Alzira reunix experts per a debatre sobre la gestió del risc d’inundació i l’impacte del canvi climàtic en els catàstrofes naturals
Diversos experts han analitzat este matí a l’Ajuntament d’Alzira la gestió de les inundacions. Tot ells han coincidit en un fet bàsic, com s’ha incrementat l’ocupació del terrenys i la necessitat dels rius de tindre espai. Per tant, qualsevol gestió de la inundació ha de partir de la situació actual en el que les edificacions li han guanyat progressivament als llits dels riu i tot allò que es faça va a tractar de minimitzar el seu impacte. Un altre dels aspectes que s’ha analitzat és l’impacte del canvi climàtic en els últims episodis com la Dana. El president de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Francesc La Roca ha explicat que des dels anys 80 s’estan detectant anòmalies en l’oratge. El ponent així ha destacat que la Dana d’octubre de l’any passat no es pot explicar sense estes variacions del clima, unes variacions que continuen i que per tant, suposa que es repetiran fenòmens com la Dana, al igual que també altres riscos climàtics extrems com les onades de calor o de fred. Francesc La Roca. La Roca ha insistit que s’està planificant solucions en la gestió d’inundacions sobre experiències passades que no funcionen, amb probabilitats que no són reals i que s’han vista alterades pel canvi climàtic. Al que se suma un altre factor, és un territori altament ocupat per edificacions, és a dir la transformació de sol agrícola a sol urbà potencia l’acumulació d’aigua i multiplica el risc. Al voltant d’este tema també ha parlat l’enginyer especialista Javier Sánchez, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Sánchez ha detallat com des de fa 18 anys al Ministeri es treballa en la realització de la cartografia de les zones d’alt risc d’inundació, entre les que es troba Alzira i s’establix un mapa de perillositat de la inundació, es posen limitacions en la construcció en zones inundables, en el cas de la Ribera, a través dels informes de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. A més s’establixen solucions per a reduir la inundabilitat. Els punts d’alt risc d’inundació es revisen cada sis anys, i es per això que en la última revisió s’està estudiant introduir el canvi climàtic com a un dels elements que determinen el risc d’inundabilitat, tot i que segons el enginyer del MInisteri és bastant complicat mesurar este element. Ara bé, Sánchez conclou que encara que el canvi climàtic estiga alterant el comportament de l’oratge, tot allò que s’ha fet i es farà en base als models de risc actual, si que servix, el que passarà és que cada vegada el nivell de protecció no podrà incrementar-se, ja que cada vegada les edificacions li lleven més lloc al riu. Tot seguit s’ha parlat del paper dels rius i del rol de la ciutadania en la prevenció i resposta davant d’emergències. Recordem que esta vesprada continua la jornada amb la posada sobre la taula de les principals conclusions del matí en una taula redona amb el títol Què hem aprés de la Dana. Una taula redona oberta a tota la ciutadania que tindrà lloc a les 18.30 en la Casa de la Cultura.
LA UNIÓ considera les mesures del ministre Luis Planas insuficients i poc efectives per al camp valencià
LA UNIÓ llauradora i ramadera considera que les 43 mesures de Luis Planas són inconcretes, no ajuden al camp valencià i, a més, responen amb més endeutament a un sector ja molt endeutat. Estes mesures les va presentar dilluns el ministre d’Agricultura, Luis Planas, amb l’objectiu d’eixir de la greu crisi que patix el sector. Les principals mesures són l’exempció de controls i penalitzacions de condicionalitat reforçada a les explotacions que tinguen fins a 10 hectàrees, reforçar la capacitat inspectora de l’Agència de Control i Informació Agroalimentaris, suport a les assegurances agràries, subvencions per a llauradors professionals, joves i explotacions prioritàries o reduccions en l’IRPF, però sols per a enguany i l’any que ve. Segons explica Carles Peris, estes mesures són insuficients després de les continues protestes dels agricultors. Sobre la seua proposta de crear una línia de crèdit amb una dotació extraordinària de 20 milions d’euros i 7 per a avals, amb subvenció del 15% del principal i de la totalitat de l’aval, que implica la mobilització de 200 milions d’euros en exclusiva per a joves, l’organització opina que no és la solució endeutar més a unes explotacions que ja estan endeutades i per això hauria de ser a un interés del 0% perquè siguen efectives. D’altra banda, LA UNIÓ reclama que en estes mesures ha de participar també el MITECO, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, un ministeri que ha estat asfixiant el sector, segons explica Carles Peris.
