Alzira rep una subvenció de la Diputació de València per a controlar les plagues provocades per la riuada
Alzira és un dels 62 municipis afectats per la dana que té ajudes directes per part de la Diputació de València en matèria de salut pública. De fet, l’àrea d’agricultura ha atorgat una subvenció de 4.961 euros per a controlar les plagues provocades per la riuada. En total, des de la Diputació de València es destinaran 274.737 euros per a cobrir estes necessitats, amb l’objectiu de controlar els diferents vectors biològics que suposen un risc sanitari a conseqüència de la dana. Així, es durà a terme l’eliminació d’escombraries, sanejament de l’entorn i mesures de protecció, manteniment i de prevenció. Gràcies a este finançament, l’Ajuntament d’Alzira destinarà esta subvenció al tractament integral de plagues, per a la desinsectació, desratització i desinfecció de les zones més afectades per les pluges torrencials del passat 29 d’octubre de 2024. El regidor d’Agricultura i Serveis per a la Ciutat, Enrique Montalvá, ha explicat que es continua treballant per a millorar la situació tant en la ciutat com en el camp alzireny.
LA UNIÓ demana a Conselleria d’Agricultura que repartisca de manera gratuïta paranys adhesius per a detectar la presència del Trips sud-africà en les parcel·les
LA UNIÓ sol·licita a Conselleria d’Agricultura que repartisca de manera gratuïta paranys adhesius per a detectar la presència del Trips sud-africà en les parcel·les. Esta plaga, detectada ja inicialment en zones de les comarques de la Vega Baixa, La Safor i la Ribera Alta, ha sigut confirmada estos dies en altres comarques com la Plana Baixa. La presència de la plaga provoca danys significatius de moment en cultius de cítrics, caquis i magraners, incrementant considerablement els costos per als productors, que han de realitzar més tractaments fitosanitaris per a combatre-la. L’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) i el Servei de Sanitat Vegetal de la Conselleria d’Agricultura recomanen la col·locació de paranys adhesius cromotròpics grocs, que faciliten la detecció del trips abans que s’alimente dels fruits recentment quallats, reduint així els danys ocasionats i la pèrdua econòmica. Esta mesura hauria d’implementar-se a més durant els mesos de febrer i març, motiu pel qual és imprescindible iniciar amb antelació els tràmits de gestió corresponents per a obrir una línia pressupostària específica. Peris critica els problemes que generen l’entrada de plagues amb la importació de productes procedents de tercers països i assenyala que la Comissió Europea hauria d’assumir responsabilitats per la negligència que ha permés l’entrada d’una nova plaga de quarantena en el seu territori.
Les organitzacions agràries alarmen de l’augment d’intercepcions de cítrics amb plagues o malalties
Les organitzacions agràries alarmen de l’augment d’intercepcions de cítrics importats amb plagues o malalties. La Unió Europea va interceptar en juliol 11 casos de taca negra i falsa arna en els cítrics sudafricans, les plagues més letals. Segons les dades recaptades per LA UNIÓ, de les 64 intercepcions de gener a juliol de 2023, hem passat a les 122 d’aquest 2024, és a dir 58 més. De les intercepcions de l’últim mes comptabilitzat destaquen les 15 del Brasil i les 11 de Sud-àfrica que pràcticament monopolitzen el global. La detecció de falsa arna evidencia que Sud-àfrica no està fent bé el tractament en fred que estipula la legislació comunitària. Per això, les organitzacions reclamen que les autoritats de la UE incrementen la pressió inspectora en països que no són capaços de garantir la seguretat sanitària. El secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, recalca que la introducció d’una nova plaga en el nostre territori costa milers d’euros al sector i a les Administracions per al seu control, ja estem combatent moltes plagues, amb cada vegada menys mitjans, a les quals ara sumem este nou trips importat o les que puguen anar entrant. En la mateixa línia, AVA-ASAJA insistix que cal racionalitzar una gestió tan fonamental com és el control de plagues i malalties en frontera. Durant dècades este ha sigut un taló d’Aquil·les per a la UE, fins i tot després de la reforma del reglament de sanitat vegetal i denuncien que es continue venent l’agricultura europea a canvi d’altres interessos comercials.
LA UNIÓ denuncia que juny seguix la línia ascendent d’intercepcions de cítrics importats amb plagues o malalties amb 27 deteccions.
Les xifres d’intercepcions de cítrics importats en el territori de la Unió Europea que contenien plagues o malalties segueixen a l’alça i al juny es van detectar un total de 27, amb presència a més de diversos casos de Falsa Arna i Taca Negra, prova que alguns països segueixen sense oferir les garanties necessàries, segons denuncia la Unió Llauradora. El secretari de la Unió LLauradora, Carles Peris, explica que són plagues que amenacen els productes d’ací perquè si s’estenen són letals i caldria incrementar els recursos públics per a desfer-se d’elles. En el cas de la Falsa Arna s’ha detectat en Zimbaue, la qual cosa posa de manifest segons el parer de LA UNIÓ la necessitat d’ampliar l’actual tractament de fred a tots els països de procedència, no sols a Sud-àfrica com ara, i a altres espècies com la mandarina o el pomelo, no únicament a taronja com en estos moments. La Taca Negra ja s’ha detectat en els primers enviaments procedent de l’hemisferi sud com l’Argentina i Sud-àfrica, en llimes. Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, no enten a que esperen les autoritats euroepees a prendre mesures, s’ha de garantir la seguretat alimentària i incrementar els controls en origen. D’altra banda, Peris indica que cal prohibir l’entrada de tots aquells productes importats que no complisquen amb els compromisos del pacte verd europeu en la seua estratègia fitosanitària. Cal competir en igualtat de condicions i no fomentar les importacions mentre els cítrics d’ací a vegades es podrixen en els arbres”.
Centenars d’agricultors es manifestaren divendres a València per a reclamar mesures urgents al Govern Central en matèries com la sequera o les plagues
Centenars d’aigricultors es manifestaren divendres a València per a reclamar mesures urgents al Govern central en matèries com la sequera, les plagues i malalties, els robatoris o la competència deslleial, entrebancs que han resultat amb una mala campanya per als productors. L’Associació Valenciana d’Agricultors, AVA-ASAJA i la Coordinadora Llauradora del País Valencià (CCPV-COAG) convocaren els agricultors a les portes de la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana per a denunciar la situació que atravessen. Les dos organitzacions van sol·licitar la convocatòria de la taula de la sequera per a posar en marxa ajudes directes als sectors afectats, així com una nova política hidrològica que contemple la construcció d’infraestructures per a emmagatzemar i distribuir aigua; millorar les assegurances agràries per a cobrir tots els riscos de clima i fauna salvatge; i implantar una assegurança de costos/ingressos agraris. Cristobal Aguado, president d’AVA-ASAJA explica que a pesar de la mala campanya, els agricultors s’han vist molt desprotegits. Amb l’arribada de desenes de tractors i manifestants, entre les pancartes es podien llegir missatges de denúncia com “Fauna salvatge protegida i agricultor menyspreat” o “La sequera demostra que el Ministeri de la Intransigència ecològica fa aigües”. Durant la protesta es feren palés altres preocupacions del camp valencià com el tractament amb fitosanitaris. En la lluita contra el cotonet de Sudàfrica, els agricultors exigixen autoritzar la cria i alliberament del parasitoide que el controla, a més de permetre l’ús excepcional d’alguns fitosanitaris quan no existixen alternatives eficaces. Per a Cristobal Aguado, president d’AVA-ASAJA, la solució passa per crear un front comú amb Múrcia i Andalusia, per a reivindicar l’agricultura mediterrània.
L’Ajuntament d’Alzira desinfecta focus puntuals de plagues al parc de l’Alquenència i els Casalicis
L’Ajuntament d’Alzira va posar en marxa, fa diverses setmanes, una intensiva campanya de fumigació de larves i insectes per tota la ciutat, així com de desratització, desinfecció i desinsectació, amb l’objectiu de minorar l’impacte en la població i evitar que es produïren efectes indesitjables contra la salut i el benestar dels nostres veïns. Esta campanya es duu a terme en tota la ciutat, amb tractaments contra els mosquits en els embornals, al mateix temps que es combaten l’aparició de plagues de paneroles i rosegadors a través de les trapes del clavegueram. Les accions esta setmana s’han dut a terme en el parc de l’Alquenència on a més s’ha actuat en els pipicans i en l’entorn dels Casalicis on s’havien detectat nius de rates. El regidor responsable de l’àrea Enrique Montalvá ha assenyalat que s’està actuant, de manera immediata evitar la proliferació de plagues que, a causa de les altes temperatures, que ha provocat un augment considerable durant el període estival. Recorda que en cas de detectar un focus, cal telefonar per avisar i que els tècnics valoren la situació.
110 agricultors es beneficien de la producció de l’insectari municipal per a combatre les plagues en cítrics i caqui.
La campanya de cria de Cryptolaemus montrouzieri, depredador natural en els cultius de caqui i cítric, ha sigut ben positiva. Amb l’ajuda d’Alzicoop i la col•laboració amb els insectaris de la Generalitat Valenciana, els servicis tècnics municipals han aconseguit produir 76.000 depredadors que s’han repartit en paquets de cinc-cents als cent deu agricultors locals que n’havien sol•licitat. Es començà a repartir-ne el 15 de maig i fins a la primera setmana d’agost. D’esta manera, segons explica el regidor d’agricultura, Enrique Montalvá, la lluita biològica s’ha consolidat i s’ha millorat gràcies a les noves cambres de producció. S’han tractat trenta-huit hectàrees repartides en dos-centes explotacions agrícoles. El repartiment s’ha fet en dos tandades en els mesos de maig i agost, segons la superfície que indiquen els sol•licitants. El regidor d’Agricultura i Serveis per a la ciutat, Enrique Montalvá, considera que en un futur es podria aconseguir la creació d’un centre comarcal, amb la finalitat d’obtindre prou exemplars per a combatre les plagues.
La Unió Llauradora veu amb preocupació la caiguda de la producció citrícola i demana major promoció i protecció del cítric
LA UNIÓ fa un balanç negatiu de la campanya citrícola 2022-2023 per la paulatina baixada de la producció durant les últimes tres campanyes, que es preveu continuarà al 2023-24. L’increment dels costos, la caiguda en el consum i l’afecció de les plagues minven encara més esta campanya, que compta amb la producció més baixa dels últims 17 anys. La Unió Llauradora indica que la producció d’enguany ha sigut de poc més de 2,9 milions de tones, un 11% inferior a la passada i un 17% menys que la mitjana. En el que portem de segle XXI, només la campanya 2005-2006 va tindre una producció més baixa, amb 2,8 milions de tones. La falta de rendibilitat i les conseqüències del canvi climàtic són les principals causes: al 2022 s’abandonaren 6.000 hectàrees, un 4% més que al 2021. Quant al preu percebut en origen, és un 28% més alt que el del passat exercici, i el preu mitjà d’eixida de magatzem s’ha vist incrementat en un 15% sobre la mitjana de les últimes cinc campanyes. Els ingressos bruts han sigut de vora 1.070 milions d’euros, un augment del 16%. No obstant això, LA UNIÓ considera que este increment de preus no compensa la reducció de la producció i l’exagerat increments dels costos. Si se sumen els destríos, danys per plagues i augment de costos, el resultat serà pràcticament igual que el de la campanya 2021-2022, segons l’organització.
