres Agricultoras y Ganaderas, Rosa Arranz. El programa s’ha encetat amb dos ponències, una sobre desigualtats de gènere en l’accés a la terra i recursos productius i altra sobre dones rurals en zones amb risc de despoblació. També hi ha hagut una taula redona sobre legislació per a les dones rurals. Una de les ponents d’esta taula redona, membre de la comissió executiva de La Unió i vicepresidenta de la Unión de Mujeres Agricultoras, Isabel Navarro, destacava que la trobada busca crear un espai de reflexió sobre la situació de les dones en el sector agrari i abordar la qüestió de la conciliació entre tasques agrícoles i domèstiques. A la vesprada hi haurà una ponència sobre dinàmiques de participació, motivació i lideratge, i demà està prevista una visita a explotacions de xufa i a l’empresa solidària Món Orxata, així com un recorregut per l’Horta tradicional. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió Llauradora i AVA-ASAJA qualifiquen de molt beneficioses les últimes pluges per a combatre la sequera que patix el camp valencià
Organitzacions agràries com La Unió o AVA-ASAJA consideren molt positives les pluges d’estos últims dies per a pal·liar els efectes de la sequera que ha patit el camp valencià durant les últimes campanyes. Destacaven, així, que esta pluja resulta especialment beneficiosa per als cultius llenyosos de secà com olivar, vinya o fruita seca o per als cereals que estan en fase de germinació, a més que suposa una millora del calibre dels cultius cítrics. Ho explicava el responsable dels Serveis Tècnics d’AVA-ASAJA, José Francisco Sales. La pluja tampoc perjudica als cultius de regadiu, excepte per un possible excés d’humitat que podria causar la proliferació de fongs o la paralització de la seua recollida. Però, de fet, les pluges netegen els arbres davant possibles plagues o malalties. Assenyalen des d’AVA i La Unió que estes precipitacions suposen un estalvi dels regs i la recàrrega d’embassaments i aqüífers, així com una regeneració de les pastures i les basses per a la ramaderia extensiva que pot evitar els greus problemes viscuts l’any passat. Possibles contratemps: que el temporal pot afectar la fecundació de les flors d’alguns atmetlers i pot dificultar el vol i, per tant, la pol·linització de les abelles i altres insectes. Però, de moment, el balanç és del tot positiu, tal i com comenta Carles Peris, secretari general de La Unió. Pots escoltar l’informatiu sencer ací:
La Unió dona suport a que es prorroguen fins al 2028 les mesures per a previndre la propagació de la Taca Negra als cultius de cítrics
La Unió Llauradora ha mostrat el seu suport a la Comissió Europea perquè es prorroguen fins a abril de 2028 les mesures per a previndre la introducció i propagació a la Unió Europea del perillós fong de la Taca Negra, que afecta el cultiu de cítrics. Des del sindicat assenyalaven que la Unió ha sigut l’única organització espanyola i europea que fins al moment ha participat en la consulta pública que ha fet la Comissió, demostrant el seu compromís amb la sanitat vegetal i la defensa del sector citrícola. Així, reclamen no sols la pròrroga de les mesures, sinó també un reforç efectiu dels mecanismes de control i seguiment front a la introducció del fong Phyllosticta citricarpa, més conegut com Taca Negra, en els cultius europeus. I és que en els últims tres anys, hi ha hagut fins a 203 deteccions d’este organisme nociu que afecta els cítrics. A més, l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) destaca que la conca mediterrània és idònia, des del punt de vista climàtic, per al desenvolupament de la Taca Negra. Des de la Unió recorden que la Comissió Europea té la responsabilitat de vetlar per la sanitat vegetal dels cítrics i evitar l’entrada de plagues o malalties, i que si les autoritats comunitàries no adopten les mesures adequades podrien estar incorrent en una responsabilitat patrimonial pels danys que pot provocar la seua inacció.
La Unió denuncia que té a 200 joves en llista d’espera per a accedir a les ajudes d’incorporació a l’activitat agrària
La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que té a 200 joves en llista d’espera per a accedir a les ajudes d’incorporació a l’activitat agrària, ajudes que encara no s’han convocat. L’organització demana a la Conselleria d’Agricultura la màxima celeritat en el procés perquè l’ajuda siga tramitada per via d’urgència. Estos 200 joves en espera, comentava la Unió, desitgen accedir a les ajudes per a la seua incorporació a l’activitat agrària, i també ho desitgen alguns professionals que volen realitzar inversions en les seues explotacions. Malgrat això, la Conselleria d’Agricultura porta des de 2021 sense publicar la convocatòria d’ajudes per a la primera instal·lació de llauradors i ramaders joves. El sindicat agrari explicava que, des d’eixa data, s’ha experimentat una creixent demanda tant de joves amb la intenció d’incorporar-se al sector agrari com de professionals que volen millorar les seues explotacions. Esta situació s’emmarca en un clar escenari d’envelliment de la població agrària de la Comunitat Valenciana. Segons les últimes dades disponibles, les de 2020, més de la meitat dels llauradors i ramaders de la Comunitat tenen més de 65 anys i només el 2% d’aquests tenen menys de 34 anys. En els últims onze anys, els menors de 34 anys han descendit un 18%, mentre que els majors de 65 anys s’han mantingut igual.
