La Unió demana flexibilitzar els ecorrègims de la PAC per a que s’adapten a la realitat agrícola valenciana
La Unió Llauradora i Ramadera s’ha reunit amb diputats i diputades dels diferents partits polítics en el Congrés per a abordar la flexibilització dels ecorrègims en la Comunitat Valenciana, centrant-se en les particularitats agrícoles i climàtiques. Els ecorrègims són un mecanisme dins de la Política Agrícola Comuna de la Unió Europea que busca fomentar pràctiques agrícoles sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. Per a l’organització agrària, la normativa actual no s’adapta adequadament a la realitat agrícola d’algunes zones, fet que posa en risc la sostenibilitat de moltes explotacions i la capacitat dels productors de beneficiar-se de les ajudes previstes per la PAC. La Unió proposa així una sèrie de canvis per a permetre que les comunitats autònomes puguen adaptar ixos ecorrègims a la realitat productiva de cadascuna d’elles. Han sigut el secretari general de l’organització agrària, Carles Peris; el membre de la Comissió Executiva, Arturo Zaragoza; i el secretari tècnic, Joanma Mesado, els que han mantingut trobades amb diputats del PSOE, PP i Compromís-Sumar. La Unió sol·licita el suport de les diputades i diputats valencians per a impulsar estos canvis i assegurar que els llauradors puguen beneficiar-se de les ajudes previstes, necessàries en èpoques de sequera com la que està travessant el camp.
El minifundi, majoritari a la Comunitat Valenciana, situa a la comunitat en la cua de les ajudes PAC
L’extenció de cultiu per excel·lència a la Comunitat Valenciana, el minifundi, fa que la Comunitat Valenciana siga qui tinga menor import mitjà d’ajudes directes de la PAC (la política agraria comuna). Poc més de 46.000 valencians perceberen de Mitjana 1.300 euros, quasi quatre vegades menys que la mitjana nacional que se sitúa en 4.405 euros. La diferencia encara és major amb Castella i Lleó que arriba als 8.000 euros. Per al president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, les ajudes de la PAC no suplixen de cap manera el complement de renda que representa a altres regions. A més, les ajudes deixen fora més de la mitat dels productors i més de la mitat de la superfície agrària autonòmica, en sectors tan importants com les hortalisses, els fruiters i la vinya. És per això que AVA-ASAJA exigix reduir la burocràcia per als xicotets agricultors, acabar amb la competència deslleial de països tercers i impulsar un pla de viabilitat que permeti emprendre explotacions més grans i unides. L’organització agrària valora positivament la mesura que acaben d’aprovar les institucions europees per eximir de controls i sancions relacionades amb els requisits mediambientals a les finques menors de deu hectàrees, però reitera al ministre d’agricultura, Luis Planas, que aprove, el règim simplificat de la PAC perquè els agricultors que reben menys de 5.000 euros d’ajudes directes a l’any queden exempts de tots els controls, tant de monitorització i fotografies georeferenciades, com al quadern d’explotació digital i altres càrregues burocràtiques.
Les organitzacions agràries desmentixen l’acusació de la Conselleria d’Agricultura i asseguren el seu soport a les xicotetes explotacions
L’Associació Valenciana d’Agricultors, Joves Agricultors ASAJA-Alacant, la Unió de Petits Agricultors i Ramaders i la Coordinadora Camperola del País Valencià desmenteixen la Conselleria d’Agricultura i defensen que les organitzacions professionals agràries representatives a nivell estatal –ASAJA, UPA i COAG–, donen suport en les negociacions que estan duent a terme amb el Ministeri d’Agricultura a la implantació d’un règim simplificat de la Política Agrícola Comuna (PAC) per a les explotacions que perceben fins a 5.000 euros d’ajudes directes l’any Les organitzacions professionals agràries han dementit les afirmacions de la Conselleria en un comunicat de premsa on expressaven que les organitzacions deixaven fora de la negociació una simplificació de la PAC. Asseguren que en cap cas han consensuat cap document amb el Ministeri d’Agricultura, perquè no hi ha acord i segueixen les protestes, i tampoc han rebutjat el règim simplificat de la PAC per a les petites i mitjanes explotacions. Per a ASAJA, UPA i COAG, aquells productors que reben menys de 5.000 euros d’ajudes directes haurien de suportar menys controls, tant en condicionalitat i fotografies georeferenciades com al quadern dexplotació digital. De fet, el règim simplificat per als petits agricultors és una de les propostes que el ministre Luis Planas va posar a sobre de la taula durant la reunió mantinguda amb les organitzacions agràries representatives el 15 de febrer passat. Les tres organitzacions agràries expliquen que donen suport a tots els models d’agricultura a Espanya i les petites i mitjanes explotacions que representen la majoria de casos a l’agricultura mediterrània i, especialment, de la Comunitat Valenciana, en què conviuen el minifundi i l’agricultura com a complement de rendes amb finques de més dimensió. Les organitzacions reclamen que Les administracions aclarisquen la confusió i aproven les demandes que necessiten els agricultors i ramaders per continuar produint aliments i preservar el medi ambient en condicions dignes.
La Unió critica la insensibilitat del govern d’Espanya per ajornar únicament quatre mesos l’entrada en vigor del Quadern Digital d’Explotació
La Unió critica que el govern d’Espanya només haja retardat quatre mesos l’entrada en vigor del Quadern Digital d’Explotació, sense tindre en compte l’opinió del sector agrari i sense incloure ajudes que compensen els costos d’estes noves obligacions. La Unió sol·licita una implantació progressiva que comence per les grans explotacions i que per a les xicotetes es faça a partir de l’any 2028. Així mateix, l’organització agrària considera que la implantació del Quadern Digital hauria d’unificar-se en tota la Unió Europea i no pretendre el Govern d’Espanya convertir-se en el primer a posar-lo en marxa, imposant més burocràcia al sector i fent-lo menys competitiu. La Unió assenyala que cal escalonar l’aplicació de noves exigències administratives en un context de greu crisi de rendibilitat, incorporant al Pla Estratègic de la PAC la necessària compensació quantificada del quadern digital d’explotació i evitant així sobrecostos als llauradors i ramaders, que es calculen en vora 1.050 milions d’euros. L’aplicació quasi immediata del Quadern Digital és un dels principals arguments que han originat la marxa del pròxim 5 de juliol a Madrid i en la qual La Unió estarà present. Espanya pretén que el Quadern siga obligatori a partir de l’1 de setembre de 2023 per a algunes explotacions i a partir de l’1 de juliol de 2024 per a la resta.
La Unió Llauradora participarà en la marxa de la sequera convocada a Madrid per reclamar mesures efectives per al camp
Llauradors de La Unió es desplaçaran en tractor i en autobús fins a Madrid per a participar el pròxim 5 de juliol en una marxa en defensa del sector. La falta de resposta efectiva per la sequera, solucions a la fauna salvatge, la implantació del quadern digital o l’adaptació dels ecorrègims de la PAC són alguns dels motius de la protesta. La Unió, junts a la resta d’organitzacions de la Unión de Uniones, ha convocat una gran marxa davant la falta de respostes del govern a la greu crisi que atravessa el sector agrari. En la protesta confluiran diferents columnes de tractors que eixiran des la Comunitat Valenciana i altres cinc comunitats autònomes. Entre les reivindicacions principals, mesures per a pal·liar l’impacte de la sequera en els cultius més afectats, la paralització de la digitalització forçada del camp i l’adaptació dels ecorrègims de la PAC a la realitat del sector agrari valencià. La Unió sol·licita així mateix mesures eficients i reals davant els danys de fauna silvestre com el senglar o el conill; una modificació de la llei de millora del funcionament de la cadena alimentària; l’aplicació immediata de les clàusues espill per a les importacions i la doble tarifa elèctrica per al regadiu, que no s’ha posat en marxa tot i que una sentència obliga a aplicar-la. Carles Peris de nou.
L’Associació Valenciana d’Agricultors critica que les mesures contra la sequera a penes beneficiaran el camp valencià
L’Associació Valenciana d’Agricultors critica que les mesures aprovades ahir pel Consell de Ministres per a fer front als efectes de la sequera a penes beneficiaran el camp valencià. L’organització agrícola assenyala que, en tot cas, estes mesures beneficiaran alguns cultius de secà, la ramaderia i l’apicultura, mentre que el regadiu valencià queda exclòs tot i els efectes que la falta de pluges ja està provocant. AVA valora les ajudes directes adreçades als ramaders i apicultors, però qüestiona el fons de 276 milions que el Govern encara no ha desvelat a quins cultius destinarà ni en quines zones d’Espanya. A més de les ajudes directes, fiscals i de liquidesa, que per a AVA-ASAJA es queden curtes, l’associació considera irrisori que el Govern només retarde el quadern digital d’explotació quatre mesos fins a gener de 2024. Pel que fa a l’ampliació del termini de tramitació de la PAC fins al 30 de juny, AVA constata que evidencia un fracàs perquè no compensa els retards causats per l’aplicació informàtica de l’Administració. L’Associació Valenciana d’Agricultors troba a faltar un suport decidit al regadiu, i exigix un preu especial per al quilovat agrari, dos canvis de potència contractada a l’any i l’eliminació del topall de gas. Cristóbal Aguado, president d’AVA-ASJA.
